La Djénabou Bélla Diallo, que va sofrir l'ablació del clítoris en la infància, avui és matrona i renega d'aquesta pràctica, encara molt habitual a Guinea-Conakry, el segon país del món on més es mutila
Labé (Guinea)
La Djénabou Bélla Diallo va aprendre a mutilar els genitals de les nenes durant les pràctiques universitàries d'infermeria, en una clínica privada de la ciutat de Labé, al centre oest de Guinea-Conakry. “Hi ha molta pressió social. Totes les generacions passades ho feien, absolutament totes les dones estaven mutilades. En un entorn on tothom fa una cosa, és molt complicat no fer el mateix”, explica.
Diallo, de 35 anys, i que també va patir l'ablació de nena, parla del seu treball practicant mutilació genital femenina (MGF) de manera més aviat introvertida, encara que responent totes les preguntes. “A la clínica vam parar de mutilar a les petites quan vam comprendre els danys físics i psíquics que causa, i vam començar a impartir formacions per frenar aquesta violència de gènere”, recorda. Fa dos anys que va deixar de practicar l'ablació per treballar com a matrona en un centre de salut públic al districte de Pelel, prop de Labé, a la vegada l'epicentre comercial i capital d'una de les vuit regions en les quals es divideix Guinea. Des del 2021, una junta militar governa aquest país de 14 milions d'habitants, on més del 41% de la població és menor de 14 anys segons el Fons de Població de les Nacions Unides.
La mutilació genital femenina o ablació del clítoris de nenes es practica majoritàriament a països de l'Àfrica i Orient Mitjà, malgrat estar prohibida en molts d'ells. Almenys 200 milions de nenes i dones vives avui a 31 països hi han estat sotmeses, segons dades d'UNICEF. En general, diu aquest organisme, la pràctica ha anat disminuint en les últimes tres dècades. No és el cas de Guinea-Conakry, que és el segon país del món, després de Somàlia, on més nenes i dones pateixen aquesta forma de violència de gènere: el 95% d'elles, segons l'organització feminista Equality Now.
A la clínica vam parar de mutilar a les petites quan vam comprendre els danys físics i psíquics que causa, i vam començar a impartir formacions per frenar aquesta violència de gènere
«En el nostre cas [a la clínica], només tallàvem un tros de clítoris”, recorda Diallo. “Encara que hi ha més tipus de MGF. El tipus més estès a Guinea, sobretot a les zones rurals, és el tipus tres, en el qual es talla el clítoris, els nervis majors i els llavis superiors. A les clíniques privades es practica amb els utensilis sanitaris. Si no, es fa amb tisores, cúter o ganivets, molt comú a les zones rurals”. Aissatou Diallo, activista feminista guineana establerta a Barcelona, afegeix que aquesta pràctica no té una relació directa amb la religió. “Es mutila a nenes musulmanes, catòliques i animistes”, afirma.
Cada mes, la infermera Diallo mutilava a dues nenes d'entre cinc i sis anys, aproximadament, per 50.000 francs guineans (uns cinc euros i mig). A Guinea, el percentatge de famílies que mutilen a les seves filles en clíniques privades és molt baix, ja que no tota la població s'ho pot permetre, apunta. “Existeix el que es diuen les mutiladores comunitàries, que van pels pobles rurals, i a canvi de pocs diners, s'ofereixen a exercir la MGF. En aquests casos, no mutilen a les nenes dins de casa, sinó que se les emporten i les mutilen enmig del bosc, per exemple”.
Cada mes, la infermera Diallo mutilava a dues nenes d'entre cinc i sis anys, aproximadament, per 50.000 francs guineans (uns cinc euros i mig)
Les conseqüències de la MGF són variades: traumes psicològics, complicacions greus a l'hora de donar a llum i privació del plaer sexual. “És una pràctica masclista, que s'utilitza per a fer més vulnerables les dones ja des de petites”, subratlla Aissatou Diallo. “És una eina de dominació, per a afeblir-nos”, diu aquesta dona, el germà de la qual està casat amb la infermera Djénabou Diallo i que exerceix com a presidenta d' AHCAMA, una associació que treballa contra la violència masclista.
La Djénabou Diallo assegura que cada vegada hi ha més dones, sobretot de la seva generació, que es neguen a practicar la MGF a les seves filles. I reconeix que una estratègia bastant popular és dissimular i afirmar que les nenes han complert amb el ritu, sense que sigui veritat. “Fins i tot elles es creuen que ho estan, i de grans descobreixen que no”, admet. Quan se li pregunta per la seva pròpia filla, Diallo respon ràpid: “A ella no la mutilarem”.
La pràctica de la MGF no és l'únic problema que enfronten les guineanes. A penes el 31% de les dones del país estaven alfabetitzades el 2021, segons dades del Banc Mundial, i l'accés a la sanitat o a recursos bàsics com l'aigua potable són molt escassos o nuls, detalla Boubacar Sylla, de l'ONG guineana Club des Amis du Monde (CAM). La situació és especialment dura a les zones rurals, on avui hi viu aproximadament el 62% de la població guineana.
A la MGF se li sumen altres problemes, com els matrimonis forçats i precoços de nenes. El 2021, el 47% de dones a Guinea es van casar abans de complir els 18 anys, segons un estudi de la Fundació Wassu-UAB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que concloïa que una comunitat que legitima la MGF és més probable que, al seu torn, condueixi als seus fills i filles a contreure matrimonis forçats.
Publicat originalment a Planeta Futuro
