A Guatemala, un dels països més perillosos del món per a ser defensora de drets humans, líders i lideresses indígenes arrisquen les seves vides per defensar el territori. A la vall del Polochic, empreses extractivistes, el crim organitzat i un estat corrupte dominen el paisatge.
Guatemala
La Maria encara recorda el dia en què van arribar els soldats. Anaven acompanyats de centenars d'antiavalots de la Policia Nacional Civil. Era un matí calorós d'octubre de 2021. El dia anterior, el president Alejandro Giammattei, a petició de 'l'empresa', havia signat el decret que declarava l'estat de setge al municipi. Per a molta gent, aquest dia van començar les detencions, els escorcolls als seus domicilis, la criminalització i la persecució. Algunes de les persones defensores de drets humans van haver de fugir a les muntanyes. Temien ser capturades, o pitjor, que les assassinessin.
Portaven 20 dies manifestant-se. Protestaven perquè la mina continuava operant de manera il·legal tot i la prohibició emesa dos anys abans per part de la Cort Constitucional. D'acord amb l'òrgan judicial, la mina havia de realitzar una consulta comunitària tal com estipula el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT). No ho va fer. Protestaven també per la contaminació del llac que acabava amb el seu mètode de subsistència: la pesca. Aquest dia, mes de 500 militars, policies i antiavalots van envair els carrers del municipi on viu la Maria.
Poc més de tres-cents quilòmetres separen la capital de Guatemala de El Estor. A simple vista és un municipi tranquil del nord-est del país. Situat entre muntanyes i a la riba del llac Izabal aquest territori de majoria de població maia q’eqchi´ continua patint desenes de conflictes: corrupció governamental, interessos privats d'empreses extractivistes i crim organitzat. Un triangle de tres vèrtexs que tenyeix el paisatge de l'Estor. Al nord, hi ha una mina de ferroníquel propietat de Solway Investment Group, una multinacional de capital rus amb seu a Suïssa que fins fa poc operava en el municipi. Al sud opera NaturAceites, una gran empresa de monocultiu de palma africana. Totes dues tenen adeptes i opositors; entre els últims hi ha assassinats, persecucions, comunitats desallotjades i vulneracions sistemàtiques de drets humans.
La contaminació del llac acabava amb el seu mètode de subsistència: la pesca
Dos anys més tard, la Maria Magdalena Cuc Choc, ens rep a casa seva, un humil habitatge de fusta en el nucli urbà de l'Estor. Encara que el sol ja es pon entre les muntanyes verdes de la vall del Polochic, la calor encara fa estralls en aquest municipi del carib guatemalenc. Entre el soroll de gallines rondant al nostre voltant, aquesta lideressa indígena i defensora del territori i el poble q'eqchi´ s'encarrega de recordar-nos que el conflicte no és recent, té més de 50 anys. Amb veu pausada, però afligida, assegura que no surt molt de casa, té por. "Des de l'estat de setge ells han guanyat, perquè ens han apagat. Ens trobem desmobilitzats i no podem associar-nos ni socialitzar les nostres idees, ara tot està controlat".
El perill de ser defensora dels drets humans
Guatemala continua sent un dels països més perillosos del món per defensar els drets humans i ambientals. Des de l'any 2017, 69 defensors i defensores han sigut assassinats al país, segons dades de l'organització Unitat de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans de Guatemala (Udefegua). A aquesta xifra se li sumen més de 10.000 casos d'agressions contra persones, organitzacions i comunitats, que inclouen criminalització, assetjament, intimidació, amenaces i violència física i sexual.
La Maria ho sap bé. L'any 2016 van emetre una denúncia penal en contra seva per delictes que assegura que mai va cometre i que considera que són una represàlia pel seu activisme contra la mineria. "A part de la meva llengua materna, el q'eqchi´, sé parlar una mica en castellà, i per aquesta raó moltes comunitats s'han acostat per a demanar-me que sigui intèrpret o portaveu". Ha fet costat a dones supervivents de violència masclista per a posar denúncies, ha acompanyat el cas judicial d'11 dones que van ser violades per la seguretat privada de la minera en el marc d'un desallotjament de la comunitat, i és testimoni clau en l'assassinat del seu cunyat, l'activista Adolfo Ich, perpetrat també per guàrdies de la minera.
Guatemala continua sent un dels països més perillosos del món per defensar els drets humans i ambientals
"El que mai vaig imaginar és que això significaria un cas de criminalització i persecució en contra meva", relata la Maria. Després de ser empresonada i recuperar la seva llibertat, el passat juny de 2023 va ser condemnada a dos anys de presó per usurpació agreujada. Però la persecució contra aquesta lideressa indígena no se cenyeix únicament a l'àmbit judicial.
— "Veig vehicles parar-se, aquí davant de casa meva, a altes hores de la nit. Entre cinc, sis, set grups d'homes armats", explica.
La Maria, igual que tots els pobladors de El Estor, sap qui són aquests "homes armats". Sostenen que són criminals i sicaris contractats per la mina.
— "A la meva filla gran la van voler segrestar, a una cantonada d'aquí. En un carreró silenciós, ella tornava de l'escola, però la seguien dues motocicletes i la van voler ficar a la moto, la van agafar de la motxilla". Per sort van fallar, diu.
Els seus fills han hagut de fugir de El Estor. Perseguir a familiars s'han convertit en una estratègia més per generar por i desmobilitzar a aquells que lluiten per les seves terres i els seus drets.
"El que mai vaig imaginar és que això significaria un cas de criminalització i persecució en contra meva", relata la Maria
Per la seva part, en ser consultada sobre les acusacions de persecució i vulneracions sistemàtiques de drets, l'oficina de comunicació de Solway va negar tots els fets. Asseguren que estan compromesos amb el respecte als drets humans i descriuen aquestes acusacions de "fets intencionalment tergiversats i suposicions manipuladores".
