Desenes de migrants i organitzacions denuncien extorsions continues i agressions sexuals per part de la policia del país centreamericà
Mayra està asseguda al Parc Bicentenari de la ciutat fronterera de Tapachula, al de Mèxic, un lloc que en els últims anys s'ha convertit en un punt de trobada de migrants. Entre 40.000 y 50.000 persones, segons organitzacions de drets humans que treballen sobre el terreny, esperen en aquesta ciutat a què passin els mesos eterns mentre les autoritats mexicanes tramiten la seva sol·licitud d'asil, un paper amb el qual podran travessar el país cap al nord, almenys amb alguna garantia legal i de seguretat. A la nit, el parc s'omple d'estores i tendes de campanya de moltes persones que han fugit dels seus països. Una d'elles és Mayra, una hondurenya que en realitat no es diu així, però demana que es canviï el seu nom, com tots els migrants citats en aquest article, per a protegir la seva identitat.
"Vine, vine, asseu-te amb nosaltres", li diu Mayra a una altra hondurenya. "És de confiança. Es diu Evelyn", diu i poc després s'acosta una tercera migrant, Daisy. "També li va passar el mateix", explica mentre les presenta. "A nosaltres ens va passar el que mai pensaríem que ens passaria. A mi em van violar... em van baixar de l'autobús i em van violar a Guatemala. Al costat d'altres cinc dones, i una menor, de 10 anys", explica la Mayra. Després d'un silenci, la Daisy s'atreveix a preguntar-li qui creu que ho va fer: "La mateixa policia. Van detenir el bus i ens van baixar als que no vam poder pagar la mordida [extorsió]. A les dones ens van violar. Van ser tres agents amb caputxes negres", explica.
La Mayra porta tota la seva vida lluitant pels drets de les dones. En el seu San Pedro Sula natal, el seu activisme la va acostar a les històries més descarnades perpetrades per la violència de les maras a Hodures. La seva lluita l'animava a continuar, fins que un dia ella va ser l'objectiu i, en la seva fugida, es va convertir en supervivent d'una violació massiva comesa per la Policia Nacional Civil (PNC) de Guatemala. El mateix activisme pel qual va haver de fugir la porta avui a denunciar el seu propi cas i acompanyar a altres dones com l'Evelyn i la Daisy.
Totes elles, a més d'escapar de les amenaces i extorsions per part de les pandilles a Centreamèrica, la violència masclista i l'homofòbia, també van haver d'utilitzar el seu cos com a moneda de canvi pertravessar Guatemala
Segons coincideixen més de 50 migrants entrevistats per a aquest reportatge a les fronteres de Guatemala, aquest país ha estat per a ells el més dur de la ruta migratòria a causa de les extorsions i la violència de les seves autoritats, uns testimonis que corroboren organitzacions que treballen sobre el terreny. "En aquests últims anys, gairebé diàriament atenem dones i persones de la comunitat LGTBIQ+ que han estat agredides sexualment a Guatemala per part d'autoritats, pandilles o crim organitzat", declara Caro Cocunubo, tècnica d'assessoria legal en gènere del Centre de Drets Humans Fray Matias.
"Quan un grup de migrants indocumentats ingressa al país, són detinguts i extorsionats pels cossos policials a canvi de deixar-los continuar el seu camí, violant diversos drets humans fonamentals", declara a EL PAÍS Pavel Catavi, investigador en drets humans de l'organització Cristosal. Les formes d'extorsionar són diverses, des d'insults i amenaces a tocaments indeguts per requisar els seus diners.
"Hauria preferit passar dues vegades la selva del Darién abans que per Guatemala", sentencia una jove veneçolana que acaba d'arribar a Tapachula amb el seu marit i la seva filla de 2 anys. Tot i la duresa que representa pels migrants creuar la selva que divideix Colòmbia i Panamà, molts coincideixen en el fet que, en els últims anys, Guatemala s'ha convertit en un infern, en especial per a les dones i les persones del col·lectiu LGTBIQ+. "És un dels pitjors països de trànsit i no només per l'extorsió. Les violacions a drets van en augment i sobretot afecten les persones amb major risc d'estar en situacions de vulnerabilitat", sostenen des del CDH Fra Matias.
La violència a Centreamèrica s'accentuà en el camí
La Mayra va sortir del seu país natal un 12 de febrer de 2023 a les 10 del matí. "No va ser per decisió pròpia, vaig sortir obligada, amenaçada", assegura. Ella va començar la seva carrera en l'activisme i la defensa dels drets de les dones i nens quan van assassinar al seu cosí. Encara anava a l'institut. No pertanyia a cap de les maras predominants d'Hondures, però era homosexual. Les pandilles el van torturar abans de matar-lo.
Ella ja estava en el punt de mira per la seva feina com a defensora. Però un cas en particular la va portar a deixar la seva llar d'un dia per l'altre. "Què em va portar a Mèxic? Una nena, una nena de tot just 14 anys", explica. La Mayra col·laborava amb ONU Dones i el Centre d'Estudis de la Dona d'Hondures donant tallers a escoles. En un d'ells, se li va acostar una nena que li va confessar que feia dos dies que no menjava i que dormia al carrer per por de tornar a casa perquè el seu padrastre abusava d'ella i la seva parella, un pandillero, l'obligava a prostituir-se.
