{"id":8997,"date":"2026-03-03T06:00:00","date_gmt":"2026-03-03T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=8997"},"modified":"2026-04-09T09:36:49","modified_gmt":"2026-04-09T09:36:49","slug":"propaganda-miedo-y-disuasion-el-nuevo-paradigma-migratorio-de-trump","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/propaganda-miedo-y-disuasion-el-nuevo-paradigma-migratorio-de-trump\/","title":{"rendered":"Propaganda, por i dissuasi\u00f3: el nou paradigma migratori de Trump"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>L'enduriment de la pol\u00edtica migrat\u00f2ria ha traslladat les batudes des de la frontera fins a l'interior del pa\u00eds, sembrant la por en comunitats migrants de tot el territori. Davant d'aquesta ofensiva, ve\u00efns, activistes i fam\u00edlies s'organitzen per protegir-se, teixint xarxes de suport que desafien la por<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>\u2018La migra\u2019, com es coneix popularment als agents migratoris als Estats Units, ha deixat de ser una amena\u00e7a circumscrita \u00fanicament a la frontera per a convertir-se en un malson constant per a moltes persones migrants que resideixen al pa\u00eds. Avui, qualsevol que parli angl\u00e8s amb un cert accent o tingui la pell m\u00e9s fosca pot veure's obligat a acreditar la seva ciutadania en controls improvisats.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>La pol\u00edtica migrat\u00f2ria basada en deportacions no \u00e9s nova, per\u00f2 en l'\u00faltim any la seva aplicaci\u00f3 ha adquirit una altra dimensi\u00f3. \u201cPortem anys organitzant-nos enfront de l'ICE a les nostres comunitats, per\u00f2 ara tot \u00e9s diferent\u201d, explica la Guadalupe, activista mexicana establerta a Carolina del Nord, un dels estats governats pels dem\u00f2crates que ha estat objecte d'intensos operatius policials contra persones migrants.<\/p>\n\n\n\n<p>En el primer any de la segona presid\u00e8ncia de Donald Trump, el Immigration and Customs Enforcement (ICE) s'ha consolidat com el principal executor d'una ofensiva que supera el\u00a0<a href=\"https:\/\/www.nytimes.com\/interactive\/2026\/01\/18\/us\/trump-deportation-numbers-immigration-crackdown.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">mig mili\u00f3 de deportacions<\/a>\u00a0en 12 mesos. No obstant aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 del nombre d'expulsions, el gir en la pol\u00edtica migrat\u00f2ria del republic\u00e0 es mesura en la forma en qu\u00e8 s'executa sobre el terreny. L'ag\u00e8ncia actua \u2014segons el propi Govern\u2014 amb \u201cimmunitat absoluta\u201d.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">De l'anonimat a l'omnipres\u00e8ncia: el desplegament de l'ICE a l'interior del pa\u00eds<\/h2>\n\n\n\n<p>Agents amb el rostre cobert a bord de vehicles sense distintius recorren barris sencers en operatius marcats per la por i la confusi\u00f3. Les detencions ja no es limiten a centres penitenciaris: es produeixen en carrers, hospitals, escoles o esgl\u00e9sies. Aquestes s\u00f3n escenes que s'han normalitzat als Estats Units de Donald Trump. Organitzacions de drets civils denuncien persecucions a plena llum del dia, deportacions expr\u00e9s i un \u00fas de la for\u00e7a que en alguns casos ha resultat mortal.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">Quan detecten els vehicles de l'ag\u00e8ncia, activen l'alerta i fan sonar xiulets i botzines. Una xarxa improvisada enfront d'operatius que poden irrompre en qualsevol moment i en qualsevol lloc<\/pre>\n\n\n\n<p>Enfront d'ells, centenars de ciutadans s'organitzen per a protegir els seus ve\u00efns. Equipats amb xiulets, tel\u00e8fons m\u00f2bils i petits fullets on informen dels seus drets a les persones migrants, activistes com la Guadalupe recorren els seus barris per alertar de la pres\u00e8ncia d'agents. Quan detecten els vehicles de l'ag\u00e8ncia, activen l'alerta i fan sonar xiulets i botzines per a avisar als seus ve\u00efns. Una xarxa improvisada de vigil\u00e0ncia comunit\u00e0ria enfront d'operatius que poden irrompre en qualsevol moment i en qualsevol lloc.