\u201c\u00c9s l\u2019\u00fanic moment que tinc per a mi sola. Surto de la dutxa, puc anar sense res, em pentino tranquil\u00b7lament\u2026 M\u2019agrada molt venir a dutxar-me aqu\u00ed\u201d, diu.<\/p>\n\n\n\n
Una dutxa en aquestes condicions \u2014una cosa que per a moltes persones \u00e9s una rutina di\u00e0ria\u2014 \u00e9s un luxe del qual la Luana, que viu en una barraca a Montju\u00efc (Barcelona), pot gaudir des de fa tot just tres anys.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Fins al 2023, relata la F\u00e1tima S\u00e1nchez, responsable de la franja de dones i membre de la comissi\u00f3 de g\u00e8nere de la Fundaci\u00f3 Arrels, no hi havia cap servei espec\u00edfic per a les dones usu\u00e0ries del centre.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
L'Elena Sala, directora de l'\u00c0rea Social a\u00a0ASS\u00cdS<\/a>, especialitzada en sensellarisme amb perspectiva de g\u00e8nere i responsable del programa\u00a0Dones Amb Llar<\/a>, ho explica aix\u00ed: \u201cEl 2016, quan vam decidir comen\u00e7ar una l\u00ednia de treball per afegir una perspectiva de g\u00e8nere a la nostra feina, ens vam adonar que \u00e9rem enmig del desert. Ning\u00fa parlava d\u2019aquest tema, ning\u00fa treballava amb aquesta mirada, la literatura cient\u00edfica tampoc\u201d. De fet, les usu\u00e0ries eren residuals en comparaci\u00f3 amb el volum d\u2019usuaris homes. \u201cLes dones estaven per sota d\u2019un 10% i pr\u00e0cticament no tenien vinculaci\u00f3 amb el centre. Feien servir els espais i marxaven\u201d, explica Sala.<\/p>\n\n\n\n En aquest context, els serveis no estaven pensats per a aquesta minoria d\u2019usu\u00e0ries. Les dutxes, per exemple, no estaven en espais diferenciats. La Luana va viure la part m\u00e9s dura d\u2019aquesta realitat: \u201cUn dia, en un centre a Barcelona que ja va tancar, tres homes em van tancar a les dutxes de l\u2019alberg per violar-me\u201d. En el treball amb persones amb experi\u00e8ncies com aquestes, apunta la Sala, \u201c\u00e9s important diferenciar entre el que \u00e9s un espai segur segons l\u2019organitzaci\u00f3, i el que \u00e9s un espai percebut com a segur per les persones que l\u2019utilitzen. Est\u00e0 clar que, despr\u00e9s d\u2019aquest tipus d\u2019experi\u00e8ncia vital, \u00e9s dif\u00edcil percebre com a segur un espai on les dutxes no estan separades.\u201d<\/p>\n\n\n\n Aquest \u00e9s nom\u00e9s un exemple de com aquests espais \u2014que haurien d\u2019oferir un alleujament\u2014 acaben, en abs\u00e8ncia d\u2019una perspectiva interseccional de g\u00e8nere, convertint-se en espais hostils per a les dones sense llar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n En un espai majorit\u00e0riament ocupat per homes \u2014i homes amb problem\u00e0tiques diverses relacionades amb la salut mental, el consum i altres\u2014, les dones no aconsegueixen ocupar espai ni sentir-se segures. La Luana no dubta quan descriu l\u2019ambient al centre obert d\u2019Arrels en els horaris mixtos, \u00e9s a dir, la major part del temps: \u201cHi ha molt masclisme, molta homof\u00f2bia i molta transf\u00f2bia. Molta gent que ve aqu\u00ed no ent\u00e9n que jo tamb\u00e9 tinc dret a ocupar l\u2019espai, i rebo insults\u201d.<\/p>\n\n\n\n El canvi a Arrels va arribar per iniciativa d\u2019algunes treballadores del centre que van comen\u00e7ar a dedicar atenci\u00f3 a les veus que, com la de la Luana, denunciaven aquesta sensaci\u00f3 d\u2019inseguretat al centre. Es va crear dins de la fundaci\u00f3 una comissi\u00f3 de g\u00e8nere per intentar vincular m\u00e9s dones usu\u00e0ries i adaptar els serveis a les seves necessitats espec\u00edfiques.\u00a0<\/p>\n\n\n\n I \u00e9s que, encara que en centres oberts com el que ofereix Arrels continu\u00efn sent minoria, segons l\u2019informe\u00a0Estrat\u00e8gies Contra el Sensellarisme<\/em><\/a>, publicat el passat mes de desembre pel Departament de Drets Socials i Inclusi\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, les dones representen un 42% de les persones sense llar a Catalunya, i un 23% a Espanya (dades de 2022). El 2012, aquest percentatge era d\u2019un 19% en tots dos \u00e0mbits territorials.