El 25% de les arribades de persones migrants per via marítima a Espanya és a les Balears, on les infraestructures limitades i la manca de coordinació marquen la seva acollida
A les Illes Balears, les arribades d’embarcacions de persones migrants xoquen amb les onades de turistes —i no turistes— que any rere any augmenten la gentrificació de les illes. L’any 2025, van arribar-hi 7.321 persones migrants en 400 embarcacions, la qual cosa suposa un augment de gairebé un 25% d’arribades respecte a l’any anterior, explica Margalida Capellà Roig, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears i directora de l’ Observatori de Migracions a la Mediterrània (OMIMED).
Segons Capellà, dins del context global espanyol, la principal destinació d'embarcacions tipus pastera segueix sent a les Illes Canàries, tot i que les arribades hi han davallat vora un 50%; i en canvi, a les Balears, és el lloc on han augmentat més. En aquests moments, a les Balears arriben el 25% de les arribades totals d’Espanya. “Una explicació de la davallada d’arribades a les Canàries és la política migratòria tant de la Unió Europea com d’Espanya, que té convenis bilaterals de cooperació amb Mauritània o el Senegal, per exemple, en matèria de policia i d'estrangeria. Eviten que la gent surti cap a Canàries”.
L'informe Violencia y abandono institucional hacia las personas migrantes, publicat l’octubre del 2025 per les organitzacions Irídia i NOVACT, assenyala que durant l’any 2024, la reforma normativa del Codi de Fronteres Schengen i l’aprovació del Pacto Europeo de Migración y Asilo han reforçat aquest enfocament, alhora que han restringit l’accés a l’asil i han promogut la detenció i devolució de persones al continent africà, inclosos infants. A més, apunten que aquestes polítiques han suposat la mort de milers persones durant el trajecte cap a l’Estat espanyol; i que l’enduriment del control migratori i l’externalització de fronteres han desplaçat les rutes d’entrada a l’Estat, provocant un increment de les arribades a les Illes Balears.
D’Algèria a les Balears
L’origen de les embarcacions que arriben a les Balears és Algèria. L’OMIMED, en el seu informe Llegadas a las Islas Baleares por vía marítima irregular 2025, publicat el març del 2026, subratlla que aquesta ruta migratòria és una peça més del conjunt de rutes migratòries del Mediterrani Occidental.
Tal com explica la directora de l’Observatori de Migracions a la Mediterrània, “fins a l’any 2024, la majoria de les persones arribades a les Balears des d'Algèria eren algerianes. Però ara això ha canviat, i vora un 70% de les persones arribades són originàries de la zona del Sahel. També estan arribant persones del Pakistan, que són potencialment sol·licitants d’asil. I també ha canviat el perfil de les persones que arriben, perquè fins al 2024, arribaven majoritàriament homes sols; i ara també arriben infants acompanyats i no acompanyats, i gairebé un 9% del de total de persones arribades són dones”.
Durant el 2025, la majoria d’arribades han estat a Eivissa, Formentera, Mallorca i l’illa de Cabrera, mentre que a Menorca només se’n va comptabilitzar una. L’OMIMED recull que el circuit d’atenció varia molt segons l’illa, i es documenten casos especialment precaris. A Formentera, on no hi ha Policia Nacional, la gestió recau exclusivament en la Guàrdia Civil, que sovint trasllada les persones directament cap a Eivissa. Fins fa poc, a més, no hi havia cap infraestructura d’acollida, cosa que deixava les persones migrants en una situació de gran vulnerabilitat. Capellà explica que el cas més crític és el de Cabrera, on les arribades es produeixen dins d’un Parc Nacional sense recursos: Salvament Marítim es limita al rescat, però sense fer cap acompanyament posterior, fet que obliga a esperar l’arribada de patrulles de la Guàrdia Civil per al trasllat de Cabrera a Mallorca; sovint amb esperes llargues, inclús de dies. Aquest circuit implica múltiples desplaçaments marítims —entre les illes i posteriorment a la Península— que agreugen l’estat físic i emocional de les persones migrants, ja afectades pel camí previ.
A més, explica que la majoria de persones que arriben a les Balears no s’hi queden. N’hi ha que ja tenen planificada la ruta cap a la Península o altres països europeus, especialment si hi tenen familiars o contactes previs; d’altres entren dins del programa d’atenció humanitària del Govern espanyol, i són traslladades fora de les illes amb un bitllet de ferri —habitualment cap a Barcelona o València—, des d’on, en teoria són derivades a centres d’acollida repartits per tot el territori, segons les places disponibles. I finalment, n’hi ha d’altres que queden fora d’aquest programa, i tot això depèn de la nacionalitat. “El sistema fa una classificació de la vulnerabilitat basada en la nacionalitat, de manera que a les persones originàries de la regió del Magrib sovint ni tan sols se’ls reconeix la possibilitat de sol·licitar l’asil”.
