M\u00e9s enll\u00e0 de les platges inacabables i de la naturalesa abundant que caracteritza Filipines, la seva poblaci\u00f3 fa d\u00e8cades que est\u00e0 organitzada i en peu de lluita per canviar el rumb del pa\u00eds i defensar els seus drets. <\/p>\n\n\n\n
Filipines fa m\u00e9s de 50 anys que viu sota una guerra civil<\/strong>: un conflicte entre els governs del pa\u00eds i el Nou Ex\u00e8rcit del Poble (New People\u2019s Army, NPA), el bra\u00e7 armat del Partit Comunista de Filipines. Iniciada el 1969, aquesta rebel\u00b7li\u00f3 comunista \u00e9s una de les insurreccions m\u00e9s antigues d'\u00c0sia. Segons dades de Crisis Group<\/a>, en el conflicte ja han mort unes 40.000 persones, comptant guerrillers, soldats i poblaci\u00f3 civil. A l'actualitat, majorit\u00e0riament es concentra a l'illa de Mindanao, al sud del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n L'arrel d'aquest conflicte neix d'un malestar hist\u00f2ric: la distribuci\u00f3 desigual de la terra<\/strong>. \u201cLa cultura instaurada encara \u00e9s feudal, especialment entre la pagesia: les terres s\u00f3n de molt pocs propietaris i tots treballem per a ells\u201d, apunta Zen Soriano en una conversa al menjador de casa seva, a Quezon City, Metro Manila. Soriano \u00e9s la coordinadora general de AMIHAN<\/a>, la Federaci\u00f3 Nacional de Dones Pageses de Filipines, que agrupa i organitza a les dones dedicades al sector primari en totes les illes. \u201cAquesta \u00e9s l'arrel m\u00e9s profunda de la nostra pobresa, amb tot el que aix\u00f2 comporta\u201d.<\/p>\n\n\n\n Filipinas \u00e9s un pa\u00eds eminentement rural: aproximadament el 65% de la poblaci\u00f3 \u00e9s origin\u00e0ria de zones pageses<\/strong>, \u201ci les persones dedicades a l'agricultura, la ramaderia o la pesca s\u00f3n les m\u00e9s pobres de tot el pa\u00eds. Diem que som els productors de l'alimentaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 els que passem gana\u201d, diu Soriano amb ironia. <\/p>\n\n\n\n La distribuci\u00f3 desigual de la terra, sumat a la pobresa estesa, la persecuci\u00f3 de la societat civil, la falta d'oportunitats laborals i les males praxis dels diferents governs al llarg de les \u00faltimes d\u00e8cades \u2014tamb\u00e9 fruit del passat colonial\u2014, fa que milers de persones cada any es vegin obligades a deixar Filipines i anar-se'n a treballar a l'estranger, moltes vegades en situacions d'explotaci\u00f3, extorsi\u00f3 o convertint-se en v\u00edctimes de tr\u00e0fic. De fet, Filipines dep\u00e8n de la migraci\u00f3 internacional com a motor econ\u00f2mic i font d'ocupaci\u00f3: es calcula<\/a> que 10 milions de persones migrants filipines viuen en m\u00e9s de 200 pa\u00efsos, moltes en situaci\u00f3 temporal i irregular.<\/p>\n\n\n\n La complexa situaci\u00f3 que preval al pa\u00eds asi\u00e0tic \u00e9s una combinaci\u00f3 de diversos factors. Filipines va ser una col\u00f2nia espanyola durant m\u00e9s de 300 anys, i immediatament despr\u00e9s, els Estats Units van prendre el control de les illes. Des de llavors, el pa\u00eds americ\u00e0 ha exercit una dominaci\u00f3 sobre Filipines en termes pol\u00edtics, econ\u00f2mics, militars, ling\u00fc\u00edstics i culturals. A m\u00e9s, el llegat de les estructures de poder colonials sol propiciar r\u00e8gims autoritaris i corruptes, que produeixen desigualtats socials i pobresa end\u00e8mica, i en aquest pla \u00e9s en el qual treballen centenars d'organitzacions socials filipines.