La massacre del 7 d'octubre i la feroç guerra contra Gaza ha unit a aquestes dones que advoquen per solucions polítiques i per reprendre les converses
Jerusalén – Belén
A vegades, les tragèdies uneixen a pobles d'una forma inexplicable. El passat 7 d'octubre, centenars de milicians d'Hamàs van entrar a les comunitats frontereres del sud d'Israel amb la Franja de Gaza i van matar 1.139 persones. L'àmplia majoria eren civils. A continuació, les autoritats israelianes van llançar la guerra més feroç contra l'enclavament palestí de la seva història. En gairebé sis mesos sense tot just treva, ja han mort 33.360 gazatíes, d'acord amb los datos del Ministeri de Salut a Gaza. El 70% són dones, nens i nenes, entre els quals hi ha més de 13.000 menors. Ante la destrucción, el odio y el desgarro, grupos de mujeres palestinas e israelíes se han unido exigiendo, de nuevo, paz y convivencia. “La nostra labor és més important que mai”, constata Judith Gilbert, de l'organització israeliana Dones per la Pau (Women Wage Peace).
“Ho tenim més clar que abans del 7 d'octubre: molts es van equivocar però nosaltres no”, defensa Gilbert, des d'una cafeteria al carrer principal de Jerusalem. “Això es resoldrà amb un acord polític i no amb la guerra ni amb operacions militars, i la guerra d'avui contra Gaza l'està demostrant”, afegeix aquesta argentina-israeliana. Amb això, Gilbert es refereix al conflicte de llarg recorregut que asfixia històricament Palestina des de fa dècades. Al llarg dels últims 75 anys, milers de persones palestines i israelianes han mort defensant una mateixa terra que tots dos pobles consideren pròpia. Davant aquesta realitat innegable, les dones palestines i israelianes, fartes de veure als seus fills i filles patir a un costat i altre de la disputada frontera, s'agermanen per dir prou.
Amb una dècada recorreguda, el moviment Women Wage Peace s'ha convertit en el moviment més gran de pau de base a Israel. Compta amb 50.000 membres, la majoria són dones de tot l'arc polític, social i religiós de l'Estat hebreu. “No som un moviment pacifista, el què volem dir nosaltres és que si cal arribar a un conflicte armat és perquè realment hem tombat una pedra rere una altre per trobar una solució", aclara Gilbert. Al otro lado de la Línea Verde, en la histórica ciudad de Belén, sus compañeras palestinas de la organización Mujeres del Sol (Women of the Sun) comparteixen el mateix missatge des de fa tres anys. “Ningú de nosaltres vol perdre a la seva família i totes desitgem viure en pau i dignitat, perquè la guerra només porta més guerra”, diu una de les seves cofundadores, Marwa Hammad.
Grupos de mujeres palestinas e israelíes se han unido exigiendo, de nuevo, paz y convivencia
“Nosaltres vivim en aquesta terra i no ens anirem, i elles viuen en aquesta terra i no s'aniran, així que la solució passa per trobar el lloc on puguem conviure juntes”afirma Hammad. Tots dos pobles viuen a quilòmetres l'un de l'altre, però, més enllà de la confrontació, no tenen llocs on trobar-se. “Per a una persona palestina, la separació de les dues comunitats pel mur de l'apartheid ha fet que els únics israelians que arriba a conèixer són els soldats israelians que els impedeixen la circulació en els llocs de controls, venen a registrar les seves cases o a detenir als seus fills i filles”, lamenta Hammad. A l'altre costat, passa una cosa semblant, després d'anys d'esforços per a deshumanitzar la població autòctona del lloc. Sobretot després del 7 d'octubre, dins la societat israeliana, cada vegada més conservadora, ser una persona palestina és gairebé sinònim a terrorista.
