{"id":8949,"date":"2026-02-03T06:00:00","date_gmt":"2026-02-03T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=8949"},"modified":"2026-03-24T12:48:10","modified_gmt":"2026-03-24T12:48:10","slug":"suheir-ismail-faraj-los-medios-de-comunicacion-tanto-israelies-como-extranjeros-historicamente-han-pintado-las-mujeres-como-sujetos-pasivos-casi-siempre-reducidas-al-papel-de-esposas-o-vi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/suheir-ismail-faraj-los-medios-de-comunicacion-tanto-israelies-como-extranjeros-historicamente-han-pintado-las-mujeres-como-sujetos-pasivos-casi-siempre-reducidas-al-papel-de-esposas-o-vi\/","title":{"rendered":"Suheir Ismail Faraj: \u201cEls mitjans de comunicaci\u00f3 han pintat les dones palestines com a subjectes passius\u201d"},"content":{"rendered":"

Des de la Primera Intifada que Ismail Faraj \u00e9s fot\u00f2grafa de trinxera, tot i que tamb\u00e9 s\u2019ha especialitzat en cinema documental i formaci\u00f3 com a eines de canvi social a Palestina<\/h2>\n\n\n\n

La Suheir Ismail Faraj t\u00e9 56 anys i va n\u00e9ixer a Al-Khader, Cisjord\u00e0nia. Tot i que per aquesta entrevista la trobem al barri del Raval, a Barcelona, aprofitant un dels seus moments lliures durant la seva visita a la ciutat comtal en el marc d\u2019un projecte de cooperaci\u00f3 entre SUDS<\/a> i Women & Media Development (TAM)<\/a>, una organitzaci\u00f3 palestina de comunicaci\u00f3 i formaci\u00f3 audiovisual per a la qual treballa com a directora general i de la qual \u00e9s s\u00f2cia fundadora.<\/p>\n\n\n\n

Actualment viu a Dheisheh \u2014el tercer campament de persones refugiades m\u00e9s gran de Cisjord\u00e0nia, situat al sud de la ciutat de Betlem i amb una poblaci\u00f3 de 18.000 persones\u2014, juntament amb el seu marit, tamb\u00e9 periodista i reporter del diari Al-Quds<\/a>, i dos dels seus tres fills.<\/p>\n\n\n\n

Titulada en Infermeria \u2014perqu\u00e8 no li va quedar cap altra opci\u00f3, segons confessa\u2014, va iniciar la seva carrera professional com a fot\u00f2grafa, periodista i tamb\u00e9 en el cinema documental. Ja de ben jove es va vincular al moviment estudiantil i, gaireb\u00e9 de manera espont\u00e0nia, va cobrir les manifestacions de la Primera Intifada contra l\u2019autoritat repressora d\u2019Israel, que va comen\u00e7ar el 1987 a Gaza i que r\u00e0pidament es va estendre com un aixecament massiu per tota Cisjord\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

