Als despla\u00e7aments for\u00e7ats, la viol\u00e8ncia sexual contra dones i nenes com a arma de guerra, les limitacions de la mobilitat i l'empobriment de la poblaci\u00f3, s'hi afegeix un factor m\u00e9s: un nou brot actiu de l'\u00e8bola<\/a>causat per la soca Bundibugyo. Els casos es concentren principalment a la prov\u00edncia d'Ituri, tamb\u00e9 a l'est del pa\u00eds, per\u00f2 ja s'han est\u00e8s al Kivu del Nord i al Kivu del Sud, aix\u00ed com a Uganda, on s'han detectat casos vinculats epidemiol\u00f2gicament al brot congol\u00e8s, tal com assenyala la Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/a> (OMS). Fins a mitjans de juny, les autoritats congoleses han notificat 782 casos confirmats i 181 morts<\/a>, per\u00f2 les xifres pugen cada dia.<\/p>\n\n\n\n La mateixa OMS va declarar el 17 de maig<\/a> aquesta epid\u00e8mia ha estat declarada una Emerg\u00e8ncia de Salut P\u00fablica d'Import\u00e0ncia Internacional (PHEIC, per les sigles en angl\u00e8s), el nivell m\u00e9s alt d'alerta sanit\u00e0ria que pot emetre l'OMS en virtut del Reglament Sanitari Internacional. La mateixa organitzaci\u00f3 ha advertit que la inseguretat, el conflicte armat i els despla\u00e7aments dificulten la vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica, el seguiment dels contactes i l'acc\u00e9s dels equips sanitaris a les zones afectades. Per\u00f2, per a les persones que viuen al Kivu del Nord i al Kivu del Sud, la crisi sanit\u00e0ria no es pot entendre al marge del conflicte.<\/p>\n\n\n\n \"La guerra i l'\u00e8bola s\u00f3n amenaces simult\u00e0nies\", afirma amb contund\u00e8ncia Marie-Dolorose Masika, infermera i coordinadora de FEPSI<\/a> (Femmes Engag\u00e9es pour la Promotion de la Sant\u00e9 Int\u00e9grale, per les sigles en franc\u00e8s), \u00e9s una organitzaci\u00f3 amb seu a Butembo, una ciutat del Kivu del Nord. Fa m\u00e9s de vint anys que treballa amb dones supervivents de viol\u00e8ncia sexual i de g\u00e8nere, persones despla\u00e7ades i comunitats afectades pel conflicte. Segons explica Marie-Dolorose Masika, els despla\u00e7aments provocats per la viol\u00e8ncia afavoreixen la propagaci\u00f3 de la malaltia i, alhora, exposen les persones despla\u00e7ades a noves formes d'explotaci\u00f3 i ab\u00fas. A m\u00e9s, FEPSI disposa del seu propi hospital, amb l'objectiu de garantir l'acc\u00e9s a una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de qualitat per a les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat en el context del conflicte.<\/p>\n\n\n\n La relaci\u00f3 entre totes dues crisis tamb\u00e9 \u00e9s evident per al doctor Espoir Fazili, metge congol\u00e8s \u2014de Goma, capital del Kivu del Nord\u2014, resident actualment a Kampala, Uganda. \u00abEl conflicte armat provoca una reducci\u00f3 dr\u00e0stica del personal sanitari, la destrucci\u00f3 o el tancament de nombroses infraestructures de salut i dificulta l'acc\u00e9s als medicaments i a l'atenci\u00f3 m\u00e8dica\u00bb, explica. \"Quan una epid\u00e8mia com l'\u00e8bola arriba a un sistema ja debilitat, tasques essencials com el seguiment dels contactes, l'a\u00efllament dels casos o la vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica esdevenen extremadament complexes\".<\/p>\n\n\n\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'ocupaci\u00f3 militar travessen tots els \u00e0mbits de la vida quotidiana. Segons Landry Maheshe, activista i defensor dels drets humans resident a Goma, moltes fam\u00edlies han perdut les seves fonts d'ingressos a causa dels saquejos, el tancament de negocis i la suspensi\u00f3 dels salaris p\u00fablics. Els bancs continuen tancats i l'activitat econ\u00f2mica est\u00e0 profundament alterada. \"A m\u00e9s, des que l'M23 va consolidar el seu control sobre la ciutat, la participaci\u00f3 ciutadana s'ha redu\u00eft dr\u00e0sticament i nombrosos activistes han hagut d'abandonar la regi\u00f3 o limitar les seves activitats\", explica.