<\/p>\n\n\n\n Per entendre l'actualitat del pa\u00eds, tamb\u00e9 cal destacar la dictadura de Ferdinand Marcos durant 21 anys <\/strong>(1965-1986). El 1974 va imposar la llei marcial: totes les ordres del govern provenien del president, ja que el Congr\u00e9s, el Senat i tots els Tribunals van ser abolits; i totes les persones de la societat civil que eren cr\u00edtiques amb el govern eren perseguides. M\u00e9s de 100.000 persones van ser assassinades, segrestades, torturades i empresonades; per\u00f2 mai va haver-hi responsabilitats per les violacions de drets humans durant la llei marcial. Les seq\u00fceles de la dictadura de Marcos es veuen reflectides en les pol\u00edtiques de tots els governs posteriors, inclosos els \u00faltims: tant el de Rodrigo Duterte (2016-2022), com l'actual, presidit per Ferdinand Marcos Jr, fill de l'ex dictador.<\/p>\n\n\n\n Duterte \u00e9s conegut per la seva \u2018guerra contra les drogues\u2019 i per impulsar el red-tagging<\/em><\/strong> \u2014l'etiquetatge de vermell\u2014, una pr\u00e0ctica que consisteix a assenyalar i acusar p\u00fablicament persones individuals i organitzacions socials de pert\u00e0nyer a un grup rebel, sense tenir cap prova d'aix\u00f2 o amb proves fabricades. Sota la llei antiterrorista de 2020 que va aprovar Duterte durant la pand\u00e8mia i sense debat parlamentari, es permet catalogar de \u2018terrorista\u2019 qualsevol protesta contra l'Estat, amb el que es va institucionalitzar la persecuci\u00f3 de qualsevol dissid\u00e8ncia, de les poblacions empobrides i vulnerabilizadas, i tamb\u00e9 de qui les defensen: pagesia, poblacions ind\u00edgenes, activistes, periodistes, advocats, professors, estudiants\u2026 Les persones i organitzacions red-tagged<\/em>, que s\u00f3n milers arreu del pa\u00eds, s\u00f3n perseguides, v\u00edctimes de desaparicions for\u00e7ades, de detencions il\u00b7legals, d'empresonaments per motius pol\u00edtics i d'assassinats extrajudicials. Segons dades de Karapatan<\/a>, l'organitzaci\u00f3 filipina de refer\u00e8ncia de defensa dels drets humans, al llarg del mandat de Duterte es van registrar, almenys, 25.000 assassinats<\/a> extrajudicials. La Cort Penal Internacional<\/a> est\u00e0 investigant el govern de Duterte per suposadament cometre crims de lesa humanitat. <\/p>\n\n\n\n Des del 2022, el govern filip\u00ed est\u00e0 presidit per Marcos Jr i Sara Duterte; fill del dictador Ferdinand Marcos i filla de Rodrigo Duterte, respectivament. Les din\u00e0miques pol\u00edtiques de Marcos Jr respecte a l'anterior president s\u00f3n les mateixes: el 2023, Amnistia Internacional<\/a> va criticar que, sota l'administraci\u00f3 de Marcos, segueix igualment la pr\u00e0ctica del red-tagging<\/em> per part d'ag\u00e8ncies governamentals i grups progovernamentals contra defensors dels drets humans, activistes i altres col\u00b7lectius. \u201cL'\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s que ara es judicialitzen m\u00e9s els casos, per\u00f2 la persecuci\u00f3 \u00e9s la mateixa\u201d, explica Zen Soriano, l'organitzaci\u00f3 de la qual, AMIHAN, t\u00e9 l'etiqueta vermella. \u2018Judicialitzar els casos\u2019 es tradueix en la tend\u00e8ncia a la persecuci\u00f3 mitjan\u00e7ant processos judicials fabricats<\/strong>. Crisis Group assenyala<\/a> que la majoria de comunitats afectades per la viol\u00e8ncia s\u00f3n rurals i pobres. \u00c9s habitual que un elevat n\u00famero de poblaci\u00f3 rural hagi de despla\u00e7ar-se for\u00e7osament a les ciutats, com a suma de la pobresa end\u00e8mica, la viol\u00e8ncia i el red-tagging<\/em>: \u201cla majoria de les nostres l\u00edders pageses estan empresonades\u201d, denuncia Soriano.