<br><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><a href=\"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/apoyanos\/\" target=\"_blank\" rel=\" noreferrer noopener\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"936\" height=\"120\" src=\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Comp-5_3.gif\" alt=\"\" class=\"wp-image-8887\"\/><\/a><\/figure>\n\n\n\n<p>\u201cLes persones migrants de les comunitats viuen atemorides. Moltes fam\u00edlies es queden durant dies tancades a casa per por que els detinguin. \u00c9s una angoixa emocional molt forta haver de triar entre quedar-se tancats o anar a treballar, al supermercat o al metge\u201d, assegura l'activista. Des de l'organitzaci\u00f3 en la qual participa \u2014la qual no s'esmenta per por de repres\u00e0lies\u2014 tamb\u00e9 reparteixen aliments i medicaments a aquelles fam\u00edlies que, per por, decideixen no sortir al carrer.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>Fa nom\u00e9s un any, fora de les comunitats migrants als Estats Units pocs haurien identificat les sigles ICE. Avui, el Servei d'Immigraci\u00f3 i Control de Duanes s'ha convertit en una de les ag\u00e8ncies federals amb major pes dins del pa\u00eds. Dotada d'\u00e0mplies compet\u00e8ncies que semblen no tenir l\u00edmits, compta amb un pressupost de 100.000 milions de d\u00f2lars \u2014el major per a una ag\u00e8ncia en la hist\u00f2ria dels EUA\u2014 i una plantilla que s'ha vist duplicada fins a aconseguir els 22.000 membres.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>L'ICE va ser creat despr\u00e9s dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 amb l'objectiu d'aplicar la legislaci\u00f3 migrat\u00f2ria. A difer\u00e8ncia d'altres cossos, la seva labor es desenvolupa a l'interior del pa\u00eds, per la qual cosa els seus agents no custodien les fronteres. Tradicionalment, actuava de manera selectiva i desplegaven operatius concrets: duien a terme recerques per a identificar a determinades persones, en la seva gran majoria amb antecedents penals, i donaven prioritat als casos considerats m\u00e9s greus. En aquest sentit, la majoria dels seus arrestos es produ\u00efen en col\u00b7laboraci\u00f3 amb presons assumint discretament la cust\u00f2dia d'immigrants que ja havien estat detinguts pr\u00e8viament per altres ag\u00e8ncies de seguretat.<\/p>\n\n\n\n<p>Al costat de l'ICE, la Patrulla Fronterera dels Estats Units (USBP) que forma part de l'Oficina de Duanes i Protecci\u00f3 Fronterera (CBP), hist\u00f2ricament, ha estat l'encarregada de vigilar les fronteres dels EUA. Encara que tradicionalment, l'ICE i la Patrulla Fronterera han tingut facultats diferents, sota l'actual Administraci\u00f3 republicana les seves funcions sovint s'han solapat i els seus agents treballen conjuntament en la croada migrat\u00f2ria de Trump.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Promedio de personas diarias que se encuentra bajo custodia\" aria-label=\"L\u00edneas\" id=\"datawrapper-chart-Z4xwC\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/Z4xwC\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"border: none;\" width=\"708\" height=\"417\" data-external=\"1\"><\/iframe>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Opacitat informativa: el contrast entre el discurs i els registres oficials<\/h2>\n\n\n\n<p>Segons un\u00a0<a href=\"https:\/\/www.dhs.gov\/news\/2026\/01\/20\/dhs-sets-stage-another-historic-record-breaking-year-under-president-trump\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">comunicat<\/a>\u00a0del Departament de Seguretat Nacional (DHS), durant el primer any de mandat, l'Administraci\u00f3 de Donald Trump havia aconseguit r\u00e8cords hist\u00f2rics