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aquestes xifres, per\u00f2,\u00a0invisibilizan una buena parte de las mujeres sin hogar<\/a>. Les dades provenen de l\u2019Enquesta sobre sensellarisme de l\u2019INE, basada \u00fanicament en centres i serveis per a persones sense llar en ciutats de m\u00e9s de 20.000 habitants. Aquestes dades, doncs, no inclouen les persones que no acudeixen a aquests centres, en els quals les dones s\u00f3n residuals.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa al perfil d\u2019aquestes dones, tant Sala com S\u00e1nchez coincideixen que hi ha dos denominadors comuns. El primer, l\u2019impacte traum\u00e0tic de m\u00faltiples formes de viol\u00e8ncia perpetrades per agents diferents al llarg de tot el cicle vital. Molt sovint viol\u00e8ncia sexual, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres tipus. El segon, la interseccionalitat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00c9s exactament el cas de la Luana, una dona trans nascuda en una comunitat gitana prop de Lisboa. \u201cVaig n\u00e9ixer al carrer, a les barraques de la meva comunitat\u201d. Va haver de fugir de la seva comunitat perqu\u00e8 no l\u2019acceptaven com a dona trans: \u201cLa meva mare em portava a psiqui\u00e0trics. Vaig estar en un col\u00b7legi per a nens amb malalties mentals. Aix\u00ed que, des del principi, la meva vida ha estat aix\u00f2: lluitar contra tot el sistema, tota la gent, per demostrar que jo no estic boja\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La Luana tamb\u00e9 es refereix a la seva lluita davant les situacions que s\u2019ha anat trobant al carrer. \u201cDurant una \u00e8poca dormia amb la meva exparella per estar m\u00e9s segura, per\u00f2 aix\u00ed i tot va entrar un home a la tenda de campanya. Una altra vegada, em van violar entre diversos mentre dormia i no em vaig poder defensar, perqu\u00e8 tinc ansietat cr\u00f2nica i havia pres pastilles per dormir\u201d. I aquesta viol\u00e8ncia que existeix al carrer, per extensi\u00f3, la Luana tamb\u00e9 se l\u2019ha trobada als centres oberts d\u2019organitzacions com Arrels i Ass\u00eds.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Per atendre aquests perfils, \u00e9s necessari treballar amb una mirada molt especialitzada, remarca Sala. \u201cNo \u00e9s nom\u00e9s crear un espai f\u00edsic diferenciat per a les dutxes, sin\u00f3 tamb\u00e9 tenir en compte que el significat d\u2019aquest espai d\u2019higiene \u00e9s diferent en el cas de les dones que estem atenent. Per tant, tamb\u00e9 \u00e9s necessari canviar la metodologia de l\u2019atenci\u00f3 que oferim, des del temps que s\u2019hi dedica fins al material que tenim\u201d. Coses que poden semblar banals com tenir disponible tint de cabells o roba gran i de dona s\u00f3n essencials.<\/p>\n\n\n\n Un cop creats aquests espais, l\u2019impacte \u00e9s clar. \u201cEl primer any d\u2019implementaci\u00f3 van passar tres coses\u201d, relata Sala. \u201cLa primera \u00e9s que van comen\u00e7ar a venir m\u00e9s dones, va augmentar gaireb\u00e9 un 50% el nombre de dones que entraven al centre. I no nom\u00e9s venien m\u00e9s dones, sin\u00f3 que venien m\u00e9s vegades. L\u2019adher\u00e8ncia va augmentar gaireb\u00e9 un 40%.\u201d<\/p>\n\n\n\n Com destaca S\u00e1nchez, \u201cNo \u00e9s habitual veure dones fent niu i dormint juntes, no \u00e9s f\u00e0cil construir sororitat al carrer. Tamb\u00e9 \u00e9s estrany veure dues dones assegudes una al costat de l\u2019altra al centre\u201d. La mateixa Luana ho descriu: \u201cCadascuna dorm pel seu costat, cadascuna sap on amagar-se perqu\u00e8 no la trobin durant la nit. Som amigues, ens saludem, per\u00f2 no dormim juntes\u201d.