A principis de juliol, la policia va entrar per la for\u00e7a, segons diverses organitzacions sobre terreny, a cops i trets, a la comunitat gar\u00edfuna de San Juan, situada a la costa Carib d'Hondures. San Juan no \u00e9s un assentament recent sobre un terreny buit, sin\u00f3 que es tracta d'un territori habitat per una comunitat que des de fa d\u00e8cades treballa les seves terres i les reclama davant el govern hondureny com a part del seu territori ancestral.<\/p>\n\n\n\n
El 2023, la Cort Interamericana de Drets Humans\u00a0va condemnar Hondures<\/a>\u00a0per no recon\u00e8ixer plenament aquest territori i per no garantir el dret de la comunitat gar\u00edfuna a la seva propietat. La decisi\u00f3, concretament, ordenava el lliurament d'un t\u00edtol de propietat col\u00b7lectiva sobre terres alternatives o el pagament de les indemnitzacions corresponents, la publicaci\u00f3 de la sent\u00e8ncia i el seu resum, la resoluci\u00f3 dels recursos judicials i administratius pendents, i la creaci\u00f3 d'un fons destinat a projectes d'educaci\u00f3, habitatge, alimentaci\u00f3, salut, aigua potable i sanejament. Gaireb\u00e9 tres anys despr\u00e9s, i amb un canvi de govern al mig, la comunitat sost\u00e9 que l'Estat, ni d'un color ni d'un altre, ha complert amb gaireb\u00e9 res de l'ordenat.<\/p>\n\n\n\n \u201cLes autoritats saben que aquest territori t\u00e9 una resoluci\u00f3 de la Cort Interamericana favorable al poble gar\u00edfuna per\u00f2 la ignoren i donen entrada a den\u00fancies de particulars i legalitzen la compra de terrenys que pertanyen al poble Gar\u00edfuna\u201d, den\u00fancia la Yessica, membre de l'Organitzaci\u00f3 Fraternal Negra Hondurenya (Ofraneh<\/a>).<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, sota el marc de la nova Llei per a l'Enfortiment i Protecci\u00f3 del Sector Agroindustrial, Projectes d'Energia, Turisme, Ramaderia i Petits Productors Agr\u00edcoles d'Hondures, al llarg del mes de juliol, centenars de policies han perseguit i assetjat a membres de la comunitat. Tamb\u00e9 han detingut a cinc persones defensores de la Ofraneh. Desenes de persones que habitaven el territori des de feia diverses generacions van veure com, en q\u00fcesti\u00f3 d'hores, el lloc on vivien deixava de ser seu per a formar part, segons exposa la resoluci\u00f3 judicial, de la societat mercantil Promocions i Turisme.<\/p>\n\n\n\n La nit del 6 de juliol, el mateix dia que va tenir lloc el desallotjament, les persones detingudes van quedar en llibertat amb mesures cautelars, per\u00f2 el proc\u00e9s no va acabar aqu\u00ed: continuen sent investigades pel Jutjat de Lletres amb Compet\u00e8ncia Territorial Nacional en Mat\u00e8ria de Criminalitat Organitzada i processades pel delicte d'usurpaci\u00f3 agreujada. \u201cEns preocupa profundament que el jutjat que est\u00e0 portant el cas sigui aquest. Ens tracten com si f\u00f3ssim criminals\u201d, expressa la Yessica Trinidad, coordinadora de la Xarxa Nacional de Defensores a Hondures.<\/p>\n\n\n\n El que distingeix aquest cas d'altres desallotjaments \u00e9s l'instrument legal que el recolza. \u00c9s la primera vegada que s'aplica la Llei per a l'Enfortiment i Protecci\u00f3 del Sector Agroindustrial, Projectes d'Energia, Turisme, Ramaderia i Petits Productors per a executar una expulsi\u00f3 d'aquest tipus. La norma se suma a una s\u00e8rie de reformes que han endurit el delicte d'usurpaci\u00f3 en els \u00faltims anys, i que les organitzacions defensores del territori assenyalen com una eina clau del nou govern del dret\u00e0 Nasry Asfura, del Partit Nacional, per a criminalitzar als lideratges comunitaris i justificar els desallotjaments a favor de m\u00e9s inversi\u00f3 estrangera.<\/p>\n\n\n\n El poble gar\u00edfuna va arribar a l'illa de San Vicente, al Carib, al segle XVIII i, despr\u00e9s de ser expulsat pels brit\u00e0nics el 1797, es va assentar a diferents zones d'Hondures, Guatemala i Belize. Actualment \u00e9s una minoria, per\u00f2 mant\u00e9 un fort sentiment d'identitat i comunitat, amb una llengua i una cultura pr\u00f2pia. Un llegat que es veu amena\u00e7at per la inger\u00e8ncia estrangera que opera a la regi\u00f3, que espolia els seus recursos i desallotja la seva poblaci\u00f3 a marxes for\u00e7ades.<\/p>\n\n\n\n Dalila Argueta, activista de la Red Nacional de Defensoras en Honduras<\/a>, explica amb orgull i emocionada la xarxa de solidaritat i suport mutu entre la comunitat Gar\u00edfuna: \u201cExisteix un programa d'habitatge capa\u00e7 de construir una casa per una fam\u00edlia en tot just tres dies, un programa d'acollida per persones gar\u00edfunes que tornen al pa\u00eds, que els garanteix serveis b\u00e0sics per integrar-se de nou, i un sistema propi de recuperaci\u00f3 de terres enverinades pel monocultiu de palma africana. Aquests assoliments no s\u00f3n f\u00e0cils de visibilitzar fora d'Hondures i ens ho estan arrabassant\u201d. Presumeix que \u201cmalgrat la forta polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica que travessa el pa\u00eds despr\u00e9s del canvi de govern a Hondures, la societat civil est\u00e0 molt articulada i resisteix.