\u00c9s un migdia d'un dissabte de novembre a casa de l'Um Aisha, ve\u00efna de Vilassar de Dalt. A la cuina, una amiga seva, embarassada, i la seva germana, totes dues recollides a casa, estan cuinant cusc\u00fas per menjar. Una agradable olor de brou de pollastre inunda l'habitaci\u00f3. Al menjador, sona la televisi\u00f3 amb dibuixos animats. L'Aisha (8) i la Noj (11) juguen sobre una catifa. Els altres dos fills de l'Um Aisha, de 14 i 16 anys, estan netejant el pati de l'entrada.<\/p>\n\n\n\n
L'Um Aisha s'asseu en un dels sof\u00e0s que moblen el menjador, enfront d'una xemeneia parcialment tapiada i clarament inutilitzable. \u201cFa molt\u00edssim fred aqu\u00ed dins\u201d, diu tapant-se amb una manta. Sobre el finestral que dona al pati, s'obre el buit del qual algun dia va ser una persiana. Ara est\u00e0 trencat i obert a la intemp\u00e8rie. \u201cHo omplim de mantes i tovalloles perqu\u00e8 no entri el vent, per\u00f2 tot i aix\u00ed, en aquesta \u00e8poca ja comen\u00e7a a entrar el fred\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Una vegada tapada i c\u00f2moda, comen\u00e7a a parlar. \u201cVam arribar del Marroc fa un any i tres mesos. Vam venir perqu\u00e8 els meus dos fills petits pateixen asma greu i all\u00ed no aconsegu\u00edem l'atenci\u00f3 m\u00e8dica que necessit\u00e0vem<\/strong>. No ten\u00edem papers per treballar i llogar un pis, aix\u00ed que un amic ens va recomanar comprar una clau i ens va donar un contacte. Per la clau d'aquesta casa vaig pagar inicialment 1.800\u20ac i despr\u00e9s, perqu\u00e8 m'acompanyessin el dia que entrem, 1.000\u20ac m\u00e9s. En un principi, no hi havia mobles, ni electrodom\u00e8stics, ni llum, ni aigua, ni res. Ho hem anat condicionant a poc a poc nosaltres, amb l'ajuda de C\u00e0ritas, de serveis socials, i dels ve\u00efns i amics que hem anat coneixent al poble\u201d.<\/p>\n\n\n\n L'Um Aisha viu a una casa okupada amb la seva fam\u00edlia. I \u00e9s que aquesta escena, un dissabte en fam\u00edlia, cuinant, jugant i xerrant, amb un sostre sobre el cap, encara que amb fred, tamb\u00e9 forma part de les m\u00faltiples i diverses experi\u00e8ncies d'una vida sense llar.<\/p>\n\n\n\n Aquest mes de desembre del 2025 el Departament de Drets Socials i Inclusi\u00f3 de la Generalitat de Catalunya ha publicat l'informe Estrat\u00e8gies Contra el Sensellarisme<\/em><\/a>, <\/em>que contabiliza en 2022 un total de 6.501 persones sense sostre i 6.057 persones sense llar a Catalunya, amb un 58% d'homes, la majoria estrangers<\/strong>. El sensellarisme \u00e9s l'\u00faltim recurs d'aquells als qui la viol\u00e8ncia residencial, la llei d'estrangeria i el racisme immobiliari expulsa del mercat oficial del lloguer. Aquesta mateixa setmana, a Badalona, s'ha desallotjat a m\u00e9s de 400 persones que vivien en l'antic institut B9, sense cap mena d'alternativa d'allotjament a la vista<\/strong>. Per\u00f2 el propi estudi reconeix els seus l\u00edmits: les dades procedeixen de l'Enquesta sobre Sensellarisme de l'INE, basada \u00fanicament en centres i serveis per a persones sense llar a les ciutats de m\u00e9s de 20.000 habitants. Espais majorit\u00e0riament masculins on la participaci\u00f3 de les dones \u00e9s residual.