\u00c9s setembre, i al poble de Missira, a la regi\u00f3 de Kindia, Guinea, les dones es bolquen en l'extracci\u00f3 i producci\u00f3 d'oli de palma. La temporada d'aquesta llavor dura quatre mesos a l'any, i durant aquest per\u00edode, viuen al dia de l'oli que venen els dissabtes al mat\u00ed al mercat m\u00e9s pr\u00f2xim. Durant la resta de mesos voldrien treballar altres produccions al camp, per\u00f2 no tenen suficientes llavors per plantar<\/strong>. El cacauet, l'alberg\u00ednia, l'ocra i el pebrot \u00e9s el que m\u00e9s reclamen. \u201cLes condicions de vida a Missira en concret i en general al pa\u00eds s\u00f3n molt dolentes, hi ha molt\u00edssima pobresa i no hi ha feina. Per aix\u00f2 molta gent jove se'n va a altres pa\u00efsos, per trobar feina i enviar diners a les seves fam\u00edlies\u201d, explica la Jenaba Sylla, una de les dones del poble implicada en la producci\u00f3 d'oli. \u201cGeneralment se'n van des de Guinea amb transport terrestre fins al Marroc o Maurit\u00e0nia, i despr\u00e9s pugen a les pasteres\u201d.<\/p>\n\n\n\n En ple focus medi\u00e0tic a l'arxip\u00e8lag canari per les desenes de barcasses que arriben amb persones a bord procedents de pa\u00efsos d'\u00c0frica Occidental, les persones que arriben de Guinea s\u00f3n cada vegada m\u00e9s, segons l'Organitzaci\u00f3 Internacional per a les Migracions (OIM<\/a>) i el centre de Cruz Blanca<\/a> de Las Palmas de Gran Canaria. A m\u00e9s, cada vegada hi ha m\u00e9s dones que emprenen la ruta migrat\u00f2ria, malgrat la multiplicitat de viol\u00e8ncies que se'ls afegeix pel simple fet de ser dones. Quin \u00e9s el context del pa\u00eds? Qu\u00e8 passa en l'origen i durant la ruta?<\/p>\n\n\n\n Guinea \u00e9s un pa\u00eds eminentment rural. Aproximadament el 62%<\/a> de la seva poblaci\u00f3 viu en zones rurals, les quals pateixen una marginalitzaci\u00f3 cr\u00f2nica per part dels governs. Hi ha esc\u00e0s o nul acc\u00e9s a l'aigua potable, no disposen de centres de salut ni d'escoles, i les carreteres que connecten amb altres municipis estan en molt mal estat. <\/p>\n\n\n\n Contr\u00e0riament a la pobresa que pateix la poblaci\u00f3, el pa\u00eds afric\u00e0 \u00e9s molt ric en minerals com l'or i la bauxita. Concretament, \u00e9s el segon pa\u00eds<\/a> del m\u00f3n amb major producci\u00f3 de bauxita a nivell mundial \u2014un recurs molt preuat per a l'extracci\u00f3 d'alumini\u2014<\/strong>, per\u00f2 la poblaci\u00f3 no rep res d'aquesta riquesa. Un exemple clar es troba al poble de Gangan, a la prefectura de Kindia: l'empresa russa Rusal<\/a> \u00e9s la propiet\u00e0ria de les mines de bauxita de la zona, i \u201cla gent que contracten per a treballar \u00e9s gent dels pa\u00efsos de les empreses i les seves subcontractacions, no gent local\u201d, assegura un dels portaveus del poble, vinculat a l'ONG local Sara. \u201cA m\u00e9s, les mateixes empreses tenen hivernacles a la zona i conreen menjar, com tom\u00e0quets i alberg\u00ednies, i ho venen a la gent local i ens treuen el treball i les llavors als propis residents\u201d. La sensaci\u00f3 general \u00e9s de crispaci\u00f3 i fastig. \u201cAquesta activitat extractivista genera un impacte molt gran a nivell ambiental, i repercuteix tamb\u00e9 sobre la nostra salut\u201d. D'altra banda, l'or, segon