{"id":9036,"date":"2026-04-09T09:34:16","date_gmt":"2026-04-09T09:34:16","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=9036"},"modified":"2026-04-09T11:11:44","modified_gmt":"2026-04-09T11:11:44","slug":"proxima-parada-islas-baleares","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/proxima-parada-islas-baleares\/","title":{"rendered":"Pr\u00f2xima parada: Illes Balears"},"content":{"rendered":"

El 25% de les arribades de persones migrants per via mar\u00edtima a Espanya \u00e9s a les Balears, on les infraestructures limitades i la manca de coordinaci\u00f3 marquen la seva acollida<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A les Illes Balears, les arribades d\u2019embarcacions de persones migrants xoquen amb les onades de turistes \u2014i no turistes\u2014 que any rere any augmenten la gentrificaci\u00f3 de les illes. L\u2019any 2025, van arribar-hi 7.321 persones migrants en 400 embarcacions, la qual cosa suposa un augment de gaireb\u00e9 un 25% d\u2019arribades respecte a l\u2019any anterior, explica Margalida Capell\u00e0 Roig, professora de Dret Internacional P\u00fablic a la Universitat de les Illes Balears i directora de l\u2019 Observatori de Migracions a la Mediterr\u00e0nia<\/a> (OMIMED).<\/p>\n\n\n\n

Segons Capell\u00e0, dins del context global espanyol, la principal destinaci\u00f3 d'embarcacions tipus pastera segueix sent a les Illes Can\u00e0ries, tot i que les arribades hi han davallat vora un 50%; i en canvi, a les Balears, \u00e9s el lloc on han augmentat m\u00e9s. En aquests moments, a les Balears arriben el 25% de les arribades totals d\u2019Espanya. \u201cUna explicaci\u00f3 de la davallada d\u2019arribades a les Can\u00e0ries \u00e9s la pol\u00edtica migrat\u00f2ria tant de la Uni\u00f3 Europea com d\u2019Espanya, que t\u00e9 convenis bilaterals de cooperaci\u00f3 amb Maurit\u00e0nia o el Senegal, per exemple, en mat\u00e8ria de policia i d'estrangeria. Eviten que la gent surti cap a Can\u00e0ries\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L'informe Violencia y abandono institucional hacia las personas migrantes<\/a>, publicat l\u2019octubre del 2025 per les organitzacions Ir\u00eddia<\/a> i NOVACT<\/a>, assenyala que durant l\u2019any 2024, la reforma normativa del Codi de Fronteres Schengen i l\u2019aprovaci\u00f3 del Pacto Europeo de Migraci\u00f3n y Asilo<\/a> han refor\u00e7at aquest enfocament, alhora que han restringit l\u2019acc\u00e9s a l\u2019asil i han promogut la detenci\u00f3 i devoluci\u00f3 de persones al continent afric\u00e0, inclosos infants. A m\u00e9s, apunten que aquestes pol\u00edtiques han suposat la mort de milers persones durant el trajecte cap a l\u2019Estat espanyol; i que l\u2019enduriment del control migratori i l\u2019externalitzaci\u00f3 de fronteres han despla\u00e7at les rutes d\u2019entrada a l\u2019Estat, provocant un increment de les arribades a les Illes Balears.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019Alg\u00e8ria a les Balears<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019origen de les embarcacions que arriben a les Balears \u00e9s Alg\u00e8ria. L\u2019OMIMED, en el seu informe Llegadas a las Islas Baleares por v\u00eda mar\u00edtima irregular 2025<\/a>, publicat el mar\u00e7 del 2026, subratlla que aquesta ruta migrat\u00f2ria \u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s del conjunt de rutes migrat\u00f2ries del Mediterrani Occidental.<\/p>\n\n\n\n

Tal com explica la directora de l\u2019Observatori de Migracions a la Mediterr\u00e0nia, \u201cfins a l\u2019any 2024, la majoria de les persones arribades a les Balears des d'Alg\u00e8ria eren algerianes. Per\u00f2 ara aix\u00f2 ha canviat, i vora un 70% de les persones arribades s\u00f3n origin\u00e0ries de la zona del Sahel. Tamb\u00e9 estan arribant persones del Pakistan, que s\u00f3n potencialment sol\u00b7licitants d\u2019asil. I tamb\u00e9 ha canviat el perfil de les persones que arriben, perqu\u00e8 fins al 2024, arribaven majorit\u00e0riament homes sols; i ara tamb\u00e9 arriben infants acompanyats i no acompanyats, i gaireb\u00e9 un 9% del de total de persones arribades s\u00f3n dones\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Durant el 2025, la majoria d\u2019arribades han estat a Eivissa, Formentera, Mallorca i l\u2019illa de Cabrera, mentre que a Menorca nom\u00e9s se\u2019n va comptabilitzar una. L\u2019OMIMED recull que el circuit d\u2019atenci\u00f3 varia molt segons l\u2019illa, i es documenten casos especialment precaris. A Formentera, on no hi ha Policia Nacional, la gesti\u00f3 recau exclusivament en la Gu\u00e0rdia Civil, que sovint trasllada les persones directament cap a Eivissa. Fins fa poc, a m\u00e9s, no hi havia cap infraestructura d\u2019acollida, cosa que deixava les persones migrants en una situaci\u00f3 de gran vulnerabilitat. Capell\u00e0 explica que el cas m\u00e9s cr\u00edtic \u00e9s el de Cabrera, on les arribades es produeixen dins d\u2019un Parc Nacional sense recursos: Salvament Mar\u00edtim es limita al rescat, per\u00f2 sense fer cap acompanyament posterior, fet que obliga a esperar l\u2019arribada de patrulles de la Gu\u00e0rdia Civil per al trasllat de Cabrera a Mallorca; sovint amb esperes llargues, incl\u00fas de dies. Aquest circuit implica m\u00faltiples despla\u00e7aments mar\u00edtims \u2014entre les illes i posteriorment a la Pen\u00ednsula\u2014 que agreugen l\u2019estat f\u00edsic i emocional de les persones migrants, ja afectades pel cam\u00ed previ.