{"id":8981,"date":"2026-02-24T06:00:00","date_gmt":"2026-02-24T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=8981"},"modified":"2026-03-26T08:47:13","modified_gmt":"2026-03-26T08:47:13","slug":"mujeres-de-periferia-entre-la-olla-y-la-extorsion-un-impacto-de-las-pandillas-en-las-vidas-de-las-mujeres-en-guatemala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/mujeres-de-periferia-entre-la-olla-y-la-extorsion-un-impacto-de-las-pandillas-en-las-vidas-de-las-mujeres-en-guatemala\/","title":{"rendered":"Mujeres de periferia: entre la olla y la extorsi\u00f3n. El impacto de las pandillas en Guatemala"},"content":{"rendered":"

Les \u2018maras\u2019, com es coneix a les pandilles a Centream\u00e8rica, s\u00f3n un retard de cendres dels conflictes armats interns que ha viscut la regi\u00f3, agreujat per la fragilitat de les seves institucions. L'Arelys, mare de 34 anys, ho resumeix aix\u00ed: \u201cAqu\u00ed sempre es viu \u201cUll al Crist\u201d. Ve\u00efna d'un municipi lim\u00edtrof a la capital guatemalenca i mare de dues nenes, descriu amb aquestes paraules la inseguretat permanent que la pres\u00e8ncia de les pandilles imposa al seu barri<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Guatemala<\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

En els barris perif\u00e8rics de la Ciutat de Guatemala, la superviv\u00e8ncia di\u00e0ria copeja doble a les dones que sostenen soles a les seves fam\u00edlies. Un exemple \u00e9s donya Laurena, qui durant 35 anys va vendre menjar t\u00edpic en un lloc de carrer del seu colonia <\/em>(terme que designa un barri en uns certs pa\u00efsos de Centream\u00e8rica). Durant un parell d'anys, com tants altres comerciants, va pagar puntualment l'extorsi\u00f3 mensual que les maras li exigien per deixar-la treballar. Fins que un mes ja no va poder m\u00e9s. Va preferir desmantellar el lloc de la cantonada on tota una vida la coneixien, abans que l'anessin a con\u00e8ixer per no pagar. Es va mudar, i en un altre barri va haver de reorganitzar la seva vida.<\/p>\n\n\n\n

Guatemala, un pa\u00eds del nord de Centream\u00e8rica amb 18 milions d'habitants, constitueix un complex mosaic hum\u00e0 i social: est\u00e0 compost majorit\u00e0riament per pobles originaris (maies, sobretot), per poblaci\u00f3 mestissa i emmarca una de les disparitats socials<\/a> m\u00e9s agudes d'Am\u00e8rica Llatina. \u00c9s un territori immensament ric en biodiversitat, per\u00f2 com l'assenyala l'informe d'Oxfam, Entre el Suelo y el Cielo<\/em><\/a>, l'1% de les persones m\u00e9s riques (majorit\u00e0riament blanques) posseeix els mateixos ingressos que la meitat de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds. L'informe agrega: \u201cT\u00e9 el major creixement econ\u00f2mic de Centream\u00e8rica, per\u00f2 la pobresa no es redueix per raons estructurals. Els imaginaris racistes i sexistes, juntament amb un Estat que ha perpetuat privilegis per a una minoria, han concentrat un sistema de riquesa i poder\u201d. <\/p>\n\n\n\n

El pa\u00eds va viure, com uns altres en l'anomenat \u00abTriangle Nord\u00bb centreameric\u00e0, (terme que normalment prefereixo evitar pel seu origen castrense), un conflicte armat intern (1960-1996) que va esclatar quan guerrilles esquerranes somiaven amb equitat i acc\u00e9s ple a drets, treball, educaci\u00f3 i salut. La guerra, llarga i sagnant, va deixar com a ferida un genocidi el 1982 contra la seva poblaci\u00f3 maia ixil per part de l'ex\u00e8rcit guatemalenc. <\/p>\n\n\n\n