en les expulsions d'estrangers del pa\u00eds: \u201cGaireb\u00e9 tres milions d'immigrants indocumentats van abandonar els Estats Units a causa de la repressi\u00f3 contra la immigraci\u00f3 il\u00b7legal, incloent aproximadament 2,2 milions de deportacions volunt\u00e0ries i m\u00e9s de 675.000 deportacions for\u00e7ades\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>La falta de transpar\u00e8ncia en les dades i la impossibilitat de desglossar-los detalladament generen dubtes sobre la seva fiabilitat, i s\u00f3n q\u00fcestionats per experts. En aquest sentit, una\u00a0<a href=\"https:\/\/www.brookings.edu\/articles\/macroeconomic-implications-of-immigration-flows-in-2025-and-2026-january-2026-update\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">an\u00e0lisi cel centre Brookings<\/a>\u00a0estima que el nombre real \u00e9s molt menor, entre 310.000 i 350.000 expulsions. En les xifres proporcionades per l'administraci\u00f3 Trump, no es diferencien les deportacions ordenades per un tribunal, les devolucions administratives \u2014en les quals la persona pot haver retirat volunt\u00e0riament la seva sol\u00b7licitud d'asil\u2014 ni les devolucions for\u00e7oses, que solen executar-se de manera r\u00e0pida a la frontera o altres punts d'entrada.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Volumen anual de deportaciones realizadas desde Estados Unidos\" aria-label=\"Columnas apiladas\" id=\"datawrapper-chart-VUb4N\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/VUb4N\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"border: none;\" width=\"791\" height=\"533\" data-external=\"1\"><\/iframe>\n\n\n\n<p id=\"https:\/\/www.datawrapper.de\/_\/VUb4N\/\"><\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de la veracitat dels n\u00fameros, la xifra de 675.000 deportats publicada pel Govern est\u00e0\u00a0<a href=\"https:\/\/elpais.com\/us\/migracion\/2025-11-05\/la-historica-deportacion-de-trump-ha-llevado-el-terror-a-las-calles-pero-mantiene-insatisfecho-al-presidente.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">molt per sota del mili\u00f3 d'expulsats anuals que Trump va fixar com a objectiu<\/a>\u00a0per a aconseguir la seva anhelada \u201cmajor deportaci\u00f3 de la hist\u00f2ria\u201d. Tampoc supera les xifres de deportacions dels seus predecessors dem\u00f2crates.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">Entorn de tres de cada deu residents als Estats Units (28%) s\u00f3n immigrants o van n\u00e9ixer al pa\u00eds, per\u00f2 tenen almenys un progenitor immigrant. Unes 93 milions de persones<\/pre>\n\n\n\n<p>El gir radical en la pol\u00edtica migrat\u00f2ria de l'administraci\u00f3 Trump no es basa, per tant, en una superaci\u00f3 de les xifres aconseguides per administracions anteriors, malgrat el seu discurs, sin\u00f3 que sobretot s'aprecia en la seva manera d'operar i en la ubicaci\u00f3 de les operacions. Mentre que les detencions a l'interior del pa\u00eds s'han incrementat de manera dr\u00e0stica, el tancament de la frontera ha rebaixat a m\u00ednims hist\u00f2rics les trobades dels agents amb els qui intentaven creuar-la.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>Les trobades de la Patrulla Fronterera dels Estats Units amb migrants que creuen cap al pa\u00eds des de M\u00e8xic han caigut al seu nivell m\u00e9s baix en m\u00e9s de 50 anys. La US Border Patrol va registrar 237.538 partits amb migrants a la frontera entre els Estats Units i M\u00e8xic durant l'any fiscal 2025 (d'octubre de 2024 a setembre de 2025). Aquesta xifra suposa un descens enfront dels m\u00e9s de 1,5 milions de trobades l'any fiscal 2024, m\u00e9s de dos milions l'any fiscal 2023 i el r\u00e8cord de m\u00e9s de 2,2 milions l'any fiscal 2022. El total de 2025 va ser el m\u00e9s baix en qualsevol any fiscal des del 1970, d'acord amb les dades hist\u00f2riques de la Patrulla Fronterera. El tancament refor\u00e7at