Mare soltera, queer, jueva i antisionista: aquesta és la carta de presentació de Sara Kershner, cofundadora de la Xarxa Internacional Jueva Antisionista (IJAN). Originària d’Oakland (Estats Units), explica com la seva família va fugir del genocidi nazi —els qui no van escapar van morir—, però desmunta les teories de la conspiració contra la comunitat jueva que Israel propaga, i nega amb contundència que aquesta continuï sent perseguida en l’actualitat.
Quan era jove, el seu pare —un home gai que mai no va poder viure obertament la seva identitat sexual— va contraure el VIH. Un fet que la va polititzar profundament. Des d’aleshores, ha militat en múltiples causes: des de la pandèmia de la sida fins a la lluita contra l’ apartheid a Sud-àfrica, la defensa dels drets de la comunitat trans i l’alliberament del poble palestí.
Després de la Segona Intifada (2000) va abraçar plenament la causa palestina. “Els meus amics em van interpel·lar, em van dir que, com a jueva, si no parlava sobre Palestina, altres parlarien en el meu nom; s’assumiria que tota la comunitat jueva donava suport a Israel”. I va ser llavors quan es va implicar en una organització local d’Oakland anomenada Jews for a Free Palestine (Jueus per una Palestina Lliure), amb la qual va organitzar moltes accions directes contra organitzacions sionistes, interrompent els seus esdeveniments o impulsant les primeres campanyes al voltant del BDS.
Amb el temps, però, es va adonar que el sionisme no es podia vèncer només des de l’àmbit local. Per a ella, la lluita havia d’articular-se a escala global i vincular-se amb els principals reptes i causes socials del nostre temps, teixint aliances davant les diferents formes d’opressió i violència, com el neocolonialisme, el feixisme i el racisme. Així neix IJAN (International Jewish anti-zionist Network).
Com i per què neix IJAN?
El 2005 vam decidir crear IJAN per afirmar que el desmantellament del sionisme continuava sent una opció política legítima. Després dels Acords d’Oslo, s’havia instal·lat la idea que només hi havia dues opcions: sionisme total o sionisme liberal. El desmantellament de l’Estat d’Israel ja no es considerava una possibilitat. Nosaltres volíem tornar a posar aquesta opció sobre la taula. Considerem que el sionisme accepta i utilitza l’antisemitisme com a justificació política, i que, a més, s’exerceix contra el poble palestí.
Érem unes 25 persones al nucli fundador, tot i que en el llançament hi van participar prop de 200 jueus i jueves de diferents països, inclosos jueus d’origen àrab, rus i de la Palestina del 48. Vam redactar una carta fundacional i vam establir tres línies de treball que mantenim fins avui: confrontar les institucions sionistes, intervenir en la narrativa pública davant la instrumentalització de l’antisemitisme i vincular l’antisionisme amb altres moviments socials. Actualment, IJAN té presència en països com els Estats Units, l’Argentina, el Regne Unit, Espanya, el Canadà i França i és una part molt activa del moviment global contra el militarisme i la repressió sionista.
“Està havent-hi un genocidi. I la comunitat jueva no pot determinar el què ha de ser Palestina”
Des del 7 d’octubre, hi ha més tensions entre la comunitat antisionista i el moviment sionista?
D’una banda, el moviment antisionista és massiu, potser el més gran que ha existit mai. Però, d’altra banda, el “Gran Israel” és més a prop que mai de convertir-se en realitat. Aquesta és la principal tensió.
Al principi —després del 7 d’octubre del 2023— érem al carrer tot el temps: després de la feina, a les nits, els caps de setmana. Pensàvem que potser als Estats Units podríem aconseguir que Biden —president durant l’inici de l’ofensiva israeliana contra Gaza— deixés de donar suport a Israel. Però és molt sionista i té un vincle emocional amb Israel.
La primavera passada hi va haver el Primer Congrés Jueu Antisionista a Viena, un congrés que va acabar sent un debat sobre si calia ser antisionista, postsionista o no sionista. Però, a qui li importa això? Tot i que finalment van concloure que es posicionen com a antisionistes. Hi ha un genocidi en marxa. I la comunitat jueva no pot determinar què ha de ser Palestina.