El 2013 es va aconseguir una fita hist\u00f2rica: el general R\u00edos Montt va ser condemnat per genocidi, en el primer judici al m\u00f3n per aquest crim realitzat en el propi pa\u00eds on van oc\u00f3rrer els fets. No obstant aix\u00f2, a penes deu dies despr\u00e9s de la part dispositiva, la sent\u00e8ncia va ser anul\u00b7lada: les elits van aconseguir que la Cort de Constitucionalitat deixar\u00e0 sense efecte la condemna de 80 anys de pres\u00f3 contra l'exdictador, al\u00b7legant vicis processals. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Lloc de carrer de menjar de dones guatemalteques. | Getty Images, autor: Lucy Brown<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El 1996, es van signar els acords de pau en un context d'un Estat feble i profundes desigualtats socials. Va transicionar molt despr\u00e9s cap a un model neoliberal que mai va integrar sectors amplis de la societat.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en aquest brou de cultiu de falta d'oportunitats i exclusi\u00f3, van comen\u00e7ar a n\u00e9ixer les colles, anomenades \u2018maras\u2019 a Centream\u00e8rica. La recerca d' Insight Crime<\/a> reconstrueix l'historial del sorgiment de les maras: \u201cCom a resultat de les guerres civils que assolaven El Salvador, Guatemala, i Nicaragua, va haver-hi un flux massiu de refugiats cap al nord. Molts d'ells van acabar a Los Angeles, vivint en la seva majoria en els barris mexicans de l'est i centre de Los Angeles, i a la vall de Sant Ferran. Encara que les colles mexicanes regnaven en els baixos fons locals, els immigrants endurits per la guerra r\u00e0pidament es van organitzar en grups rivals, el m\u00e9s fort dels quals es va dir els Stoners de la Mara Salvatrucha o MSS (pels seus inicials en angl\u00e8s)\u201d.<\/em>
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

La recerca agrega a m\u00e9s que: \u201cSegons una estimaci\u00f3, 20.000 delinq\u00fcents van tornar a Centream\u00e8rica entre 2000 i 2004. La tend\u00e8ncia va continuar amb el temps: les autoritats de migraci\u00f3 estatunidenques expulsaron<\/a> a gaireb\u00e9 6.000 presumptes membres El 18 de gener 2026, el president Bernardo Ar\u00e9valo va decretar un estat de setge, despr\u00e9s de l'assassinat de deu policies atribu\u00eft a estructures criminals, especialment les maras Barri 18 i Mara Salvatrucha. de colles nom\u00e9s en 2018.\u201d<\/p>\n\n\n\n

De les cendres del conflicte armat i la fragilitat institucional que va deixar al seu pas, van sorgir aquestes 'maras' per a ocupar els buits on l'Estat mai va arribar. Per a entendre la seva petjada en la vida quotidiana, basta escoltar a Arelys, ve\u00efna d'un municipi pr\u00f2xim a la Ciutat de Guatemala.<\/p>\n\n\n\n

Arelys, 34 anys, una mare de dues nenes i la seva vida travessada per la por quotidiana de les maras<\/h2>\n\n\n\n

\u00abAqu\u00ed, una siempre vive con el ojo al Cristo\u00bb. <\/strong>Aix\u00ed descriu l'Arelys el seu dia a dia en context on la pres\u00e8ncia de les maras se sent sense veure's. Mare de dues nenes, ella camina di\u00e0riament els empinats carrers del seu barri per a portar i portar a les seves filles de l'escola, perqu\u00e8 pujar-se a un tuc tuc li aterreix: \u00abEls mareros caminen en els tuc tuc, esbrinant qui entra i surt a la col\u00f2nia\u00bb. Fa a penes unes setmanes, al gener, van matar a dos nois al bus. Des de llavors, l'Arelys evita els seients davanters: \u00abNo s\u00e9 si va ser per colla o per extorsi\u00f3, per\u00f2 com em vaig assabentar que els trets tamb\u00e9 van matar a un passatger que anava endavant, ara els evito\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Com a mare, la por es multiplica a la sortida de l'escola. \u00abHi ha moltes motos esperant, s\u00f3n nois amb planta de mareros\u201d. La policia, diu, no apareix. \u00abSi uncrida, no ve. Nom\u00e9s caminen dos policies que nom\u00e9s es mantenen al carrer principal\u00bb. I quan s\u00ed que apareixen, a vegades \u00e9s per a extorquir: durant el toc de queda de la pand\u00e8mia, a un cos\u00ed menor d'edat se'l van emportar i van demanar diners per a alliberar-ho. <\/p>\n\n\n\n

