Narratives feministes per entendre el món 

Search
Close this search box.

Veus desplaçades: històries de tres dones kurdes d'Afrin

2 de gener de 2025
Una escola de la ciutat de Raqqa acull cinc famílies kurdes. Van fugir del nord d'Alepo, dies abans de la caiguda del règim sirià de Bashar al Assad. | Amina Hussein

Pocs dies abans de la caiguda del règim de Bashar al Assad, cinc famílies kurdes van fugir d'Alepo fins a Raqqa, el seu segon desplaçament forçat en pocs anys

Raqqa, Síria

En una escola a la ciutat de Raqqa (nord de Síria, l'ex capital de l'autoproclamat Estat Islàmic) s'uneixen cinc famílies desplaçades, són kurdes, una minoria perseguida al país per grups islamistes secundats per Turquia. Van fugir del nord d'Alepo, dies abans de la caiguda del règim sirià de Bashar al Assad. De fet, és la segona vegada en pocs anys que ho deixen tot i comencen una vida nova en un lloc nou. Aquestes cinc famílies són de la ciutat d'Afrin, ocupada per Turquia i grups islamistes de l'oposició siriana des del 2018, per la qual cosa ja es van veure anteriorment obligades a deixar la seva ciutat natal per a establir-se a la zona del-Shahba (nord d'Alepo) i a Alepo ciutat.

El lloc és cèntric, nou, fred i sense vida. Les seves finestres no tenen cristalls i les portes no tenen panys. Les sales són enormes, no s'escalfen ni amb cinc estufes. Aquestes famílies van convertir una sala en un bany compartit. Al lloc no hi ha cuina excepte un fogueró gran enmig d'una sala. Aquestes famílies només tenen el més bàsic: una muda de roba, uns matalassos i mantes en un racó d'una sala. Els nens i nenes corren pels passadissos jugant a fet i amagar, la majoria té símptomes de grip per les baixes temperatures. 

Més de 120.000 persones van fugir d'Alepo en tot just tres dies i es van allotjar a la zona nord i est de Síria 

En una d'aquestes sales veig asseguda a una dona tallant unes patates i tomàquets per a cuinar un estofat. Es diu Afat, de 50 anys. Està casada i viu en aquest lloc amb el seu marit, la seva nora i el seu únic fill. Les seves ulleres compten quantes vegades ha plorat durant aquests últims dies. Parla mentre plora. “Per què mereixem això? Què vam fer? Potser no ens consideren humans? Quantes vegades més fugirem? Vaig deixar Afrin el 2018. Fugim mentre bombardejaven la ciutat. Vam anar a Alepo. Era un lloc nou, però estàvem prop de Afrin. Respiràvem el seu aire. Ara estem massa lluny de casa”, explica l'Afat.

Més de 60 escoles de Raqqa es van convertir en refugis, obligant a suspendre les classes en aquests centres. | Amina Hussein

Després de la caiguda del règim, civils de Shahba van fugir de les seves cases per l'arribada de grups armats secundats per Turquia i Hayat Tahrir al-Sham (HTS, al-Nusra antes). Mientras la gente huía, y durante el camino hacia las zonas controladas por los kurdos al oeste del río Éufrates, estos grupos armados secuestraron a varias familias. Todavía no se sabe a dónde se las llevaron. “Temía ser secuestrada, torturada y violada. Las mujeres, en la guerra, siempre pagamos un precio extra por ser mujeres. Mi hija, que había huido del Líbano por el último conflicto en el país, está conmigo. Huyó de una guerra para ser desplazada en su país”, añade Afat. “Vi con mis ojos cómo secuestraron a una familia. Pobres, no pudieron huir. Nadie podía ayudar a los demás. Todos temíamos tener el mismo destino”, confirma Afat.

La Leyla, de 22 anys, és una altra desplaçada en aquesta escola. Està casada i té dues filles. Va fugir d'Alepo i es va trobar amb l'Afat durant el camí. “Soc d'Afrin. Vaig fugir perquè no confio en aquests grups islamistes, no hi havia una altra opció. Soc aquí amb les meves dues filles. El meu marit va ser segrestat fa 15 dies, encara no sé res d'ell. Van ser els mateixos grups que van arribar a Alepo els que se'l van emportar” diu la Leyla. “Ens morim de fred aquí, com veus no tenim res. La meva filla gran està malalta. No tinc diners per portar-la al metge. No pot haver-hi res pitjor que això”, afegeix la Leyla.