La Mayra va voler ajudar l'adolescent a posar una denúncia i aquí és on es va adonar que s'estava ficant amb les persones equivocades. "La parella de la nena era un dels quals suposadament controlava el meu sector. Des d'aquell moment, vaig començar a rebre amenaces", assegura. Pocs dies després, es va trobar els vidres del seu cotxe trencats amb una nota dins que li donava 24 hores per a desaparèixer.
Aquí va començar la seva fugida. A l'estació d'autobusos de San Pedro Sula va comprar un passatge a Tecún Umán, a la frontera entre Guatemala i Mèxic, sense saber res d'aquest lloc ni intuir l'odissea que li esperava en el camí. La Mayra va sortir d'Hondures pel municipi fronterer de Corinto.
Des de 1991, Hondures, El Salvador i Guatemala són firmants del Conveni Centreamericà de Lliure Mobilitat (CA-4) pel qual els ciutadans d'aquests països poden moure's lliurement pels seus territorisPerò, tot i el conveni, les autoritats gaudeixen d'impunitat a l'hora d'extorsionar als migrants, independentment de la nacionalitat. Per això, quan cau la nit, les estacions d'autobusos de les principals ciutats frontereres del sud del país s'omplen de migrants que acaben d'ingressar i prefereixen tractar de passar desapercebuts.
La Mayra va començar el seu viatge en un bus nocturn. Poc després de sortir, aquest es va detenir i van pujar diversos agents de la PNC. Després de requisar els telèfons mòbils dels seus ocupants, els policies van baixar a totes les persones que no tenien documentació. És aquí quan comença l'extorsió. Sota amenaces de deportació, els agents exigeixen un cobrament d'entre 100 i 1000 quetzales (entre 13 i 130 dòlars). Uns quilòmetres més endavant, en el següent reten, l'escena es repeteix.
Segons informacions de Cristosal, són vuit els retens fixes entre la frontera de Aguas Calientes, que separa Hondures i Guatemala, i la de Tecún Umán, ja en la línia divisòria d'aquest país amb Mèxic. La informació pública sol·licitada per EL PAÍS al Ministeri de Governació i a la PNC revela que la policia tenia instal·lats 14 retens en la ruta que va transitar la Mayra el dia del seu viatge. Aquest organisme al·lega que, per motius de seguretat, no pot facilitar la localització d'aquests.
A aquestes retens fixes "se sumen unitats policials individuals de dos o tres agents que segueixen als busos", assegura Catavi, de Cristosal. Aquesta informació ha estat confirmada amb entrevistes a migrants en les quals asseguren que, "durant el trajecte, cotxes de la policia se situaven davant del bus i l'obligaven a parar enmig de la carretera". Aquests testimonis coincideixen en el fet que personal uniformat de la PNC puja al vehicle i exigeix un cobro a les persones que es troben en ell. "Si les persones ja han donat tot els seus diners a les autoritats i es troben amb un altre reten més endavant, la policia els pren les sabates, la roba, qualsevol objecte de valor que puguin tenir", assegura l'investigador de Cristosal.
El cos com a moneda de canvi
Una de les dones del bus en el qual viatjava la Mayra estava amb els seus tres fills: una noia de 14 anys embarassada, una de 10 i un nen més petit amb autisme. La Mayra li va oferir a la mare cuidar una estona al menor, que estava espantat i no parava de plorar. "En els altres retens ens havien extorsionat demanant-nos diners, però el tercer reten va ser el pitjor", diu la migrant hondurenya. Segons el conveni CA-4, els menors només poden creuar amb un permís signat de la mare i el pare biològics. Però la majoria de les mares solteres hondurenyes no té relació amb el pare dels seus fills o fins i tot escapen d'ell.
La Mayra estava amb el nen de l'altra migrant en braços posant-li música amb el mòbil per a tranquil·litzar-lo quan en un desviament de la carretera principal la policia va parar el bus i dos agents van pujar al vehicle i van demanar que baixessin les mares que anaven amb menors a càrrec. "Jo vaig tractar d'explicar-los que el nen no era el meu fill, però no vaig poder... em van fer baixar també", recorda.
Era de nit. Les dones estaven enmig del no-res i els agents van portar a cinc adultes i dues nenes a una caseta. A aquestes instal·lacions se les coneix com a cambres fosques, per la seva situació estratègica, oculta i solitària per a cometre els abusos amb total impunitat, afirmen des de Cristosal. "Primer ens van extorsionar... ens demanaven uns diners que no teníem per a fer el suposat permís dels nens i poder continuar amb el viatge", explica la Marya. "Jo de veritat que no portava res de diners, i li ho vaig dir a ells. No tenia la quantitat que m'estaven demanant perquè ja estaven demanant 1000 quetzales (130 dòlars). D'on anava a treure jo 1000 quetzales?"