<\/p>\n\n\n\n L'Elena Sala, directora de l'\u00c0rea Social a ASS\u00cdS<\/a>, especialitzada en sensellarisme amb perspectiva de g\u00e8nere i responsable del programa Dones Amb Llar<\/em>, corrobora que els centres d'atenci\u00f3 al sensellarisme no solen ser espais percebuts com a segurs per les dones, en part perqu\u00e8 el propi sector ha fet molt poc treball per a identificar i adaptar-se a les necessitats espec\u00edfiques. \u201cPart\u00edem de P3. Abans que comenc\u00e9ssim a treballar amb perspectiva de g\u00e8nere el 2016, ni tan sols hi havia un espai de dutxes no mixt en el centre obert. Les dones eren usu\u00e0ries residuals, per sota del 10%. Les que venien, usaven els serveis i marxaven, no es vinculaven f\u00e0cilment amb l'espai o amb l'equip\u201d, matisa Sala.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 alguna cosa no quadrava a l'equip d'ASS\u00cdS. \u201cResulta com a m\u00ednim curi\u00f3s que en un context en el qual tots els indicadors marquen una feminitzaci\u00f3 de la pobresa, les dones estiguin tan infrarepresentades en el que segurament \u00e9s l'expressi\u00f3 m\u00e0xima de l'exclusi\u00f3 social: el sensellarisme<\/strong>. Ens preguntem: si les dones sense llar no estan en els centres especialitzats, llavors, on estan?\u201d, continua.<\/p>\n\n\n\n Si ens allunyem del retrat robot estereot\u00edpic de la \u2018persona sense llar\u2019 per antonom\u00e0sia com un home estranger per sobre dels 50 anys que dorm al carrer, de seguida es dibuixa una situaci\u00f3 de sensellarisme ocult on les dones s\u00f3n protagonistes.<\/p>\n\n\n\n Irene Sabat\u00e9, antrop\u00f2loga i autora de Un lugar donde volver, mujeres en lucha por una habitaci\u00f3n propia<\/em>, ho explica aix\u00ed: \u201cAvui dia, la norma \u00e9s que per a una dona migrant, en un context en qu\u00e8 la llei d'estrangeria la relega a treballar en l'economia submergida, sense papers, amb treballs precaris sense contracte i amb fills a c\u00e0rrec, accedir al mercat formal del lloguer sigui gaireb\u00e9 excepcional.\u201d El resultat, doncs, \u00e9s un despla\u00e7ament autom\u00e0tic cap a formes de tinen\u00e7a prec\u00e0ria, especialment el relloguer d'habitacions. \u201cCompartir els espais comuns d'un pis i viure amb les criatures dins d'una sola habitaci\u00f3, sense contracte i sense garantia de perman\u00e8ncia, \u00e9s avui molt comuna\u201d, descriu Sabat\u00e9. \u201cS\u00f3n acords verbals, situacions inestables\u201d. De fet, l'estudi citat anteriorment recomana obrir la definici\u00f3 de sensellarisme usant la Tipologia Europea de Sensellarisme i Exclusi\u00f3 Residencial (ETHOS, per les seves sigles en angl\u00e8s), que distingeix entre les situacions de \u2018sense sostre\u2019 i les situacions de \u2018sense llar\u2019 (\u2018rooflessness\u2019 davant \u2018houselessness\u2019, en angl\u00e8s). Les dones apareixen poc en la primera categoria, per\u00f2 estan sobrerepresentades en la segona. <\/p>\n\n\n\n \u201cLes dones, en general, eviten costi el que costi viure al carrer. Abans, estan disposades a fer moltes altres coses<\/strong>\u201d, descriu Sabat\u00e9. \u201cLlocs on no tens garantia d'estabilitat. Llocs on vius viol\u00e8ncia, on has de fer favors sexuals per a quedar-te. Rec\u00f3rrer a fam\u00edlia, amics, circular per cases de coneguts o suportar situacions d'explotaci\u00f3 sexual o de viol\u00e8ncia. Aix\u00f2 succeeix especialment en el cas de les mares que, a m\u00e9s de no voler acabar al carrer amb les criatures, tenen por al retir de la cust\u00f2dia. En nom de tenir un sostre, d'evitar la inclem\u00e8ncia exterior, les dones accepten situacions inacceptables. Llavors, la inclem\u00e8ncia \u00e9s interior.