de la frontera i l'enduriment de les detencions a l'interior han tingut un impacte immediat al sud del Rio Bravo, en les rutes que travessen M\u00e8xic i Centream\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Encuentros de migrantes registrados por la Patrulla Fronteriza en la frontera entre EE.UU. y M\u00e9xico\" aria-label=\"Gr\u00e1fico de columnas\" id=\"datawrapper-chart-9lKEh\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/9lKEh\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"border: none;\" width=\"792\" height=\"426\" data-external=\"1\"><\/iframe>\n\n\n\n<p>Les xifres sobre deportacions difoses pel Department of Homeland Security (DHS) contrasten, a m\u00e9s, amb les dades reportades pels principals pa\u00efsos de destinaci\u00f3 d'aquestes deportacions. Si s'observen els registres oficials de persones retornades a M\u00e8xic, Guatemala i El Salvador \u2014hist\u00f2ricament entre els majors receptors d'expulsats des dels Estats Units\u2014 el balan\u00e7 de l'\u00faltim any mostra un descens evident respecte a exercicis anteriors. El contrast obre interrogants sobre l'abast real de les xifres globals anunciades per Washington.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Mexicanos deportados desde Estados Unidos\" aria-label=\"Gr\u00e1fico de columnas\" id=\"datawrapper-chart-02Jtf\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/02Jtf\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"border: none;\" width=\"600\" height=\"392\" data-external=\"1\"><\/iframe>\n\n\n\n<p>La disminuci\u00f3 dels encreuaments en la davantera sud dels Estats Units no pot entendre's \u00fanicament com una dada interna. Forma part d'un efecte va dominar que ha alterat els fluxos migratoris en tot el continent. En 2025, les persones en tr\u00e0nsit per M\u00e8xic van experimentar una reducci\u00f3 significativa: els esdeveniments de persones en situaci\u00f3 migrat\u00f2ria irregular van disminuir a 155.730, una xifra molt inferior als 1.234.698 registrats a penes un any abans.<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">\u201cLes dades mostren que les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries implementades pels EUA han provocat que la immensa majoria dels migrants trien tornar als seus pa\u00efsos d'origen o cancel\u00b7lar el viatge\u201d<\/pre>\n\n\n\n<p>Les dades de l'Organitzaci\u00f3 Internacional per a les Migracions (OIM) revelen que, el 2024, es van observar 148.125 persones en tr\u00e0nsit per Guatemala, i en 2025 la xifra descendeix a 23.973. El mateix succeeix en el tap del Dari\u00e9n: fins a finals del primer semestre de 2024, una mitjana mensual de 30.000 persones creuava de manera irregular la frontera entre Col\u00f2mbia i Panam\u00e0; durant el primer semestre de 2025 la mitjana mensual va ser de gaireb\u00e9 100 persones.<\/p>\n\n\n\n<p>\u201cLes dades mostren que les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries implementades pels EUA han provocat que la immensa majoria dels migrants trien tornar als seus pa\u00efsos d'origen o cancel\u00b7lar el viatge\u201d, assegura Luis Enrique Calva S\u00e1nchez, coordinador de l'Especialitat en Migraci\u00f3 Internacional del Col\u00b7legi de la Davantera Nord de M\u00e8xic. Per tant, no es tracta necess\u00e0riament d'una desaparici\u00f3 del fenomen, sin\u00f3 de la seva contenci\u00f3 for\u00e7ada i del seu despla\u00e7ament. El missatge dissuasiu de Washington \u2014detencions r\u00e0pides, deportacions accelerades i escasses opcions de regularitzaci\u00f3\u2014 ha permeado en tota la regi\u00f3 i est\u00e0 redefinint, almenys de manera temporal, el mapa migratori del continent.