<\/p>\n\n\n\n Per al doctor Fazili, les comunitats m\u00e9s empobrides s\u00f3n tamb\u00e9 les que afronten m\u00e9s barreres per accedir a la informaci\u00f3 i a l'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria durant una epid\u00e8mia. \u00c9s a dir: el deteriorament econ\u00f2mic t\u00e9 efectes directes sobre la salut. \"Les desigualtats ja existien abans, per\u00f2 l'\u00e8bola les fa molt m\u00e9s visibles\", explica. Quan una persona emmalalteix i ha de ser a\u00efllada, l'economia familiar pot col\u00b7lapsar, fet que agreuja la inseguretat aliment\u00e0ria i la malnutrici\u00f3. I la situaci\u00f3 esdev\u00e9 encara m\u00e9s complexa en un context de despla\u00e7aments massius: les persones que fugen de la viol\u00e8ncia sovint ho fan sense informaci\u00f3 suficient sobre els riscos sanitaris ni acc\u00e9s a mesures de prevenci\u00f3. \"Una persona malalta pot travessar diversos pobles o campaments abans de ser identificada\", assenyala.<\/p>\n\n\n\n A Butembo, l'hospital de FEPSI ha refor\u00e7at els controls d'acc\u00e9s, els protocols d'higiene i els sistemes de detecci\u00f3 preco\u00e7. Tanmateix, la infermera Masika insisteix que la resposta sanit\u00e0ria no es pot desvincular del context social i pol\u00edtic. \"La gesti\u00f3 dels moviments de poblaci\u00f3 \u00e9s pr\u00e0cticament impossible en zones de guerra\", assegura. A aix\u00f2 s'hi afegeixen la conviv\u00e8ncia en espais massificats, la manca d'aigua i de sanejament, i la impossibilitat de mantenir mesures b\u00e0siques de prevenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Landry Maheshe coincideix que el creixent a\u00efllament de la regi\u00f3 \u2014arran de la presa de Goma i Bukavu per part de l'M23\u2014 agreuja l'emerg\u00e8ncia. El tancament dels aeroports, les restriccions frontereres i les dificultats log\u00edstiques limiten l'arribada de subministraments i de personal sanitari. \u00abLa comunitat del Kivu es troba a\u00efllada i abandonada\u00bb, afirma. \"La manca d'una tasca de sensibilitzaci\u00f3 efica\u00e7 genera desconfian\u00e7a no nom\u00e9s envers les mesures epidemiol\u00f2giques, sin\u00f3 tamb\u00e9 envers les autoritats sanit\u00e0ries, nomenades i gestionades pels rebels, que no han mostrat cap mena de pietat envers la comunitat congolesa des que van prendre el control de les zones\".<\/p>\n\n\n\n Si b\u00e9 la guerra i l'epid\u00e8mia afecten tota la poblaci\u00f3, els seus impactes no es distribueixen de manera uniforme. En totes les converses, les dones apareixen de manera recurrent com les principals responsables de les cures, de la superviv\u00e8ncia familiar i de les estrat\u00e8gies quotidianes per fer front a les crisis, per\u00f2 tamb\u00e9 com les qui suporten una c\u00e0rrega desproporcionada de viol\u00e8ncia i exclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n \"Les dones sovint es veuen obligades a prendre decisions impossibles\", explica el doctor Fazili. \"Han d'escollir entre respectar les mesures de prevenci\u00f3 o trobar la manera d'alimentar les seves fam\u00edlies\". Moltes han perdut la llar, els mitjans de vida o familiars propers, i continuen assumint la responsabilitat de tenir cura dels seus fills i filles en condicions extremadament prec\u00e0ries, assegura.<\/p>\n\n\n\n Marie-Dolorose Masika observa aquesta realitat di\u00e0riament a l'hospital de FEPSI. Les dones despla\u00e7ades que arriben al centre no acostumen a afrontar un \u00fanic problema. Les seves hist\u00f2ries estan travessades, alhora, pel conflicte, el despla\u00e7ament for\u00e7at, la viol\u00e8ncia sexual, la pobresa i les barreres d'acc\u00e9s a l'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. \"Algunes s\u00f3n v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual durant el trajecte cap a les zones urbanes on hi ha serveis m\u00e8dics\", explica. <\/p>\n\n\n\n Per a Maheshe, aquesta vulnerabilitat no es pot explicar \u00fanicament per la guerra. Tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb estructures socials preexistents que limiten els drets i l'autonomia de les dones. \"Els costums i les pol\u00edtiques educatives que menystenen les dones les fan m\u00e9s vulnerables i obren la porta a tota mena de vulneracions de drets\", sost\u00e9. La viol\u00e8ncia sexual continua sent una de les expressions m\u00e9s constants d'aquesta realitat. Segons l'activista, actualment hi ha un augment dels casos al Kivu, impulsat tant per la impunitat com per l'abs\u00e8ncia de mecanismes efectius de just\u00edcia. \"Moltes v\u00edctimes no denuncien per por de repres\u00e0lies o perqu\u00e8 consideren que no obtindran protecci\u00f3\".