<\/p>\n\n\n\n La Mabel \u00e9s de Gumaca, un municipi filip\u00ed de tradici\u00f3 rural situat a la regi\u00f3 de Calabarzon, a la prov\u00edncia de Quezon \u2014a set hores per carretera de Manila, aproximadament\u2014. Cada mat\u00ed, la Mabel surt a pescar: el peix que aconsegueix \u00e9s per al consum propi o per vendre als seus ve\u00efns.<\/p>\n\n\n\n La poblaci\u00f3 de Gumaca es dedica, generalment, a l'agricultura, la ramaderia i la pesca; i qui no, treballa per oferir serveis b\u00e0sics al ve\u00efnat. \u201cVivim al dia i no podem visualitzar-nos m\u00e9s enll\u00e0. \u00c9s pel que molta gent decideix anar-se'n\u201d, explica. \u201cI a aix\u00f2, se sumen les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere. Quan una fam\u00edlia t\u00e9 deutes amb el seu tinent, ells usen aix\u00f2 per a exigir \u2018favors sexuals\u2019 a les dones<\/strong>. \u00c9s molt com\u00fa que passi, per\u00f2 ning\u00fa parla d'aix\u00f2 per vergonya. \u00c9s un secret a veus\u201d. <\/p>\n\n\n\n \u201cEls mitjans de comunicaci\u00f3 generalistes no paren esment a les realitats rurals, i hi ha molta desesperan\u00e7a. Lluitem per la reforma de la terra, la seguretat aliment\u00e0ria, els drets de les poblacions ind\u00edgenes, de les dones\u2026hi ha molta feina per fer\u201d, afegeix Zen Soriano.<\/p>\n\n\n\n \u201cUna de les pol\u00edtiques del govern de Filipines \u00e9s el programa d'exportaci\u00f3 laboral: el govern no est\u00e0 creant treball perqu\u00e8 el seu objectiu \u00e9s exportar treballadors. No vol exportar productes, sin\u00f3 la m\u00e0 d'obra<\/strong>\u201d, destaca Emer Delina, coordinadora de l'organitzaci\u00f3 Migrante Philippines<\/a>, tamb\u00e9 red-tagged.<\/em><\/p>\n\n\n\n Segons les dades<\/a> recollides de l' Organitzaci\u00f3 Internacional per les Migracions<\/a>, durant el 2023 les remeses de diners que van enviar les persones migrants de Filipines al pa\u00eds van ser de 40 mil milions de d\u00f2lars<\/strong> \u2014l'equivalent a m\u00e9s del 9% del PIB nacional\u2014, una xifra r\u00e8cord que col\u00b7loca Filipines com el quart pa\u00eds major receptor de remeses del m\u00f3n. Segons les dades<\/a> del govern filip\u00ed, el 2024 hi havia m\u00e9s de 10 milions de filipins a l'exterior<\/strong>, per la qual cosa el pa\u00eds \u00e9s una important font d'origen de m\u00e0 d'obra.<\/p>\n\n\n\n \u201cEl govern filip\u00ed guanya molts diners per l'exportaci\u00f3 de treballadors. T\u00e9 acords amb governs d'altres pa\u00efsos, sobretot de l'Orient Mitj\u00e0 i del Golf<\/strong> -com l'Ar\u00e0bia Saudita, Dubai, Qatar o el L\u00edban-, per a enviar m\u00e0 d'obra barata. Si la gent se'n va \u00e9s perqu\u00e8 el govern l'est\u00e0 for\u00e7ant\u201d, explica Emer Delina a la seu de Migrante Philippines, a Quezon City.<\/p>\n\n\n\n Jihad Navarro, assistent legal de la mateixa organitzaci\u00f3, explica que la migraci\u00f3 filipina es caracteritza per una gran proporci\u00f3 de treballadores: al voltant del 60% de treballadors filipins a l'estranger s\u00f3n dones<\/strong>. \u201cEl problema \u00e9s que quan estan a altres pa\u00efsos, no tenen cap protecci\u00f3. La majoria de dones que se'n van a l'Orient Mitj\u00e0 treballen com a treballadores dom\u00e8stiques. L'ocupador les compra, i tenim documentats molt\u00edssims casos d'agressions sexuals, viol\u00e8ncia f\u00edsica i psicol\u00f2gica, xantatges i fins i tot assassinats. \u00d2bviament el govern ho sap, per\u00f2 en lloc de protegir-les d'aquestes situacions, posa esfor\u00e7os a for\u00e7ar les migracions\u201d. L'Emer Delina segueix: \u201ctot i que ve de lluny, aquesta situaci\u00f3 ha augmentat des del govern de Duterte, i segueix ara amb Marcos Jr\u201d. <\/p>\n\n\n\n El 1974, amb la dictadura de Marcos, es va crear<\/a> la pol\u00edtica d'exportaci\u00f3 i desenvolupament de m\u00e0 d'obra, per a regular i fomentar la migraci\u00f3 de treballadors. 