Personal uniformat de la Policia Nacional Civil de Guatemala puja al vehicle i exigeix un cobrament a les persones que es troben en ell
Però els policies no van acceptar un no com a resposta. Segons la Mayra, eren tres agents amb uniforme negre, camisa de màniga llarga i el seu número d'identificació tapat. "Ens van violar. Es deien l'un a l'altre de qui era el seu torn. La mare suplicava... Els implorava que fessin amb ella el que volguessin, però que no toquessin a la seva filla. També van violar a la nena, tenia només 10 anys".
Després de ser violada, la Mayra va aconseguir escapar. "Si em volen matar que em matin, vaig pensar jo. I vaig córrer. Vaig arribar a Mèxic amb les plantes dels peus esquinçats de tant córrer", assegura. Un conductor que la va veure per la carretera es va apiadar d'ella. La va convidar a pujar al seu cotxe i la va portar cap a Tecún Umán, al nord.
La por deixa els casos en l'oblit
El seu cas no és una excepció. EL PAÍS ha recopilat almenys tres testimonis de persones que asseguren haver estat violades. Una d'elles és la Daysi, una dona transgènere hondurenya que va entrar per la frontera de Aguas Calientes el 6 de juny de 2023. Tampoc es va deslliurar de les extorsions de la policia. El seu pitjor malson el va viure després de passar el reten policial de Río Hondo quan agents encaputxats de la PNC amb les seves identificacions tapades els van demanar una mordida de 600 quetzales (uns 77 dòlars). No van poder pagar, els van baixar del bus. "Em van portar a una habitació, sola. El policia em va acorralar contra la paret i em va dir: "Si no tens diners has de mamar-me-la"., assegura. L'agent va abusar sexualment d'ella i li va prendre tots els diners que portava a la motxilla. Altres set homes encaputxats observaven l'escena. A les habitacions contigües, obligaven a entrar a altres dones amb nens. "No sé què va passar amb elles, però totes arribaven plorant al bus", recorda.
En arribar a Ciutat de Guatemala, la Daysi es va posar en contacte amb Lambda, una associació que treballa en favor dels drets de la comunitat LGTBIQ+. Després d'explicar la seva història, l'associació va interposar una denúncia col·lectiva davant la Procuradoria dels Drets Humans (PDH). Encara que aquesta va avançar i va arribar fins al Ministeri Públic, el cas no va tenir més recorregut. "Les persones migrants es troben amb moltes dificultats d'accés a la justícia. A la por a denunciar s'afegeix que es troben en un context de mobilitat, posen la denúncia i marxen", sosté Alejandro Morales, coordinador de Espacio Seguro de Lambda. En el cas de la Daysi, com en molts altres, el desconeixement del territori i del lloc exacte on va succeir el delicte, així com el fet de no poder identificar a l'agent dificulta encara més el procés. En ser consultada per aquest mitjà, la PDH ha negat l'existència de la denúncia —malgrat comptar amb el número d'expedient— i no ha volgut fer declaracions sobre el tema.
Diverses organitzacions consultades asseguren que porten anys reportant casos d'extorsió, i aquests van en augment. En ser consultada per aquest mitjà, Alejandra Mena, portaveu de l'Institut Guatemalenc de Migració (IGM) assegura que té coneixement de denúncies interposades davant la PNC i que aquestes han estat traslladades a l'òrgan corresponent. No obstant això, el IGM assegura no tenir denúncies cap a funcionaris del seu propi organisme "que estiguin involucrats en aquests cobraments", i no assumeix cap responsabilitat sobre aquest tema. EL PAÍS va contactar amb Edwin Monroy, portaveu de la PNC, el viceministre de Seguretat Carlos Franco, i amb Jorge Aguilar, portaveu del Ministeri de Governació, però tots van rebutjar respondre a les preguntes i donar explicacions sobre el cas.
Des del començament d'aquesta investigació, més de cinc organitzacions no governamentals que han atès a víctimes d'agressions sexuals comeses per autoritats guatemalenques han desestimat col·laborar en aquest reportatge, al·legant que això podria obstaculitzar el seu treball a terreny. Moltes víctimes no denuncien per por a represàlies i per no ser Guatemala el seu país d'origen. Molts casos com aquest queden en l'oblit.
Quan va arribar a Mèxic, la Mayra va passar la primera setmana a Tapachula sense diners, sense ajuda, dormint al Parc del Bicentenari. Després de cinc mesos esperant, al juliol d'enguany ha aconseguit la cita per al seu procés d'asil als EUA, mitjançant l'aplicació CBPOne. "Mai hauria pensat que això em podia passar en sortir d'Hondures, la veritat... Per més que tu escoltis històries, escoltes les històries que passa un a Mèxic cap als EUA, però no t'adones que no és només Mèxic, a Guatemala també. Surts fugint de coses dolentes i et trobes una cosa gairebé pitjor", diu la Mayra que va decidir explicar la seva història perquè el seu testimoni ajudi al fet que altres dones no hagin de passar pel mateix.
Reportatge publicat originàriament en El País
