Amina Hussein, periodista i activista kurda: “No lluitem només per nosaltres, ho fem per una societat on ningú hagi de lluitar per existir”
El 2021, el periodista i corresponsal a l'Orient Mitjà Mikel Ayestaran publicava al seu llibre Oriente Medio, Oriente Roto, que la constitución del poder político en Siria lo hacen los lazos familiares. Bashar al Assad, oftalmólogo de formación y con un pasado académico en Reino Unido, accedió al poder tras la muerte de su padre, Hafez al Assad, creador de la Siria moderna. Bashar llegó al Gobierno con la promesa de reformas democráticas y frenando la corrupción como señas de identidad, y aunque se vivieron semanas de aparente cambio eso solo duró unos meses, con la liberación de presos políticos y permitiendo reuniones de la oposición. Poco después, pero, se instauró de nuevo el statu quo del règim i Al Assad va deixar un país sumit en el que anomenen els experts un ‘autoritarisme liberal’.
– La llibertat d'expressió amb el règim no existia. Recordo quan estàvem a casa que la meva mare ens deia: “No parleu mal del règim, perquè les parets escolten”, hi havia molta por. Una realitat que vivíem pitjor a la meva regió, el nord-oest de Síria, la part kurda. Només per ser una persona kurda ets una taca, un perill, una amenaça.
Ens explica per telèfon la periodista Amina Hussein a Yemayá Revista, mentre espera per agafar un vol direcció Rojava (Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, AANES), per cobrir en primera persona i com a professional el que succeeix durant aquestes setmanes a la seva regió natal.
Rojava forma part del Kurdistan, el poble sense Estat més gran del món, amb prop de 40 milions d'habitants. Des del Tractat de Lausana de l'any 1923, está dividido por las quatre regions frontereres que es coneixen actualment: Bakur, al sud-est de Turquia; Basur, al nord de l'Iraq; Rojhilat, al nord-est de l'Iran; i Rojava, al nord de Síria. Rojava, actualmente está gobernada mediante el sistema de confederalismo democrático, una ideología que rechaza la estructura e idea de estado-nación y defienden la autogobernanza y la democracia popular. Se posicionan abiertamente como ecologistas y feministas.
“No parleu malament del règim, perquè les parets escolten”
Desde la reciente ofensiva contra el régimen bazaista, ha habido una cierta tendència a tractar de ‘suavitzar’ el grup islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), liderat per l'actual president de transició Ahmed al-Sharaa, també conegut com a Abu Mohammed al-Jawlani, per part de diferents actors i mitjans occidentals. Adjectius com a ‘rebels’, ‘tropes de l'oposició’ i fins i tot ‘llibertaris’ han servit per a nomenar aquesta agrupació, que fa temps va tenir relacions directes amb Al-Qaeda al país, i que recentment ha promès respectar a les minories, així com els drets de les dones a Síria.
La Red de Solidaridad de Mujeres (WWSN) informó que los ataques de Hayat Tahrir al-Sham (HTS) y el Ejército Nacional Sirio (SNA) en Siria están poniendo en riesgo los derechos de la mujer. Y que también han manifestado voces desde dentro de las Unidades de Protección de las Mujeres (YPJ), especialmente después de unos comentarios machistas del portavoz de HTS, que dijo que la naturaleza biológica y psicológica de las mujeres no es adecuada para algunos cargos gubernamentales.
“Justo estoy viendo por X una imagen de dos chicas que quieren hacerse una foto con el líder y este les pide que se tapen el pelo antes de la foto. Ay, qué cosas vamos a ver por favor… Me da mucha pena Siria. Yo soy apátrida y nunca he sentido Siria como mi país pero lo conozco, he estudiado allí y he viajado en él. Me siento mal por todo, por lo que pueden pasar las mujeres, no quiero que se convierta en un Afganistán”, resopla angustiada Amina.
Segons una publicació recent de la BBC, i en paraules del general Maloum Abdi, comandant de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una aliança de milícies principalment kurdes recolzada pels Estats Units, l'activitat de Daesh (Estat Islàmic) ha augmentat significativament i el perill d'un ressorgiment s'ha duplicat en la zona de Rojava.
Rojava en lluita per un confederalisme feminista
La revolución en Rojava no sólo buscó transformar las estructuras políticas, sino también las sociales. En palabras de Amina Hussein: “El papel de las mujeres en Rojava no es solo militar, sino también filosófico y cultural. Elles estan redefinint el que significa llibertat en un context de guerra”.
Las Unidades de Protección Femenina (YPJ) han sido un ejemplo icónico de esta transformación. Estas fuerzas combatieron contra el Estado Islámico, protegiendo no solo sus tierras, sino también un modelo de sociedad en contra del patriarcado y la violencia sistémica. Estas unidades en defensa de la mujer es el ala armada no-mixta de las Unidades de Protección Popular, la facción armada oficial de Rojava. Pero a la vez, también existe la lucha no violenta liderada por el movimiento Kongra Star, que empezó en 2005 desde la sociedad civil y a partir de un movimiento feminista para empoderar a las mujeres kurdas y de otras etnias en la región, combatiendo las estructuras patriarcales tradicionales y promoviendo una participación activa de las mujeres en todas las esferas de la sociedad, independientemente de su origen, matiza Hussein.
Ara, després de la caiguda del règim de Bashar al Assad aquest desembre, Síria enfronta una transició plena d'incertesa. Entre la destrucció, les pugnes geopolítiques i la reconfiguració del poder, el nord-oest de Síria viu en alerta per les ofensives de Turquia i pel que pot esdevenir el nou règim polític liderat per Ahmed al-Sharaa.
Organizaciones sobre el terreno ya han denunciado el secuestro y desaparición de mujeres que forman parte de las YPJ, ataques a civiles en las zonas de mayoría kurda e incluso ejecuciones públicas
Mentrestant, el Kurdistan sirià continua enfrontant-se a les forces turques. «Això no està apareixent als mitjans. Ahir va haver-hi un funeral de 12 joves, i avui un altre de 10", relata Amina amb preocupació. Tots aquests joves pertanyien a les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) i van perdre la vida en combat contra els grups armats turcs. "Aquests xavals estan sent assassinats", insisteix l'Amina, visibilitzant la gravetat de la situació.
La lluita que s'exerceix al Kurdistan és un exemple universal de resistència i reinvenció sistèmica. Mentre el món observa el camí que Síria va traçant, alguns amb escepticisme, altres optimistes, i molts, com en Palestina amb decepció, és crucial que els drets de les dones i la inclusió de les minories siguin una prioritat.
En paraules de l'Amina Hussein: “No lluitem només per nosaltres; lluitem per una societat on ningú hagi de lluitar per existir”. El repte per a Síria, i per a la comunitat internacional, és assegurar-se que aquestes veus no siguin silenciades en el procés.