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">L'ICE avan\u00e7a, per\u00f2 tamb\u00e9 l'organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/h2>\n\n\n\n<p>Entorn de tres de cada deu residents als Estats Units (28%) s\u00f3n immigrants o van n\u00e9ixer al pa\u00eds, per\u00f2 tenen almenys un progenitor immigrant. En 2024, els immigrants representaven el 15% de la poblaci\u00f3 total i els estatunidencs de segona generaci\u00f3 un altre 13%. En conjunt, aix\u00f2 equival a una poblaci\u00f3 estimada de 93 milions de persones.<\/p>\n\n\n\n<p>Durant la presid\u00e8ncia de Trump, la pol\u00edtica migrat\u00f2ria ha sortit dels despatxos per a instal\u00b7lar-se en l'aparador p\u00fablic. Les batudes i expulsions ja no transcorren en segon pla: es desenvolupen a plena vista i generen un impacte directe en barris i ciutats de tot el pa\u00eds. La pr\u00f2pia Casa Blanca ha convertit cada operatiu en material de difusi\u00f3, amb una estrat\u00e8gia comunicativa que inclou v\u00eddeos acuradament editats, imatges policials i continguts virals distribu\u00efts a trav\u00e9s de xarxes socials i canals oficials. Per a Trump, la immigraci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de gesti\u00f3, sin\u00f3 un escenari simb\u00f2lic des del qual exhibir fermesa i refor\u00e7ar una narrativa d'autoritat i control que considera clau per al seu lideratge pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">Un de cada quatre d'adults als Estats Units (23%) afirma estar preocupats per la possibilitat que ells o alg\u00fa pr\u00f2xim pugui ser deportat, segons una enquesta del Pew Research Center<\/pre>\n\n\n\n<p>Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, pr\u00e0cticament un de cada quatre d'adults als Estats Units (23%) afirma estar preocupats per la possibilitat que ells o alg\u00fa pr\u00f2xim pugui ser deportat, segons una enquesta del\u00a0<a href=\"https:\/\/www.pewresearch.org\/short-reads\/2025\/06\/27\/about-1-in-4-us-adults-worry-they-or-someone-close-to-them-could-be-deported\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Pew Research Center<\/a>. Si ens fixem \u00fanicament en les persones migrants, aquestes mostren una major preocupaci\u00f3: aproximadament quatre de cada deu (43%) asseguren sentir por, enfront del 33% que expressava aquesta inquietud al mar\u00e7.<\/p>\n\n\n\n<p>Els llatins s\u00f3n m\u00e9s propensos que altres grups a t\u00e9mer que ells mateixos, un familiar o un amic pr\u00f2xim puguin ser deportats. Actualment, prop de la meitat (47%) expressa preocupaci\u00f3, enfront del 29% dels adults asi\u00e0tics angloparlants, el 26% dels adults negres i el 15% dels adults blancs.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Porcentaje de personas preocupadas por la posibilidad de que ellos o alguien cercano pueda ser deportado, seg\u00fan grupo racial y \u00e9tnico\" aria-label=\"Columnas agrupadas\" id=\"datawrapper-chart-AXnTk\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/AXnTk\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"border: none;\" width=\"600\" height=\"488\" data-external=\"1\"><\/iframe>\n\n\n\n<p>\u201cEls operatius que duen a terme l'ICE i la Border Patrol i les maneres que tenen de tractar a la gent tamb\u00e9 estimula l'autodeportaci\u00f3, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les fam\u00edlies que estan prenent la decisi\u00f3 d'anar-se del pa\u00eds\u201d, assegura Guadalupe. En aquest sentit el Departament de Seguretat Nacional ha augmentat recentment de\u00a0<a href=\"https:\/\/archive.is\/o\/epGW7\/https:\/elpais.com\/us\/migracion\/2025-05-05\/trump-pagara-mil-dolares-a-los-indocumentados-que-se-autodeporten.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">1.000<\/a>\u00a0a 2.600 d\u00f2lars l'incentiu econ\u00f2mic perqu\u00e8 els migrants en situaci\u00f3 irregular abandonin el pa\u00eds a trav\u00e9s de l'aplicaci\u00f3\u00a0<a href=\"https:\/\/archive.is\/o\/epGW7\/https:\/elpais.com\/us\/migracion\/2025-09-09\/el-millonario-fracaso-de-la-aplicacion-de-autodeportacion-cbp-home.