Arguineguín, històricament poble pesquer al sud de Gran Canària. Ara, lloc de vergonya i no dret.
Si ens remuntem uns mesos enrere, la foto de la molla de Arguineguín era de centenars de persones amuntegades. D'agost a novembre l'arribada de piragües a bord de menors, dones i homes d'origen magrebí i subsaharià va ser constant. Sense dutxes, amb poca roba de recanvi i menjant 3 entrepans al dia durant setmanes. Segons ha descrit el jutge del CIE de Barranco Seco, Arcadio Diaz Tejera, la traducció d'una política de “recollida” fallida que, seguint l'exemple grec, ha utilitzat les illes com a marc de contenció dels migrants.
Ni presó ni tomba. Aquest és el lema que veiem estampat en samarretes, pancartes i cartells a un costat i a l'altre per carrers i racons de Gran Canària: el passeig de Les Pedreres, el Cementiri de Sant Sebastià, l'aeroport, i també la molla de Arguineguín, o com ja és coneguda “molla de la vergonya”. Al llarg d'una setmana desenes d'activistes de diferents costats de la península i l'arxipèlag canari s'han unit per a donar peu a la iniciativa Caravana Obrint Fronteres. “Des de 2016 amb la guerra de Síria, hi havia una sensació que el fenomen de la migració és un fenomen global i que havíem d'unir forces per a fer una expressió pública més forta de denúncia i de sensibilització.” relata Luisa Menéndez, una de les organitzadores i membre de l'associació Ongi Etorri.
En aquesta edició de la caravana, més de 350 activistes han triat les illes canàries per a visibilitzar un sistema de contenció migratòria basat en l'externalització, la militarització de fronteres, i les deportacions, sense una assistència legal adequada. “Migrar a través de la ruta Canària no és una opció, sinó una obligació, perquè és la ruta més perillosa de tota Europa, per això avui som aquí”, recorda Luisa. A més, l'activista ha volgut puntualitzar la mirada feminista del moviment, on el 70% de la participació són dones.
“Som persones migrants africanes que hem arribat a Canàries, a vegades per la via regular però sobretot per la via letal”, apuntava en el discurs inaugural Soda Niasse. L'activista senegalesa va posar l'accent en el fet que les mercaderies i les matèries primeres circulen lliurement des dels seus països, en canvi les persones són sotmeses a una violència sistèmica per voler escapar d'una pobresa generada per l'explotació de recursos que Europa està duent a terme als països del sud:
“A Àfrica tenim molt a aprendre d'Europa, però Europa també ha d'aprendre moltes coses d'Àfrica. Podem aprendre tant els uns dels altres, que no puc entendre d'on surt aquest odi, o aquesta ignorància. La migració, l'intercanvi, són riquesa.”
Soda va arribar a les illes fa dos anys, poc abans que Arguineguín es convertís en un lloc d'amuntegament i no dret. En veure això, l'activista va decidir unir-se a la plataforma ciutadana SomosRed, exemple d'organització entre persones de diferents perfils i professions que, davant la falta de responsabilitat institucional, es va unir per a proveir de recursos bàsics i legals a centenars de persones desplaçades a l'illa. “M'identificava amb ells en el seu missatge que Canàries no és una gàbia i ens organitzem per a distribuir menjar als centenars de persones que van acabar dormint a les platges, pensant en alternatives residencials i gestionant el seu trasllat a la península. SomosRed va fer sentir als migrants que hi havia humanitat al seu costat”, manifesta amb orgull Soda.
Además de manifestaciones, la Caravana Abriendo Fronteras ha llevado a cabo performances de danza y teatro, y acciones reivindicativas que han ido desde tirar estiércol frente las oficinas de Frontex a empapelar de bulos y noticias falsas la sede del diario La Provincia, entre otras.
Els últims dies la Caravana va viatjar a Tenerife per a una segona etapa d'activitats. Els crits de “no són morts, són assassinats” que clamaven els activistes des de Arguineguín denotaven la ràbia d'una població enfastidida del sistema de l'Europa Fortalesa, però es barrejaven amb una sensació augural que la institució no està praparada per a evitar que el moll de la vergonya aviat torni a violar els drets de punts.
Publicat originalment a Catalunya Plural