Els desnonaments que no s'aturen
La vida de la Maria ha estat marcada pels continus intents de desallotjament de la seva comunitat, Las Nubes. Al llarg dels anys, el setge per part de l'empresa de ferroníquel ha estat constant. Aquesta reclamava la propietat de la terra per a continuar i ampliar les seves operacions.
Tot i això, el conflicte miner no és l'únic al que s'enfronten els habitants de El Estor.. Al sud del municipi, un immens laberint de palmeres gegant dominen el paisatge. Quilòmetres d'extensions formen un gran mar ver, on la palma africana amenaça l'existència de 16 comunitats..
Cinc països de Llatinoamèrica figuren entre els deu més grans productors d'oli de palma del món. Guatemala es troba en el segon lloc, i el sisè a escala mundial. Si hi ha alguna cosa en comú que comparteixen aquests països és que les seves extenses plantacions de palma són protagonistes de múltiples conflictes socioambientals.
Entre el laberint de plantacions, habitatges de fusta i sostres de làmina acullen a més de 800 famílies en una comunitat de difícil accés, Chapín Abajo. La majoria es dedica a l'agricultura i a la pesca, encara que des de que va arribar la mina cada cop hi ha menys peixos, asseguren.
Les extenses plantacions de palma són protagonistes de múltiples conflictes socioambientals
Pedro Cuc Pan camina sempre envoltat d'un grup de voluntaris de la comunitat que el protegeixen. De cabells llargs i rostre envellit, la seva actual imatge dista molt de la que apareix en el cartell que ofereix una recompensa de 50,000 quetzales —uns 6.000 euros— per la seva captura. La persecució judicial contra ell i dos líders més de la comunitat es va iniciar després que, l'octubre de 2021, van decidir donar suport a la resistència antiminera al centre del municipi. Asseguren que han de pensar-s'ho tres vegades abans de sortir a portar aliments per a les seves famílies. La por que siguin capturats o perseguits per les autoritats els impedeix anar a cultivar el blat de moro o sortir a treballar.
"Avui en dia no ens volen capturar amb policies o amb militars, sinó que estan buscant la tècnica per a poder-nos treure la vida. No esperem un uniformat, esperem a un sicari o a un narcotraficant perquè aquestes empreses puguin silenciar la nostra veu", assegura el Pedro. Per a evitar-ho, l'entrada de la comunitat està vigilada les 24 hores per voluntaris armats.
Anochece en Palestina Chinebal, otra de las comunidades que se encuentra en una de las zonas que NaturAceites necesita para continuar con su proyecto. Las extensas plantaciones de palma africana rodean la aldea, incluso entre las casas, entre sus cultivos. A escasos 100 metros, un destacamento militar protege los terrenos de la empresa. Los intentos de desalojo mantienen bajo el miedo a las familias campesinas. El último se produjo en noviembre de 2021, en cuestión de horas perdieron todas sus pertenencias. Según algunos testimonios, en ese momento empleados de la compañía aprovecharon para prender fuego a las casas de la aldea. A pocos metros de distancia, los policías observaban impasibles la escena. No era el primer intento de desalojo que sufría esta comunidad. Con este, son doce en los últimos dos años. NaturAceites, con la complicidad del Estado, reclama las tierras para continuar plantando palma africana.
Con sus más de 50 años, Domingo Choc, un agricultor de tez quemada por el sol, asegura que en uno de los últimos desalojos mataron a tres compañeros suyos. Las mujeres, asegura, también son víctimas del conflicto. Ese mismo día, dos de ellas fueron encerradas en su casa y violadas por la policía.
A día de hoy, los pobladores viven con miedo. Con la incertidumbre y el desgaste psicológico de que una mañana, entre las montañas que rodean la aldea, aparezcan —otra vez— cientos de hombres uniformados a desalojarlos de sus tierras. De las tierras que reclaman como herencia de sus ancestros.
La violencia en el cuerpo de las defensoras
Esta es zona caliente, tierra de sospechas, de ojos que lo ven todo, cada vez es más visible el papel que desempeñan las mujeres de los pueblos originarios en la defensa de la vida, el territorio y el medio ambiente. “Dentro del trabajo comunitario, colectivo, la participación de las mujeres juega un papel muy importante. En la cultura q’eqchi´ las mujeres son el pilar del tejido de toda lucha dentro de su comunidad” asegura María. Y es que, a medida que los proyectos del sector extractivo se instalan en sus comunidades, la presencia y participación de estas mujeres q´echi´ ha sido vital para la continuidad de sus luchas: han alimentado, criado y sostenido sus hogares y al mismo tiempo su entorno y comunidades.
“En la cultura q’eqchi´ las mujeres son el pilar del tejido de toda lucha dentro de su comunidad”
Sin embargo y con frecuencia, los derechos de las mujeres no están protegidos por el Estado, y ellas se convierten en víctimas de la violencia de género cuando defienden sus territorios. A veces por parte del mismo Estado, a veces por parte de otros actores implicados en el conflicto. La violencia sexual contra las mujeres indígenas continúa siendo un instrumento represor usado contra aquellas que se oponen al expolio de sus territorios.
“En este país, el que defiende, el que grita las injusticias, el que alza la voz tiene orden de captura. Lo encarcelan. Lo asesinan. Es lo mismo que durante el conflicto armado”, sentencia María. Resignada, asegura que la criminalización que ha padecido ha desgastado su salud, necesita parar para sanar.
Mientras tanto, el acoso constante por parte del poder político, los trabajadores de la empresa y de las fuerzas armadas, les recuerda que sus problemas no han terminado.