"El sistema fa una classificació de la vulnerabilitat basada en la nacionalitat"
En general, quan les embarcacions arriben a port, la primera intervenció la fa la Guàrdia Civil o Salvament Marítim, però remarquen que no sempre hi ha atenció humanitària immediata. Aquesta sol produir-se posteriorment en el Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que a les Balears només existeix a Mallorca. Si no, es fa a les dependències policials de la Policia Nacional, com és el cas de les arribades a Eivissa —o les que arriben a Formentera, les porten a Eivissa i llavors a les dependències policials—. A Mallorca, si els grups són més nombrosos, generalment els deriven al CATE; i si no, també a les dependències de la Policia Nacional. Al CATE és on intervenen els equips sanitaris i humanitaris de la Creu Roja, sovint de manera simultània amb el control policial. A les dependències policials pot haver-hi presència de la Creu Roja, però no és fixa ni garantida. Per tots aquests motius va néixer a Mallorca l’any 2025 el grup d’acció antifronteres Laissez Passer, dedicat a fer ressò i sensibilització a la ciutadania sobre la manca d'atenció i acompanyament rebut per les persones arribades a les Balears.
L’informe d’Irídia i NOVACT denuncia que les condicions de detenció al CATE no compleixen amb els estàndards mínims establerts pels organismes internacionals, tant pel que fa a les infraestructures com en serveis bàsics. També assenyalen que s’ha detectat una greu vulneració del dret a sol·licitar l’asil, ja que les persones retingudes al CATE no tenen garantit l’accés a la informació ni a la possibilitat real de tramitar la manifestació de voluntat de sol·licitar protecció internacional.
Afegeixen que, una vegada finalitza el període inicial d’aquesta detenció de les persones un cop arriben a les illes —ja sigui al CATE o a les dependències policials—, la majoria són posades en llibertat a l’estació marítima, on poden obtenir el bitllet de ferri mencionat, tot mostrant un acord de devolució. Les organitzacions assenyalen que, aquesta pràctica es duu a terme en el marc d’un acord no públic entre l’administració i l’empresa Baleària.
Un estiu (i un sistema) col·lapsat
Margalida Capellà explica que l'any passat, a partir del mes de juny, el sistema va col·lapsar, perquè cada dia hi havia arribades i el sistema no va aguantar aquesta pressió. “Va ser a partir d'aquell moment quan el Govern espanyol va veure que feia falta una declaració d'emergència migratòria, que es va votar el mes d'agost i el setembre es va signar al Consell de Ministres. Això va possibilitar que, per una banda, s'ampliés el contracte de la Creu Roja a Mallorca i s’augmentessin les places als centres d’acollida; i també que es construïssin uns mòduls d'atenció temporal a aquestes persones, perquè arribaven a l'estació marítima de Palma o Eivissa, o bé estaven a Formentera, i no tenien cap aixopluc”.
Irídia i NOVACT subratllen que en el desembarcament no existeixen protocols de coordinació entre els actors implicats, i que tampoc es garanteix una primera assistència mèdica. De fet, denuncien que, en alguns casos, la Guàrdia Civil escriu números identificatius als braços o mans de les persones amb guix permanent o retoladors; i que la intervenció humanitària, l’assistència sanitària i la detecció de vulnerabilitats es duen a terme sota custòdia policial, sense privacitat ni amb la traducció adequada.
Capellà afirma que, tot i haver-hi hagut una resposta institucional, caldrà veure si aquesta és una situació d'emergència, amb una resposta puntual, o bé si és una situació estructural, que es consolidarà en el temps. “Els fluxos migratoris ja mostren aquesta volta cap a les Balears: realment no és cap a les Balears, és una ruta cap a Europa i que es troba a Balears com un lloc en trànsit. Amb l’experiència que tinc jo, durant el darrer any, hi havia molt poques persones que sabien ni tan sols on eren les Balears. De fet, n'hi havia que es pensaven que havien arribat a Barcelona”.
"Abans no hi havia res: arribaven a l'estació marítima i no tenien ni aigua ni menjar. L'estiu va ser realment un desastre"
Tot i la voluntat política —tant espanyola com europea— de frenar les migracions mitjançant la negació de visats i l’externalització de fronteres; els conflictes no s’acaben, la pobresa no cessa, i les seqüeles d’un món (post)colonial continuen vigents. I amb això, el nombre de persones que emprenen un camí migratori, tampoc disminueix.
En definitiva, el model d’atenció a les arribades per via marítima a les Illes Balears es caracteritza per una gestió fragmentada segons l’illa i per la concentració dels recursos en punts concrets com Mallorca, fet que condiciona els itineraris posteriors de les persones en trànsit i es basa en trasllats successius. Les limitacions estructurals del sistema són evidents, i es reforça el paper de les Balears com un espai de trànsit dins les rutes migratòries cap a Europa. “És important també quedar-nos en què, l’any passat, hi va haver una crisi del sistema balear i que la resposta institucional va tardar i va ser lenta. Però també que ara s’han reforçat els mòduls, i que almenys ara les persones que arriben es poden dutxar i descansar, perquè abans no hi havia res: arribaven a l'estació marítima i no tenien ni aigua, ni menjar. L’estiu va ser realment un desastre”, conclou Margalida Capellà.
