Uganda \u00e9s el pa\u00eds de m\u00e9s acollida de persones refugiades de tota l\u2019\u00c0frica<\/strong>. En total, acull a 1,8 milions de persones que busquen refugi; i d'aquestes, 600.000 procedeixen de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. Segons dades<\/a> d'ACNUR, l'Ag\u00e8ncia de l'ONU per a les persones refugiades, des del gener del 2025 s'ha registrat un fort augment en el n\u00famero de persones procedents de la prov\u00edncia de Kivu, que creuen fins a Uganda per fugir de la viol\u00e8ncia. En total, m\u00e9s de 41.000 persones en el que va d'any. De fet, la comunitat refugiada congolesa \u00e9s la segona m\u00e9s gran a Uganda, despr\u00e9s de la de Sudan del Sud.<\/p>\n\n\n\n La inestabilitat i conflicte ara present en Kivu no \u00e9s una cosa nova, sin\u00f3 que ja t\u00e9 tres d\u00e8cades d'hist\u00f2ria. La novetat <\/em>\u00e9s l'escalada de viol\u00e8ncia present des de principis d'any, arran de la presa de control de l\u2019M23 de Goma, ciutat ja esmentada; i tamb\u00e9 de Bukavu, capital de Kivu Sud, a mitjans del mes de febrer.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Kivu (Nord i Sud) \u00e9s una prov\u00edncia congolesa fronterera amb Uganda, Ruanda i Burundi. Les causes del conflicte radiquen en un complex entramat de motius, entre els quals hi ha l'espoli de recursos minerals com el coltan i el cobalt, i tamb\u00e9 din\u00e0miques vinculades a la propietat de la terra, a la reforma del sector de la seguretat o als l\u00edmits de governabilitat del pa\u00eds. El control i espoli dels recursos naturals<\/strong> -abundants en aquesta zona-, contribueix a finan\u00e7ar l'exist\u00e8ncia de diferents grups armats, la mateixa corrupci\u00f3 del govern congol\u00e8s, i tamb\u00e9 contribueix a perpetuar la pres\u00e8ncia estrangera a la zona, ja que diferents pa\u00efsos, especialment Ruanda, s'involucren en aquest conflicte-negoci.<\/p>\n\n\n\n Actualment, a Kivu hi operen m\u00e9s d'un centenar de grups armats, per\u00f2 per motius evidents el m\u00e9s sonat \u00e9s l\u2019M23 -Moviment 23 de Mar\u00e7-, un grup armat amb lla\u00e7os hist\u00f2rics amb Ruanda.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u201cEl context al nostre pa\u00eds gira entorn del saqueig dels recursos, i t\u00e9 un efecte desastr\u00f3s a la vida quotidiana de la poblaci\u00f3\u201d, explica el Billy Mwangaza, activista i defensor dels drets humans a \u00c9toile du Sud<\/em>. \u201cA les prov\u00edncies on no hi ha recursos al subsol, com Kinshasa o Bandundu, hi ha menys mil\u00edcies perqu\u00e8 no hi ha res per emportar-se. Per\u00f2 a les prov\u00edncies riques en mat\u00e8ries primeres es creen mil\u00edcies per saquejar les terres. I Occident t\u00e9 una responsabilitat real en tot plegat, i no podem deixar de dir-ho<\/strong>, perqu\u00e8 les empreses que utilitzen les nostres mat\u00e8ries pertanyen a Occident. En altres paraules: aquests Estats es beneficien del saqueig i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies a la nostra poblaci\u00f3\u201d. Segueix: \u201cNo estic en contra de la MONUSCO -Missi\u00f3 de les Nacions Unides a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo-, per\u00f2 s'utilitza com a eina per facilitar que certs pa\u00efsos vinguin al Congo i s'emportin els nostres recursos\u201d.