Com us enfronteu a la repressió i al context cada vegada més restrictiu als Estats Units en el vostre paper com a activistes?
La repressió ve de lluny, però Trump és absolutament feixista. I també mobilitza feixistes al carrer.
En aquest context, també col·laborem amb el National Lawyers Guild, una xarxa d’advocats que defensa activistes de moviments socials. Una de les nostres estratègies és qüestionar la noció de “guerra contra el terror” i l’ús expansiu del concepte de terrorisme, que s’utilitza per criminalitzar la dissidència.
Defensem persones acusades sota aquestes lleis i denunciem la violència estatal. Al mateix temps, impulsem campanyes d’embargament d’armes, assenyalem corporacions que es beneficien de la indústria militar i pressionem autoritats locals perquè declarin zones lliures de comerç d’armes. I aquestes accions no només afecten Palestina, sinó també altres països afectats per la política exterior nord-americana (com Cuba o Veneçuela, actualment).
Quins són actualment els principals reptes del moviment antisionista global?
El repte és doble: donar suport a l’alliberament palestí i, alhora, disputar la narrativa sionista que s’ha apropiat de la història jueva per justificar l’opressió. Per a mi, això és una traïció a la història de resistència jueva.
Israel ha agafat tot això i ho utilitza per obtenir poder polític. Les persones que van fundar Israel volien ser l’elit als seus propis països d’origen, però com que eren jueves no podien, així que van crear un Estat on tindrien poder global. No és que no hi hagués antisemitisme —és clar que n’hi havia—, però hi ha moltes solucions per a això, i aquesta és una solució feixista, i és el mateix feixisme que es va utilitzar contra nosaltres. Per això busquem maneres de combatre’l.
En l’àmbit educatiu, els nostres educadors parlen sobre Palestina i ensenyen una història molt diferent del genocidi nazi. No afirmen que la conclusió natural —d’aquesta persecució— sigui Israel.
Es pot parlar d’una comunitat jueva antisionista consolidada?
Les persones que defensem obertament el desmantellament complet del sionisme encara som una minoria. Tanmateix, als Estats Units, per exemple, una majoria d’estudiants universitaris jueus afirma no sentir-se vinculada a Israel. Potser no tots són encara antisionistes, però la tendència generacional apunta en aquesta direcció. També afrontem fenòmens complexos: sectors d’extrema dreta que adopten un discurs “antisionista” però mantenen posicions racistes i antisemites. La nostra postura és clara: aquesta és una lluita antiracista.
Israel contribueix a més confusió sobre els jueus i alimenta les teories de conspiració sobre la comunitat jueva. És complicat: Israel té molt poder. És absurd. Qui està atacant els jueus als Estats Units i a Richmond? Qui? Ningú.
"Honorar l’Holocaust implica rebutjar la seva instrumentalització política i reafirmar una ètica universal contra el racisme, el colonialisme i el feixisme"
Què significa “desmantellar el sionisme” en termes pràctics?
Significa exposar i aïllar les institucions sionistes, qüestionar-ne el finançament i la seva influència política. Des de l’organització hem impulsat campanyes contra el Fons Nacional Jueu perquè perdi el seu estatus d’organització benèfica, argumentant que actua com una entitat paraestatal al servei de l’Estat d’Israel. Al Canadà vam aconseguir que se li revoqués aquest estatus.
Per a nosaltres, honorar l’Holocaust implica rebutjar la seva instrumentalització política i reafirmar una ètica universal contra el racisme, el colonialisme i el feixisme. Desmantellar el sionisme significa, en última instància, reintegrar la història jueva de resistència dins d’una lluita més àmplia per la dignitat humana.
La manera com Israel excepcionalitza el patiment jueu ens separa d’aquells que van lluitar contra l’esclavitud, de la gent al Sudan, a Ruanda, arreu del món, en lloc d’unir-nos. Així ens separa de la resta de la humanitat. Per a nosaltres, aquests genocidis són específics, tenen històries concretes, però és una sola lluita pel reconeixement del valor de la vida humana i de la humanitat. I quan dius que el nostre és el més important, en realitat ens deshumanitzes. Ens separes de la resta dels éssers humans.
