«Quan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja està. Això em va aïllar. No tenia amigues, només coneixia al meu marit». Adama és una dona de 37 anys de Guinea Bissau, però amb nacionalitat senegalesa que viu a Barcelona. Quan recorda la seva experiència migratòria, del que més s'arrepenteix és de no haver cregut que podia fer altres coses, conèixer una altra gent. «Fins el 2014 no vaig començar a treballar i jo vaig arribar el 2004. Jo pensava, no tinc estudis, tinc nens, què faré? Sentia que no tenia res a oferir i damunt no tenia permís de treball. A més de l'idioma, no parlava res quan vaig arribar aquí. Tot això m'ha anat aïllant, vaig estar molt a casa.»
Ara és una de les membres de SouDou ( «casa» en fula, un dels principals idiomes de l'Àfrica Occidental), un projecte que té la intenció de fundar la casa de la dona africana a Barcelona per a oferir suport legal, tallers, orientació laboral i, sobretot, xarxes i amistats a les dones africanes que viuen a Barcelona. «M'agradaria poder oferir aquesta opció a altres dones perquè quan arribin puguin compartir tot el que tenen dins. Perquè a mi m'hauria agradat tenir-la, no vull que cap altra dona es penedeixi d'haver-se sentit aïllada tant de temps «.
La iniciativa la duen a terme unes deu dones de diferents nacionalitats africanes, un número que fluctua segons el temps i implicació de cadascuna. Una altra de les veus que representa SouDou és la Fina, infermera geriàtrica a l'Hospital de la Mar i especialitzada acadèmicament en la mutilació genital femenina (MGF). «La mutilació genital és una pràctica normalitzada a zones de l'Àfrica subsahariana com Mauritània o Guinea Bissau. Però també passa a Barcelona.» Fina, procedent de Guinea Equatorial, va decidir vincular-se a l'associació Ahcama (Associació Humanitària Contra l'ablació de la Dona Africana), que ofereix suport a dones que han sofert aquesta pràctica, mentre feia el seu treball de fi de grau sobre aquesta temàtica: «És important que hi hagi una entitat africana enmig del protocol establert quan es detecta un cas perquè la víctima no se senti jutjada i senti que pot comptar amb una dona com ella, que parla el seu idioma i entén la cultura.» Ahcama s'encarrega de la sensibilització i mediació amb les famílies de les nenes. Reivindiquen el no fer sentir que hi ha una part dolenta de la història, sinó intentar comprendre la problemàtica en profunditat. «És una pràctica molt comuna, a mi també m'ho van fer, però gràcies a déu el meu marit i jo vam estar d'acord en un principi que no el faríem en les nostres filles, malgrat la pressió de les nostres famílies» explica Adama.
Tant per a Adama com per la Fina, estar vinculades a associacions com Ahcama els ha servit per a conscienciar-se i sentir-se orgulloses de ser dones africanes. «Ser dona, estrangera, sense papers i sense treball pot fer-te sentir molt minimitzada. Les xarxes com Ahcama t'ajuden a valorar-te més, malgrat tots aquests factors, a tenir més clar el nostre rol com a dones en la societat, que no és dolent, sinó imprescindible» afegeix Fina.
No obstant això, es van adonar que Ahcama havia d'abastar molt més i treballar per a oferir xarxes de suport i d'acompanyament tant per a les ja integrants de l'associació com per a les que vindran: «volem ser un espai on les dones migrants sentin que poden comptar amb un suport més enllà dels seus marits.» La idea va néixer ja al setembre de 2020 però la situació de la pandèmia l'ha alentit. Ara es troben a la recerca d'un espai. La intenció és poder crear xarxa en tota Catalunya. Encara així, la seu central serà a Barcelona i es formaran comissions per a desplaçar-se allí on es necessiti.
«volem ser un espai on les dones migrants sentin que poden comptar amb un suport més enllà dels seus marits.»
A més de tallers amb perspectiva feminista, classes de cuina o sessions de radi, les membres del projecte tenen clar que el més important és oferir un espai on simplement estar, on poder anar-hi tant quan una dona necessiti una ajuda concreta com quan necessiti passar un temps acompanyada, fora de casa.
Malgrat trobar-se en un estat embrionari, el projecte pot ser pioner a nivell estatal i marcar un precedent com a entitat d'enfocament feminista i decolonial autogestionat per dones africanes.
Publicat originalment a Catalunya Plural
