S\u00edria no es det\u00e9: es fractura, es transforma i es recompon amb cicatrius encara obertes. El 8 de desembre del 2024, el r\u00e8gim de Bachar el-Assad va arribar a la seva fi. Ara, la nova bandera siriana hissa amb promeses d'ordre i un futur brillant. El pa\u00eds, acostumat a la diversitat, era un exemple de conviv\u00e8ncia a la regi\u00f3. Per\u00f2 la conformitat ara pesa el doble sobre les quals eren les \u2018altres\u2019: les \u00e8tnies i les diferents religions (cristianes, kurdes, alauites i druses). El caos \u00e9s el protagonista a algunes parts del pa\u00eds, mentre altres parts semi aut\u00f2nomes viuen una certa estabilitat. La rutina di\u00e0ria i la vida quotidiana de les dones segueix endavant, i en elles batega la mem\u00f2ria i la fragilitat d'una S\u00edria que busca reinventar-se.<\/p>\n\n\n\n
Les veus amb les quals parlem no s\u00f3n figures p\u00fabliques ni lideresses pol\u00edtiques; s\u00f3n mares, filles, germanes que viuen en la intersecci\u00f3 de la identitat \u00e8tnica, la fe i la normativa del nou r\u00e8gim. Les dones en un pa\u00eds recentment transformat tenen diverses dificultats i dilemes diferents. Mantenir el seu idioma matern viu, tenir una certa llibertat en les pr\u00e0ctiques religioses, protegir-se i protegir les seves fam\u00edlies a m\u00e9s de transmetre tradicions que l'Estat prefereix invisibilitzar. Les seves hist\u00f2ries s\u00f3n diferents, per\u00f2 amb el mateix objectiu: ser lliures i seguir a la terra que els pertany.<\/p>\n\n\n\n
Des de la caiguda del r\u00e8gim fins a finals de juny del 2025, les ciutats -amb majoria drusa i alauita-, han sofert una s\u00e8rie d'atacs i enfrontaments entre les forces del nou r\u00e8gim i la ciutadania d'aquestes dues minories \u00e8tniques. M\u00e9s de 1.400 alauites van ser assassinats a la costa (des d'on venia l'antic r\u00e8gim siri\u00e0); a Suwayda, almenys 765 drusos van morir en execucions extrajudicials a les mans de grups armats afiliats a les forces de seguretat de Damasc; mentre que els kurds, al nord-est del pa\u00eds o l'Administraci\u00f3 Aut\u00f2noma, van enfrontar atacs d'Estat Isl\u00e0mic, i un atemptat su\u00efcida en una esgl\u00e9sia de Damasc va deixar 30 persones mortes i 54 ferides. De moment, i malgrat les promeses del govern de Damasc, cap persona ha estat jutjada per aquests crims documentats per Amnistia Internacional<\/a> i Human Rights Watch<\/a>.<\/p>\n\n\n\n La Dilv\u00edn, de petita, anava a una escola on es veia obligada a aprendre l\u2019\u00e0rab i escriure en aquest idioma que li semblava rar i totalment nou. A casa seva i al seu poble, amb les seves amigues, parlava kurd. Va aprendre a llegir en kurd amb la seva filla, ja que, al nord-est del pa\u00eds, els kurds amb altres \u00e8tnies de la regi\u00f3 van establir la seva autonomia unilateralment. La Dilv\u00edn canta en el seu idioma versos que va memoritzar de petita de la seva \u00e0via i mare, que no sols s\u00f3n paraules, sin\u00f3 una manera de seguir embolicades en mem\u00f2ries i resist\u00e8ncia. \u201cSi oblidem les nostres paraules, ens esva\u00efm\u201d, diu mentre regira una olla amb una m\u00e0 a la seva petita cuina en un dels barris de Qamishli, nord-est del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies a l'Administraci\u00f3 Aut\u00f2noma, la poblaci\u00f3 kurda<\/a> ha guanyat un respir incert. En aquesta regi\u00f3 tots aprenen en els seus idiomes, ja que hi ha tres lleng\u00fces oficials: el kurd, l'\u00e0rab i l'assiri. A m\u00e9s, la zona est\u00e0 controlada militarment per les Forces Democr\u00e0tiques de S\u00edria, compostes per diferents \u00e8tnies. Encara no han arribat les tropes del nou r\u00e8gim siri\u00e0, per\u00f2 la seva pres\u00e8ncia se sent com una ombra llarga. En aquesta part, i malgrat una certa estabilitat, existeix la por de perdre el poc reeixit durant aquests \u00faltims anys de guerra. <\/p>\n\n\n\n Casa seva \u00e9s petita i acabada de construir. Per\u00f2 aqu\u00ed se sent segura, encara que desafia un ordre que l'obligar\u00e0 a fugir o despla\u00e7ar-se. Ella no va lluitar amb armes, sin\u00f3 amb paraules; per a mantenir viva no sols la seva llengua, sin\u00f3 la seva forma sencera de ser. Des dels principis de la guerra, la seva parella va