<\/p>\n\n\n\n \u201cEn canvi, quan estan en l\u2019espai no mixt\u201d, continua S\u00e1nchez, \u201cveiem que es crea m\u00e9s qualitat i profunditat en els vincles tant amb les companyes com amb el personal del centre. I llavors s\u00ed que se senten c\u00f2modes per parlar sense sentir-se exposades, per exposar les seves problem\u00e0tiques. Aquest \u00e9s l\u2019impacte m\u00e9s important que hem observat: la possibilitat de parlar\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u201cEn aquest nou context\u201d, relata Sala, \u201csurt la possibilitat de treballar necessitats complexes m\u00e9s enll\u00e0 de les necessitats b\u00e0siques, sobretot la dimensi\u00f3 psicoemocional\u201d. Un dels aprenentatges principals en els deu anys d\u2019experi\u00e8ncia que t\u00e9 ASS\u00cdS aplicant aquesta perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s, precisament, que cal adaptar-se a les realitats psicoemocionals de les usu\u00e0ries. \u201cMoltes de les dones que acompanyem no estan preparades per parlar de les seves experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques de manera directa. Per tant, qu\u00e8 \u00e9s l\u2019acompanyament psicoemocional m\u00e9s enll\u00e0 de la ter\u00e0pia? Nosaltres procurem generar espais comunitaris no mixtos que elles percebin com a segurs i on puguin parlar i compartir. Per\u00f2 aqu\u00ed tamb\u00e9 sorgeix la pregunta: qu\u00e8 significa comunitari per a elles?\u201d<\/p>\n\n\n\n ASS\u00cdS, al llarg d\u2019aquests deu anys, s\u2019ha anat convertint en un referent a l\u2019hora d\u2019aplicar una perspectiva de g\u00e8nere interseccional en el sector de l\u2019acompanyament al sensellarisme. Entre diferents iniciatives que inclouen una casa d\u2019acollida per a dones joves sense llar i una altra per a dones en situacions de sensellarisme ocult, destaca la\u00a0llar Rosario Endrinal<\/a>, que va complir dos anys el passat mes de mar\u00e7.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un projecte impulsat de la m\u00e0 de l\u2019Ajuntament de Barcelona i adre\u00e7at a dones en situacions de sensellarisme cronificat que es basa en la metodologia del Housing First. Tal com la defineix l\u2019informe\u00a0Estrat\u00e8gies Contra el Sensellarisme<\/a><\/em>, aquesta metodologia de lluita contra el sensellarisme \u2014que funciona amb \u00e8xit segons l\u2019evid\u00e8ncia disponible\u2014 prioritza oferir un habitatge estable i permanent, sense requisits previs com l\u2019abstin\u00e8ncia o la participaci\u00f3 en programes de rehabilitaci\u00f3. Parteix de la base que l\u2019habitatge \u00e9s un dret fonamental i que tenir una llar estable \u00e9s una necessitat pr\u00e8via per comen\u00e7ar una recuperaci\u00f3 i una inclusi\u00f3 social. Un cop la persona t\u00e9 un lloc on viure, se li ofereixen serveis socials, sanitaris i de suport adaptats a les seves necessitats.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Rosario Endrinal, a m\u00e9s, destaca per ser un projecte no mixt i comunitari, \u00e9s a dir, que no es tracta d\u2019allotjar persones en pisos dispersos, sin\u00f3 d\u2019allotjar-les totes en un mateix edifici, treballant alhora una dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria de suport entre ve\u00efnes. En aquests dos anys, el projecte ha allotjat deu dones, i l\u2019assemblea de ve\u00efnes compta amb una participaci\u00f3 mitjana del 70%. Malgrat l\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta prova pilot que \u00e9s Rosario Endrinal, l\u2019informe\u00a0Estrat\u00e8gies Contra el Sensellarisme<\/em><\/a>\u00a0indica un repte a l\u2019hora de replicar-lo: \u201cLes entitats socials no poden captar, a un preu assumible, els habitatges necessaris per a aquests programes\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n I \u00e9s que, a nivell institucional, encara queda molta feina per fer. A Catalunya, el 2022 es va aprovar el\u00a0Marc d\u2019Acci\u00f3 per l\u2019Abordatge del Sensellarisme a Catalunya<\/em><\/a>, la implementaci\u00f3 del qual va acabar el 2025. Es tracta d\u2019un document estrat\u00e8gic que pretenia guiar el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica supramunicipal per abordar el sensellarisme, i que posava el focus en pol\u00edtiques