{"id":7406,"date":"2024-08-19T06:00:00","date_gmt":"2024-08-19T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=7406"},"modified":"2024-10-19T19:16:12","modified_gmt":"2024-10-19T19:16:12","slug":"maternar-en-combate","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/maternar-en-combate\/","title":{"rendered":"Maternar en combat"},"content":{"rendered":"

Mentre formaven part de les FARC-EP, la Dianis i la Cristina van tenir als seus fills, que van entregar <\/em>a les poques setmanes de n\u00e9ixer<\/h2>\n\n\n\n

Medell\u00edn, Col\u00f2mbia <\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

Mentre col\u00b7loca motxilles i pantalons de muntanya en les prestatgeries, la Dianis explica que fa poc m\u00e9s d'un any i mig que va arribar a Medell\u00edn. La Dianis -nom fictici- \u00e9s una dona colombiana signant de pau que va haver de migrar del camp a la ciutat per motius de seguretat. \u201cTinc la determinaci\u00f3 que soc forta, de cor humil, per\u00f2 forta\u201d, assegura. Des de finals del 2022, la capital del departament muntanyenc d'Antioquia \u00e9s la seva nova llar.<\/p>\n\n\n\n

A Col\u00f2mbia, ser signant de pau significa haver format part de les FARC-EP (Forces Armades Revolucion\u00e0ries de Col\u00f2mbia \u2013 Ex\u00e8rcit del Poble), i tamb\u00e9 significa haver-se<\/strong> comprom\u00e8s a deixar les armes, a reincorporar-se a la vida civil i a treballar per a la construcci\u00f3 de pau al pa\u00eds<\/strong>. Aix\u00ed i tot, per motius de seguretat i per evitar el doble estigma que li recau, per ser dona i ser signant, la Dianis assegura que el seu nou ve\u00efnat no sap res sobre la seva vida actual ni passada.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que hagin passat ja m\u00e9s de set anys des de la signatura dels Acords de Pau, la persecuci\u00f3 i viol\u00e8ncies contra les persones signants i lideratges socials encara perduren. Nom\u00e9s entre el 27 de desembre de 2023 i el 26 de mar\u00e7 de 2024, l' Oficina de Coordinaci\u00f3 d'Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides<\/a> (OCHA) va documentar<\/a> el despla\u00e7ament for\u00e7at de 14.365 persones defensores dels drets humans i l\u00edders socials<\/strong>. A m\u00e9s, la inseguretat va ser particularment greu al departament d'Antioquia, entre d'altres.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Resisteix. Pintada a l'interior de la Casa de la Reincorporaci\u00f3n de Medell\u00edn, situada al barri de Betlem. | Anna Enrech<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Un dels pocs llocs que la Dianis freq\u00fcenta di\u00e0riament amb tranquil\u00b7litat \u00e9s la Casa de la Reincorporaci\u00f3n de Medell\u00edn<\/strong>, al barri de Betlem. \u00c9s un dels punts de trobada de persones signants de pau a la ciutat, i per la Dianis, tamb\u00e9 \u00e9s un espai segur. De fet, les prestatgeries que ordena mentre contesta a les preguntes s\u00f3n les del Mercado de Mujeres Construyendo Paz<\/a>, situat a la mateixa Casa de la Reincorporaci\u00f3n. Treballa com a promotora de vendes del Mercado, un projecte impulsat per m\u00e9s de 30 dones signants on venen productes -com motxilles, roba, mel o caf\u00e8- elaborats per cooperatives impulsades per altres persones tamb\u00e9 signants de pau.<\/p>\n\n\n\n

Amb la dissoluci\u00f3 de les FARC-EP, la Dianis se'n va anar a l' Espacio Territorial de Capacitaci\u00f3n y Reincorporaci\u00f3n<\/a> (ETCR) d'Ituango, un altre municipi al mateix departament d'Antioquia, on va fer la seva reincorporaci\u00f3 a la vida civil. D'all\u00ed se'n va anar a treballar en el seu projecte productiu de caf\u00e8 a una altra zona rural, i passat un temps, la Missi\u00f3 de Verificaci\u00f3 de l'ONU a Col\u00f2mbia<\/a> la va ajudar a traslladar-se a Medell\u00edn per motius de seguretat. <\/p>\n\n\n\n