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, explica que la majoria de persones que arriben a les Balears no s\u2019hi queden. N\u2019hi ha que ja tenen planificada la ruta cap a la Pen\u00ednsula o altres pa\u00efsos europeus, especialment si hi tenen familiars o contactes previs; d\u2019altres entren dins del programa d\u2019atenci\u00f3 humanit\u00e0ria del Govern espanyol, i s\u00f3n traslladades fora de les illes amb un bitllet de ferri \u2014habitualment cap a Barcelona o Val\u00e8ncia\u2014, des d\u2019on, en teoria s\u00f3n derivades a centres d\u2019acollida repartits per tot el territori, segons les places disponibles. I finalment, n\u2019hi ha d\u2019altres que queden fora d\u2019aquest programa, i tot aix\u00f2 dep\u00e8n de la nacionalitat. \u201cEl sistema fa una classificaci\u00f3 de la vulnerabilitat basada en la nacionalitat, de manera que a les persones origin\u00e0ries de la regi\u00f3 del Magrib sovint ni tan sols se\u2019ls reconeix la possibilitat de sol\u00b7licitar l\u2019asil\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"El sistema fa una classificaci\u00f3 de la vulnerabilitat basada en la nacionalitat\"<\/pre>\n\n\n\n
En general, quan les embarcacions arriben a port, la primera intervenci\u00f3 la fa la Gu\u00e0rdia Civil o Salvament Mar\u00edtim, per\u00f2 remarquen que no sempre hi ha atenci\u00f3 humanit\u00e0ria immediata. Aquesta sol produir-se posteriorment en el Centre d\u2019Atenci\u00f3 Temporal d\u2019Estrangers (CATE), que a les Balears nom\u00e9s existeix a Mallorca. Si no, es fa a les depend\u00e8ncies policials de la Policia Nacional, com \u00e9s el cas de les arribades a Eivissa \u2014o les que arriben a Formentera, les porten a Eivissa i llavors a les depend\u00e8ncies policials\u2014. A Mallorca, si els grups s\u00f3n m\u00e9s nombrosos, generalment els deriven al CATE; i si no, tamb\u00e9 a les depend\u00e8ncies de la Policia Nacional. Al CATE \u00e9s on intervenen els equips sanitaris i humanitaris de la Creu Roja, sovint de manera simult\u00e0nia amb el control policial. A les depend\u00e8ncies policials pot haver-hi pres\u00e8ncia de la Creu Roja, per\u00f2 no \u00e9s fixa ni garantida. Per tots aquests motius va n\u00e9ixer a Mallorca l\u2019any 2025 el grup d\u2019acci\u00f3 antifronteres Laissez Passer<\/a>, dedicat a fer ress\u00f2 i sensibilitzaci\u00f3 a la ciutadania sobre la manca d'atenci\u00f3 i acompanyament rebut per les persones arribades a les Balears.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019informe d\u2019Ir\u00eddia i NOVACT denuncia que les condicions de detenci\u00f3 al CATE no compleixen amb els est\u00e0ndards m\u00ednims establerts pels organismes internacionals, tant pel que fa a les infraestructures com en serveis b\u00e0sics. Tamb\u00e9 assenyalen que s\u2019ha detectat una greu vulneraci\u00f3 del dret a sol\u00b7licitar l\u2019asil, ja que les persones retingudes al CATE no tenen garantit l\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3 ni a la possibilitat real de tramitar la manifestaci\u00f3 de voluntat de sol\u00b7licitar protecci\u00f3 internacional.<\/p>\n\n\n\n
Afegeixen que, una vegada finalitza el per\u00edode inicial d\u2019aquesta detenci\u00f3 de les persones un cop arriben a les illes \u2014ja sigui al CATE o a les depend\u00e8ncies policials\u2014, la majoria s\u00f3n posades en llibertat a l\u2019estaci\u00f3 mar\u00edtima, on poden obtenir el bitllet de ferri mencionat, tot mostrant un acord de devoluci\u00f3. Les organitzacions assenyalen que, aquesta pr\u00e0ctica es duu a terme en el marc d\u2019un acord no p\u00fablic entre l\u2019administraci\u00f3 i l\u2019empresa Bale\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