viatjar a Alemanya. Ella va haver de treballar per mantenir a la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n A la ciutat vella d'Alep, on van estar i segueixen juntes les mesquites i les esgl\u00e9sies, la Nadine, una cristiana de 30 anys, intenta construir i seguir una vida entre enderrocs i records els quals ja no s\u00f3n a la ciutat. Viu amb la seva fam\u00edlia al seu barri, de majoria cristiana. S\u00f3n els pocs que queden en una ciutat destru\u00efda per la guerra, que la va convertir en una urbs, marginada despr\u00e9s de ser la capital econ\u00f2mica del pa\u00eds. La Nadine va treballar durant els anys de guerra com a mestra en una escola privada, per\u00f2 despr\u00e9s de la caiguda del r\u00e8gim es va quedar sense alumnes i sense feina. El nou govern la va obligar a dimitir acusant-la de treballar amb l'antic r\u00e8gim siri\u00e0.<\/p>\n\n\n\n No hi ha persecuci\u00f3 directa contra cristians sota l'actual r\u00e8gim siri\u00e0, per\u00f2 s\u00ed una pressi\u00f3 silenciosa. Existeix menys suport institucional i m\u00e9s restriccions per practicar els rituals religiosos. \u201cLa fe necessita espai i llibertat. Lligar-nos la m\u00e0 i la boca ja no tindria lloc, ara\u201d, comenta la Nadine. \u201cSempre penso que el pa\u00eds ja no \u00e9s el que solia ser. Els atacs contra nosaltres, i espero estar equivocada, augmentaran d'alguna manera\u201d; afegeix. <\/p>\n\n\n\n Diversos organismes com Aid to the Church in Need<\/em><\/a> o Open Doors<\/em><\/a>, estimen que a S\u00edria queden entre 300.000 i 600.000 persones cristianes. Des que va comen\u00e7ar la guerra al pa\u00eds, centenars de milers de persones cristianes van fugir pels constants atacs de diferents grups islamistes radicals contra els seus llocs de culte i la destrucci\u00f3 directa de les seves llars i pobles. Abans de la guerra, el 2011, hi havia al voltant de 1,5 a 2 milions de cristians, la qual cosa era prop del 10% de la poblaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n \u201cNo vull que ens recordin com a v\u00edctimes ni m\u00e0rtirs\u201d, diu la Nadine. \u201cNom\u00e9s vull que, d'aqu\u00ed a uns anys, alg\u00fa s\u00e0piga que seguim aqu\u00ed, ensenyant, resant, respirant entre ru\u00efnes\u201d, afirma.<\/p>\n\n\n\n A la zona costanera, a Latakia, basti\u00f3 hist\u00f2ric dels alauites, la Rasha viu amb la seva fam\u00edlia. Durant els m\u00e9s de 12 anys de la guerra, la seva zona va ser gaireb\u00e9 intacta. La Rasha estudiava el tercer any de medicina quan va caure el r\u00e8gim, al mateix temps que treballava a un hospital a la ciutat. D'un dia l\u2019altre, la Rasha va comen\u00e7ar a notar el canvi. El seu cognom despertava recel i desconfian\u00e7a entre membres de les noves autoritats de l'hospital. <\/p>\n\n\n\n Des que va caure el r\u00e8gim -d'origen alauita-, la por es va tornar rutina per a civils d'aquesta comunitat: evita sortir sola, acompanya sempre als seus familiars i tanca les finestres a la nit. Tot va seguir un ritme lent, fins que les coses es van complicar pocs mesos despr\u00e9s. Just al mar\u00e7 del 2025, el barri on viu la Rasha va ser blanc d'atacs violents. Membres i grups armats van irrompre als carrers. Centenars de civils alauites van ser assassinats, desenes de dones van ser segrestades, de les quals encara no se sap res, entre elles amigues de la Rasha. \u201cSer dona sota un govern islamista ja \u00e9s una c\u00e0rrega, per\u00f2 pert\u00e0nyer a una minoria sent dona \u00e9s una doble condemna\u201d, diu la Rasha.<\/p>\n\n\n\n La Rasha tem el futur. \u201cTinc mil ganes de seguir els estudis. Treballar per a aquest pa\u00eds que ha patit tant per la guerra\u201d. La seva lluita \u00e9s silenciosa, per\u00f2 ferma: recuperar una identitat que el passat va distorsionar i que el present intenta esborrar.