Més de 120.000 persones van fugir d'Alepo en tot just tres dies i es van allotjar a la zona nord i est de Síria, controlada per les Forces Democràtiques de Síria (SDF, de majoria kurda). La majoria d'aquestes persones continua vivint en escoles preparades per l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES). La AANES és una regió de facto al nord-est de Síria durant els anys de la guerra al país i consisteix en subregions autònomes, a més compta amb les seves forces de tots els components religiosos i ètnics de la zona.

La Zeinab, de 29 anys, és mare de quatre nens. Va fugir amb la seva família d'Alepo després de l'entrada de grups islamistes a la ciutat i va arribar després de 48 hores de camí a Raqqa. Es va instal·lar amb la seva família a una tenda de campanya a l'estadi principal del municipi. Va perdre al seu bebè de quatre mesos el primer dia de la seva arribada a Raqqa. “No sabia que estava mort”, explica plorant. “Es deia Nuh. Era molt maco i sa. A la tenda de campanya feia molt de fred, el seu petit cos no va aguantar”, afegeix la Zeinab. “Si hagués sabut que li passaria això, m'hauria quedat a Alepo. Quin destí més cruel”, diu. 

Avui dia, després de la caiguda del règim sirià de Bashar al Assad, totes les famílies que van fugir de la zona d'Alepo continuen vivint en escoles

“Només la meva filla gran va néixer a la meva ciutat, a Afrin, la resta van néixer mentre era desplaçada. Ara puc dir que mentre la gent celebra la caiguda de al Assad, jo ploro al meu petit”, afegeix la Zeinab. “Tinc por de fugir de nou, no vull perdre als meus fills ni a la meva parella”, explica. 

Avui dia, després de la caiguda del règim sirià de Bashar al Assad, totes les famílies que van fugir de la zona d'Alepo continuen vivint en escoles. A la ciutat de Raqqa, més de 60 escoles es van convertir en refugis, obligant a suspendre les classes en aquests centres. A més, a altres ciutats com Qamishlo, Hasakeh i Derik diverses mesquites i sales de bodes també alberguen a famílies desplaçades. La AANES no planeja establir nous camps per a aquests desplaçats per qüestions de seguretat tenint en compte que Turquia no deixa d'intensificar els seus atacs a la zona. 

T'ha agradat aquest contingut? Dona'ns suport per a continuar treballant en la Revista.

Amina Hussein: “No luchamos solo por nosotras, lo hacemos por una sociedad donde nadie tenga que luchar por existir”
El gigante cárnico de Binéfar (Huesca), gestionado por el grupo Pini, acumula 45 expedientes sancionadores, la mayoría graves.
180.000 mujeres migrantes resisten a las consecuencias de la guerra y el abandono estatal en Líbano, que se suman a su ya precaria situación de ‘esclavitud moderna’.
Millones de personas filipinas, en su gran mayoría mujeres, se ven forzadas a buscar su futuro en el exterior, aportando como trabajadoras migrantes sin derechos remesas fundamentales para la estabilidad económica del país.
Entre los escombros, quedan restos de vidas quebradas. Una olla abollada, un vestidito de tul y lentejuelas, jirones de alegre ropa estampada, un servilletero vacío, cojines burdeos en una sola pieza, o una muñeca boca abajo.
El país del África Occidental es rico en minerales, pero los beneficios se van fuera, dejando a una población empobrecida que busca su futuro en el extranjero.
-
Reportaje
Mientras formaban parte de las FARC-EP, Dianis y Cristina tuvieron a sus hijos, que entregaron a las pocas semanas de nacer
Entrevista
Entrevista a Guadalupe Záyago Lira sobre política y pedagogia como herramientsa que puede conseguir cambios estructurales luchando desde lo cotidiano y lo local. Un ejemplo esperanzador de activismo comunitario