El 95% de les dones ha patit la mutilació genital al país africà, malgrat que la llei ho prohibeix
Conakry
Entre el brunzit de les carreteres asfaltades, les que estan cobertes de fang i les que tenen tot tipus de sots, Conakry s'obre com la capital i ciutat més gran de Guinea, situada en l'oest de la costa nord-africana i banyada per l'oceà Atlàntic. És la ciutat natal de Kadiatou Konaté, referent juvenil al país, reconeguda pel seu activisme feminista.
“Tot va començar quan, un dia, una companya de classe de l'institut em va trucar i em va dir que la volien casar forçosament. Aquest va ser el detonant i l'inici de la lluita: vam intentar parar el matrimoni per totes les vies, i al final, gràcies al suport dels serveis socials i la mediatització del cas, vam aconseguir frenar-lo”, recorda la Kadiatou. “També va començar com un desafiament cap al meu pare, que deia que les generacions més joves no fèiem res”. Des d'aquella declaració d'intencions, la seva perseverança en la lluita a favor dels drets de les dones i les nenes i en contra de les violències de gènere l'han consolidat com a líder política: arrelada al seu país, a la seva ciutat i, sobretot, a la seva comunitat.
«Amb tu i per a tu»
A partir d'aquest cas, la Kadiatou es va convertir en un far de referència i ajuda per a moltes noies que es trobaven (i es troben) en la mateixa situació. “Per a mi és una passió i un deure que vaig desenvolupant i aprenc cada dia. És un: amb tu i per a tu”, explica asseguda en una de les butaques del menjador de casa seva, embarassada de poques setmanes del seu primer fill. Viu amb el seu marit a un pis allunyat del centre de la capital, envoltat, com la major part del país, d'edificis a mig construir.
Konaté té 22 anys i s'ha graduat fa poc en Comunicació Audiovisual. Actualment, és la presidenta de l'associació Club de Joves Líders de Guinea, una organització nascuda el 2016 que creix cada dia. L'associació acull a més de 500 persones voluntàries que treballen arreu del país, repartides entre les vuit regions administratives en les quals es divideix Guinea, per a sensibilitzar entorn els feminismes i la protecció dels drets humans. “Totes les voluntàries són ambaixadores de la lluita contra el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina i la violència sexual. Són pràctiques que teòricament estan castigades per la llei, però que encara estan molt arrelades a la cultura i a les comunitats”.
Una de les violències més esteses que s'exerceixen sobre els cossos de les dones guineanes (i sobretot de les joves) és la mutilació genital femenina (MGF). El 95% de les dones del país l'han sofert, la qual cosa situa Guinea com el segon país del món on s'exerceix més aquesta violència, després de Somàlia. El matrimoni forçat i infantil també és una pràctica quotidiana. Segons un estudi de la Fundació Wassu-UAB, el 2021 el 47% de les dones de Guinea es van casar abans dels 18 anys. Una de les conclusions que apunta l'estudi és que, mentre hi hagi una comunitat que legitimi i exerceixi la MGF, és molt probable que també forci als seus fills i filles al matrimoni infantil. A més, també assenyala que “a les societats on les desigualtats de gènere limiten l'accés de les dones a la independència econòmica, el matrimoni forçat acostuma a ser una bona opció de supervivència per a assegurar una certa seguretat financera”.
Segons un estudi de la Fundació Wassu-UAB, el 2021 el 47% de les dones a Guinea es van casar abans dels 18 anys
Tot i que el Codi Penal del país castiga la violència masclista, la falta d'esforços polítics en matèria d'atenció, de construcció de centres d'acollida i de suport a les víctimes, fa que les violències es perpetuïn. “L'abús sexual és una realitat en tots els nivells, també a les esferes polítiques més altes. La gent no en parla i s'acaba normalitzant”, denuncia la Kadiatou.
Una realitat rural encara més crua
Fora de les ciutats, aquesta realitat es potencia encara més. El 62% de la població guineana viu en zones rurals, on el nivell d'alfabetització és molt baix, especialment entre les dones. Segons les dades recollides per l'organització Sara, una ONG local que treballa amb les comunitats per fer front a la feminització de la pobresa, el 80% de les dones rurals guineanes no estan alfabetitzades.