<\/p>\n\n\n\n A Uganda hi ha diversos camps de persones refugiades<\/a>, i la majoria se situen a la frontera amb Kivu. El John Bosco, director de l'oficina per al suport de persones refugiades de la RDC a Uganda, explica a la mateixa seu de l'oficina -situada a Kampala-, que generalment les persones refugiades congoleses es concentren en set d'aquests camps. \u201cNo hem d'imaginar els camps amb tendes; s\u00f3n petits barris que s'han anat construint sobre la marxa. Per\u00f2 les condicions sanit\u00e0ries s\u00f3n dolentes, no hi ha acc\u00e9s a aigua potable, ni a menjar, en moltes ocasions<\/strong>. Per aix\u00f2 la gent no vol quedar-se als camps, perqu\u00e8 no hi ha cap perspectiva de res i les condicions de vida s\u00f3n realment dolentes; i volen anar-se\u2019n a la ciutat\u201d. I afegeix: \u201cPer\u00f2 no \u00e9s tan f\u00e0cil: als camps, se suposa que qui t'ajuda \u00e9s l\u2019ACNUR, per\u00f2 si decideixes anar-te\u2019n a la ciutat, t'adverteixen que ja no et proporcionaran m\u00e9s ajuda de cap mena\u201d, assenyala.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Malgrat les males condicions de vida als camps de persones refugiades, segons les dades<\/a> oficials del Govern ugand\u00e8s, el 91% del total de persones refugiades al pa\u00eds viu als mateixos camps, i nom\u00e9s el 9% viu en \u00e0rees urbanes al voltant de Kampala.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed i tot, en un dia qualsevol el recinte de l'oficina que el John Bosco dirigeix est\u00e0 ple -principalment de dones-, la qual cosa demostra r\u00e0pidament la situaci\u00f3 d'emerg\u00e8ncia que viu la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada congolesa. \u201cLes persones que han arribat a Kampala fan el que poden\u2026algunes dormen aqu\u00ed, al terra de la mateixa oficina; d\u2019altres reben el suport d'alguna persona o organitzaci\u00f3; o tamb\u00e9 n\u2019hi ha que malviuen al carrer\u201d. El Lavie, per exemple, va arribar a Kampala des de Kivu, i inicialment vivia al carrer. Ara rep el suport d'una esgl\u00e9sia protestant congolesa a la ciutat, per\u00f2 no tenen recursos, amb la qual cosa (mal)viu en una habitaci\u00f3 amb dos nois m\u00e9s i nom\u00e9s dos llits.<\/p>\n\n\n\n \u201cVam crear l'oficina fa dos anys per la necessitat clara d'acompanyar i tenir un punt de refer\u00e8ncia de les persones despla\u00e7ades del Congo a Uganda. Des d'aqu\u00ed intentem registrar-les conforme s\u00f3n persones refugiades, perqu\u00e8 molta gent arriba sense papers, i a Uganda aquesta situaci\u00f3 \u00e9s delicte\u201d, explica Bosco. \u201cEmetem la nostra identificaci\u00f3, una targeta de filiaci\u00f3, que demostra que s\u00f3n persones refugiades congoleses, perqu\u00e8 aix\u00ed, en cas que la policia els detingui, podem anar-hi i parlar en nom seu\u201d<\/strong>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n El Mwanga -nom fictici per seguretat- tamb\u00e9 viu a Kampala des de fa pocs mesos. Originari de Goma, era el coordinador d'una organitzaci\u00f3 centrada en la promoci\u00f3 i protecci\u00f3 dels drets de les dones a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. Concretament, realitzava activitats per acompanyar les dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia sexual als tribunals. El Mwanga es va haver d'exiliar setmanes enrere perqu\u00e8, a principis de febrer d'enguany i amb l'entrada de l\u2019M23 a la ciutat, va haver-hi una fuga masiva de prisioneros<\/a> condemnats per viol\u00e8ncia sexual a dones que la seva organitzaci\u00f3 acompanyava. Amb aquesta fugida, va comen\u00e7ar a rebre amenaces telef\u00f2niques i a casa seva per part d'alguns presos<\/strong>. \u201cVaig haver d'exiliar-me a la for\u00e7a. Per\u00f2 vaig haver d'anar-me\u2019n sol, sense la meva fam\u00edlia, perqu\u00e8 no tenim prou diners per traslladar-nos tots\u201d, explica. Fins al moment, viu en una habitaci\u00f3 en un hostal als afores de Kampala, per\u00f2 en breu ha d'anar-se\u2019n perqu\u00e8 ja no li queden m\u00e9s