50 anys despr\u00e9s, el govern de Duterte va crear<\/a> el Departament de Treballadors Migrants<\/a> (DMW en les seves sigles en angl\u00e8s). Fins a la data, la feina a l'exterior es gestionava com a part de l'estrat\u00e8gia nacional d'ocupaci\u00f3; d'aqu\u00ed ve que diverses ag\u00e8ncies de migraci\u00f3 depenguin formalment del Departament de Treball i Ocupaci\u00f3. El sistema institucionalitzat de migraci\u00f3 contribueix a aquesta facilitat per a trobar feina a l'estranger. \u201cHi ha ag\u00e8ncies de reclutament de persones que busquen feina que els ofereixen anar-se'n. Aquestes ag\u00e8ncies i el govern treballen junts. Recentment, el secretari del DMW va dir que ser migrant \u00e9s el somni dels filipins\u201d, explica la coordinadora Delina. En lugar de buscar c\u00f3mo abordar las causas profundas del conflicto social, pol\u00edtico y armado, la respuesta a la disfuncionalidad estructural es la institucionalizaci\u00f3n de la migraci\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n \u201cDes de Migrante Philippines no estem en contra que les persones migrin com a treballadores, perqu\u00e8 com a organitzaci\u00f3 no tenim la capacitat de donar-los feina al pa\u00eds. Si troben feina fora per ajudar a la seva fam\u00edlia, estan en el seu dret d'anar-se'n. S\u00ed que estem en contra de no poder trobar feina al nostre propi pa\u00eds<\/strong>\u201d, expliquen. \u201cTractem de donar coneixement de tots els nostres drets, com exercir-los i com organitzar-se i mobilitzar-se. Treballem a les comunitats per explicar on trobar ajuda, on estan els consolats, les ambaixades, el funcionament dels lloguers, com buscar ajuda en cas de repatriacions\u2026 Mirem d'acompanyar a qui hagi d'anar-se'n\u201d. L'Emer Delina matisa: \u201cSi els donessin elecci\u00f3, triarien quedar-se a Filipines al costat de les seves fam\u00edlies. Filipines \u00e9s un pa\u00eds molt ric, el problema \u00e9s que les necessitats b\u00e0siques dels habitants no estan cobertes\u201d. <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Zen-Soriano-coordinadora-general-de-AMIHAN-en-el-comedor-de-su-casa-en-Quezon-City-copia.jpg\")
<\/a>Es calcula que 10 milions de persones migrants filipines viuen en m\u00e9s de 200 pa\u00efsos, moltes en situaci\u00f3 temporal i irregular
<\/pre>\n\n\n\nUna mirada enrere<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nLes zones rurals, les m\u00e9s colpejades<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Barcos-de-pesca-en-la-costa-de-Gumaca-en-la-region-de-Calabarzon-provincia-de-Quezon.copia_.jpg\")
<\/a>![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/En-Gumaca-a-falta-de-transporte-publico-uno-de-los-trabajos-esenciales-es-el-tren-improvisado-para-llevar-a-los-ninos-y-ninas-a-la-escuela-copia.jpg\"){kind=spacer}
<\/a>Institucionalitzar les migracions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/En-la-camiseta-de-Emer-Delina-Reforzar-el-liderazgo-de-las-mujeres-trabajadoras-para-resistir-al-poder-neoliberal-copia.jpg\")
<\/a>\"Des de Migrante Philippines no estem en contra que les persones migrin com a treballadores. S\u00ed que estem en contra de no poder trobar feina al nostre propi pa\u00eds\"
<\/pre>\n\n\n\n