Aquesta nova llei era nom\u00e9s una m\u00e9s entre moltes i venia a afegir-se a una llargu\u00edssima llista de normes que esborren a les dones de la vida p\u00fablica i que els talibans han anat implementant a poc a poc des que van prendre el poder fa ja gaireb\u00e9 quatre anys, el 15 d'agost del 2021. El desembre del 2022, per exemple, es va suspendre l'acc\u00e9s de les dones a l'educaci\u00f3 universit\u00e0ria<\/a>, cosa que nom\u00e9s va venir a sumar-se a la primera i m\u00e9s greu de les mesures: la prohibici\u00f3 que les nenes assisteixin a l'escola secund\u00e0ria, afectant avui 1,4 milions de nenes afganeses segons dades de la UNESCO<\/a>. A m\u00e9s, encara que aquesta llei nom\u00e9s afecta a nenes en edat d'atendre la secund\u00e0ria, el nombre de nenes que at\u00e9n l'escola prim\u00e0ria tamb\u00e9 ha caigut dr\u00e0sticament des del 2021<\/a>. Catherine Russel, directora executiva de la UNICEF alerta que, si la prohibici\u00f3 persisteix fins a 2030, s'haur\u00e0 vulnerat el dret a l'educaci\u00f3 de m\u00e9s de 4 milions de nenes.<\/a><\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de l'\u00f2bvia violaci\u00f3 dels drets humans, Russel tamb\u00e9 alerta que les conseq\u00fc\u00e8ncies d'aquesta prohibici\u00f3 poden arribar a ser devastadores. Les nenes sense educaci\u00f3 tenen m\u00e9s possibilitats de ser percebudes com una c\u00e0rrega per les seves pr\u00f2pies fam\u00edlies, cosa que augmenta el risc de matrimonis infantils. A m\u00e9s, la prohibici\u00f3 que les dones estudi\u00efn carreres relacionades amb la salut podria portar a una escassetat de professionals femenines, la qual cosa tindria greus repercussions per a la salut de les dones \u2013especialment la salut sexual i reproductiva\u2013 i podria resultar en un augment de morts maternes i infantils<\/strong>Per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies no afecten nom\u00e9s nenes i dones, sin\u00f3 a tota la poblaci\u00f3: segons un recent estudi de la UNESCO<\/a>, si la prohibici\u00f3 es mant\u00e9 fins a 2066, l'economia afganesa podria perdre 9,600 milions de d\u00f2lars, la qual cosa equival a dos ter\u00e7os del PIB actual del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Davant de tot aix\u00f2, l'activista Zuhal Sherzad, de 22 anys, coordinadora general de projectes en l'associaci\u00f3 Ponts per la Pau<\/a>, no se ha quedado de brazos cruzados. Antes de la llegada de los talibanes al poder, mientras estudiaba ciencias pol\u00edticas en la universidad de Kabul, ya trabajaba como activista organizando talleres y seminarios en la universidad y en la propia asociaci\u00f3n Ponts per la Pau, para promover el liderazgo juvenil. Tambi\u00e9n se dedicaban a hacer actividades educativas con mujeres y ni\u00f1as en situaciones vulnerables en distintas zonas del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n El dia que els talibans van prendre Kabul, Zuhal, que per aquell temps tenia 18 anys, va c\u00f3rrer a casa per a protegir una cosa fonamental. \u201cEl primer que vam fer els meus pares i jo quan els talibans van prendre Kabul, va ser amagar els documents de l'associaci\u00f3, perqu\u00e8 sab\u00edem que ells estaven en contra de l'educaci\u00f3. En aquell moment ja treball\u00e0vem amb moltes dones, i aix\u00f2 ens podia posar en perill\u201d. <\/p>\n\n\n\n Els documents que va cremar Zuhal aquell dia amb la seva fam\u00edlia estaven lluny de ser el que correntment s'associaria amb un document il\u00b7legal que podria posar a alg\u00fa en perill. \u201cEren poemes de les estudiants, dibuixos fets en classe, i llistes d'assist\u00e8ncia de les alumnes. Ho vam agafar tot i ho vam cremar al pati posterior de casa meva. Alguns els vam enterrar, per a amagar-los<\/strong>.