{"id":8936,"date":"2026-01-27T06:00:00","date_gmt":"2026-01-27T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=8936"},"modified":"2026-03-02T15:42:45","modified_gmt":"2026-03-02T15:42:45","slug":"las-mujeres-ponen-el-cuerpo-para-desafiar-al-regimen-de-iran-en-las-protestas-en-las-calles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/las-mujeres-ponen-el-cuerpo-para-desafiar-al-regimen-de-iran-en-las-protestas-en-las-calles\/","title":{"rendered":"Les dones posen el cos per a desafiar al r\u00e8gim de l'Iran en les protestes als carrers"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"wp-block-heading\">Amb tota una tradici\u00f3 de mobilitzaci\u00f3 feminista de d\u00e8cades, les iranianes des de dins i fora del pa\u00eds lluiten contra l'apartheid de g\u00e8nere imposat al seu pa\u00eds<\/h2>\n\n\n\n<p style=\"font-size:14px\"><em><sub>Beirut<\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n<p>La Shaghayegh Norouzi encara no ha vist l'esmunyed\u00eds sol d'hivern. Aquesta activista iraniana, radicada a Girona, passa els seus dies confinada, amb els ulls enganxats a la pantalla. \u201cLa nostra vida a l'exili \u00e9s aix\u00ed, sembla que est\u00e0s a un altre pa\u00eds, per\u00f2, en realitat, mentalment no ho est\u00e0s\u201d, confessa per tel\u00e8fon. Al seu cap, la Shaghayegh segueix a l'Iran. \u201cPassem tot el temps tancades a casa, llegint i seguint les not\u00edcies\u201d, afegeix l'actriu instigadora del moviment #MeToo a l'Iran. Aquesta vegada, els carrers del seu pa\u00eds tornen a cremar i ella, de nou, est\u00e0 lluny per a veure'l. Per\u00f2 no es perd res. Qualsevol v\u00eddeo, qualsevol missatge que es cola entre un Internet bloquejat per les autoritats suposa una glopada d'alleujament. <strong>Pels qui segueixen a l'altre costat amb ganes de lluitar, aquesta dona, que ho va deixar tot per a poder viure, somia que aviat \u2014molt aviat\u2014 les dones del seu pa\u00eds aconsegueixin el mateix<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>La Firuzeh Mahmoudi comparteix di\u00e0riament imatges plenes de simbolisme. Una cigarreta encesa amb el foc que crema el retrat del seu opressor, el l\u00edder suprem Ali Khamenei, unes sabates de tal\u00f3 rebutjades, substitu\u00efdes per un parell de botes militars que trepitgen amb for\u00e7a sobre el terra en flames \u2014\u201ccom si anessin a la guerra\u201d, diu des dels Estats Units\u2014, o una can\u00e7\u00f3 de rap reivindicatiu a rostre descobert. En tots aquests retrats, hi ha dones que no s'amaguen. Mahmoudi coneix aquests gestos de valentia i les tr\u00e0giques conseq\u00fc\u00e8ncies que comporten. La presidenta d' <a href=\"https:\/\/united4iran.org\/firuzeh-mahmoudi\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Units per l'Iran<\/a>, una de les organitzacions de defensa dels drets iranians m\u00e9s respectades del m\u00f3n, es fa ress\u00f2 dels esfor\u00e7os de les seves companyes. Ella mai podr\u00e0 tornar a l'Iran, per\u00f2 celebra que les dones all\u00ed batallin contra el r\u00e8gim que les oprimeix des de totes les esferes a la seva disposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>\u201cEstan lluitant per les seves vides, per la seva llibertat, perqu\u00e8 els iranians se senten ostatges\u201d del r\u00e8gim dels aiatol\u00b7l\u00e0s<\/strong>, explica Mahmoudi a Yemay\u00e1 Revista. \u201cLluiten per un futur millor i saben que sortiran al carrer i que alguns perdran la vida, per\u00f2 valdr\u00e0 la pena perqu\u00e8 ja no poden, ja no podem viure aix\u00ed\u201d, declara aquesta activista feminista i pels drets humans. La protesta va comen\u00e7ar amb un silenci estrany, diferent. El 28 de desembre, els mercaders del bullici\u00f3s Basar de Teheran van abaixar les persianes dels seus comer\u00e7os per a protestar per la p\u00e8rdua del valor del rial irani\u00e0 i per la deterioraci\u00f3 de les condicions de vida. Al cap de pocs dies, les protestes s'estenien per tot el territori irani\u00e0, aconseguint les 31 prov\u00edncies del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de les deplorables condicions econ\u00f2miques, agreujades per l'escassetat d'aigua, els talls d'electricitat, la creixent desocupaci\u00f3 i una inflaci\u00f3 desbordada, desenes de milers i milions de persones van sortir als carrers per a denunciar, al seu torn, la falta de llibertats. \u201cLa demanda de les dones iranianes i de tot el poble irani\u00e0 en aquest moment \u00e9s, gaireb\u00e9 unilateralment, un canvi de r\u00e8gim\u201d, apunta Mahmoudi. \u201cClar que desitgen major llibertat d'expressi\u00f3, llibertat de creences, igualtat de g\u00e8nere, la desaparici\u00f3 del hijab obligatori per a les dones, i tota la resta, per\u00f2 de manera directa i espec\u00edfica, la gent vol la desaparici\u00f3 de la Rep\u00fablica Isl\u00e0mica i el comen\u00e7ament d'una nova democr\u00e0cia secular\u201d, afirma amb rotunditat.