18 de gener de 2026. El president Bernardo Ar\u00e9valo decreta estat de setge despr\u00e9s de l'assassinat de deu policies, crim atribu\u00eft a les maras Barrio 18<\/em> i Mara Salvatrucha.<\/em><\/h2>\n\n\n\n

Quan va arribar l'estat de setge, l'Arelys es va sentir contenta. M'explica: \u00abHi havia cuques (soldat en llenguatge col\u00b7loquial guatemalenc) amb tanquecitos, quina qualitat. Jo s\u00ed que ho vaig sentir m\u00e9s segur. Hi havia soldats i m\u00e9s policies. Tothom es va sentir m\u00e9s segur\u00bb. Quan li pregunto si la gent del seu barri est\u00e0 organitzada amb la finalitat de regular la pres\u00e8ncia de maras en el seu sector, em conta que abans sortien grups de vigilantismo<\/em> que velaban por las calles. Y agrega: \u201cPero desde que mataron a dos muchachos en el a\u00f1o 2021, la gente ya no quiere meterse en problemas por nada\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u201cSi a la meva casa sol dones habemos, no podem arriscar-nos\u201d<\/pre>\n\n\n\n
Perqu\u00e8, la por t\u00e9 raons: fa un any van matar al seu cos\u00ed, de 18 anys. Caminava amb una dona major; quan ell va morir, ella va desapar\u00e8ixer del barri. L'Arelys i la seva fam\u00edlia van intentar seguir el proc\u00e9s de den\u00fancia, per\u00f2 van sentir que quan caminaven pel carrer cap al Ministeri P\u00fablic, persones els seguien. Despr\u00e9s, per la inefici\u00e8ncia d'aquest Ministeri P\u00fablic del seu municipi que ho deixa tot en la impunitat, van decidir ja no donar-li seguiment al cas. <\/p>\n\n\n\n
La jove mare tamb\u00e9 agrega: \u201cSi se senten trets, ning\u00fa surt, perqu\u00e8 no vagi a ser que ens vagin a fer mal a un\u201d. Em confessa que si ara sabessin qui va matar al seu cos\u00ed, ja no farien res.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, quan la seva filla va tenir un problema a l'escola amb un nen el pare del qual \u00absemblava marero\u00bb, van preferir no reclamar. \u00abJo s\u00e9 que no cal jutjar per la vestimenta, per\u00f2 millor no li dic res\u00bb. <\/p>\n\n\n\n
Quan l'Arelys va evocar aquells grups de \u201cvigilantismo\u00bb, no crec que ella suggeria que fossin la soluci\u00f3. No obstant aix\u00f2, s\u00f3n pegats que brollen en molts barris de tot el pa\u00eds, aqu\u00ed on dia rere dia, la ciutadania constata l'abs\u00e8ncia de l'Estat. En uns certs sectors, fins i tot estan armats. I llavors, davant la imatge que arrossega el president progressista Ar\u00e9valo des que va assumir el poder a inicis de 2024, una pregunta inc\u00f2moda m'apareix: feia falta una mesura com l'estat de setge que restringeix drets democr\u00e0tics per a demostrar-li al poble que les perif\u00e8ries tamb\u00e9 importen? Mai vaig pensar, com a defensora de drets humans, que un dia arribaria a fer-me-la.
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alejandra de camino a una de las manifestaciones del Sindicat de Llogateres, espacio donde milita. | Sara Aminiyan Llopis<\/p>","protected":false},"author":19,"featured_media":8990,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[112],"class_list":["post-8981","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-america-latina"],"acf":[],"authors":[{"term_id":112,"user_id":19,"is_guest":0,"slug":"eliane-hauri","display_name":"Eliane Hauri","avatar_url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c3f6fc8eb872f24a6955c24a16358cce64032953387567cefac578204c5684db?s=96&d=mm&r=g","first_name":"","last_name":"","user_url":"","description":""}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8981"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8981\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8981"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=8981"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=8981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}