Filipines porta m\u00e9s de 50 anys immersa en una guerra civil, un conflicte armat entre el govern filip\u00ed i el Nou Ex\u00e8rcit del Poble (New People's Army), el bra\u00e7 armat del Partit Comunista de Filipines. Aquesta rebel\u00b7li\u00f3, que va comen\u00e7ar el 1969, \u00e9s una de les rebel\u00b7lions m\u00e9s antigues de l\u2019\u00c0sia i del m\u00f3n. Tot i que la intensitat dels enfrontaments ha disminu\u00eft, continuen existint focus de viol\u00e8ncia, especialment a les zones m\u00e9s empobrides de Mindanao, l'illa situada m\u00e9s al sud de l'arxip\u00e8lag.<\/p>\n\n\n\n
L'arrel del conflicte neix d'un malestar hist\u00f2ric: la distribuci\u00f3 desigual de la terra<\/strong>. Filipines \u00e9s eminentment rural, i tot i que aproximadament el 65% de la poblaci\u00f3 \u00e9s origin\u00e0ria de zones rurals, la propietat de la terra pertany a molt poques mans.<\/p>\n\n\n\n La complexa situaci\u00f3 que viu el pa\u00eds asi\u00e0tic \u00e9s una combinaci\u00f3 de diversos factors. Durant m\u00e9s de 300 anys, Filipines va ser una col\u00f2nia espanyola, i immediatament despr\u00e9s, els Estats Units van prendre el control de les illes<\/strong>. Des de llavors, el pa\u00eds nord-americ\u00e0 ha exercit una dominaci\u00f3 sobre l'arxip\u00e8lag en termes pol\u00edtics, econ\u00f2mics, militars, ling\u00fc\u00edstics i culturals. El llegat de les estructures de poder colonials sol propiciar r\u00e8gims autoritaris i corruptes, que produeixen desigualtats socials, pobresa end\u00e8mica i una \u00fanica perspectiva hist\u00f2rica que exclou a la gran majoria de la poblaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n El 2020, el llavors president del pa\u00eds Rodrigo Duterte va aprovar -sense debat parlamentari- una llei que permet catalogar de \u2018terrorista\u2019 qualsevol protesta, cr\u00edtica o dissid\u00e8ncia contra l'Estat<\/strong>. A Mindanao, les forces armades, les unitats paramilitars i les forces policials del govern persegueixen especialment les persones defensores de drets humans, la poblaci\u00f3 Lumad -comunitats ind\u00edgenes de l'illa-, i als lideratges del Bangsamoro -la naci\u00f3 moro moro<\/em>, una regi\u00f3 local aut\u00f2noma i musulmana-. <\/p>\n\n\n\n A la ciutat d\u2019Iligan, situada a la regi\u00f3 nord de Mindanao, la Jamelyn B. Palattao treballa com a professora i investigadora al Departament d'Hist\u00f2ria de la Universitat de Mindanao \u2013 Iligan Institute of Technology<\/a>. Palattao \u00e9s experta en hist\u00f2ria transnacional<\/strong>, migraci\u00f3 for\u00e7ada i refugi<\/strong> i an\u00e0lisi de la hist\u00f2ria amb perspectiva postcolonial<\/strong>\u201cLa descolonitzaci\u00f3 de la hist\u00f2ria \u00e9s necess\u00e0ria per a crear un relat m\u00e9s integrador i complet del passat del nostre poble, que contempli diferents perspectives i comprengui la diversitat de comunitats. No podem tra\u00e7ar el nostre futur sense descolonitzar la hist\u00f2ria, \u00e9s a dir, sense estudiar-la m\u00e9s a fons i assenyalar quins aspectes cal criticar, reformular, canviar de nom\u201d.<\/p>\n\n\n\n Parlem amb Palattao sobre relats colonials, perspectives excloents, llegats imperialistes i revolucions. La perspectiva colonial \u00e9s sens dubte la narrativa m\u00e9s acceptada. \u00c9s la tend\u00e8ncia m\u00e9s l\u00f2gica, ja que els intel\u00b7lectuals occidentals s\u00f3n els que posseeixen gran part de les fonts textuals. El per\u00edode colonial espanyol i nord-americ\u00e0 \u00e9s l'esquema de divisi\u00f3 m\u00e9s utilitzat per als per\u00edodes hist\u00f2rics de Filipines, entre la societat filipina precolonial i la postcolonial.<\/p>\n\n\n\n Els registres i relats hist\u00f2rics d'Espanya se centren, principalment, en el triomf dels seus esfor\u00e7os d'evangelitzaci\u00f3. La imatge de l'ind\u00edgena \u2018salvat\u2019 de la condemna eterna prevalia en el que els espanyols consideraven el seu regal de civilitzaci\u00f3 a les illes Filipines. Quan van arribar els estatunidencs, es va intentar treure import\u00e0ncia als 333 anys de domini espanyol per fer creure que la benevol\u00e8ncia nord-americana havia alliberat les illes de la foscor. Per justificar la seva colonitzaci\u00f3, els estatunidencs tamb\u00e9 van menysprear la Revoluci\u00f3 Filipina de 1896: un conflicte armat entre les forces colonitzadores espanyoles i