Per això, per a les israelianes, aquesta unió amb les palestines, bastant rara, especialment en els temps que se succeixen, els permet “trencar amb una de les barreres psicològiques que hi ha en aquest país”. “Preval aquesta idea que no hi ha un soci a l'altre costat amb qui discutir [la pau], i nosaltres venim a dir que sí que n'hi ha, que hi ha 3.000 dones palestines que són les nostres sòcies i que volen el mateix que nosaltres: simplement que els seus fills visquin”, defensa Gilbert, acostumada a reunir-se amb dones palestines i amb representants diplomàtiques per a defensar la seva causa, més enllà d'emprendre projectes en comú per a conèixer-se les unes a les altres.
Però ara, la barbàrie de la guerra contra Gaza els demostra que no són només les seves criatures qui poden perdre la vida, sinó elles mateixes. Al voltant del 70% de les més de 33.300 morts, segons el ministeri de Salut de Gaza, són dones, nens i nenes.
Fartes de tant de dol, i obligades a viure-ho en silenci, les dones israelianes i palestines, principals víctimes de qualsevol conflicte armat, reclamen una cadira en aquesta taula de negociacions. Aquesta mateixa a la qual no acudeix ningú des de fa pràcticament una dècada.
“Això suposaria un canvi enorme en la nostra comunitat, perquè ja hem vist fins a quin punt podem arribar a fer un costat les dones i cada vegada que comença una guerra som nosaltres les qui paguem el preu més alt”, denúncia Hammad. Gilbert enumera els beneficis de “feminitzar la presa de decisions”. “Per a les dones, el principal no són les fronteres ni per on passarà la línia divisòria, sinó com serà la vida el dia després”defensa Gilbert. “Cal posar en relleu la preservació de la vida humana abans que qualsevol conflicte armat”, afegeix.
“Prevalece esta idea de que no hay un socio al otro lado con quién discutir [la paz], y nosotras venimos a decir que sí que lo hay"
En la seva terra compartida, les fronteres no importaran tant. Però sí que ho faran l'educació, la salut, la cultura, l'art, la música, la sostenibilitat o l'esport. “Les dones tenim aquesta capacitat de mirar més enllà i de pensar en la cura de la vida humana abans que qualsevol altre cosa; nosaltres parim, nosaltres entenem”, constata Gilbert. A l'espera de compartir la pau, les dones palestines i israelianes s'han unit en el dol i la “cura mútua” les unes de les altres, especialment després que es confirmés el violent assassinat d'una de les fundadores de Women Wage Peace, Vivian Silver, el 7 d'octubre per part de milicians de Hamas
Com durant el primer mes estava desapareguda ja que els serveis israelians d'identificació de restes estaven desbordats, es va assumir que Vivian era una més de les dones segrestades a Gaza. Un mes després, es va confirmar la seva violenta mort. Per a les dones de Women Wage Peace i Women of the Sun, les llàgrimes abocades per Vivian un mes després de la massacre van ser les primeres des del el dia set, com ja es refereixen a la matança.
“Per a nosaltres com a palestines, no existeix l'opció de simplement asseure's i plorar”, constata Hammad. Les seves germanes israelianes les acompanyen, ajudant a pujar aquesta resiliència. “Israel no tindrà pau fins que el poble palestí no tinguin pau, i viceversa”, defensa Gilbert. En definitiva, si alguna cosa han demostrat el 7 d'octubre i la cruel guerra que li ha seguit és que no queda una altra alternativa. Les dones de Women Wage Peace advoquen per “vincular-se menys a la terra i a les pedres, i apostar més per crear una vida pròspera per a les persones que l'habiten”.
Gilbert ho té clar: “al final tothom vol el mateix i desitjar-ho dient que l'altre no ho tingui no té cap sentit perquè si l'altre no el té, no el tindré jo”. A tot just uns quilòmetres, entorpits per llocs de control tancats i joves soldats irascibles, Hammad recull les paraules de la seva germana israeliana. “Com a dona palestina, estaré destrossada si perdo als meus fills, però igual que qualsevol altra dona en el món, així que no volem que ningú se senti així”, conclou.