<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, el doctor Fazili adverteix que les emerg\u00e8ncies sanit\u00e0ries tendeixen a invisibilitzar les necessitats espec\u00edfiques de les supervivents. \"Moltes reben atenci\u00f3 per a les conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques immediates, per\u00f2 els traumes psicol\u00f2gics romanen ocults i sense tractament\". Quan els escassos recursos sanitaris es concentren a respondre a l'\u00e8bola, l'atenci\u00f3 integral a la viol\u00e8ncia sexual i de g\u00e8nere pot quedar relegada.<\/p>\n\n\n\n L'expansi\u00f3 del brot tamb\u00e9 ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies a escala regional. Davant la propagaci\u00f3 transfronterera del virus, Uganda ha imposat restriccions i tancaments temporals en diversos passos fronterers amb la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, tal com\u00a0va anunciar<\/a>\u00a0el Ministeri de Salut d'Uganda. I aquestes restriccions no s\u00f3n anecd\u00f2tiques: Uganda \u00e9s el principal pa\u00eds d'acollida de persones refugiades a l'\u00c0frica; de fet, al pa\u00eds hi ha diversos\u00a0camps de persones refugiades<\/a>, i la majoria s'ubiquen a la frontera amb Kivu\u2014. Segons les\u00a0dades<\/a>\u00a0m\u00e9s recents d'\u00a0ACNUR<\/a>\u00a0i de l'\u00a0Oficina del Primer Ministre d'Uganda<\/a>, el pa\u00eds acull m\u00e9s de dos milions de persones refugiades i sol\u00b7licitants d'asil (2,02 milions a finals de maig de 2026). La poblaci\u00f3 refugiada prov\u00e9 principalment del Sudan del Sud i de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. Des de 2025, amb la presa de control del Kivu per part de l'M23, ha augmentat el nombre de persones congoleses que fugen de la viol\u00e8ncia cap a Uganda: des del gener de 2025, les\u00a0arribades acumulades<\/a>\u00a0de persones congoleses registrades a Uganda van arribar a les 83.820, i\u00a0el total de persones refugiades i sol\u00b7licitants d'asil<\/a>\u00a0congoleses a Ugansa ascendia a les 657.223 persones el mar\u00e7 del 2026.\u00a0<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, l'enduriment dels controls complica encara m\u00e9s les possibilitats dels qui intenten escapar de la viol\u00e8ncia. \u201cLes dones que busquen protecci\u00f3 o atenci\u00f3 m\u00e8dica es veuen obligades a rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues per accedir a serveis\u201d, explica la infermera Masika. Aix\u00f2 retarda els tractaments i augmenta els riscos associats a la malaltia.<\/p>\n\n\n\n\"La guerra i l'\u00e8bola s\u00f3n amenaces simult\u00e0nies\", afirma amb contund\u00e8ncia Marie-Dolorose Masika, infermera i coordinadora de FEPSI<\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Una-mujer-lavandose-las-manos-en-Butembo-Kivu-Norte-Mwana-Mpenzi-Manzekele-1024x683.jpeg\")
Salut en conflicte<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Dones a la intersecci\u00f3 de les emerg\u00e8ncies<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El deteriorament econ\u00f2mic t\u00e9 efectes directes sobre la salut. \"Les desigualtats ja existien abans, per\u00f2 l'\u00e8bola les fa molt m\u00e9s visibles\", explica el doctor Fazili<\/pre>\n\n\n\n
Resistir a la incertesa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\u201cLes dones solen veure's obligades a prendre decisions impossibles\u201d, explica el doctor Fazili. \u201cHan de triar entre respectar les mesures de prevenci\u00f3 o trobar com alimentar a les seves fam\u00edlies\u201d<\/pre>\n\n\n\n