Durant els últims mesos, el país sahelià ha incrementat la seva persecució a les persones migrants que estan en trànsit pel país, amb múltiples denúncies de vulneració dels drets humans
Nouakchott
A Mauritània, setembre i octubre són els mesos més calorosos de l'any. Aquest xafogor es tradueix en carrers gairebé buits durant el dia, que s'omplen quan el sol comença a caure. Així i tot, la tensió és candent: durant els últims mesos, la policía mauritana ha incrementat notablement les seves batudes pels carrers de Nouakchott, la capital, per interceptar a les persones migrants que estan en trànsit pel país sahelià amb un destí final: Europa.
Aquest augment de batudes no és gratuït. Als barris Cinquième i Sixième (cinquè i sisè), situats a la capital i coneguts per ser habitats per persones migrants, els controls són a cada cantonada: policies que patrullen i identifiquen les persones sospitoses de no tenir els papers en regla. “Aquesta dinàmica abans no existia: Mauritània era un país acollidor amb les persones africanes, fins i tot amb les persones que arribaven sense papers. Però això ha canviat després de l' acuerdo amb la Unió Europea, la qual cosa ha generat un fort debat sobre la detenció de migrants africans als carrers de Nouakchott, els registres, l'exigència de permisos i les deportacions”, explica el Raby Idoumou, reconegut periodista maurità. “A més, les autoritats no faciliten els tràmits de residència, i només els obren en uns certs períodes. Fora d'aquests terminis, és impossible regularitzar la seva situació, encara que tinguin mitjans econòmics i legals per a fer-ho”.
“Mauritània era un país acollidor amb les persones africanes, fins i tot amb les persones que arribaven sense papers. Però això ha canviat després de l'acord amb la Unió Europea”, explica el periodista Raby Idoumou
A Mauritània hi ha dues ubicacions clau per a la ruta migratòria. Una és Nouakchott, i concretament, els barris esmentats. “Rares vegades una persona que viatja irregularment cap a Europa no passa abans per Nouakchott, i en concret per Cinquième i Sixième”, apunta el periodista. L'altra és Nouadhibou, la segona ciutat més poblada del país i fronterera amb el Sàhara Occidental. De tradició pesquera, la seva situació geogràfica ha convertit la ciutat en un dels principals punts de sortida fins a les Illes Canàries.
Unió Europea, Espanya i Mauritània
“Els acords entre la Unió Europea, Espanya i Mauritània busquen frenar gairebé per complet el flux migratori cap a Europa; i aquesta situació xoca amb les crisis que afecten els països veïns, com Mali, Burkina Faso o Níger, que travessen greus crisis polítiques, cops d'estat i alts nivells de violència exercida per grups armats, a més d'una forta tensió social i pobresa”, segueix Idoumou.
Aquests acords, traduïts en externalització de fronteres, estableixen una cooperació operativa en matèria de seguretat i fronteres: per exemple, a Mauritània hi ha desplegats efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola per col·laborar amb les forces de seguretat locals en vigilància marítima, aèria i terrestre. Juan Couce, agent de la Guàrdia Civil a Las Palmas de Gran Canaria i portaveu de l'Associació Unificada de Guàrdia Civils a Canàries, comparteix que “hi ha una sèrie de convenis que ha signat el Ministeri de l'Interior amb els països africans perquè intentin frenar la sortida dels seus residents cap a Espanya. Hi ha destacaments de Guàrdia Civil i Policia Nacional tant a Mauritània com al Senegal. També hi ha patrulles conjuntes amb el Marroc, on es patrulla el Sàhara. Són temes polítics en els quals no podem entrar. Quan el Ministeri de l'Interior espanyol arriba a acords amb els països africans, normalment l'afluència de pasteres i de piragües baixa el nivell d'arribades a les costes canàries".
Un dels projectes en els quals treballa la Unió Europea amb agències o entitats espanyoles és amb la FIAP, explica Joaquín Tasso, ambaixador de la UE a Mauritània, en la construcció de nous centres d'acolliment temporal de persones migrants. “De seguida se'ns acusa que estem fent centres de detenció. És exactament el contrari. Són centres d'acolliment temporal per a assegurar-nos que aquests migrants, abans de ser expulsats immediatament, passen per un procés de ser escoltats, veure quina és la seva situació i veure si té algun tipus de vulnerabilitat. No són centres de detenció. És veritat que no poden sortir durant un període, és el que és una detenció administrativa de 48-72 hores, per a determinar quin és l'esperit d'aquestes persones”, defensa. Així i tot, assegura tenir constància d'abusos per part de la policia mauritana en alguns processos d'identificació de persones migrants. “El dret a expulsar a un resident il·legal és un dret sobirà de Mauritània que no es pot contestar”.