producte nacional d'exportaci\u00f3, tamb\u00e9 es troba en mans privades i estrangeres, com \u00e9s el cas de la Societat Ashanti Goldfield<\/a> (SAG), propietat en un 85% de AngloGold i un 15% del Govern de Guinea, qui controla la mina m\u00e9s important del pa\u00eds situada a la prefactura de Sigiri. <\/p>\n\n\n\n A conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquestes din\u00e0miques, extrapolables a la resta del pa\u00eds, es generen cada vegada m\u00e9s migracions de joves que no troben cap font d'ingressos. \u201cLa gent marxa per desesperan\u00e7a. Tot el que tenim s'ho emporten, i no ens deixen res. Ens fa m\u00e9s por la pobresa que el cam\u00ed migratori\u201d, apunta el mateix portaveu del poble Gangan. \u201cLes migracions de persones guineanes van comen\u00e7ar a ser m\u00e9s notables a partir de l'any 2010, per\u00f2 en aquell moment arribaven m\u00e9s al seu pa\u00eds de destinaci\u00f3 que ara\u201d, explica la coordinadora de Sara. <\/p>\n\n\n\n A Tougnifili, un altre poble rural guine\u00e0, matisen la sensaci\u00f3 de desemparament per part del Govern: \u201cal 2023, va haver-hi un incendi al poble que va cremar tots els camps de cultiu, i tamb\u00e9 algunes cases. El poc que ten\u00edem ho vam perdre, perqu\u00e8 ja no tenim ni escola, ni hospitals, ni aigua potable\u201d, explica Fatoumata, la matriarca del poble. De fet, l'\u00fanic aigua al qual tenen acc\u00e9s \u00e9s en un riu al costat del poble que est\u00e0 clarament contaminat. \u201cDiverses dones d'aqu\u00ed han perdut als seus fills mentre emprenien el cam\u00ed migratori. No som molts en Tougnifili, i molta joventut marxa\u201d.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n <\/p>\n\n\n\n La Mominatou i l'Aissatou tenen 30 anys. Ambdues viuen a Mamou, una ciutat situada en el centre-oest del pa\u00eds. Les condicions geogr\u00e0fiques i de comunicaci\u00f3 de Mamou amb la resta de regions del pa\u00eds i els seus confrontants la converteixen en el principal punt de sortida de les persones que migren des de Guinea. <\/p>\n\n\n\n Literalment, Mominatou significa \u2018filla sense pare\u2019. Va morir quan la seva mare encara estava embarassada d'ella. La Mominatou parla amb la veu baixa, trista i amb indignaci\u00f3. El 2016, despr\u00e9s de graduar-se en Lleng\u00fces Modernes a la universitat i de no trobar cap mena de feina, va emprendre el seu viatge migratori. Va marxar des de Mamou amb la seva cosina, que tamb\u00e9 ho volia donada la falta d'oportunitats. Van emprendre la ruta per carretera fins a Mali, i despr\u00e9s de creuar el pa\u00eds, van arribar a Alg\u00e8ria. Pocs dies despr\u00e9s, la policia algeriana les va empresonar. \u201cDurant quatre mesos nom\u00e9s vam viure violacions i vexacions. Els homes de la pres\u00f3 es posaven damunt nostre, sense cap pudor ni precauci\u00f3. Nom\u00e9s pens\u00e0vem a sobreviure. Quatre mesos m\u00e9s tard, ens van repatriar de tornada a Guinea\u201d.Durant quatre mesos nom\u00e9s vam viure violacions i vexacions<\/strong>. Els homes de la pres\u00f3 es posaven damunt nostre, sense cap pudor ni precauci\u00f3. Nom\u00e9s pens\u00e0vem a sobreviure. Quatre mesos m\u00e9s tard, ens van repatriar de tornada a Guinea\u201d. <\/p>\n\n\n\n Ara la Mominatou lidera una organitzaci\u00f3 