La Suheir compta amb una \u00e0mplia traject\u00f2ria en televisi\u00f3, documental i comunicaci\u00f3, que inclou la direcci\u00f3 de diversos curtmetratges i llargmetratges exhibits internacionalment. Entre les seves obres m\u00e9s destacades hi ha The Ground<\/em> (2003), una pel\u00b7l\u00edcula en blanc i negre que aborda la propietat de la terra a Sud-\u00e0frica i Palestina, i Palestinian Diaries<\/em><\/a> <\/em>(1990-1991),<\/em> , la seva obra m\u00e9s personal i el primer migmetratge que va codirigir juntament amb Abdel Salam Shihada i Nazeh Adel Darwazeh, i que va ser guardonat per l\u2019Institut du Monde Arabe <\/em>(Par\u00eds). A m\u00e9s, ha treballat com a periodista i fot\u00f2grafa per a diferents ag\u00e8ncies internacionals de not\u00edcies i canals de televisi\u00f3, entre els quals ABC News<\/a> i Channel 4<\/a>; i des de fa m\u00e9s de 20 anys que treballa com a formadora dins de Women & Media Development (TAM<\/a>).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Vas comen\u00e7ar estudiant Infermeria a Jerusalem. Va ser una decisi\u00f3 vocacional?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No exactament. En aquell moment era l\u2019\u00fanic que podia estudiar. Jerusalem estava sota control israeli\u00e0 i, com que ja havia passat per la pres\u00f3 de molt jove, no se\u2019m permetia accedir a l\u2019escola p\u00fablica. L\u2019\u00fanica opci\u00f3 era l\u2019educaci\u00f3 privada, per\u00f2 no tenia diners per pagar-la. I Infermeria era l\u2019\u00fanic que em podia permetre.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s amb 15 anys vas ser empresonada. Qu\u00e8 va passar?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Era a des\u00e8 curs quan va esclatar la Primera Intifada, era l\u2019abril de 1987. En aquell moment, tots els presos palestins a les presons israelianes feien una vaga de fam a causa de les dures condicions que patien als centres. Juntament amb altres companys de classe, vam participar en una asseguda davant la Creu Roja en solidaritat amb ells, i l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 ens va atacar. Van detenir centenars de persones, entre elles jo. I vaig estar dos mesos a la pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La pres\u00f3, com per a moltes fam\u00edlies palestines \u2014el 20% de la poblaci\u00f3 (el 40% en el cas dels homes)\u2014, i encara m\u00e9s des del 7 d\u2019octubre de 2023, tamb\u00e9 \u00e9s una experi\u00e8ncia que travessa la hist\u00f2ria de la teva fam\u00edlia.<\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed. El meu fill Ismail ha estat arrestat tres vegades: una sota detenci\u00f3 administrativa, i dues despr\u00e9s de processos judicials relacionats amb el seu activisme estudiantil i pol\u00edtic. En total, va passar cinc anys a la pres\u00f3. Les meves filles mai no han estat arrestades, per\u00f2 han patit les conseq\u00fc\u00e8ncies de la detenci\u00f3 del seu germ\u00e0. El meu marit va ser detingut en nombroses ocasions durant la Primera Intifada, i fins i tot abans. La meva germana gran, la Maryam, va ser arrestada diverses vegades sota detenci\u00f3 administrativa. El meu \u00fanic germ\u00e0 va ser detingut en m\u00faltiples ocasions abans de ser assassinat per l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 el 10 de maig de 1989, tamb\u00e9 durant la Primera Intifada, despr\u00e9s de ser atacat a trets prop de casa nostra. El meu pare va ser arrestat quan jo tenia cinc mesos i posteriorment deportat al L\u00edban, on tamb\u00e9 va ser assassinat el 1976, quan jo tenia uns sis anys.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Com arribes al periodisme si no tenies formaci\u00f3 pr\u00e8via?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig comen\u00e7ar en una oficina de premsa com a assistent, recopilant informaci\u00f3, opinions i not\u00edcies. Era en plena Primera Intifada, aix\u00ed que tot passava al carrer. En aquell context, un dels meus col\u00b7legues fot\u00f2grafs va ser arrestat i necessitaven alg\u00fa que grav\u00e9s. Vaig treballar com a c\u00e0mera i fot\u00f2grafa amb ABC News, WTN, Reuters i l\u2019ag\u00e8ncia AFP a trav\u00e9s de l\u2019Oficina de Premsa i Mitjans de Betlem. M\u00e9s endavant, vaig treballar a Shepherds TV i a Al-Quds Educational TV, i posteriorment vaig col\u00b7laborar amb la BBC i Channel 4 com a realitzadora de documentals. La meva feina per a mitjans internacionals es va allargar fins als meus 40 anys.<\/p>\n\n\n\n

Quina edat tenies quan vas comen\u00e7ar?\u00a0<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

16 anys. Era molt jove, i una de les poques dones que cobrien period\u00edsticament el que passava. I encara menys darrere d\u2019una c\u00e0mera.<\/p>\n\n\n\n

Vas aprendre sobre la marxa...<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Totalment. No tenia gaire formaci\u00f3, per\u00f2 no parava de treballar. Vaig aprendre molt dels meus amics i companys, i despr\u00e9s com a assistent (fixer) per a equips internacionals. D\u2019alguna manera, filmar es va convertir en la meva manera d\u2019entendre i d\u2019explicar el que estava passant.<\/p>\n\n\n\n

Palestinian Diaries<\/em><\/strong><\/a> \u00e9s una de les teves primeres experi\u00e8ncies en el documental i, a m\u00e9s, un projecte profundament personal. En quin context sorgeix aquesta oportunitat i per qu\u00e8 neix en tu la necessitat de filmar la teva pr\u00f2pia hist\u00f2ria?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant l\u2019etapa en qu\u00e8 treballava per a Channel 4, vaig cursar un taller formatiu de sis mesos i, juntament amb alguns companys de classe, vam decidir treballar en aquest projecte com a treball final de curs. Tots ten\u00edem la necessitat d\u2019explicar el que ens envoltava, que era el que inundava la majoria de la poblaci\u00f3 palestina, per aix\u00f2 el vam anomenar Palestinian Diaries<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Durant el documental, entrevistes diverses persones de la teva fam\u00edlia, entre elles la teva \u00e0via i la teva mare. Va ser alhora un exercici d\u2019exploraci\u00f3 i d\u2019investigaci\u00f3 personal per entendre coses que no sabies de la teva fam\u00edlia?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Totalment. Va ser durant la pel\u00b7l\u00edcula quan, per primera vegada, li vaig preguntar a la meva mare per qu\u00e8 no va acompanyar el meu pare al L\u00edban despr\u00e9s del seu exili.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Frame del documental Palestinian Diaries, disponible en obert.<\/em>\u00a0<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u201cEs va unir a l\u2019Organitzaci\u00f3 per a l\u2019Alliberament de Palestina. Ell sempre ha estat m\u00e9s patri\u00f2tic que els altres. Per a ell, sempre el m\u00e9s important ha estat la lluita\u201d, respon la teva mare a la pregunta durant el documental.<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, la meva mare ho va passar molt malament i mai no va tornar a ser la mateixa\u2026 Al cap de pocs anys van matar el meu pare i despr\u00e9s el meu germ\u00e0, i davant nostre.<\/p>\n\n\n\n