\u201d <\/p>\n\n\n\n Amb una determinaci\u00f3 i una energia magn\u00e8tiques, Zuhal continua parlant per a explicar per qu\u00e8 aquests documents aparentment innocents poden arribar a ser tan perillosos: \u201cA l'Afganistan, hi ha molts problemes que abordar, pol\u00edtica, economia, etc. Per\u00f2 quan van prendre Kabul, el primer que van anunciar els talibans quan van apar\u00e8ixer victoriosos per televisi\u00f3 va ser que les dones no havien de sortir de casa. Perqu\u00e8, des que van governar l'\u00faltima vegada, sabien que les dones havien estat accedint a l'educaci\u00f3 i que el pa\u00eds estava ple de dones empoderades i educades: emprenedores, doctores, enginyeres. I ells, en realitat, els tenen por. Per a ells, una dona educada \u00e9s una amena\u00e7a\u201d.<\/p>\n\n\n\n Quan li pregunto si sabria explicar-me almenys una part de l'engranatge que porta el patriarcat fins a un extrem tal, que fa que els drets de les dones es converteixin en una amena\u00e7a per al r\u00e8gim, els ulls de Zuhal s'omplen d'orgull. \u201cLes dones afganeses som molt fortes, i aix\u00f2 \u00e9s el que a ells els fa por\u201d<\/strong>I \u00e9s que les dones representen, hist\u00f2ricament, una part important\u00edssima de la resist\u00e8ncia al r\u00e8gim talib\u00e0. De fet, malgrat les prohibicions, s\u00f3n elles qui han liderat gran part de la resist\u00e8ncia activa contra el r\u00e8gim des de 2021. Grups com RAWA (Associaci\u00f3 Revolucion\u00e0ria de les Dones de l'Afganistan)<\/a> \u2013que porta defensant els drets humans al pa\u00eds des de 1977\u2013 han continuat la seva feina en la clandestinitat. Des d'agost de 2021 hi ha hagut desenes de protestes organitzades per dones a Kabul i altres ciutats<\/a>malgrat la repressi\u00f3 violenta que inclou arrestos i desaparicions for\u00e7ades. Activistes com Fawzia Koofi i Shukria Barakzai han estat figures destacades en aquesta lluita, i l'assassinat de Mursal Nabizada<\/a>, exdiputada, en 2023 simbolitza l'alt cost de resistir. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, milers de dones segueixen mobilitzades<\/a>. Zuhal forma part d'aquestes dones incansables que resisteixen el r\u00e8gim. Despr\u00e9s de la presa de Kabul, la seva vida va canviar per complet. La feina que feia amb Ponts per la Pau era ara il\u00b7legal, per\u00f2 tamb\u00e9 molt m\u00e9s necess\u00e0ria que abans. Aix\u00ed que ella i el seu equip es van posar mans a l\u2019obra i van comen\u00e7ar a organitzar escoles clandestines en els baixos de cases privades perqu\u00e8 les nenes poguessin seguir la seva educaci\u00f3. \u201cVam comen\u00e7ar amb molta for\u00e7a, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 era cr\u00edtica i no pod\u00edem fer com si res. Vam desenvolupar m\u00e8todes perqu\u00e8 ning\u00fa ens enxamp\u00e9s. Tot era secret, ens amag\u00e0vem. Quan organitz\u00e0vem classes, deman\u00e0vem a les alumnes que vinguessin d'una en una o dues en dues, per a no atreure l'atenci\u00f3 de la gent pel carrer<\/strong>. Tamb\u00e9 canvi\u00e0vem la localitzaci\u00f3 de les classes cada mes, per seguretat. Aix\u00ed, per fora semblava una casa normal, podia semblar que era una reuni\u00f3 qualsevol, un menjar entre amigues o familiars. Per\u00f2 en realitat, quan baixaves al pis de baix, era una escola, amb les seves estudiants i la seva professora.