Narratives feministes per entendre el món 

Search
Close this search box.

El Líban es transforma en un país sotmès a la guerra

20 d’octubre de 2024
Un home sirià recull records dels edificis atacats al barri de Basta, al centre de Beirut. | Andrea López-Tomàs

La població mira d'adaptar-se a aquesta nova realitat bèl·lica en un Beirut desbordat per l'arribada de desenes de milers de persones desplaçades de tot el país

Beirut

Entre els enderrocs, queden restes de vides fetes fallida. Una olla abonyegada, un vestidet de tul i lluentons, esquinçalls d'alegre roba estampada, una tovallonera buida, coixins bordeus en una sola peça, o una nina boca avall. Tots aquests trossos de quotidianitat els cobreix una fina capa de pols grisa. A l'aire, aquestes partícules contaminen les goles d'aquells que es paren a admirar les ruïnes. “Tot ha desaparegut, ja no queda res”, lamenta una dona enfront de les restes de casa seva. La seva mirada perduda es manté instal·lada al forat que el míssil israelià va deixar en la seva façana, despullant l'interior d'una intimitat construïda al llarg de tota la seva existència. “Mama, espera!”, crida la seva filla des de l'interior de l'edifici. “Vine! Han trobat alguna cosa”, afirma assenyalant una enorme bossa de plàstic plena de roba tenyida de gris. “Això ho rentem i ja està”, celebra, mentre a la seva mare se li escapa un somriure de felicitat.

Agafades del braç, mare i filla abandonen el seu barri trepitjant els enderrocs de l'edifici residencial que solien veure des de la seva finestra. “Nosaltres no estàvem a casa, així que, per sort, estem bé, però els nostres veïns han mort, què se suposa que hem de fer ara?”, es pregunta la major d'aquestes dones que prefereix no revelar el seu nom a la premsa. Dins d'aquesta bossa, esquinçada per la violència israeliana, entre els plecs de la roba, encara sobreviu una realitat ja extinta. Al barri beirutí de Basta, els records intactes salvats de la pols grisa suposen un viatge al passat immediat. Aquest passat de fa tant sols dies en què la guerra no havia aconseguit les seves llars. Ara, en canvi, Beirut és una ciutat en guerra, una ciutat sotmesa a la guerra. Igual que gran part del Líban, subjugat als bombardejos israelians que ja han matat a 1.700 persones en menys d'un mes.

Beirut és una ciutat en guerra, una ciutat sotmesa a la guerra

Un simple passeig per Beirut –capital sempre cosmopolita i diversa– posa de manifest la seva recent transformació. En tot just dies, els espais s'han desvirtuat. Quan el passat 23 de setembre Israel va intensificar la seva campanya de bombardejos sobre el sud i l'est del Líban, a zones amb suposada presència de la milícia libanesa Hizbulà, desenes de milers de persones van abandonar les seves llars. Unes 550 no van arribar a temps i van perdre la vida aquest mateix dia. El 23 de setembre de 2024 es va convertir en la jornada més letal des de la guerra civil libanesa (1975-1990) i la més mortífera en 76 anys de conflicte entre el Líban i Israel. Des de llavors, 1,2 milions de persones, una cinquena part de la població, han escapat en el major moviment de desplaçament de la història del país dels cedres.

Vestit infantil entre les ruïnes de l'atac a un edifici residencial al barri de Basta, al centre de Beirut. | Andrea López-Tomàs

La majoria van fugir cap a Beirut i altres localitats del nord del Líban. “La meva família i jo triguem 15 hores per arribar fins a Beirut”, explica Haji, de Maroun El Ras, a 125 quilòmetres de la capital i a tot just metres de territori israelià. En circumstàncies normals, haurien trigat dues hores i quart a aconseguir aquesta ciutat. “Casa meva ha quedat completament destrossada”, explicava aquest noi de 12 anys hores després d'arribar al seu nou refugi, una escola d'hostaleria a Dekuane, als afores de la capital, que ha reconvertit les seves aules en habitacions per a famílies senceres. Però, a mesura que ha anat augmentant la violència, que Israel intensifica els seus atacs arreu del territori libanès, cada vegada són menys les privilegiades que poden comptar amb un sostre sobre els seus caps.

Moltes de les noves persones desplaçades, especialment aquelles vingudes dels suburbis meridionals de Beirut –coneguts com Dahiyeh, suburbi en àrab–, no tenen una altra opció que dormir a la intempèrie. La gran majoria provenen de suburbis predominantment xiïtes controlats per Hizbulà, i fugen a barris cristians o sunnites, teòricament més segurs. Més de 800 dels aproximadament 1.000 refugis oberts pel govern libanès estan al límit de la seva capacitat. Per això, Beirut s'ha omplert de famílies escampades per tot el seu reduït espai públic. Als parcs i les places passen les hores nenes, dones, homes i gent gran. “No volem una altra cosa que tornar a les nostres llars”, demana Nour Sabbah, oriünda de Dahiye. “No volem dependre dels altres, volem ser iguals”, implora aquesta dona de 69 anys, reclamant la dignitat que la guerra tracta d'arrabassar-li. Fa 11 dies que no es dutxa. Després de dormir les dues primeres nits en el passeig marítim de Beirut, ara s'ha traslladat a un edifici abandonat de la cèntrica Plaça dels Màrtirs amb el seu fill, la seva nora i el seu net.