\u201cHa estat el cop m\u00e9s dur de la meva vida. Odio aquesta vida, odio el m\u00f3n, odio els israelians. Ens han deixat sense res. L\u2019Ismail ha estat deportat i assassinat. El meu fill tamb\u00e9 ho ha estat. Qu\u00e8 queda, doncs, en aquesta vida? El meu fill i el meu marit han estat assassinats. La vida \u00e9s realment miserable\u201d.<\/pre>\n\n\n\n
Extracte del documental <\/em>Palestinian Diaries<\/em><\/strong>, en qu\u00e8 la mare de la Suheir expressa el seu testimoni davant la c\u00e0mera.<\/em>
<\/p>\n\n\n\n
Women Media and Development <\/em>(TAM) va ser fundada el setembre de 2003. En m\u00e9s de 20 anys de traject\u00f2ria, ha impulsat diversos projectes orientats a fomentar la participaci\u00f3 pol\u00edtica de les dones i a combatre la viol\u00e8ncia masclista. Quines van ser les circumst\u00e0ncies i motivacions que van donar origen a l\u2019organitzaci\u00f3?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n
La vam fundar entre quatre amigues i professionals. En aquell moment tampoc no hi havia gaire informaci\u00f3 que sort\u00eds de Palestina, i els mitjans de comunicaci\u00f3, tant israelians com estrangers, tenien una perspectiva molt esbiaixada de les dones palestines. Les pintaven com a subjectes passius, gaireb\u00e9 sempre redu\u00efdes al paper d\u2019esposes o v\u00edctimes.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Puc dir que, a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 de TAM, hem contribu\u00eft a empoderar les dones perqu\u00e8 alcin les seves veus, documentin la narrativa palestina des d\u2019una perspectiva feminista i amplifiquin la perspectiva de g\u00e8nere en la cultura dels mass media<\/em>. A trav\u00e9s de la formaci\u00f3, podem contribuir que les persones joves expliquin les seves pr\u00f2pies hist\u00f2ries des del seu punt de vista i amb equipament i acompanyament professional. A m\u00e9s, crec que el cinema documental pot ser una eina de suport psicosocial i empoderadora.<\/p>\n\n\n\n
Vas al cinema actualment?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n
No, quan era petita hi anava molt, en ten\u00edem un a prop de casa, per\u00f2 ara ja no en queda gaireb\u00e9 res. Nom\u00e9s existeixen algunes sales molt limitades amb una programaci\u00f3 molt tancada i poc interessant, per al meu gust. Abans hi havia cinemes a moltes ciutats, per\u00f2 van tancar. El cinema, com la cultura palestina, est\u00e0 en perill i gaireb\u00e9 en ocult sota l\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per acabar\u2026 Com veus el futur de Palestina a curt termini, i com t\u2019agradaria participar en aquest proc\u00e9s com a directora, comunicadora i formadora audiovisual?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n
Crec que el futur de Palestina, a curt termini, est\u00e0 ple de reptes tant en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic com humanitari i social, especialment sota el jou de l\u2019ocupaci\u00f3, la viol\u00e8ncia i el bloqueig pol\u00edtic. Al mateix temps, considero que la societat palestina, especialment les dones i la joventut, t\u00e9 una gran capacitat de resili\u00e8ncia i de reconstrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
M\u2019agradaria participar donant suport a les dones perqu\u00e8 participin en la presa de decisions i disposin de les eines i els recursos necessaris per a la resist\u00e8ncia, la resili\u00e8ncia i la rendici\u00f3 de comptes, utilitzant els mitjans de comunicaci\u00f3 i el cinema com a eines de canvi social. Per continuar documentant la narrativa palestina des d\u2019una perspectiva feminista i defensar la just\u00edcia, la llibertat i la dignitat del nostre poble.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Oumu, vecina de Yaraax, ha intentado cruzar Europa en cayuco y desde su propio barrio y quiere volver a intentarlo. En la imagen, se hace una selfie junto a su hermana, sentadas en un cayuco pesquero de Yaraax. SARA AMINIYAN LLOPIS<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":8956,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[32],"class_list":["post-8949","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-oriente-medio"],"acf":[],"authors":[{"term_id":32,"user_id":5,"is_guest":0,"slug":"sara-aminiyan","display_name":"Sara Aminiyan","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg"},"first_name":"Sara","last_name":"Aminiyan","user_url":"","description":"Periodista y fot\u00f3grafa especializada en g\u00e9nero y migraciones. Ha publicado en El Salto, El Publico, La Marea, Catalunya Plural, La Directa y L'Ara."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8949","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8949"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8949\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8949"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8949"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8949"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=8949"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=8949"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}