Per\u00f2 aquest model comen\u00e7a a esquerdar-se. En els darrers vint anys, el perfil migrant senegal\u00e8s s\u2019ha feminitzat. Ja no s\u00f3n nom\u00e9s els homes qui marxen. Les dones, empeses per la crisi de les remeses, el deteriorament de les condicions laborals a Europa i l\u2019augment de la pobresa femenina al Senegal, comencen a migrar pel seu compte, i moltes vegades per terra i per mar despr\u00e9s d\u2019intentar la via regular mitjan\u00e7ant un visat que repetidament els \u00e9s denegat. <\/p>\n\n\n\n
Per la Marina Kabou, jurista i activista feminista senegalesa, les dones ja no migren exclusivament per reagrupament familiar. Ho fan cercant independ\u00e8ncia, fugint de viol\u00e8ncies de g\u00e8nere o d\u2019un sistema patriarcal que ofega amb matrimonis preco\u00e7os, viol\u00e8ncia sexual i mutilaci\u00f3 genital femenina. \"Moltes migren soles, ho fan per guanyar-se la vida, per comen\u00e7ar de nou lluny de les restriccions que troben aqu\u00ed\".<\/p>\n\n\n\n
I amb aquest canvi, tamb\u00e9 es fa visible una realitat silenciada: la del retorn. Si abans marxar era sin\u00f2nim de no tornar, avui, els fracassos migratoris, agreujats per rutes cada cop m\u00e9s perilloses, tancades i militaritzades, porten moltes a retornar fins i tot abans d\u2019assolir terres europees.<\/p>\n\n\n\n
A Rosso, ciutat fronterera a la vora del riu Senegal, un petit quiosc atrotinat de la Creu Roja acull desenes de persones deportades des de Maurit\u00e0nia. \u00abNormalment arriben sense res, els ho treuen tot abans de deportar-los\u00bb, explica l\u2019Amadou, voluntari del centre, que cada nit corre fins a la fleca m\u00e9s propera per recollir el pa que ha sobrat del dia i donar-lo als nois i noies que arriben. <\/p>\n\n\n\n
El retorn acostuma a ser abrupte, marcat pel desgast f\u00edsic i emocional del trajecte, i acompanyat d\u2019una forta c\u00e0rrega social. El racisme, l\u2019explotaci\u00f3 laboral, l\u2019a\u00efllament i la manca de protecci\u00f3 als pa\u00efsos de tr\u00e0nsit o destinaci\u00f3 empeny moltes dones a \u2018fer marxa enrere\u2019 i tornar. Per\u00f2 el retorn no implica necess\u00e0riament alleujament. <\/p>\n\n\n\n \u201cSon muchos los chicos y chicas que no vuelven por miedo al rechazo de la comunidad, aunque lo est\u00e9n pasando realmente mal fuera\u201d, cuenta Mammadou Diol, coordinador de la compa\u00f1\u00eda de teatro\u00a0K\u00e0ddu Yaraax<\/a>, del barrio de Yarakh en Dakar, que ha podido presenciar en m\u00faltiples ocasiones esta din\u00e1mica.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Yarakh \u00e9s un dels barris m\u00e9s petits de Dakar, amb una poblaci\u00f3 de 40.000 habitants. Situat a la costa i amb una forta tradici\u00f3 pesquera, \u00e9s popularment conegut com \u2018l\u2019aeroport de Barcelona\u2019, un sobrenom que reflecteix el constant pols migratori que es viu a la zona. Des d\u2019aqu\u00ed, les sortides en cayuco cap a les Can\u00e0ries s\u00f3n tan freq\u00fcents que molts comparen aquest punt amb una porta d\u2019embarcament cap a Europa.<\/p>\n\n\n\n Mammadou Diol conoce bien el barrio. Lo ha visto crecer al ritmo de la despedida de los cayucos. Sabe quien entra y qui\u00e9n sale, qui\u00e9n planea un viaje y los mejores momentos para emprender la ruta. Desde su compa\u00f1\u00eda de teatro trabaja para generar conciencia y debate sobre la migraci\u00f3n. \u201cNosotros jam\u00e1s decimos que no se vayan, pero aconsejamos que no cojan el cayuco porque es muy peligroso\u201d, matiza Mammadou.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Des de fa set anys, la companyia d\u2019en Mammadou representa una de les obres m\u00e9s exitoses, El retorn de Yaseen, un acte inspirat en la hist\u00f2ria real d\u2019una jove que va emigrar a Fran\u00e7a, per\u00f2, cansada del fred i la soledat, va decidir tornar al seu barri, malgrat la pressi\u00f3 familiar i l\u2019estigma de la comunitat. Avui, la noia que protagonitza Yaseen \u00e9s actriu professional i continua representant la seva hist\u00f2ria en format de teatre-forum per tot el pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n \"Malgrat que el Senegal ha ratificat instruments internacionals clau com la Convenci\u00f3 sobre l\u2019Eliminaci\u00f3 de Totes les Formes de Discriminaci\u00f3 contra la Dona (\"CEDAW<\/a>), el Protocolo de Maputo<\/a> o la Convenci\u00f3n<\/a> \"sobre els Drets de Tots els Treballadors Migratoris i de les seves Fam\u00edlies, la seva implementaci\u00f3 efectiva continua sent limitada. \u00abL\u2019Estat ha signat, per\u00f2 no compleix amb la seva obligaci\u00f3\u00bb, denuncia la jurista Marina Kabou. \u00abFalta voluntat pol\u00edtica perqu\u00e8 aquests tractats es tradueixin en pol\u00edtiques p\u00fabliques concretes que protegeixin de veritat les dones, especialment les que migren\u00bb, continua.