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Amal, una jove drusa de 22 anys, viu a la ciutat meridional de Sweida, de majoria drusa, que actualment no est\u00e0 controlada pel govern de Damasc, sin\u00f3 per mil\u00edcies locals. Als carrers de Sweida no hi ha soldats ni tancs, per\u00f2 aix\u00ed i tot, la pressi\u00f3 segueix. L'autoritat espiritual de la comunitat drusa va formar comit\u00e8s i va declarar una autonomia fr\u00e0gil que sempre est\u00e0 en negociacions. Tot sembla calmat, per\u00f2 ning\u00fa hi confia del tot. <\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 de calma i silenci de la ciutat es va trencar el juliol del 2025: almenys 765 drusos van ser assassinats en atacs selectius d\u2019enfrontaments amb mil\u00edcies sunnites del nou r\u00e8gim. No va haver-hi recerques ni comunicats oficials, sin\u00f3 noms que van deixar d'apar\u00e8ixer, funerals discrets i una ciutat que es va replegar encara m\u00e9s sobre si mateixa i es va veure encara m\u00e9s a\u00efllada.<\/p>\n\n\n\n Mitjan\u00e7ant un compte amb un altre nom a les xarxes socials, l\u2019Amal va poder documentar amb fotos i v\u00eddeos els crims comesos per aquestes mil\u00edcies contra la seva gent i la seva ciutat. \u201cNo soc militant ni he pensat agafar armes en la meva vida, per\u00f2 ho far\u00e9 per defensar-me\u201d, diu. Treballa en una botiga familiar, per\u00f2 des que la situaci\u00f3 va canviar a la seva urbs, res t\u00e9 significat per a ella si la seva pr\u00f2pia seguretat es veu amena\u00e7ada. \u201cEm quedar\u00e9 aqu\u00ed mentre les nostres muntanyes segueixin als seus llocs\u201d, assegura l\u2019Amal. <\/p>\n\n\n\n Les hist\u00f2ries d'aquestes quatre dones -la Dilv\u00edn, la Nadine, la Rasha i l\u2019Amal-, no seran portades, ni potser apareixeran a titulars, per\u00f2 s\u00f3n part del nou pa\u00eds i del nou pols de S\u00edria. No lideren moviments pol\u00edtics ni lluiten amb armes; elles sostenen el que queda: una llengua, una fe, un cognom, un carrer habitat. I, no obstant aix\u00f2, la seva sola persist\u00e8ncia \u2014cuidant, ensenyant, recordant, quedant-se\u2014 contradiu la narrativa oficial d'un sistema centralitzat que margina a les altres.<\/p>\n\n\n\n La representaci\u00f3 de dones a la nova S\u00edria d'Ahmed al Sharaa \u00e9s m\u00ednima. L'ordre s'imposa amb silencis. S\u00f3n elles, les dones, les qui omplen els buits que el poder deixa, ja que no se'ls permet, en la majoria dels casos, accedir als espais i llocs que mereixen. Aquestes quatre veus no les representen a totes, per\u00f2 mostren el que significa ser dona \u2014i a m\u00e9s minoria\u2014 en un pa\u00eds on el perm\u00e8s i l'invisible es confonen. En un entorn hostil, quedar-se tamb\u00e9 \u00e9s una forma de lluita.<\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Oumu, vecina de Yaraax, ha intentado cruzar Europa en cayuco y desde su propio barrio y quiere volver a intentarlo. En la imagen, se hace una selfie junto a su hermana, sentadas en un cayuco pesquero de Yaraax. SARA AMINIYAN LLOPIS<\/p>","protected":false},"author":15,"featured_media":8820,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[93],"class_list":["post-8812","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-oriente-medio"],"acf":[],"authors":[{"term_id":93,"user_id":15,"is_guest":0,"slug":"amina-hussein","display_name":"Amina Hussein","avatar_url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/?s=96&d=mm&r=g","first_name":"","last_name":"","user_url":"","description":""}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8812"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8820"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8812"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=8812"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=8812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Dilv\u00edn, la kurda que apr\u00e8n el seu idioma amb la seva filla<\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/foto-1.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/Comp-5_3.gif\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\nNadine, una espelma per Alep<\/h2>\n\n\n\n
Des de la caiguda del r\u00e8gim fins a finals de juny del 2025, les ciutats -amb majoria drusa i alauita-, han patit una s\u00e8rie d'atacs i enfrontaments entre les forces del nou r\u00e8gim i ciutadania d'aquestes dues minories \u00e8tniques <\/pre>\n\n\n\n
Rasha, viure amb el nom marcat<\/h2>\n\n\n\n
Amal: viure en terra incerta<\/h2>\n\n\n\n
Al juliol de 2025, almenys 765 drusos van ser assassinats en atacs selectius en enfrontaments amb mil\u00edcies sunnites del nou r\u00e8gim <\/pre>\n\n\n\n
Petites resist\u00e8ncies, grans abs\u00e8ncies<\/h2>\n\n\n\n