\u201d<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de la necessitat imminent de les nenes i les joves de poder accedir a una educaci\u00f3, Zuhal tamb\u00e9 insisteix en la import\u00e0ncia de treballar contra les creences patriarcals que estan fortament arrelades en la cultura, sobretot fora de les ciutats. \"En les zones rurals, a causa del poder que els talibans han tingut durant molt de temps, han aconseguit canviar la mentalitat de les fam\u00edlies<\/strong>, especialmente de los hombres hacia las mujeres, hermanas y madres. Como dice Nadia Ghulam, fundadora de Ponts per la Pau, no se trata solo de los talibanes que act\u00faan externamente, sino tambi\u00e9n del talib\u00e1n interno, el padre y el hermano pueden ser un talib\u00e1n si te oprimen, si te limitan en la casa. Estos hombres han sido obligados a pensar as\u00ed por el r\u00e9gimen, les han lavado el cerebro con esta ideolog\u00eda.\u201d As\u00ed que desde Ponts per la Pau tambi\u00e9n trabajan para que sean las mismas ni\u00f1as y j\u00f3venes las que convenzan a sus familias de la importancia de su educaci\u00f3n y su independencia. \u201cSi empoderamos a las mujeres, no solo cambia la vida de esa mujer, sino que cambiar\u00e1 la vida de los hombres que la rodean.\u201d<\/p>\n\n\n\n Zuhal insiste en precisar, sin embargo, que este arraigo cultural del patriarcado nada tiene que ver con el Islam. \u201cMe preocupa que la gente juzgue la situaci\u00f3n desde la islamofobia. Nuestra religi\u00f3n no habla en ning\u00fan momento de poner l\u00edmites a la educaci\u00f3n de las mujeres, no habla de esconder a las mujeres, de que no salgan. La historia del Islam est\u00e1 llena de mujeres empoderadas, Azrat Khadija, por ejemplo, era una mujer de negocios. Eso nunca ha sido un problema. El problema es que los talibanes representan mal el Islam mediante leyes injustas.\u201d\u00a0<\/p>\n\n\n\n Quan pregunto pels riscos del seu activisme, de les escoles clandestines, la veu de Zuhal no perd la seguretat i determinaci\u00f3 que la caracteritza. \"Et pots imaginar com \u00e9s de dif\u00edcil per a una nena passar por per a anar de la seva casa fins a una escola clandestina en un subsol<\/strong>. Imagina't caminar pel carrer amagant la teva llibreta i el teu bol\u00edgraf sota el vel o sota la jaqueta perqu\u00e8 ning\u00fa el vegi. Per\u00f2 no hi ha una altra manera d'avan\u00e7ar. \u00c9s l'\u00fanica esperan\u00e7a que tenen. Aix\u00ed que corren el risc, igual que el correm nosaltres.\u201d<\/p>\n\n\n\n Despu\u00e9s de haber formado a otras compa\u00f1eras que seguir\u00e1n con sus labores en las escuelas de Ponts per la Pau, Zuhal decidi\u00f3 abandonar el pa\u00eds gracias al Programa Catal\u00e0 de Protecci\u00f3 de Defensors i Defensores dels Drets Humans<\/a>. Desde entonces, ejerce como coordinadora a distancia, apoyando y dando esperanza a sus sucesoras a trav\u00e9s de una pantalla. Para ella, salir del pa\u00eds para seguir con su educaci\u00f3n forma parte de su activismo, de su forma de apoyar a las mujeres afganas:\u00a0 \u201cDejar mi pa\u00eds no fue f\u00e1cil, pero lo hice por mis hermanas afganas, por las que siguen all\u00ed, enfrent\u00e1ndose a retos cada d\u00eda. Vine aqu\u00ed para continuar mi educaci\u00f3n y as\u00ed poder adquirir las herramientas y los conocimientos necesarios para apoyarlas desde la distancia. Mi coraz\u00f3n est\u00e1 siempre con ellas, y todo lo que hago est\u00e1 impulsado por la esperanza de crear un futuro mejor para ellas. Llevo su fuerza conmigo en todo lo que hago\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n\"Quan van prendre Kabul, el primer que van anunciar els talibans quan van apar\u00e8ixer victoriosos per televisi\u00f3 va ser que les dones no havien de sortir de casa\" <\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/zuhal-1024x683.jpg\")
<\/a>
<\/p>\n\n\n\n\"Si empoderem les dones, no nom\u00e9s canvia la vida d'aquesta dona, sin\u00f3 que canviar\u00e0 la vida dels homes que l'envolten\"<\/pre>\n\n\n\n
\"Estic segura que seran les pr\u00f2pies dones les que canvi\u00efn aquesta situaci\u00f3\"<\/pre>\n\n\n\n