La recent escalada del conflicte a l'est de la República Democràtica del Congo deixa més de 8.000 violacions greus contra els drets de la infància per part de totes les forces involucrades, segons dades de l'informe del Secretari General de l'ONU. Entre aquestes violacions greus, hi ha abusos sexuals, el reclutament o segrest i assassinat de nens i nenes congoleses
El conflicte actual a la República Democràtica del Congo no s'entendria sense l'ofensiva del grup armat M23 (Moviment 23 de Març o Mouvement du 23-Mars) començada el 2021 que, avui dia, ha conquistat ciutats tan importants com Goma o Bukavu, a la regió est de la República Democràtica del Congo (actuals províncies de Kivu Nord i Sud). La importància d'aquesta regió no sols ve de la seva alta densitat demogràfica, sinó també per ser centre de l'extracció de minerals com el coltan, elementals per a la fabricació de tecnologia i aparells electrònics.
Aquest grup armat ha suposat una sacsada a l'autèntic vesper que és considerat la regió est de la RDC, on habiten més de 120 grups armats amb els seus propis objectius, interessos i ideologies, que s'alcen contra l’M23 però també contra les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (les FARDC, l'exèrcit estatal) que els combaten. El centre d'aquest conflicte ha deixat una destrucció que, si bé deixa a la població civil completament desprotegida, afecta especialment a la infància de la RDC.
Cal recordar que, si bé el conflicte ha sofert una nova escalada en els últims anys, aquest no deixa de ser el mateix que porta en actiu des de la Segona Guerra del Congo (acabada, en teoria, l'any 2003). Els actors del conflicte poden ser diferents, però el fons és el mateix: l'ocupació d'un territori increïblement ric en minerals clau per a la indústria mundial, que explota les contradiccions de les dinàmiques colonials a les quals s'ha vist subjecta la població congolesa.
Una infància estripada per la violència
“Els nens i nenes de l'est de la República Democràtica del Congo estan cada vegada més exposats a violència sexual, segrestos i reclutament a grups armats” - declaració de Catherine Russell, Directora Executiva d'UNICEF
Tal com expressa la Directora Executiva d' UNICEF Catherine Russell, els nens i nenes de la RDC estan veient com la seva infància és completament instrumentalitzada. En aquest sentit, els informes del Secretari General de l'ONU en relació a la infància en els conflictes armats, revelen com la instrumentalització d'aquests menors passa per tots els àmbits relatius al conflicte.
El reclutament directe de menors és l'estratègia més utilitzada per les parts del conflicte. Entre 2012 i 2024, es van reclutar més de 8.500 nens i nenes arreu del país. Els reclutaments es fan especialment intensos en els moments de major fragilitat política com en l'ofensiva actual de l’M23 o quan, a finals del 2016, qui aquells dies era president, Kabila, va intentar postergar el seu mandat retardant les eleccions generals fins a 2018.
A aquestes xifres hem d'afegir els alts nombres de segrestos que es duen a terme per tota la RDC, de característiques similars a les del reclutament, però sent el seu número menor. No obstant això, tal com reflecteixen els informes citats, l'augment d'aquesta pràctica es dona cada vegada amb major freqüència. De fet, aquesta horrible activitat no sols involucra a nens i nenes congoleses, sinó també a uns altres de països veïns com Ruanda, Uganda, Sudan o la República Centreafricana. Les dades més greus, com les del 2013 (any de la primera desintegració de l’M23), mostren que al voltant de 268 menors van ser portats a la RDC des d'un origen desconegut. Aquestes xifres plantegen qüestions importants sobre la possible existència de xarxes de tràfic, segrestos i diferents màfies que poden estar operant i alimentant-se dels conflictes de l'Àfrica Central.
La infància en el conflicte: explotació militar, econòmica i sexual
En tots aquests casos, la funció principal dels nens sol ser la de participar activament en el conflicte com a soldats, ja sigui d'un bàndol o un altre. No obstant això, no és l'única labor que ocupen, ja que també es troben en posicions de suport i cures dins dels grups armats. Treballs com a espies, carters, missatgers i cuiners són els més comuns que se’ls associen. També s'ocupen de l'extracció dels minerals que alimenten el conflicte. Allí, els nens són utilitzats com a miners per extreure minerals com el coltan, l’or o el cobalt, que després són venuts als mercats globals a través del contraban. La seva baixa alçada resulta molt útil per als grups armats, ja que poden treballar millor en les mines sense enfrontar molts dels riscos que tindria un adult.
La distinció de gènere es fa molt més palpable quan parlem dels rols dins del conflicte, ja que les nenes també són molt utilitzades. Generalment, són obligades a casar-se amb els comandants de les diferents milícies, però també són utilitzades com a esclaves sexuals. Aquesta situació provoca un abús sexual massiu contra elles, destruint la seva infància, causant-los ferides en els seus genitals o contagiant-les de malalties de transmissió sexual com el VIH. Tal com explica la periodista i activista Sylvie Luzala en un article per Yemayá Revista, les dones i els seus cossos estan profundament instrumentalitzats com a armes de guerra. Els grups armats les utilitzen per a afeblir les comunitats per mitjà de violacions i segrestos a gran escala, deixant famílies sense mares, filles o germanes. La seva falta provoca l'horror, fent aquestes comunitats menys susceptibles a enfrontar-se als grups armats per por de tals represàlies.