Boubacar Sylla, president d'una altra ONG local, Club dels Amics del Món, explica que “la manca de recursos bàsics i de serveis com la sanitat i l'educació provoca que la vulnerabilitat a la qual estan exposades les dones i nenes sigui més gran”. Durant una trobada a la seva seu a Conakry, compartida amb Acció Sense Fronteres (que treballen per a la prevenció i acompanyament del VIH i l'empoderament feminista) i OSAC (que treballen contra el paludisme), apunten que “les dones gairebé no tenen accés a espais de poder”. Expliquen que, a més de la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats, als espais privats els índexs de violències de gènere, tant psicològica, física com els feminicidis, es disparen. “Totes aquestes violències es queden de portes endins, pesen més la pressió i l'estigma social. Tampoc hi ha cap mena d'atenció psicològica. Tenim constància de casos de dones que s'han suïcidat perquè no podien suportar més violències”.
Totes aquestes organitzacions treballen acompanyades de les comunitats per a fer front a aquestes violències. Ho fan mitjançant l'impuls i la creació de xarxes en clau feminista i l'empoderament comunitari, la denúncia i desestigmatització d'aquestes realitats i a través de projectes i formacions de base.
“Crec que Europa té una imatge esbiaixada de la realitat que viuen els diferents països africans i les dones de les seves comunitats"
Un exemple és la iniciativa ‘Escola de Marits’ que impulsa el Club dels Amics del Món, que es duu a terme a la prefectura de la regió de Kindia i es reuneixen al poble de Friguiagbé. L'Escola de Marits la formen deu homes d'entre 45 i 50 anys, triats entre els 75 que es van presentar quan van fer la crida, i que exerceixen com a líders comunitaris. Després de rebre mesos de formació per part de professionals especialitzats en violències de gènere, els deu homes són els encarregats de conscienciar a les seves comunitats dels danys de la mutilació genital, del matrimoni forçat i de prevenir i informar sobre qualsevol violència física i psicològica sobre les dones, i dels seus drets. Mamadou Sylla, coordinador del projecte, explica que des que es va impartir la formació s'han vist canvis, i que els homes que participen dels lideratges comunitaris són coherents amb les seves crides, i confirma que aquesta eina és efectiva. Segons Zakaria Souman, un dels participants de l'Escola, “la violència contra les dones és una cosa generacional i cultural. A casa ho hem vist sempre: els nostres avis i besavis pegaven a les seves esposes. Els nostres pares, i fins i tot nosaltres mateixos de joves. Tot i que ara hi ha lleis, no es respecten, i fa falta que treballem nosaltres des de les comunitats per a canviar-ho”.
A l'organització Sara, també amb seu a la prefectura de Kindia, coordinen vora 250 grups de treball exclusivament de dones per fer front a la pobresa, i de pas, prevenir violències masclistes. La seva coordinadora explica que tenen grups de treball al camp, a la pesca o fent sabó. “No tenim cap mena de finançament de res ni de ningú, però entre nosaltres ens coordinem per aconseguir els materials que necessitem per treballar”. Paral·lelament, cada dues setmanes es reuneixen en el que coneixen com sere: trobades de les dones de cada poble, sense presència de cap home, per poder compartir les seves quotidianitats.
Una de les tasques que també assumeix la Kadiatou Konaté és fer arribar a les esferes públiques aquestes iniciatives, i així promoure espais segurs i desestigmatizar el fet de rebre violències masclistes. Forma part del comitè ad hoc per a la creació del Consell Nacional de Joventut juntament amb el primer ministre i el representant de les Nacions Unides al país, i també ha participat en diferents trobades i conferències arreu del món sobre l'empoderament de les dones i les nenes.
La jove reflecteix el salt generacional i el canvi de consciència col·lectiva entre les noies de la seva edat i generacions anteriors, i és crítica amb la mirada externa europea: “Crec que Europa té una imatge esbiaixada de la realitat que viuen els diferents països africans i les dones de les seves comunitats. És un continent súper divers. La mirada està molt tergiversada», conclou.
Publicat originalment a Ctxt