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">CBP Home<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p>La iniciativa, m\u00e9s enll\u00e0 de ser un dels pilars de la nova pol\u00edtica migrat\u00f2ria estatunidenca, tamb\u00e9 respon a un criteri d'efici\u00e8ncia pressupost\u00e0ria. Mentre que el cost mitj\u00e0 d'una deportaci\u00f3 for\u00e7osa \u00e9s de 18.245 d\u00f2lars, el retorn \u201cvoluntari\u201d redueix aquesta despesa fins als 5.100 d\u00f2lars, la qual cosa representa un estalvi a les arques p\u00fabliques de 13.000 d\u00f2lars per persona.<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">Davant un clima cada vegada m\u00e9s hostil, comencen a emergir gestos que apunten en sentit contrari. On creix la pressi\u00f3, tamb\u00e9 ho fa la resposta col\u00b7lectiva<\/pre>\n\n\n\n<p>Davant un clima cada vegada m\u00e9s hostil, comencen a emergir gestos que apunten en sentit contrari. On creix la pressi\u00f3, tamb\u00e9 ho fa la resposta col\u00b7lectiva. Guadalupe ho resumeix com una incipient escletxa d'esperan\u00e7a: \u201cM\u00e9s enll\u00e0 del temor que existeix, la comunitat llatina s'est\u00e0 empoderant perqu\u00e8 se sent m\u00e9s volguda i secundada, tamb\u00e9 per part dels seus ve\u00efns nascuts als Estats Units. S'est\u00e0 veient una mica m\u00e9s d'unitat, de lluita i de defensa, cosa que sempre encoratja a les persones que estan sofrint m\u00e9s\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>En comunitats marcades per la incertesa, les xarxes de suport es multipliquen, impulsades tant per fam\u00edlies migrants com per residents que han decidit no romandre al marge. Un dels exemples m\u00e9s eloq\u00fcents s'observa cada mat\u00ed a les portes d'algunes escoles. \u201cPares i mares s'alineen des de l'aparcament fins a l'entrada del col\u00b7legi, visibles amb armilles fluorescents, formant un passad\u00eds hum\u00e0 pel qual els nens avancen protegits\u201d. No \u00e9s nom\u00e9s un gest simb\u00f2lic: \u00e9s una barrera de cura col\u00b7lectiva. Els acompanyen, els guien i vigilen el seu trajecte per a evitar qualsevol intervenci\u00f3 policial que pugui posar-los en risc.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><em>Reportatge en col\u00b7laboraci\u00f3 amb <a href=\"https:\/\/www.elsaltodiario.com\/yemaya-revista\/propaganda-miedo-disuasion-nuevo-paradigma-migratorio-trump\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">El Salto<\/a>.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alejandra de camino a una de las manifestaciones del Sindicat de Llogateres, espacio donde milita. | Sara Aminiyan Llopis<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":9013,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[37],"class_list":["post-8997","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-america-latina"],"acf":[],"authors":[{"term_id":37,"user_id":10,"is_guest":0,"slug":"andres-arnal-martinez","display_name":"Andr\u00e9s Arnal Mart\u00ednez","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_5-150x150.jpg","first_name":"Andr\u00e9s","last_name":"Arnal Mart\u00ednez","user_url":"","description":"Polit\u00f2leg especialitzat en investigaci\u00f3 social i an\u00e0lisi de dades. Ha treballat les migracions i la vulneraci\u00f3 de drets humans a centreameric\u00e0. En el seu temps lliure, treballa com a periodista freelance i ha publicat per mitjans com El Pais, ElDiario, El Salto i Plaza P\u00fablica."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8997","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8997"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8997\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9013"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8997"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8997"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8997"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=8997"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=8997"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}