<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">\u201cLa demanda de les dones iranianes i de tot el poble irani\u00e0 en aquest moment \u00e9s, gaireb\u00e9 unilateralment, un canvi de r\u00e8gim\u201d<\/pre>\n\n\n\n<p>La resposta del r\u00e8gim ha estat, al seu torn, rotunda. Primer, van tallar l\u2019Internet a tot el pa\u00eds. Aprofitant que el m\u00f3n estava a les fosques, van deslligar la viol\u00e8ncia. La nit del 9 de gener va ser una de les m\u00e9s letals. <strong>L'apagada gaireb\u00e9 total d'Internet imposada per les autoritats ha dificultat de manera extrema la documentaci\u00f3 de l'escala de la viol\u00e8ncia del govern contra els seus opositors<\/strong>. \u201cLamentablement, no tenim una xifra exacta de morts i hi ha molta inconsist\u00e8ncia en el proc\u00e9s de verificaci\u00f3, per\u00f2 el consens general situa la xifra per sobre de mil, fins a arribar als diversos milers\u201d, afirma Norouzi a Yemay\u00e1 Revista. Entre les v\u00edctimes mortals confirmades, hi ha desenes de dones tamb\u00e9. \u201cDurant els primers dies de protestes, cap organitzaci\u00f3 feminista a l'Iran, ni cap equip o campanya feminista, es va involucrar, ni va publicar cap missatge\u201d, afegeix. El context regional l'obliga a ser cauta.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019Iran va publicar el dimecres passat les xifres oficials de v\u00edctimes mortals de les protestes massives que van comen\u00e7ar a finals de desembre, afirmant que un total de 3.117 persones van perdre la vida. Una declaraci\u00f3 del Consell de Seguretat de l\u2019Iran es va referir a \u20182.427 persones innocents i guardianes de l\u2019ordre i la seguretat\u2019.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><a href=\"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/apoyanos\/\" target=\"_blank\" rel=\" noreferrer noopener\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"936\" height=\"120\" src=\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Comp-5_3.gif\" alt=\"\" class=\"wp-image-8887\"\/><\/a><\/figure>\n\n\n\n<p>A part de la tr\u00e0gica situaci\u00f3 econ\u00f2mica de l'Iran, propiciada, en part, pel retorn de les sancions estatunidenques el 2018, el pa\u00eds fa a penes sis mesos que va sortir d'una guerra amb Israel. <strong>Durant 12 dies de juny, els avions israelians van bombardejar territori irani\u00e0, matant a 1.060 persones i ferint-ne 5.800 m\u00e9s<\/strong>. L'ofensiva va culminar amb l'atac estatunidenc a les instal\u00b7lacions nuclears de l'Iran. Per aix\u00f2, les autoritats iranianes no han trigat a atribuir el desordre civil a agents estrangers israelians i estatunidencs, mentre el president Donald Trump amena\u00e7a amb atacar el pa\u00eds. \u201cAl principi, jo tamb\u00e9 em vaig quedar una mica paralitzada, pensant que si deia una sola paraula sobre les protestes, aix\u00f2 justificaria una intervenci\u00f3 estrangera sobre l'Iran\u201d, confessa Norouzi.<\/p>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, el r\u00e8gim porta anys trontollant, i les dones han estat les primeres a posar-lo en dubte. \u201c<strong>A l'Iran, les dones patim un apartheid de g\u00e8nere, perqu\u00e8 som tractades com a ciutadanes de segona classe pol\u00edtica, econ\u00f2mica, i culturalment, pel simple fet de ser dona<\/strong>\u201d, explica Mahmoudi, a qui, el 2013, els l\u00edders de la Rep\u00fablica Isl\u00e0mica van qualificar de \u2018fugitiva antirevolucion\u00e0ria\u2019, qualificant-la en la pr\u00e0ctica d'enemiga de l'Estat. \u201cHi ha lleis que discriminen les dones espec\u00edficament, i aix\u00f2 permea a trav\u00e9s de tota la societat iraniana; a m\u00e9s, les dones han de cobrir-se el p\u00e8l per a no ser vistes com un objecte sexual per a altres homes\u201d, den\u00fancia. Precisament, la resposta a una cabellera al descobert va ser el catalitzador de les \u00faltimes protestes, sota el reclam \u2018Dona, Vida, Llibertat\u2019.