<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, hi ha territoris als quals la comunitat gar\u00edfuna no t\u00e9 acc\u00e9s, veu ni vot. S\u00f3n les anomenades Zones d'Ocupaci\u00f3 i de Desenvolupament Econ\u00f2mic (ZEDE), \u00e0rees del territori nacional subjectes a un \u201cr\u00e8gim especial\u201d en les quals els inversors estan a c\u00e0rrec de la pol\u00edtica fiscal, la seguretat i la resoluci\u00f3 de conflictes, entre altres compet\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n La Red Nacional de Defensoras en Honduras documenta, en el seu \u00faltim informe<\/a> del 2025, 2.484 agressions contra defensores al pa\u00eds, i indica que del total d'agressions, la meitat van ser contra cooperatives pageses i comunitats gar\u00edfunes. A m\u00e9s, assenyala un patr\u00f3 d'agressi\u00f3, des dels \u00faltims anys cap a persones pr\u00f2ximes a les defensores, \u00e9s a dir que s'est\u00e9n a filles, fills i altres familiars pr\u00f2xims.<\/p>\n\n\n\n Per la Dalila Argueta, el proc\u00e9s electoral hondureny de finals del 2025 va marcar un punt d'inflexi\u00f3. Descriu un escenari \u201cpost-cop d'estat\u201d, \u2013referint-se al cop d'estat del 28 de juny de 2009, en el qual es va detenir i va expulsar al president Manuel Zelaya i va deixar el pa\u00eds sota una forta crisi social i pol\u00edtica\u2013. La Dalila caracteritza el nou poder de Nasry Asfura com una \u201cnarcodictadura\u201d, i situa a Hondures dins d'un eix regional vinculat a la\u00a0Doctrina Donroe<\/em>, sobrenom sorgit de la combinaci\u00f3 de \u201cDonald\u201d i \u201cMonroe\u201d, que repr\u00e8n la hist\u00f2rica Doctrina Monroe de 1823 que tenia com a objectiu reafirmar la influ\u00e8ncia dels Estats Units a l'hemisferi sud; i a l'anomenat HondurasGate, una suposada confabulaci\u00f3 de poders pol\u00edtics pr\u00f2xims a l'extrema dreta orientada al control autoritari a l'Am\u00e8rica Llatina, amb Hondures com un dels seus punts neur\u00e0lgics.<\/p>\n\n\n\n El 27 de gener del 2026, Nasry Asfura, del Partit Nacional, va assumir la presid\u00e8ncia despr\u00e9s de guanyar les eleccions generals del 30 de novembre del 2025 per un estret marge enfront de Salvador Nasralla, i amb el suport p\u00fablic de Donald Trump pocs dies abans dels comicis. Activistes i defensores de drets humans llegeixen la seva arribada al poder com a part d'un gir regional cap a governs de dreta i extrema dreta, que estaria refor\u00e7ant marcs legals que faciliten els desallotjaments i la despulla de terres en nom de projectes agroindustrials, energ\u00e8tics i tur\u00edstics.<\/p>\n\n\n\n El turisme, en concret, est\u00e0 afectant especialment els territoris de les comunitats gar\u00edfunes, que durant segles han estat protectores dels territoris costaners del mar Carib. Aquests macroprojectes estan generant nombrosos impactes que van des de la p\u00e8rdua d'autonomia aliment\u00e0ria \u2013perqu\u00e8 la palma ha substitu\u00eft els cultius d'aliments per al consum local\u2013, fins a l'augment de la viol\u00e8ncia i els despla\u00e7aments for\u00e7ats. En la majoria de casos, els terratinents i les empreses s'han apropiat dels territoris amb viol\u00e8ncia i en contuberni amb el crim organitzat, l'Estat i l'ex\u00e8rcit.<\/a><\/p>\n\n\n\n La Joezeline Mart\u00ednez, membre i portaveu de la comunitat gar\u00edfuna d'Ofraneh, posa en valor el paper que juguen les dones en aquesta resist\u00e8ncia: \u201cLa dona gar\u00edfuna compleix un rol molt important, \u00e9s la cap de la llar i de tots els \u00e0mbits. Sempre porta la batuta. La terra \u00e9s de qui la treballa. Cal replantar els cultius d'aqu\u00ed, com els cocos, les s\u00edndries, les iuques i els pl\u00e0tans, per a continuar plantant i plantant-se enfront del saqueig que ens despulla del que \u00e9s nostre i ens expulsa a migrar als Estats Units\u201d.<\/p>\n\n\n\n El Carib \u00e9s, per a qui ho visita, un parad\u00eds de descans, plaer i evasi\u00f3. El Carib \u00e9s tamb\u00e9 una catifa de sorra blanca on alguns busquen lucrar-se a costa de l'espoli de recursos, el desallotjament de les seves comunitats i del mal a l'entorn que el sost\u00e9.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n\u00c9s la primera vegada que s'aplica la Llei per a l'Enfortiment i Protecci\u00f3 del Sector Agroindustrial, Projectes d'Energia, Turisme, Ramaderia i Petits Productors per a executar una expulsi\u00f3 d'aquest tipus<\/pre>\n\n\n\n
Un poble supervivent de la colonitzaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
La Red Nacional de Defensoras en Honduras documenta, en el seu \u00faltim informe del 2025, 2.484 agressions contra defensores al pa\u00eds<\/pre>\n\n\n\n
Un gir pol\u00edtic m\u00e9s repressiu<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\"La terra \u00e9s de qui la treballa\"<\/strong><\/h2>\n\n\n\n