diners per a pagar l'habitaci\u00f3. \u201cPasso els dies tancat, llegint sobre qu\u00e8 passa a la RDC. Les \u00faniques perspectives que tinc \u00e9s de poder tornar en algun moment a casa, i esperar que la situaci\u00f3 millori. El meu cos, la meva \u00e0nima i el meu cap segueixen a Goma, perqu\u00e8 \u00e9s on est\u00e0 la meva fam\u00edlia\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, explica que a la capital ugandesa tampoc se sent del tot segur, ja que li consta que \u201ctamb\u00e9 hi ha gent a Kampala que col\u00b7labora amb els ocupants, amb l\u2019M23\u201d. Per aquest motiu i com a defensor, actualment prefereix mantenir un perfil baix i no exposar-se.<\/p>\n\n\n\n La Marie t\u00e9 69 anys i vivia a Goma fins que va haver de fugir setmanes enrere. A la mateixa oficina de persones refugiades a Uganda, explica que va haver d'anar-se\u2019n despr\u00e9s de sobreviure a una brutal violaci\u00f3 per part d'uns militars que van assaltar casa seva. \u201cEm van fer molt de mal, vaig estar dies a l'hospital. Llavors vaig decidir que havia de marxar\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La Merveille assenyala que en el context concret de la guerra a l'est de la RDC, el terror implementat sobre les dones \u00e9s sistem\u00e0tic<\/strong>. \u201cDes de fa diverses d\u00e8cades que la inestabilitat en mat\u00e8ria de seguretat regna en aquesta part del pa\u00eds. I les dones pateixen una viol\u00e8ncia afegida perp\u00e8tua: la viol\u00e8ncia sexual descarnada i amb m\u00faltiples rostres\u201d.<\/p>\n\n\n\n El cas de la Marie no \u00e9s a\u00efllat. \u00c9s tamb\u00e9 el cas de la Mwinja, de nom\u00e9s 22 anys. \u201cHe hagut de viure coses que mai hauria pogut imaginar. Em van violar, alhora que violaven a la meva mare i assassinaven al meu pare. He perdut als meus \u00e9ssers estimats, i tamb\u00e9 als meus amics. La meva germana tamb\u00e9 \u00e9s supervivent d'una violaci\u00f3. \u00c9s igual que siguis una nena o una anciana\u201d, explica amb terror a la mirada. Per aquest mateix terror se\u2019n va anar. \u201cQuan vaig arribar a Uganda em van enviar a un campament de refugiats, per\u00f2 no hi havia res per viure. No hi havia aigua ni menjar. Aix\u00ed que vaig decidir venir a Kampala per buscar alguna cosa de la que viure. Una senyora gran em va recollir del carrer quan vaig arribar a la ciutat, i visc a casa seva en una habitaci\u00f3, amb altres persones. Tampoc hi ha cap opci\u00f3 per a viure, aqu\u00ed\u201d, explica la Mwinja.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La Marie i la Mwinja s\u00f3n nom\u00e9s<\/em> dues hist\u00f2ries de la sistematitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia sexual en el context de conflicte a l'est de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo.<\/p>\n\n\n\nUn conflicte amb hist\u00f2ria<\/h2>\n\n\n\n
Uganda acull 1,8 milions de persones que busquen refugi; i d'aquestes, 600.000 procedeixen de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo <\/pre>\n\n\n\n
Dels camps a la capital<\/h2>\n\n\n\n
\"Als camps, se suposa que qui t'ajuda \u00e9s l'ACNUR, per\u00f2 si decideixes anar-te'n a la ciutat, t'adverteixen que ja no et proporcionaran m\u00e9s ajuda de cap tipus\" <\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/report-refus-rdc_2-1024x683.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/report-refus-rdc_8-1024x683.jpg\")
Viol\u00e8ncia sexual: una arma de guerra<\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/report-refus-rdc_6-1024x683.jpg\")
\"Les dones pateixen una viol\u00e8ncia afegida perp\u00e8tua: la viol\u00e8ncia sexual descarnada i amb m\u00faltiples rostres\" <\/pre>\n\n\n\n