\" <\/p>\n\n\n\n L\u2019any 2024, m\u00e9s de 2.000 senegalesos van morir al mar, i al setembre, un naufragi a prop de Mbour va deixar almenys 150 morts o desapareguts. Per fer front a aquesta crisi, el govern senegal\u00e8s va adoptar el juliol del 2023 una Estrategia Nacional contra la Migraci\u00f3n Ilegal<\/a>, centrada en la prevenci\u00f3, la gesti\u00f3 de fronteres i la reintegraci\u00f3 de migrants. A m\u00e9s, la Uni\u00f3 Europea va anunciar a l\u2019octubre de 2024 un paquet de 30 milions d\u2019euros per enfortir la capacitat del Senegal en la lluita contra el tr\u00e0fic de migrants i la sensibilitzaci\u00f3 sobre els perills de la migraci\u00f3 irregular, cosa que es tradueix en un augment de la despesa en externalitzaci\u00f3 fronterera. <\/p>\n\n\n\n L\u2019Aissa tenia 19 anys quan se\u2019n va anar. Despr\u00e9s d\u2019un any a R\u00fassia, va migrar al Marroc i va pagar una z\u00f2diac per creuar fins a Espanya, tot i que el temporal va bolcar la llanxa. \u00abJo volia tornar, per\u00f2 els nois cridaven \u2018Bar\u00e7a o barzakh\u2019, marxar o morir\u00bb, recorda. Diverses persones van morir i l\u2019Aissa es va despertar en un hospital a T\u00e0nger amb greus s\u00edmptomes d\u2019hipot\u00e8rmia. Despr\u00e9s, explica que el cam\u00ed va continuar amb una llarga cadena de detencions, deportacions i vexacions per part de diversos cossos de seguretat. Quan va arribar al N\u00edger, mesos despr\u00e9s, va poder trucar per primera vegada a la seva fam\u00edlia, i la Organitzaci\u00f3 Internacional de las Migracions<\/a> (OIM) va gestionar la seva repatriaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n \"Em vaig penedir moltes vegades d\u2019haver migrat, per\u00f2 el pitjor moment va ser tornar\u00bb, explica. \"Al meu barri no podia sortir. La gent parlava. Em deien que estava prima, que m\u2019havia enfosquit. Em sentia una fracassada\u00bb, continua. <\/p>\n\n\n\n Avui, l\u2019Aissa viu amb el seu marit i el seu fill. No t\u00e9 gaire estabilitat econ\u00f2mica: organitza casaments, ven productes i treballa en el desenvolupament de la seva pr\u00f2pia pel\u00b7l\u00edcula sobre la seva experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria. \"Ja no vull viatjar. Alhamdulilah\u00bb, diu, gaireb\u00e9 en pau.\"<\/p>\n\n\n\n Para Mammadou Diol, que viaja con frecuencia tanto por Europa como dentro del continente africano, el relato del \u00e9xito migratorio no se sostiene. \u201cEuropa es muy racista. Hay much\u00edsima gente sufriendo. Si Espa\u00f1a quisiera, ma\u00f1ana no llegar\u00eda un solo migrante m\u00e1s. Pero necesita que lleguen. Es muy hip\u00f3crita\u201d.<\/p>\n\n\n\n En particular, les forces de seguretat senegaleses s\u2019han beneficiat de suport log\u00edstic i formaci\u00f3 t\u00e0ctica proporcionats pel programa GAR-SI Sahel<\/a>, una iniciativa finan\u00e7ada per la Uni\u00f3 Europea i executada amb assessorament de cossos com la Gu\u00e0rdia Civil espanyola. Concebut originalment per combatre el terrorisme i el crim transfronterer, el GAR-SI ha acabat involucrat en operacions internes que, segons organitzacions independents, deriven en violacions de drets humans.\"<\/p>\n\n\n\n La iniciativa s\u2019emmarca en una estrat\u00e8gia m\u00e9s \u00e0mplia de la UE que busca externalitzar el control migratori cap a pa\u00efsos del Sahel. Segons un informe de la Fundaci\u00f3n porCausa<\/a>,el Senegal ha adoptat funcions de reten migratori en nom d\u2019Europa, per\u00f2 lluny de les seves fronteres f\u00edsiques. Aquest fenomen, conegut com a \u2018verticalitzaci\u00f3 de la frontera\u2019, implica despla\u00e7ar els l\u00edmits del control migratori cap al Sud Global, bloquejant rutes abans que els migrants arribin ni tan sols al Mediterrani.\"<\/p>\n\n\n\n En un context marcat per l\u2019externalitzaci\u00f3 de fronteres, la criminalitzaci\u00f3 de la mobilitat i la persist\u00e8ncia d\u2019estructures patriarcals, moltes dones comencen a construir les seves pr\u00f2pies narratives. Avui, les dones senegaleses ja no s\u00f3n nom\u00e9s les que s\u2019acomiaden. Tamb\u00e9 marxen. I tamb\u00e9 retornen. De la mateixa manera que els seus companys de feina, marits, germans, cunyats, fills, formen part de cadascun dels processos i pateixen la p\u00e8rdua d\u2019identitat, la culpa i el desgast f\u00edsic i mental. Alhora, teixeixen noves formes de resist\u00e8ncia, organitzaci\u00f3 i creaci\u00f3 simb\u00f2lica que desafien els mandats del sistema patriarcal i les l\u00f2giques del model migratori global. <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Senegal-report-retornades_5-1024x683.jpg\")
Yarakh: l'aeroport de Barcelona<\/h2>\n\n\n\n
EL viatge de retorn<\/h2>\n\n\n\n
Senegal, una frontera m\u00e9s d'externalitzaci\u00f3 europea <\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/Senegal-report-retornades_9-1024x683.jpg\")