\u201d<\/p>\n\n\n\n \u00c9s en aquest context en el qual sorgeixen aquestes \u2018economies de la mis\u00e8ria\u2019, com les descriu Sabat\u00e9, com aquest mercadeig amb claus de cases okupadas. \u00c9s el cas de l'Um Aisha. Actualment, treballa sense contracte cuidant a una senyora major i cobra 600\u20ac mensuals, en efectiu. Amb aix\u00f2, paga menjar, roba i material per a l'escola i per a mantenir una fam\u00edlia de 6 persones. \u201cJo voldria llogar aquesta casa, assegura\u201d. Per\u00f2 li demanen uns 1.500\u20ac mensuals, m\u00e9s del doble dels seus ingressos. \u201cJo aix\u00f2 no ho puc pagar i, a m\u00e9s, crec que \u00e9s desproporcionat. La casa est\u00e0 tota trencada, hi ha goteres pertot arreu, la majoria de finestres estan trencades, hem hagut de tancar-les amb cartons i tapar forats amb mantes i, a m\u00e9s, hi ha rates\u201d.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 l'han amena\u00e7at amb viol\u00e8ncia per a intentar espantar-la. \u201cAqu\u00ed han vingut ja unes 4 o 5 persones diferents dient que s\u00f3n els propietaris de la casa, encara no he aconseguit tenir un contacte clar amb la propietat. Una vegada van venir a les 2:30 h de la matinada, van tirar pedres a les finestres i van despertar als nens. Quan vaig poder parlar amb ells, em van oferir diners per a anar-me, al principi 5.000\u20ac i, despr\u00e9s, fins a 20.000\u20ac. Per\u00f2, on vaig amb aquests diners? Per un pis el que em demanen \u00e9s que presenti un contracte de treball i tres n\u00f2mines, i aix\u00f2 sense papers no ho puc tenir. Jo vull llogar una casa, per\u00f2 on? per quant? No hi ha res. Jo no he vingut a Espanya a ser lladre, he vingut a treure als meus fills avanci<\/strong>. Jo vull ser bona ve\u00efna, treballar, pagar un lloguer. Per\u00f2, de moment, no he trobat una altra alternativa\u201d, lamenta l'Aisha. <\/p>\n\n\n\n Quan pregunto sobre quines pol\u00edtiques caldria aplicar per a fer front a aquesta situaci\u00f3, l'Elena Sala destaca la visibilitzaci\u00f3 i el reconeixement d'aquestes formes de sensellarisme: \u201cla l\u00ednia entre una habitaci\u00f3 rellogada que pugui donar estabilitat a una fam\u00edlia i una situaci\u00f3 de sensellarisme ocult \u00e9s molt fina, i no sempre \u00e9s f\u00e0cil d'identificar\u201d. Alerta que serveis socials moltes vegades no reconeix aquests casos com a sensellarisme, es tracten com a casos econ\u00f2mics, o casos de migraci\u00f3. \u201cPer\u00f2 quan una habitaci\u00f3 \u00e9s una estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia no estem parlant de gent que comparteix un pis. Estem parlant d'infrahabitatge, de viol\u00e8ncia residencial<\/strong>\u201d. Nomenar aquestes situacions com el que s\u00f3n, sensellarisme ocult, \u00e9s el primer pas per a fer-les visibles, escoltar-les i deixar de minimitzar una exclusi\u00f3 que, encara que no sempre es vegi al carrer, \u00e9s igual de real. \u201cEl t\u00f2pic de \u2018almenys tens un sostre\u2019 fa molt\u00edssim mal\u201d, insisteix Sala.