que ella mateixa ha fundat per a sensibilitzar a noies i joves perqu\u00e8 no migrin. \u201cMalgrat no tenir res, despr\u00e9s del que vaig viure, mai tornaria a fer-ho\u201d, sent\u00e8ncia conven\u00e7uda. <\/p>\n\n\n\n L'Aissatou ho comparteix. Va estudiar Sociologia a la universitat de Lab\u00e9, una ciutat al centre oest del pa\u00eds. Despr\u00e9s d'acabar el grau i tampoc trobar treball, va emprendre la ruta al costat d'uns quants nois companys de classe. Si \u00e9s el cas, va seguir la ruta del desert del S\u00e0hara. \u201cA mi, els qui em van violar nit rere nit, eren els meus propis companys. Un darrere d'un altre. Primer va ser el grup amb el qual vaig emprendre la ruta, i despr\u00e9s, quan vaig aconseguir separar-me d'ells, em va passar el mateix amb un altre grup d'homes que em vaig trobar pel cam\u00ed. Quan vaig arribar a Alg\u00e8ria, una xarxa de tr\u00e0fic de persones em va fer xantatge, i a canvi de tenir una habitaci\u00f3 i menjar, em van obligar a prostituir-me. M\u00ednim cinc clients al dia\u201d. <\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de sis mesos, l'Aissatou es va escapar. Va trucar la seva mare perqu\u00e8 li envi\u00e9s diners, per\u00f2 li ho va negar: sabia que si li donava els diners, seguiria amb el seu viatge, confessa. \u201cEm trobava molt malament, estava malalta i estava segura que havia contret tot tipus infeccions de transmissi\u00f3 sexual. Per\u00f2 vaig poder escapar i marxar a Mali, i all\u00e0 vaig con\u00e8ixer a un \u2018\u00e0ngel\u2019\u201d \u2014Aix\u00ed denomina a la dona que la va ajudar, que va anomenar a la seva mare i la va conv\u00e8ncer perqu\u00e8 li envi\u00e9s diners per a la seva tornada\u2014. La probabilitat d'haver contret el VIH era una de les seves m\u00e0ximes preocupacions. Avui, l'Aissatou continua sense poder treballar, i diu que ja no li ve de gust fer res. \u201cNo tinc m\u00e9s forces\u201d.<\/p>\n\n\n\n Assegut al seu despatx i amb una foto del coronel Mamady Doumbouya, president de Guinea despr\u00e9s del cop d'estat de 2021; l'alcalde de Mamou, Alpha Bhourya Diallo, reconeix que la falta de possibilitats laborals, de cultius per sembrar i la poca industrialitzaci\u00f3 empenyen a moltes persones joves a anar-se'n<\/strong>. Per\u00f2, encara que no ho esmenti, tamb\u00e9 se sumen les m\u00faltiples viol\u00e8ncies de g\u00e8nere. A Guinea, el 95%<\/a> de dones pateixen la mutilaci\u00f3 genital femenina, i en 2021, el 47%<\/a> de dones (o nenes) es van casar abans de complir els 18 anys, moltes en matrimonis for\u00e7ats.<\/p>\n\n\n <\/p>\n\n\n\n A Gangan, a la prefactura de Kindia, ens trobem amb tres noies joven\u00edssimes: la Mama Adama, de 17 anys; la Maferin de 10; i la Mama Aissata de 11. Totes elles tenen clar que volen marxar, condemnades a la pobresa i sotmeses a viol\u00e8ncia. La Maferin malviu amb la seva mare al carrer, deambulen de poble en poble per a aconseguir una mica de diners i menjar, una vegada al dia, o cada dos. La Mama Aissata diu ser conscient que \u00e9s molt petita per a migrar, per\u00f2 assegura que vol marxa a Europa per a treballar i poder ajudar econ\u00f2micament a la seva mare. La Mama Adama, la m\u00e9s gran de les tres, explica que una de les seves amigues va marxar i que fa temps que no sap res d'ella: les \u00faltimes not\u00edcies que t\u00e9 \u00e9s de les tortures que va rebre a L\u00edbia. El seu \u2018somni\u2019 \u00e9s anar-se a Europa per a treballar de qualsevol cosa, menys de prostituta<\/strong>, matisa. <\/p>\n\n\n\n A trav\u00e9s de la ONG local Club des Amis du Monde<\/a>, que t\u00e9 incid\u00e8ncia en Mamou i altres zones rurals, assistim a una trobada amb una trentena de dones de Mamou, que han cedit a explicar les seves hist\u00f2ries i les dels seus fills: els que ja no estan i els que temen perdre. S\u00f3n dones de diverses edats, i relaten sense m\u00e9s embuts la hist\u00f2ria que les congrega a la trobada. <\/p>\n\n\n\n La Mariam \u00e9s mare de quatre nois, i explica que els quatre van emprendre la ruta. El primer que va marxarr, va morir durant el viatge en piragua, va sortir des del Marroc en barcassa i va morir al Mediterrani. El segon va saltar la tanca de la davantera sud d'Espanya a Melilla, per\u00f2 no sap res m\u00e9s des de llavors, no sap si est\u00e0 viu, ni si segueix a Espanya. El tercer est\u00e0 a Fran\u00e7a, i el quart a It\u00e0lia. Quan van marxar tots quatre estaven estudiant. <\/p>\n\n\n <\/p>\n\n\n\n La Fatoumata esclata a plorar abans d'articular paraula. \u201cEl meu fill va marxar per l'aigua quan tenia 16 anys. Va arribar a Alg\u00e8ria i una vegada all\u00e0, el van repatriar a Guinea. Per\u00f2 no es va donar per ven\u00e7ut i va tornar a marxar: aquesta segona vegada, entre uns quants van pagar un cotxe i van emprendre la ruta fins a Mali i Alg\u00e8ria. A Alg\u00e8ria, el cotxe va patir un accident, es va cremar i van morir tots. Eren 17\u201d. Els mateixos traficants que els havien ajudat a emprendre la ruta van ser qui van trucar les fam\u00edlies. <\/p>\n\n\n\n Aquests dos casos no s\u00f3n a\u00efllats. Totes les dones de la trobada comparteixen hist\u00f2ries amb molts punts en com\u00fa; fills que han migrat sent molt joves i, en molts casos, que mai van saber res m\u00e9s d'ells. \"\u201cMai he pogut dormir b\u00e9 des de llavors<\/strong>, i ja han passat anys. S\u00e9 que les coses s\u00f3n dif\u00edcils aqu\u00ed, per\u00f2 jo mai li diria al meu fill que migri perqu\u00e8 s\u00e9 el que hi ha darrere de la ruta\u201d. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 acudim a una trobada amb 15 nois, d'entre 19 i 23 anys, que actualment viuen a Mamou. Ells, a difer\u00e8ncia de Aissatou i Mominatou, han arribat a emprendre la ruta fins a sis vegades. L\u00edbia, el Marroc, el desert del S\u00e0hara, Mali, Alg\u00e8ria, Tun\u00edsia. Alguns coneixien amics que no havien tornat. Alguns es preparaven per a tornar a marxar. Gaireb\u00e9 tots ja ho havien intentat des dels 15 o 16 anys.\u201cA Guinea no hi ha treball. Si alg\u00fa em garant\u00eds que aqu\u00ed hi ha futur i que podrem tenir unes m\u00ednimes condicions de vida, jo em quedaria, no viatjo per gust<\/strong>\u201d, sent\u00e8ncia Ousmane. <\/p>\n\n\n <\/p>\n\n\n\n De les seves experi\u00e8ncies, Aly explica que en el seu cas, s'ha trobat molta viol\u00e8ncia per part de grups gihadistes i terroristes. \u201cEt peguen, et roben tot el que tens, et despullen i et posen tot el dia al sol enmig del desert del S\u00e0hara. Aix\u00f2 \u00e9s tortura\u201d. Les hist\u00f2ries de viol\u00e8ncies i vexacions s\u00f3n un denominador com\u00fa. \u201cLes dones tamb\u00e9 reben molta viol\u00e8ncia\u201d, diu Moriba. Youseff confessa que en alguna ocasi\u00f3 durant el cam\u00ed s'ha fet passar pel nuvi d'alguna noia per a \u2018protegir-la\u2019 de m\u00faltiples viol\u00e8ncies. \u201c\u00c9s una esp\u00e8cie d'eina de protecci\u00f3 durant els processos migratoris de les dones\u201d.