<\/p>\n\n\n\n<p>El 2022, la jove kurda Masha Amini, de 22 anys, va ser detinguda, torturada i assassinada per la policia moral iraniana per no portar ben posat el vel. Desenes de milers de persones van sortir als carrers dins i fora de l'Iran per a lluitar contra l'apartheid de g\u00e8nere que mata a les dones. Van cremar els seus mocadors al vent, i es van tallar el cabell en p\u00fablic, accions sense precedents al pa\u00eds. \u201cVa ser un moviment interseccional, centrat en les dones, liderat per dones, i per dones kurdes\u201d, recorda Mahmoudi, visiblement emocionada. \u201cDes de llavors, les iranianes han demostrat una valentia incre\u00efble durant els \u00faltims anys simplement en deixar de cobrir-se, pesi al risc de ser detingudes, i s\u00f3n tantes que les autoritats han perdut el control\u201d, afegeix.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>De nou, les dones iranianes estan posant el cos als carrers per a desaf\u00edar al r\u00e8gim dels aiatol\u00b7l\u00e0s, basat en la llei de la xaria<\/strong>. \u201cEl que tenim a la llei isl\u00e0mica \u00e9s un sistema, per la qual cosa si volem combatre aquesta situaci\u00f3, hem de comprendre com funciona aquest sistema i com beneficia a una part de la societat, fins i tot a algunes dones\u201d, subratlla Norouzi. El 2022, les dones a l'Iran van demostrar la seva voluntat de canvi i la seva valentia per a dur-ho a terme. Encara que semblava que aquestes protestes no van aconseguir el que exigien \u2014acabar amb la repressi\u00f3 i el masclisme institucional\u2014, les dones iranianes no s'han desmobilitzat, malgrat tots els obstacles que el r\u00e8gim irani\u00e0 ha aixecat contra elles. M\u00e9s aviat al contrari, en les marxes massives actuals, elles continuen sent les protagonistes.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<pre class=\"wp-block-verse has-text-align-left destacado has-text-color\" style=\"color:#516fb5;font-size:25px;font-style:normal;font-weight:700\">A la vista de tots, les iranianes estan desafiant a la teocr\u00e0cia isl\u00e0mica arriscant la seva integritat f\u00edsica i la seva vida<\/pre>\n\n\n\n<p>A la vista de tots, les iranianes estan desafiant a la teocr\u00e0cia isl\u00e0mica arriscant la seva integritat f\u00edsica i la seva vida. Les dones activistes, dins i fora de l'Iran, estan elaborant propostes per a un futur igualitari al pa\u00eds. La pol\u00edtica dissident Maryam Rajavi, presidenta electa del <a href=\"https:\/\/www.ncr-iran.org\/en\/maryam-rajavis-ten-point-plan-for-future-iran\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Consell Nacional de la Resist\u00e8ncia de l'Iran<\/a>, ha redactat un pla de 10 punts per a un govern de transici\u00f3 basat en el pluralisme, la igualtat de g\u00e8nere, la separaci\u00f3 de la religi\u00f3 i l'Estat, i eleccions lliures. \u201c<strong>Tant per a la comunitat internacional com per a la di\u00e0spora iraniana, \u00e9s fonamental que fem tot el possible des de fora<\/strong>\u201d, defensa Mahmoudi. \u201cTenim la seguretat, la llibertat, la protecci\u00f3 i la capacitat de fer coses que ells no poden fer des de dins\u201d, conclou.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alejandra de camino a una de las manifestaciones del Sindicat de Llogateres, espacio donde milita. | Sara Aminiyan Llopis<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":8944,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[83],"class_list":["post-8936","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-oriente-medio"],"acf":[],"authors":[{"term_id":83,"user_id":0,"is_guest":1,"slug":"andrea-lopez-tomas","display_name":"Andrea L\u00f3pez-Tom\u00e0s","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/andrea-lopez.jpeg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/andrea-lopez.jpeg"},"first_name":"","last_name":"","user_url":"","description":""}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8936"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8936\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8944"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8936"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8936"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8936"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=8936"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=8936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}