Un estiu (i un sistema) col\u00b7lapsat<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Margalida Capell\u00e0 explica que l'any passat, a partir del mes de juny, el sistema va col\u00b7lapsar, perqu\u00e8 cada dia hi havia arribades i el sistema no va aguantar aquesta pressi\u00f3. \u201cVa ser a partir d'aquell moment quan el Govern espanyol va veure que feia falta una declaraci\u00f3 d'emerg\u00e8ncia migrat\u00f2ria, que es va votar el mes d'agost i el setembre es va signar al Consell de Ministres. Aix\u00f2 va possibilitar que, per una banda, s'ampli\u00e9s el contracte de la Creu Roja a Mallorca i s\u2019augmentessin les places als centres d\u2019acollida; i tamb\u00e9 que es constru\u00efssin uns m\u00f2duls d'atenci\u00f3 temporal a aquestes persones, perqu\u00e8 arribaven a l'estaci\u00f3 mar\u00edtima de Palma o Eivissa, o b\u00e9 estaven a Formentera, i no tenien cap aixopluc\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Ir\u00eddia i NOVACT subratllen que en el desembarcament no existeixen protocols de coordinaci\u00f3 entre els actors implicats, i que tampoc es garanteix una primera assist\u00e8ncia m\u00e8dica. De fet, denuncien que, en alguns casos, la Gu\u00e0rdia Civil escriu n\u00fameros identificatius als bra\u00e7os o mans de les persones amb guix permanent o retoladors; i que la intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria, l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i la detecci\u00f3 de vulnerabilitats es duen a terme sota cust\u00f2dia policial, sense privacitat ni amb la traducci\u00f3 adequada.<\/p>\n\n\n\n
Capell\u00e0 afirma que, tot i haver-hi hagut una resposta institucional, caldr\u00e0 veure si aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 d'emerg\u00e8ncia, amb una resposta puntual, o b\u00e9 si \u00e9s una situaci\u00f3 estructural, que es consolidar\u00e0 en el temps. \u201cEls fluxos migratoris ja mostren aquesta volta cap a les Balears: realment no \u00e9s cap a les Balears, \u00e9s una ruta cap a Europa i que es troba a Balears com un lloc en tr\u00e0nsit. Amb l\u2019experi\u00e8ncia que tinc jo, durant el darrer any, hi havia molt poques persones que sabien ni tan sols on eren les Balears. De fet, n'hi havia que es pensaven que havien arribat a Barcelona\u201d.<\/p>\n\n\n\n
\"Abans no hi havia res: arribaven a l'estaci\u00f3 mar\u00edtima i no tenien ni aigua ni menjar. L'estiu va ser realment un desastre\"<\/pre>\n\n\n\n
Tot i la voluntat pol\u00edtica \u2014tant espanyola com europea\u2014 de frenar les migracions mitjan\u00e7ant la negaci\u00f3 de visats i l\u2019externalitzaci\u00f3 de fronteres; els conflictes no s\u2019acaben, la pobresa no cessa, i les seq\u00fceles d\u2019un m\u00f3n (post)colonial continuen vigents. I amb aix\u00f2, el nombre de persones que emprenen un cam\u00ed migratori, tampoc disminueix.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, el model d\u2019atenci\u00f3 a les arribades per via mar\u00edtima a les Illes Balears es caracteritza per una gesti\u00f3 fragmentada segons l\u2019illa i per la concentraci\u00f3 dels recursos en punts concrets com Mallorca, fet que condiciona els itineraris posteriors de les persones en tr\u00e0nsit i es basa en trasllats successius. Les limitacions estructurals del sistema s\u00f3n evidents, i es refor\u00e7a el paper de les Balears com un espai de tr\u00e0nsit dins les rutes migrat\u00f2ries cap a Europa. \u201c\u00c9s important tamb\u00e9 quedar-nos en qu\u00e8, l\u2019any passat, hi va haver una crisi del sistema balear i que la resposta institucional va tardar i va ser lenta. Per\u00f2 tamb\u00e9 que ara s\u2019han refor\u00e7at els m\u00f2duls, i que almenys ara les persones que arriben es poden dutxar i descansar, perqu\u00e8 abans no hi havia res: arribaven a l'estaci\u00f3 mar\u00edtima i no tenien ni aigua, ni menjar. L\u2019estiu va ser realment un desastre\u201d, conclou Margalida Capell\u00e0.
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alejandra de camino a una de las manifestaciones del Sindicat de Llogateres, espacio donde milita. | Sara Aminiyan Llopis<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":9048,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[77],"tags":[],"destacado":[89],"ppma_author":[30,114],"class_list":["post-9036","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mediterraneo","destacado-destacado-1"],"acf":[],"authors":[{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."},{"term_id":114,"user_id":21,"is_guest":0,"slug":"marta-batalla","display_name":"Marta Batalla","avatar_url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ddece214b6a2193f88315b48ccf19b85dcdaa0b6bfab73ec96630e8f6b146762?s=96&d=mm&r=g","first_name":"","last_name":"","user_url":"","description":""}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9036"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9036\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9048"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9036"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=9036"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=9036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}