Entre el 27 de desembre de 2023 i el 26 de mar\u00e7 de 2024, es va documentar el despla\u00e7ament for\u00e7at de 14.365 persones defensores dels drets humans i lideratges socials
<\/pre>\n\n\n\n
\u201cQuan era jove, el municipi en el qual jo vivia era molt agitat per la viol\u00e8ncia\u201d, comen\u00e7a la Dianis. \u201cEls joves de llavors sent\u00edem que hav\u00edem de prendre una determinaci\u00f3: tots coneix\u00edem familiars que havien estat assassinats pels paramilitars o altres grups armats<\/strong>. En aquell moment, jo era activista a la Joventut Comunista Colombiana<\/a> (JUC), i tamb\u00e9 van comen\u00e7ar a matar als l\u00edders i a qui participava amb la JUC. Vaig veure que no est\u00e0vem segurs, i vaig decidir anar-me'n i ingressar a les FARC-EP. A vegades em pregunten si vaig ser obligada a ingressar-hi, i us asseguro que no. Vaig anar-hi perqu\u00e8 em va n\u00e9ixer, perqu\u00e8 vaig ser conscient de com estava el pa\u00eds, de la viol\u00e8ncia que hi havia i que ens estaven matant\u201d.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Ser mare a la guerrilla<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Amb la Dianis, la Cristina tamb\u00e9 \u00e9s signant de pau, forma part del Mercado de Mujeres i s\u00f3n companyes a la Casa de la Reincorporaci\u00f3n. En el seu cas, es va despla\u00e7ar a la ciutat per buscar feina: a m\u00e9s d'estar al Mercado, tamb\u00e9 treballa amb la Federaci\u00f3n de Econom\u00eda Solidaria Efra\u00edn Guzm\u00e1n<\/a> i amb el Partido Comunes<\/a> com a delegada de g\u00e8nere a Antioquia. El seu proc\u00e9s de reincorporaci\u00f3 el va fer a l' ETCR La Plancha<\/a>a Anor\u00ed, tamb\u00e9 a Antioquia.<\/p>\n\n\n\n
Tant la Dianis com la Cristina asseguren que, \u201cper motius de seguretat i de comprom\u00eds\u201d, ning\u00fa podia sortir de les FARC-EP, tampoc per criar a un fill. Segons la Cristina, \u201cquan entraves a les FARC-EP, ja sabies que no podies anar-te'n. Ten\u00edem la consci\u00e8ncia que lluit\u00e0vem pel poble i per a aconseguir un canvi, contra les injust\u00edcies. Una podia desertar, per\u00f2 sabent que posava en perill al seu voltant i a la seva fam\u00edlia\u201d. Quan l'embar\u00e0s d'alguna guerrillera estava avan\u00e7at -continua explicant-, se n'anava a tenir al seu fill en algun lloc segur, i al cap de poc el lliurava i tornava a les files. \u201cEntregar<\/em> significa que dones el teu fill a alg\u00fa perqu\u00e8 el cuidi<\/strong>. Jo vaig tenir al meu fill amb 22 anys, i el vaig entregar a la meva mare quan ell tenia dos mesos i mig. No em vaig retrobar amb ell fins que es van dissoldre les FARC-EP\u201d.<\/p>\n\n\n\n
\"Quan entraves a les FARC-EP, ja sabies que no podies anar-te'n. Ten\u00edem la consci\u00e8ncia que lluit\u00e0vem pel poble i per a aconseguir un canvi, contra les injust\u00edcies\"<\/pre>\n\n\n\n
La Dianis tamb\u00e9 va tenir als seus dos fills mentre estava a les files. Primer una nena, que ara t\u00e9 30 anys. La va tenir quan era molt jove, i la va entregar a la seva mare perqu\u00e8 la cuid\u00e9s quan tenia un mes de vida. Al cap d'uns anys va tenir un nen, que ara t\u00e9 16 anys. \u201cEl seu pare va morir en combat, ell tamb\u00e9 era part de les FARC-EP. Ara soc cap de fam\u00edlia sola aqu\u00ed a Medell\u00edn\u201d. <\/p>\n\n\n\n
Segons la seva experi\u00e8ncia i la d'altres companyes properes, \u201cla sensaci\u00f3 \u00e9s que la gent que no coneix el nostre proc\u00e9s ens estigmatitza, perqu\u00e8 no arriben a dimensionar la situaci\u00f3 des d'una lectura superficial\u201d, asseguren. \u201cMolta gent no ent\u00e9n el dif\u00edcil que va ser per nosaltres lliurar als nostres fills. Va ser molt dolor\u00f3s, per\u00f2 sab\u00edem que sortir era una opci\u00f3 pitjor\u201d, comparteix la Cristina. \u201cA qui li cap al cap que dins d'un ex\u00e8rcit una pugui tenir fam\u00edlia? All\u00ed dins existeixen tots els perills, per aix\u00f2 la insist\u00e8ncia al reglament de la guerrilla. Van sorgir moltes coses en el transcurs de la creaci\u00f3 de les FARC-EP fins al desistiment d'armes. Va haver-hi una \u00e8poca, quan es va aguditzar la guerra contra les FARC-EP, que les dones que s'apartaven un temps de les files per a tenir als seus fills, els paramilitars i l'ex\u00e8rcit les capturaven, les mataven, les desapareixien\u2026<\/strong> Llavors es plantejava m\u00e9s l'avortament. Es creuaven molts sentiments\u201d.