L'últim informe de Human Rights Watch assenyala greus vulneracions de drets humans comesos per Mauritània contra migrants en situació irregular
L'últim informe de Human Rights Watch assenyala greus vulneracions de drets humans comesos per Mauritània contra migrants en situació irregular. Entre altres coses, l'informe apunta casos de violacions, tortures, i expulsions injustificades, incloent-hi deportacions a països que no eren els originaris de les persones migrants. A més, denuncia que algunes persones van ser abandonades en zones exposades a atacs armats, com a Mali, així com l'amuntegament en els centres de detenció de migrants.
Nouadhibou: clau per a les sortides a Canàries
Una sola carretera i gairebé 500 quilòmetres de desert són els que separen les dues ciutats més poblades de Mauritània. Que Nouadhibou és una ciutat pesquera es fa evident: els cotxes a vessar de peix i l'olor que desprenen no deixen lloc a dubte. Va ser justament el treball al voltant de la pesca el que va fer que l'Amsatou Vepouyoum no seguís la seva ruta cap a Europa, i es quedés a Nouadhibou.
L'Amsatou és del Camerun i va arribar a la ciutat mauritana l'any 2000. La seva intenció era continuar el seu camí cap a Europa, com tantes altres persones. “Soc migrant, vaig deixar la meva llar per les dificultats de la vida i per fugir d'un matrimoni concertat”. Però va començar a treballar en tasques relacionades amb la pesca i finalment es va quedar. “Nouadhibou és una ciutat molt estratègica per als migrants, perquè està al nord-est de Mauritània, més prop de les Illes Canàries, i també de la frontera amb el Marroc. És estratègica per creuar cap a Europa”.
Actualment, és la presidenta de la comunitat camerunesa resident a Nouadhibou, i també de l'Organització de Suport i Assistència per a Migrants i Refugiats en la mateixa ciutat. Un dels principals projectes que impulsen és el funcionament d'una escola per a fills i filles de persones en trànsit per Nouadhibou. “És una escola de migrants. La creem per a alfabetitzar als qui no tenen accés a l'educació”. El seu objectiu és facilitar l'escolarització a menors que, a causa de no estar regularitzats al país perquè estan en procés migratori amb les seves famílies, no tenen accés a anar a les escoles mauritanes. Des d'una de les aules de l'escola, Vepouyoum explica que acudeixen a l'escola uns 200 nens i nenes de gairebé tots els països africans pròxims a Mauritània: de Mali, Guinea, Burkina Faso i el Senegal, entre altres. “Estem expectants per a començar el curs, perquè no sabem quants alumnes tindrem a causa de les batudes i expulsions de migrants”.
La violència afegida sobre les dones
Cada vegada hi ha más mujeres que migren. Així ho sentencia l'Amsatou; i encara que assegura que cada persona que migra té uns motius i una història personal diferent, també assegura que les dones estan encara més exposades durant el seu trajecte migratori. “Tenen més probabilitats de ser explotades sexualment i patir més violència. I a més, quan arriben en parella, per falta de recursos o per por de que els dos morin al mar, prefereixen que l'home continuï per arribar a Europa i la dona es quedi aquí”, explica.
“Europa no vol migració irregular, però tampoc promou mecanismes de migració regular. Tancar totes les vies legals de migració només enforteix la migració irregular”, diu el Raby Idoumou
L'Adama —nom fictici— va néixer a la República Democràtica del Congo. Va fugir de Goma, a la província de Kivu Nord, a causa del conflicte que es prolonga des de fa dècades a l'est del país. A penes té 25 anys i va arribar a Nouakchott a principis d'estiu, al costat de la seva filla. “Van assassinar a la meva mare, i a partir de llavors tot va canviar”, comença. “El 2019, un amic de la meva mare em va ajudar a anar-me'n al Marroc. Creia que el patiment acabaria, però no: em van obligar a prostituir-me. En un sol dia podia atendre 10 clients; no hi havia altra opció que donar diners a qui ens obligaven a exercir la prostitució. Vaig intentar escapar, i tres nois em van violar en el desert. Jo volia intentar creuar a Europa o pel Marroc o per Mauritània, i vaig seguir la ruta. Abans d'arribar a Mauritània, a Mali també em van agredir. La vida no és fàcil. A vegades penso a rendir-me; no sé si podré recuperar-me. Encara que sé que no tinc cap altra opció”.
Actualment, l'Adama i la seva filla viuen a Nouakchott acollides per una família a la mateixa ciutat. Viuen sense possibilitat de regularitzar la seva situació, i sense opció de seguir el seu camí de manera segura.
“Europa no vol migració irregular, però tampoc promou mecanismes de migració regular: no facilita l'obtenció de visats, ni fomenta una migració circular real. Tancar totes les vies legals de migració només augmenta i enforteix la migració irregular”, diu el Raby Idoumou. “Ha d'assumir-se que la migració és una qüestió permanent i canviant, i que des de l'origen de la humanitat les persones migren d'un lloc a un altre. Això no acabarà avui ni demà. Per tant, Mauritània no ha d'acceptar convertir-se en un guardià de fronteres al servei d'Europa”, conclou.
Reportatge en col·laboració amb El Salto Diario.
