Bal’a, Seida i Kafr Thulth són els escenaris on es reuneixen les protagonistes d'aquesta història, on la sororitat i l'acompanyament mutu han vingut per a quedar-se. Aquestes tres localitats estan situades al nord-oest de Cisjordània, Palestina, i comparteixen ser pobles petits amb tradició conservadora.
Palestinian Women Developing Center (PWDC), amb seu a Tulkarem, una altra localitat propera, organitza tallers i trobades de dones per afavorir la seva independència econòmica i social. Les dones que participen en aquests tallers es troben regularment als respectius pobles per compartir les seves experiències, les seves inquietuds, les coses que necessiten canviar i s'organitzen per fer-ho. Col·lectivitzar les violències de gènere, multiplicades pel context d'ocupació, és el compromís tant de PWDC com de totes les dones que se sumen a l'organització i participen de les seves formacions i tallers.
"La gran majoria de nosaltres hem estat educades per a ‘no ser fortes’, i estem aprenent ara a ser-ho”. Aquesta idea és una de les principals que empeny a les dones a participar en aquests espais, encara que manifesten que al principi moltes dones mostren reticència de participar de l'organització per por del rebuig: gran part de la població no acull positivament la seva feina. “A moltes de nosaltres, els nostres marits, o ja exmarits, ens han demanat que deixem de venir perquè si no, no podem fer bé la nostra feina de casa, de mares i esposes”, denuncia una de les participants a la trobada en Bal’a. “Aquí, totes hem afrontat (i continuem afrontant) els mateixos problemes: d'una banda, el patriarcat; i d'altra banda, l'ocupació israeliana sobre els territoris palestins. Compartir les pressions que sentim i les experiències individuals ens alleuja. Sentim que ens va molt bé per a la nostra salut mental i emocional”.
La Hanan Salman i la Rajaa Abu Eid, cofundadores de PWDC i directora i coordinadora del centre respectivament, expliquen que la idea és oferir suport social, psicològic i polític a les dones de la zona, i també facilitar consultes legals i sobre salut. Destaquen la importància que totes les dones coneguin bé quins són els seus drets, així com la importància d'exercir-los. I aquest és el seu objectiu: defensar les seves necessitats, potenciar els rols de lideratge i la participació de les dones a la societat, i lluitar contra el multiplicador de violències que reben a causa de l'ocupació.
Una història que exemplifica aquesta suma de violències la comparteix una de les participants del grup en Seida. “Vaig perdre al meu primer fill l'any 2003, a les mans de l'exèrcit israelià. Dos anys després, el 2005, vaig perdre al meu segon fill, també en mans de l'exèrcit. Després de tot això, em sentia molt trista i amb depressió”. Explica que amb el suport de les altres dones que són part d'aquest grup i de PWDC va seguir endavant, i que a poc a poc ha tornat a una vida social activa treballant en contra de l'ocupació i de les violències de gènere que, com a dona, ha hagut d'afrontar.
Segons les dades recollides per Palestinian Central Bureau of Statistics, a Cisjordània un 52,3% de les dones estan exposades a rebre violència masclista per part de les seves parelles, incloent-hi violència física, psicològica, econòmica i sexual. A Tulkarem, un 52,6%.
Per altra banda, les mateixes dades també apunten que la diferència entre dones i homes pel que fa a la taxa d'alfabetització s'ha reduït en els últims 15 anys, encara que continua sent significativament major entre els homes.
Tant la Hanan com la Rajaa subratllen la necessitat de preservar aquests espais d'empoderament com a motor de lideratge de les dones i, alhora, de formació professional, perquè puguin independitzar-se econòmicament. “Quan ens empoderem a nivell econòmic, ens empoderem social i políticament. I necessitem seguir endavant amb això”. Així doncs, faciliten cursos d'alfabetització mediàtica, de finances, màrqueting i costura, entre altres. Les zones a les quals treballen són generalment marginalitzades, i asseguren que és on les dones necessiten més suport i acompanyament.