“Si les dones tornen directament als pobles després d'haver patit una agressió sexual, saben que la població estarà molt afeblida per l'estigma. I si les segresten, les convertiran en les seves esclaves”
Instrumentalització per totes les parts del conflicte
Pel que fa als grups que disposen dels nens dins de les seves files, destaquen principalment milícies armades o els grups guerrillers, entre els quals destaquen els grups Mai-*Mai (antics grups nacionalistes de defensa comunitària nascuts en les guerres congoleses dels anys 90), les Forces Democràtiques d'Alliberament de Ruanda (hutus a terra congolès acusats de ser els responsables del genocidi de Ruanda de 1994 i que solen tenir aliances amb les FARDC per a contra l’M23), i el propi M23. No obstant això, lluny del que pugui semblar, les forces de Kinshasa no estan lliures d'haver fet ús de nens per a enfrontar-se a aquests grups armats. No va ser fins el 2017 que l'ONU va retirar a les FARDC de la llista de forces estatals que fan ús de nens soldat per mitjà d'un Pla d'Acció que pretenia realitzar formacions en drets humans per a l'exèrcit, especialment quant als nens. No obstant això, segons els últims informes d'octubre del 2024, tant les FARDC com la Policia Nacional Congolesa, van ser responsables d'almenys 170 casos de violència sexual contra nens i nenes congoleses.
“La violència sexual continua sent la violació més atribuïda a les forces armades i de seguretat governamentals, amb 109 casos registrats, seguit de la mort i mutilació de menors, amb 60 casos” - informe del Secretari General del Consell de Seguretat de l'ONU (octubre 2024)
Per què hi ha tanta predilecció per la infància en el conflicte?
En primer lloc, és important advertir que el país africà no és només jove en la seva marxa com a país independent, sinó també en termes demogràfics. Amb una població de més de 77 milions de persones, entorn del 43% de la població té menys de 15 anys. Aquest altíssim percentatge de menors i adolescents reflecteix l'enorme quantitat de població no activa i dependent del país, que pot caure amb facilitat sota el control dels grups armats.
Les maneres de precipitar-se cap a l'abducció d'aquests grups armats estan en la naturalesa mateixa del conflicte. La violència que es viu a l'est de la RDC desestructura ciutats, pobles i famílies. La pèrdua dels progenitors i la inseguretat derivada de l'orfandat a la meitat d'un conflicte, permet als grups armats tenir moltes facilitats a l'hora de captar nous reclutes. En aquest sentit, no és només la necessitat de cerca d'uns certs nivells de seguretat física, sinó també de la capacitat de guanyar un manteniment econòmic amb el qual mantenir-se a si mateixos i a altres membres de la família. Molts dels nens que participen dels grups armats estan completament alienats, ja que han fet de la violència l'única forma de vida que coneixen.
I és que les raons per les quals participar en un grup armat no són merament per obligació imposada, esdevinguda del segrest o el reclutament forçós. La quantitat de raons creix en número i complexitat quan atenem els supòsits econòmics, socials, ètnics o polítics, deixant un panorama molt difícil d'analitzar en molts casos.
Un conflicte sense fi?
Malgrat la profunditat del conflicte, és important recordar les estratègies de resiliència que trobem al país. Les més institucionals venen donades per l'aliança entre el govern i l'ONU, amb el ja citat Pla d'Acció, els programes de formació i sensibilització de líders comunitaris o la Llei de Protecció de nens a la República Democràtica del Congo el 2012. D'altra banda, la societat civil congolesa fa clara denúncia de la situació per mitjà d'organitzacions com a LUCHA que, a més de ser un altaveu internacional, ajuden a crear xarxes de suport a través d'uns militants molt ben formats i unes estratègies enfocades cap al local.
Un dels resultats més destacats ve donat per l'alliberament de més de 1.300 nens en 2024, reintegrant-se gràcies a la inclusió sostenible en comunitats i les prestacions econòmiques, socials o psicològiques.
L'actualitat a la regió dels Grans Llacs no adverteix notícies encoratjadores. L'avanç de l’M23 seguit dels plans de retirada de forces internacionals (com les forces de la missió de la Comunitat de Desenvolupament d'Àfrica Austral o la retirada gradual de la Missió d'Estabilització de l'Organització de les Nacions Unides al Congo, MONUSCO) no deixen un panorama molt encoratjador. No obstant això, l'esperança es troba en què, donat una hipotètica fi, els i les congoleses puguin disposar d'una sèrie d'eines apreses durant els anys per a poder establir la seguretat en el cor d'Àfrica.