que estenguessin la metodologia del Housing First. \u201c\u00c9s clar que no es pot abordar el sensellarisme des d\u2019una perspectiva municipal, aix\u00ed que necessitem iniciatives auton\u00f2miques\u201d, valora Sala, \u201cara b\u00e9, una estrat\u00e8gia d\u2019aquest tipus nom\u00e9s t\u00e9 sentit si va acompanyada de recursos, i en aquest cas aix\u00f2 no s\u2019ha fet a tots els nivells\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s dels recursos, reivindica Sala, \u201c\u00e9s important que desenvolupem pol\u00edtiques p\u00fabliques interdepartamentals i intersectorials per poder donar una resposta a la interseccionalitat que travessa les persones que atenem. Els diferents serveis veuen la problem\u00e0tica com a pobresa, com a migraci\u00f3, com a viol\u00e8ncia sexual, com a salut f\u00edsica i mental, segons els conv\u00e9. El que necessitem s\u00f3n pol\u00edtiques que puguin integrar tots els serveis i sistemes que ja existeixen per atendre aquestes realitats interseccionals\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Com a exemple de la manca d\u2019integraci\u00f3 en els serveis p\u00fablics, Sala recorda un cas en qu\u00e8 una persona atesa a ASS\u00cdS que patia problemes de salut mental va acudir a un Centre de Salut Mental d\u2019Adults (CESMA), amb un brot. El personal del centre va trucar a ASS\u00cdS: \u201cTenim una de les vostres que est\u00e0 amb un brot aqu\u00ed a la recepci\u00f3, veniu a recollir-la\u201d. Per\u00f2, es pregunta Sala, \u201csi est\u00e0 amb un brot i est\u00e0 al CESMA, \u00e9s que hem fet b\u00e9 la nostra feina, no? Nosaltres atenem persones sense llar, per\u00f2 els especialistes en salut mental s\u00f3n ells\u201d. De fet, l\u2019estigma i l\u2019exclusi\u00f3 que sovint viuen les dones quan acudeixen a serveis p\u00fablics fa que moltes vegades sentin desconfian\u00e7a i rebutgin els serveis.<\/p>\n\n\n\n La Luana, de fet, tamb\u00e9 dona testimoni d\u2019aquest tipus de viol\u00e8ncia institucional en els serveis p\u00fablics als quals acudeix, com el centre de salut o els serveis socials. \u201cA vegades he sentit que algun metge sent f\u00e0stic en tocar-me. Llavors jo ja he apr\u00e8s que ho he de dir per endavant. Els dic que jo s\u00f3c una persona que viu al carrer i que vull una metgessa que accepti ser la meva metgessa. Els poso al seu lloc abans que em vinguin amb tonteries\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n S\u00e1nchez, per la seva banda, trasllada que \u201cdes de la comissi\u00f3 de g\u00e8nere d\u2019Arrels reivindiquem formacions obligat\u00f2ries en g\u00e8nere i cures per a les professionals i volunt\u00e0ries que treballen en aquest sector. Necessitem compartir una sensibilitat comuna sobre el que implica la interseccionalitat perqu\u00e8, si no, reprodu\u00efm esquemes masclistes, racistes i LGTBIQ-f\u00f2bics\u201d.<\/p>\n\n\n\nEspais que haurien d\u2019oferir un alleujament acaben, en abs\u00e8ncia d\u2019una perspectiva interseccional de g\u00e8nere, convertint-se en espais hostils per a les dones sense llar<\/pre>\n\n\n\n
En un espai majorit\u00e0riament ocupat per homes \u2014i homes amb problem\u00e0tiques diverses relacionades amb la salut mental, el consum i altres\u2014, les dones no aconsegueixen ocupar espai ni sentir-se segures<\/pre>\n\n\n\n
Les dades de sensellarisme es basen en centres i serveis per a persones sense llar. Aquestes dades, doncs, no inclouen les persones que no acudeixen a aquests centres, en els quals les dones s\u00f3n residuals.<\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/483A1529-1-1024x683.jpg\")
\u201cNecessitem compartir una sensibilitat comuna sobre el que implica la interseccionalitat perqu\u00e8, si no, reprodu\u00efm esquemes masclistes, racistes i LGTBIQ-f\u00f2bics\u201d<\/pre>\n\n\n\n
La Luana, per la seva banda, a les administracions els demana nom\u00e9s \u201cque deixin de molestar: l\u2019Ajuntament diu que posar\u00e0 en marxa sistemes per ajudar-nos, per\u00f2 despr\u00e9s envia la policia\u201d.<\/pre>\n\n\n\n