A Cisjordània, existeix una notable bretxa al percentatge d'homes i dones que són part de la població activa, tal com també assenyala Palestinian Central Bureau of Statistics. La participació dels homes a la població activa és quatre vegades major que la de les dones. I és que fins al moment, la majoria de dones de la zona es dediquen a ser mestresses de casa, tal com s'exposa en els tres grups, ja que no se'ls ha deixat accedir al mercat laboral ni als espais públics en general. “Just per això necessitem disposar d'aquests grups, per a donar-nos suport mutu i empoderar a les dones del poble”, destaca el grup de Kafr Thulth.
A més, continua la Rajaa, treballen per a pressionar al govern perquè comenci a implementar les lleis que garanteixen els drets de les dones, ja que moltes estan aprovades però inactives. “Una de les coses que fem és donar suport a les dones que volen divorciar-se, tant en el suport psicològic com econòmic. A la societat patriarcal a la qual vivim, està molt estigmatitzat el divorci, i es castiga les dones per això”. La Hanan afegeix que encara no han trobat un camí concret per combatre aquest estigma, i que és una tasca pendent per als pròxims anys. “També reclamem poder participar als mitjans de comunicació, per explicar les nostres històries i posar sobre la taula totes les problemàtiques i violències que rebem”, afegeix la Rajaa.
L'Amani, que és membre de la municipalitat de Bal’a i part del grup del mateix poble, comparteix que a causa del masclisme i al conservadorisme del seu entorn, li resultava molt difícil imaginar de poder participar activament en una organització així anys enrere. Recorda que abans s'atabalava molt quan havia d'establir noves relacions socials, fins al punt de passar-ho realment malament. “Participar dels tallers de PWDC ha enfortit la meva autoestima i la meva personalitat. Vaig rebre molt de suport psicològic i també ajuda econòmica, ja que la meva situació era bastant dolenta. Ara, treballo en la cerca d'oportunitats laborals per a altres dones del poble i acompanyo les que es volen divorciar, ja que gairebé sempre es troben desemparades i sense cap ajuda”.
Aquests espais són intergeneracionals, els conformen tant dones joves com dones més grans. Tot i així, totes coincideixen en la importància de conscienciar, des de la base, a les generacions més joves a escoles i universitats. “És urgent educar a les nenes i joves conforme quins són els seus drets. Empoderar-les des de petites. Cap de les que som aquí hem rebut educació entorn dels nostres drets”, reclamen a Kafr Thulth.
Les estratègies col·lectives d'empoderament feminista donen els seus fruits. La Rajaa fa una valoració molt positiva dels anys que porten de feina i lluita, “la diferència d'empoderament i lideratge de les dones de PWDC de fa uns mesos o anys fins ara és increïble”. Tot i així, segueix, “hem de continuar treballant. El nostre camí és encara més llarg i hem de seguir perquè les dones palestines estiguin activament presents tant als carrers com a tots els àmbits de la nostra societat”.
El recorregut de Palestinian Women Developing Center
L'any 2002, un grup de dones de Tulkarem i Qalqilya (Cisjordània), entre les quals hi havia la Hanan Salman i la Rajaa Abu Eid, van fundar PWDC. Inicialment, van impulsar el moviment Women Against Wall, una iniciativa que, coincidint amb l'inici de la construcció del Mur construït per l'estat d'Israel, que separa Cisjordània dels territoris palestins ocupats, denunciava l'impacte que aquest tenia sobre les vides i terres de les palestines. La construcció del Mur va implicar la destrucció de moltes cases i terres, entre d'altres coses, i va impactar directament sobre les vides de moltes persones palestines que van veure greument vulnerats els seus drets fonamentals (tal com continua succeint).
Tant la Hanan com la Rajaa han estat vinculades des de molt joves als moviments socials i comitès feministes en Palestina. Les dues comparteixen haver “trobat el seu lloc” treballant i compartint espais de lluita davant la violència de gènere i l'ocupació.
Al llarg dels anys, PWDC ha establert connexions amb dones de tota Cisjordània, impulsant programes i projectes ideats a partir de les necessitats de les dones de les zones a les quals treballen. D'acord amb les necessitats que han identificat, han organitzat projectes amb la finalitat d'ajudar i empoderar a les dones davant les violències de gènere i les desigualtats que afronten. En els últims anys, també han establert relacions de feina conjunta amb entitats d'altres països, com és el cas de l' Associació Catalana per la Pau, amb seu a Barcelona.
Publicat originalment a El Salto