Davant d'un exclusiu cafè del downtown beirutí, desenes de refugiats sirians i treballadores domèstiques migrants aprofitaven cada centímetre d'herba per a passar els seus dies. Sobre els seus caps, un dron israelià zumba a tota hora. “Fugim de la guerra al nostre país per a acabar a la d'un altre país que mai ens ha volgut”, lamenta la siriana Marie. “Abans ja teníem problemes per a pagar el lloguer, però ara no tenim absolutament res”, afirma, aferrant amb força la seva bossa, l'única cosa que es va poder emportar de la seva casa en Dahiyeh durant la seva fugida accelerada. L'endemà passat d'aquesta conversa, ja no quedava ni rastre de totes aquestes persones al petit jardí d'aquest exclusiu barri beirutí. El filferro d'arç que envolta tots els seus accessos és una mostra més de la rapidesa amb la qual s'ha esgotat la solidaritat libanesa.

Gent fugint a Síria a través d'un cràter provocat per un míssil israelià a la frontera terrestre entre el Líban i Síria. | Andrea López-Tomàs

Dia a dia, hora a hora, Beirut continua canviant. Igual que la vida de milers de persones a tot el Líban. Des de les quals han fugit del país per qualsevol via –opcions hi ha per a totes les butxaques per terra, mar o aire– fins a les quals no han tingut més remei que quedar-se per a acabar malvivint en espais aliens, passant per aquelles que han decidit tancar els seus negocis o canviar la seva rutina per a lliurar-se a la resposta nacional d'ajuda als desplaçats. “Tothom està intentant fer el possible per aportar alguna cosa en aquesta situació en la qual ens trobem, perquè ens dona una mica de consol quedar-nos aquí tot el dia, treballant per als qui ens necessita en aquests temps difícils”, explica Jenny Tahebo, la gerent d'operacions de Nation Station. Aquesta gasolinera abandonada reconvertida en cuina comunitària durant l'explosió del port de Beirut en el 2020 ha passat a cuinar un miler de menjars a la setmana per al veïnat a 3.000 al dia per a repartir de manera gratuïta entre la població desplaçada.

"Fugim de la guerra al nostre país per acabar en la d'un altre país que mai ens ha volgut"

“Anem al dia”, reconeix Ziad, que ha decidit tancar el seu exclusiu restaurant per a cuinar per als desplaçats. D'alguna forma, el país dels cedres intenta adaptar-se a aquesta nova normalitat constantment canviant. Barris com a Basta, al centre de Beirut, i sense control de Hizbulà, de sobte són blanc dels atacs israelians. Però no sols això. El camp de batalla decidit per Tel Aviv s'ha expandit amb bombardejos en el centre i el nord del Líban, que arrasen, sobretot, amb vides civils sense cap explicació. Fins i tot les tropes de la missió de pau de Nacions Unides (FPNUL) al sud del Líban han estat atacades pels tancs hebreus, provocant una vintena de ferits en l'última setmana. Diàriament, les libaneses són testimonis, com ho van ser en el seu moment les gazatíes, de com Israel travessa línies vermelles sense cap retret per part dels seus aliats o la comunitat internacional.

Mentre el Líban busca adaptar-se a la nova realitat bèl·lica entre les seves fronteres, la població mira amb pessimisme el futur. “El poble no vol la guerra, però la guerra no succeeix simplement”, afirma Hasan, conductor d'autobusos oriünd del sud del Líban però resident a Beirut. “Mira als països: els Estats Units, Israel i l'Iran, ells són els amos del nostre destí”, denúncia. “[Els israelians] comencen gradualment, però faran el mateix que a Gaza, ja estan atacant hospitals i han matat a [un centenar de] nens i nenes al Líban”, denúncia Hasan, que prefereix no compartir el seu nom complet. Davant la impunitat amb la qual ha avançat la guerra genocida israeliana contra Gaza –ja van més de 42.220 morts i la completa destrucció de tota infraestructura civil que sigui signe de vida–, a les libaneses no els queda una altra que esperar i tractar de posar-se fora de perill. Anar al dia els evita pensar en un futur que tal vegada mai arriba a ser.

T'ha agradat aquest contingut? Dona'ns suport per a continuar treballant en la Revista.

El país del África Occidental es rico en minerales, pero los beneficios se van fuera, dejando a una población empobrecida que busca su futuro en el extranjero. A pesar de...

-
Reportaje

Mientras formaban parte de las FARC-EP, Dianis y Cristina tuvieron a sus hijos, que entregaron a las pocas semanas de nacer Medellín, Colombia Mientras coloca mochilas y pantalones de montaña...

Entrevista

Barcelona Guadalupe Záyago Lira, nacida en la comunidad de Alpuyeca, Morelos (México), se describe a sí misma como mujer indígena, comunicadora comunitaria, defensora del territorio y maestra de la escuela...

Reportaje

Mientras sufren los ataques israelíes y la hambruna, estas periodistas palestinas continúan trabajando a la vez que tratan de proteger a sus familias Beirut De sus días en Gaza, Youmna...

Reportaje
Cindi viste de hombre, aunque no siempre ha sido así. El nombre se lo puso ella misma, porque siempre le había gustado, cuando empezó a trabajar en la calle, en...
Reportaje

En Guatemala, uno de los países más peligrosos del mundo para ser defensora de derechos humanos, líderes y lideresas indígenas arriesgan sus vidas para defender el territorio. En el valle...

Reportaje

En la vereda colombiana La Plancha, la convivencia entre excombatientes y población civil es una realidad marcada por necesidades comunes Anorí, departamento de Antioquia María de los Ángeles Apasco y...

Investigación

Decenas de migrantes y organizaciones denuncian extorsiones continuas y agresiones sexuales por parte de la policía del país centroamericano Mayra está sentada en el Parque Bicentenario de la ciudad fronteriza...

-