<\/p>\n\n\n\n La Irene Sabat\u00e9 subratlla que incorporar de veritat la perspectiva de g\u00e8nere a les pol\u00edtiques d'habitatge tamb\u00e9 passa per recon\u00e8ixer els abandons de la llar per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere com una p\u00e8rdua efectiva d'habitatge, equiparable a un desnonament. En cas contrari, les dones queden expulsades de la seva casa sense que aquesta expulsi\u00f3 generi drets, i se situen autom\u00e0ticament en situacions de risc d'exclusi\u00f3 residencial i sensellarisme. \u201cAbandonar la llar per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere suposa la p\u00e8rdua de la llar igual que un desnonament i hauria d'estar garantit l'acc\u00e9s<\/strong>, com a m\u00ednim, a la llista d'espera per a la taula d'emerg\u00e8ncia\u201d, reclama. Sense aix\u00f2, la caiguda al buit institucional \u00e9s gaireb\u00e9 immediata.<\/p>\n\n\n\n Algo as\u00ed vivi\u00f3 Alejandra, una mujer ecuatoriana que lleva en Barcelona m\u00e1s de 20 a\u00f1os. Vino huyendo de un marido violento en Ecuador, pero por miedo a la precariedad y la soledad, termin\u00f3 viviendo con \u00e9l otra vez en Espa\u00f1a. Al final, acab\u00f3 huyendo de su hogar en 2006 con sus hijos y fue alojada en un centro de acogida de servicios sociales: \u201cpara m\u00ed fue duro salir de la casa con dos ni\u00f1os y sin nada m\u00e1s de lo que llevaba puesto. Pero los servicios sociales me presionaron, me dijeron que si no me marchaba me quitar\u00edan la custodia\u201d. Aunque, en el piso de acogida, nunca se acab\u00f3 de sentir del todo c\u00f3moda, confiesa. \u201cHab\u00eda gente muy problem\u00e1tica en la casa y ten\u00edamos que compartir comedor y cocina, no hab\u00eda respeto por la presencia de ni\u00f1os en el espacio. Yo quer\u00eda que mis hijos tuvieran su espacio, su privacidad, y un buen ambiente, as\u00ed que hice todo lo posible para encontrar un trabajo y salir de ah\u00ed cuanto antes\u201d. <\/p>\n\n\n\n En aquell moment, trobar un contracte de lloguer de llarga durada encara era concebible. De fet, l'Alejandra ho va aconseguir. Tal com indica Sabat\u00e9, \u201cabans del 2008, hi havia fam\u00edlies monoparentals femenines, fins i tot dones migrades i en situacions prec\u00e0ries, que accedien al lloguer formal amb una certa facilitat, i fins i tot a la propietat<\/strong>\u201d. Per\u00f2 fins i tot aquelles, com l'Alejandra, per als qui fa 20 anys aix\u00f2 era possible, es troben relegades als marges davant la tensi\u00f3 del mercat immobiliari d'avui dia. Elles tamb\u00e9 entren en situaci\u00f3 de risc. <\/p>\n\n\n\n Avui, el contracte de lloguer de llarga durada que l'Alejandra va aconseguir el 2008 i que va anar renovant fins el 2021, penja d'un fil. Ho ha pagat religiosament tots aquests anys, fent malabarismes amb la conciliaci\u00f3 i diversos contractes \u2013primer en hostaleria i despr\u00e9s en el sector de les cures. Per\u00f2 des del 2018, la propiet\u00e0ria de l'edifici ha anat substituint tots els contractes de llarga durada per contractes temporals, i li ha anat aplicant a l'Alejandra cl\u00e0usules abusives com carregar-li l'IBI o assegurances d'impagament i tractant de pujar-li el lloguer per a fer-la fora. Des que l'Alejandra va acudir al Sindicat de Llogateres<\/a>, ja no li contesta a les trucades. Li va posar una demanda el mar\u00e7 d'enguany i, el juny, l'Alejandra va perdre la ra\u00f3. L'advocat d'ofici no va voler rec\u00f3rrer. \u201cAra el meu futur \u00e9s a les seves mans\u201d, lamenta l'Alejandra. \u201cSi ella vol, em pot enviar la carta de desnonament, de fet no sabem com no me l'ha enviat encara\u201d. Amb el preu actual dels pisos a la seva zona, no podria permetre's un pis amb dues habitacions per a allotjar tamb\u00e9 el seu fill menor que a penes t\u00e9 18 anys i a qui, explica, la