Narratives feministes per entendre el món 

Search
Close this search box.

Viure confinades en un camp de refugiades a Grècia

-
28 de setembre de 2020
Camp de refugiades de Nea Kavala (Grècia) | SARA AMINIYAN / MARTINA MADAULA

Al nor de la península hel·lènica, a 20 km de la frontera amb Macedònia, es troba Nea Kavala, un antic aeròdrom militar convertit en un camp de refugiades des del tancament de fronteres d'Europa el 2016. En l'actualitat viuen aproximadament 1.600 persones registrades –422 d'elles menors d'edat– distribuïdes en containers i grans carpes dividides en cubiculums. No obstant això, el camp va néixer amb una capacitat de 500 habitants. Les nacionalitats són variades, però la majoria de residents provenen de l'Afganistan, Síria, Congo, l'Iraq i Somàlia, respectivament.

Tenint en compte que moltes persones intenten diàriament arribar fins a la frontera amb Macedònia, així com el trasllat constant de refugiades provinents de camps de les illes, el nombre de residents fluctua contínuament. A més, segons Maria Serra, la coordinadora de Open Cultural Center, una de les organitzacions que treballen per a donar assistència educativa a les persones refugiades al nord de Grècia, el camp de Nea Kavala està pensat per a ser un assentament de llarga estada, però les condicions climatològiques, especialment a les botigues, dificulten la vida de les residents, la qual cosa provoca que el nombre de persones fluctuï encara més durant l'any. La majoria de botigues i containers no tenen accés a aigua potable, lavabo o cuina, la qual cosa fa que les persones residents hagin de fer llargues cues per a accedir a les instal·lacions comunitàries que proveeixen les necessitats més bàsiques.

Camp de refugiades de Nea Kavala (Grècia) | SARA AMINIYAN

Aquestes condicions han anat empitjorant des de la COVID-19. L'assistència, tant sanitària com de productes bàsics, s'ha tornat més precària; hi ha només un metge als matins per a les 1.600 persones i la higiene, per la falta d'aigua, és deplorable. S'han aplicat multes de fins a 150 € a persones que no portaven la mascareta ben posada.

La vigilància i les restriccions per a entrar i sortir s'han imposat amb més força. I la tensió entre la població del camp va en augment. A més, algunes de les organitzacions que treballaven sobre el terreny han hagut d'anar-se per la nova llei de registre 4686/2020 decretada pel Govern de Grècia. Avui dia, l'estatus de moltes d'elles penja d'un fil.

Ja hi ha hagut intents previs de confinar el camp. Durant el primer brot de coronavirus a principis de la primavera, un primer confinament va suposar la crispació de les persones que vivien allà i va deslligar una sèrie de protestes que van fer obrir de nou el camp després de quatre dies. L'últim, que ha estat decretat per les autoritats gregues a primera hora del passat divendres 11 de setembre, està fent tornar a saltar l'alarma entre la població del camp. «El menjar que arriba des de les organitzacions, com la OIM (Organització Internacional per a les Migracions), no és suficient per a aguantar 15 dies» explica Rajab, un jove afganès que viu en Nea Kavala. En aquesta entrevista, comparteix les seves preocupacions respecte als primers dies de confinament.

Publicat originalment a Stop Mare Mortum (versión en catalán)

T'ha agradat aquest contingut? Dona'ns suport per a continuar treballant en la Revista.

Durante décadas, la migración desde Senegal ha seguido un patrón eminentemente masculino, mientras, las mujeres se quedaban en sus comunidades, a cargo del hogar, los cuidados y la gestión de las remesas que, con suerte, llegaban. Este esquema empieza a cambiar.
El pasado mes de agosto de 2024, el gobierno talibán en Afganistán aprobó la ‘Ley de promoción de la virtud y prevención del vicio’ que, entre otras cosas, prohíbe a las mujeres hablar en voz alta en público, considerando su voz como haram (prohibida).
La reciente escalada del conflicto en el este de la República Democrática del Congo deja más de 8.000 violaciones graves contra los derechos de la infancia por parte de todas las fuerzas involucradas.
En Tapachula, punto clave de la frontera sur de México, miles de mujeres migrantes permanecen atrapadas sin poder seguir su camino hacia Estados Unidos.
El viernes 8 de noviembre de 2024 desapareció la dirigente mapuche Julia Chuñil Catricura. A cuatro meses no existe ningún rastro y tampoco se ha podido acceder a la carpeta de investigación.
Jamelyn B. Palattao es experta en historia transnacional y análisis de la historia con perspectiva poscolonial en la Universidad de Mindanao.
Pocos días antes de la caída del régimen de Bashar al Assad, cinco familias kurdas huyeron de Alepo hasta Raqqa, su segundo desplazamiento forzado en pocos años.
Amina Hussein: “No luchamos solo por nosotras, lo hacemos por una sociedad donde nadie tenga que luchar por existir”