el Katipunan, una organitzaci\u00f3 secreta fundada per alliberar Filipines del domini espanyol. El relat \u00e9s que si els espanyols van colonitzar les illes a trav\u00e9s de la religi\u00f3, els estatunidencs ho van fer a trav\u00e9s de l'educaci\u00f3. La descolonitzaci\u00f3 de la hist\u00f2ria \u00e9s necess\u00e0ria per crear un relat m\u00e9s integrador del passat d'un poble. At\u00e8s que la hist\u00f2ria no pot ser completament objectiva, un enfocament inclusiu del passat proporciona un relat m\u00e9s complet amb diferents perspectives. No obstant aix\u00f2, el terme crucial aqu\u00ed \u00e9s presentaci\u00f3 i no glorificaci\u00f3. La descolonitzaci\u00f3 de la hist\u00f2ria s'aconsegueix fent que la gent comprengui primer la diversitat de comunitats d'una naci\u00f3, la qual cosa tamb\u00e9 dona lloc a una experi\u00e8ncia hist\u00f2rica complexa.<\/p>\n\n\n\n En l'escenari actual, els historiadors ja estan q\u00fcestionant cont\u00ednuament la perspectiva colonial, fent un esfor\u00e7 per oferir un punt de vista m\u00e9s inclusiu. Ara, les narratives nacionalistes filipines coexisteixen amb les colonials, i posen l'accent en les lluites i accions empreses pel poble filip\u00ed per defensar el nostre pa\u00eds, en particular les seves diverses formes de resist\u00e8ncia contra els colonitzadors. El nacionalisme \u00e9s un assumpte il\u00b7lustrat, degut potser al seu origen burg\u00e8s. Si les narratives colonials van convertir les masses en \u00e9ssers passius incapa\u00e7os de qualsevol voluntat de poder, les narratives nacionalistes es van limitar a fer creure que s\u00ed que els importaven les masses, encara que fos mentida. <\/p>\n\n\n\n El nacionalisme, i no el cristianisme, va ser l'entorn ideol\u00f2gic de la Revoluci\u00f3 Filipina. Anar en contra d'aquesta f\u00f3rmula significa ser part dels pocs ignorants que no poden desprendre's del seu llegat colonial -perqu\u00e8 el cristianisme, despr\u00e9s de tot, el van portar els espanyols-. El cristianisme sempre ha tingut una posici\u00f3 estranya en les narratives nacionalistes filipines, perqu\u00e8 les illes s\u00f3n predominantment cristianes, per\u00f2 ning\u00fa pot parlar realment de descolonitzar la societat eliminant un D\u00e9u que estava en les seves arrels a les illes, ja sigui espanyol o \u00e0rab.\u00a0 En resum: les masses. Les illes de Mindanao i Visayas solen quedar excloses de la hist\u00f2ria de \u2018Filipines contra Occident\u2019. Alguns estudiosos de Mindanao i Visayas solen dir \u201cla Manila imperialista\u201d, ja que l'actual narrativa nacional segueix centrada en la capital i la poblaci\u00f3 tagalo -la de Manila-. En general, les poblacions que s'han vist m\u00e9s excloses s\u00f3n les comunitats ind\u00edgenes, encara que tamb\u00e9 queda encara molta feina per fer pel que fa als estudis de g\u00e8nere i treballs de recerca sobre els despla\u00e7ats interns i les persones migrants.<\/p>\n\n\n\n El nostre prop\u00f2sit, des de la universitat, d'integrar a les comunitats culturals ens ha fet m\u00e9s conscients de la import\u00e0ncia de promoure narratives hist\u00f2riques que incloguin els pobles ind\u00edgenes i altres grups marginalitzats. \u00c9s el nostre enfocament per a la incorporaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Mindanao a la narrativa nacional.Els Estats Units exerceixen una dominaci\u00f3 sobre l'arxip\u00e8lag en termes pol\u00edtics, econ\u00f2mics, militars, ling\u00fc\u00edstics i culturals<\/pre>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nQuines s\u00f3n les narratives dominants que expliquen la hist\u00f2ria de l'arxip\u00e8lag? <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Filipines-la-formen-mes-de-7.000-illes-entre-el-Mar-de-la-Xina-Meridional-i-lOcea-Pacific-1024x683.jpg\")
<\/a>En quins aspectes la descolonitzaci\u00f3 de la hist\u00f2ria \u00e9s indispensable? <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nQuines s\u00f3n les narratives nacionalistes filipines?<\/strong>
Quins sectors socials han quedat fora dels relats dominants?<\/strong>
\"El relat \u00e9s que si els espanyols van colonitzar les illes a trav\u00e9s de la religi\u00f3, els estatunidencs ho van fer a trav\u00e9s de l'educaci\u00f3\"<\/pre>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nHi ha refer\u00e8ncies te\u00f2riques d'aquests enfocaments?<\/strong>