situaci\u00f3 li est\u00e0 causant problemes d'ansietat i salut mental. <\/p>\n\n\n\n Si mirem una situaci\u00f3 com la de l'Alejandra sota el marc ETHOS, estem davant d'una de les tipologies de sensellarisme: la de l'habitatge insegur. De fet, el 32% de les persones sense llar segons l'enquesta de l'INE declaren com a causa de la seva situaci\u00f3 un desnonament<\/strong>, \u00e9s la causa m\u00e9s freq\u00fcent. Tal com assenyalen els autors de l'informe Estrat\u00e8gies Contra el Sensellarisme<\/em>, la prevenci\u00f3 als desnonaments hauria d'estar al centre de les pol\u00edtiques de mitigaci\u00f3 del sensellarisme: provisi\u00f3 de representaci\u00f3 legal, assessorament en habitatge i ajudes al lloguer s\u00f3n mesures que redueixen significativament els desnonaments i augmenten la probabilitat que les persones puguin romandre en el seu habitatge.<\/p>\n\n\n\n El context, no obstant aix\u00f2, continua marcat per la pujada de preu de l'habitatge, la precarietat laboral i l'exclusi\u00f3 social de la poblaci\u00f3 migrant, un sistema que alimenta totes les formes d'exclusi\u00f3 residencial. Tal com indica l'informe, \u00e9s clar que la soluci\u00f3 real seria una pol\u00edtica que abordi les causes estructurals: augment de la provisi\u00f3 d'habitatge assequible, millora dels ingressos de les fam\u00edlies vulnerables i de les proteccions legals al lloguer, a m\u00e9s de l'augment del parc p\u00fablic d'habitatge, alguna cosa que, a Espanya sembla una utopia impossible, amb un 3,7% destinat a aix\u00f2. <\/p>\n\n\n\n Entre tant, davant la viol\u00e8ncia residencial creixent, les dones que viuen en diverses situacions de sensellarisme ocult apliquen totes les seves capacitats per a la resist\u00e8ncia.<\/strong> Com assenyala la Irene Sabat\u00e9, resulta gaireb\u00e9 contraintu\u00eftiu que, carregant amb la crian\u00e7a, la cerca i el manteniment de l'ocupaci\u00f3 i una enorme pressi\u00f3 quotidiana, siguin alhora \u201cles que m\u00e9s s\u00f3n presents en alguns moviments per l'habitatge, i que siguin el perfil majoritari a la sol\u00b7licitud d'ajudes i recursos p\u00fablics, fent aut\u00e8ntics malabarismes per a sostenir la vida\u201d. Al costat d'aquestes formes m\u00e9s visibles i organitzades de lluita, Sabat\u00e9 reivindica tamb\u00e9 les altres formes, m\u00e9s callades, m\u00e9s silencioses de resist\u00e8ncia, esfor\u00e7os quotidians per mantenir la dignitat i donar sentit al dia a dia. Resist\u00e8ncies que no fan titulars, per\u00f2 que mitiguen la precaritzaci\u00f3 i sostenen, silenciosament, la possibilitat de futur.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Bloque-donde-habita-Alejandra.-Sara-Aminiyan-Llopis-scaled.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Comp-5_3.gif\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n\"Quan una habitaci\u00f3 \u00e9s una estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia, no estem parlant de gent que comparteix un pis. Estem parlant d'infrahabitatge, de viol\u00e8ncia residencial\"<\/pre>\n\n\n\n
\"La l\u00ednia entre una habitaci\u00f3 rellogada que pugui donar estabilitat a una fam\u00edlia i una situaci\u00f3 de sensellarisme ocult \u00e9s molt fina, i no sempre \u00e9s f\u00e0cil d'identificar\"<\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/Mas-pancartas-para-la-protesta-por-la-no-renovacion-del-contrato-y-contra-la-especulacion-inmobiliaria.-Sara-Aminiyan-Llopis-scaled.jpg\")