<\/p>\n\n\n\n El rebombori arriba en preguntar si amb el canvi de Govern arran del cop d'estat, la situaci\u00f3 ha anat a millor o pitjor. \u201cEn temps de Alpha Cond\u00e9 hi havia una mica m\u00e9s de diners i es movia, per\u00f2 ara ja no. Ja pots treballar i treballar que no veur\u00e0s gens de diners\u201d.<\/p>\n\n\n\n Tots ells van tornar a Guinea perqu\u00e8 la OIM es va encarregar d'executar les ordres de repatriaci\u00f3<\/strong> \u2014encara que molts tenen al cap tornar a anar-se'n\u2014. L'opini\u00f3 de tots ells \u00e9s la mateixa: \u201cquan ens repatrien fan moltes promeses que mai es compleixen. Diuen que ens donaran una mica de diners per a ajudar-nos a cobrir les necessitats b\u00e0siques, i aquests diners mai arriben i ho esperem durant anys; ens donen diplomes de formacions de tres mesos que no estan validats per ning\u00fa i no ens serveixen per a res. \u00c9s un ab\u00fas total de poder\u201d.<\/p>\n\n\n\n En els \u00faltims dies, el focus medi\u00e0tic i pol\u00edtic ha tornat a fixar la vista en l'arxip\u00e8lag canari amb la creixent arribada de pirag\u00fces<\/a>, i part de l'\u00c0frica Occidental, amb motiu de la anomenada \u201cgira africana<\/a>\u201d del president del Govern Pedro S\u00e1nchez pel Senegal, G\u00e0mbia i Maurit\u00e0nia i la voluntat de \u2018ordenar\u2019 el flux migratori. Una vegada m\u00e9s, s'ha tornat a posar l'accent a combatre les m\u00e0fies que ajuden aquestes persones a migrar, \u201cxarxes criminals que trafiquen amb \u00e9ssers humans\u201d, com ha assenyalat el cap de l'Executiu, a enfortir les fronteres i, a m\u00e9s en aquesta ocasi\u00f3, al retorn de les persones \u201cil\u00b7legals\u201d que viuen a Espanya. <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/una-madre-y-su-hijo-recogen-las-semillas-para-hacer-el-aceite-de-palma-scaled.jpg\")
<\/a>Ruralitat i espoli sota el llindar de la pobresa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\"La gente se va por desesperanza. Todo lo que tenemos se lo llevan, y no nos dejan nada. Nos da m\u00e1s miedo la pobreza que el camino migratorio\"
<\/pre>\n\n\n\n<\/a>La ruta en femen\u00ed<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\"Cuando llegu\u00e9 a Argelia, una red de trata de personas me chantaje\u00f3, y a cambio de tener una habitaci\u00f3n y comida, me obligaron a prostituirme\"
<\/pre>\n\n\n\n<\/a>Les que es queden<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Totes les dones de la trobada comparteixen hist\u00f2ries amb molts punts en com\u00fa; fills que han migrat sent molt joves i, en molts casos, que mai van saber res m\u00e9s d'ells
<\/pre>\n\n\n\n<\/a>Marxar una vegada i una altra<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/a>\"En tiempos de Alpha Cond\u00e9 hab\u00eda algo m\u00e1s de dinero y se mov\u00eda, pero ahora ya no. Ya puedes trabajar y trabajar que no ver\u00e1s nada de dinero\"
<\/pre>\n\n\n\n