<\/p>\n\n\n
\n
\"\"
La Cristina \u00e9s signant de pau i treballa al Mercado de Mujeres amb la Dianis. A m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s la delegada de g\u00e8nere del Partido Comunes a Antioquia<\/em>. | Anna Enrech<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
\u201cI tamb\u00e9 va ser dur el despr\u00e9s\u201d -segueix la Cristina a la Casa de la Reincorporaci\u00f3n-. \u201cSortir de l'organitzaci\u00f3, reincorporar-nos a la vida civil i que els nostres fills ja fossin majors. Evidentment, l'afecte el tenen cap a qui els ha criat i no cap a la mare. Jo em vaig tornar a reunir amb el meu fill que ell ja tenia 14 anys\u201d<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
Mentre la Dianis estava embarassada, assegura que ella \u201crantzava, feia gu\u00e0rdies\u2026 No em va afectar en les tasques que podia desenvolupar a la muntanya, i estava b\u00e9\u201d. Entre la nost\u00e0lgia i la serietat, explica que el que m\u00e9s la va afectar a ella va ser haver d'anar-se'n un temps fora per a tenir al beb\u00e8. \u201cT'explico que fins i tot vaig plorar, em va generar molta tristesa, perqu\u00e8 jo estava molt aferrada a ser part d'aquest grup, i quan \u00e9rem all\u00e0 tots \u00e9rem una fam\u00edlia, i encara continuem sent-ho. Si a un company li passa alguna cosa el sentim com si fos un germ\u00e0\u201d.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Dona firmant: doble estigma<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
La Cristina segueix: \u201cla maternitat a la guerrilla no estava ben vista per la societat pel desconeixement de les realitats que nosaltres viv\u00edem. Malgrat estar a la guerrilla, moltes dones tamb\u00e9 vol\u00edem tenir fills, perqu\u00e8 tamb\u00e9 som humanes i a moltes ens neix. Moltes d'altres van rebre estigma quan van decidir ser mares despr\u00e9s dels Acords ja fora de la guerrilla. Deien: \u2018ai les signants ja comencen a parir fills\u2019, com si nosaltres no pogu\u00e9ssim tenir fills, era mal vist\u201d. <\/p>\n\n\n\n
\"Molta gent no ent\u00e9n el dif\u00edcil que va ser per a nosaltres entregar als nostres fills. Va ser molt dolor\u00f3s, per\u00f2 sab\u00edem que sortir era una opci\u00f3 pitjor\"<\/pre>\n\n\n\n
Ambas coinciden en que, al se\u00f1alamiento que les acompa\u00f1a por haber sido parte de las FARC-EP y de ser firmantes de paz, a las mujeres se les suma la cuesti\u00f3n de g\u00e9nero. Sin tenerlo que pensar dos veces, responden con contundencia que esta doble vara les recae como un doble estigma d\u00eda a d\u00eda. Seg\u00fan Dianis, por el hecho de ser mujer y firmante \u201cs\u00ed recibimos m\u00e1s violencia machista. De hecho, dir\u00eda que ya nos ha pasado. Desde el Mercado de Mujeres hemos ido a ferias a vender productos y a muchas nos han increpado, m\u00e1s que a los hombres. Y tambi\u00e9n se nos discrimina en otros espacios, por ejemplo en el mercado laboral\u201d, sigue. \u201cFui a una entrevista de trabajo y el se\u00f1or que me atendi\u00f3 se qued\u00f3 mirando mi hoja de vida, y me dijo: \u2018ya te llamaremos\u2019. Ten\u00eda claro que no me llamar\u00edan, porque ya vio que durante unos a\u00f1os estaba vac\u00edo. Sabemos que no nos dan trabajos por ser firmantes. No hay oportunidad para nosotras. Quedamos siempre a la espera de todo\u201d. <\/p>\n\n\n\n
\u201c<\/em>Sabem que les dones s\u00f3n discriminades, s\u00f3n assetjades, s\u00f3n maltractades f\u00edsica i moralment. I per ser signants de pau i haver tingut un fusell a la m\u00e0, doncs encara m\u00e9s<\/strong>. Pero entre nosotras, entre mujeres firmantes y tambi\u00e9n no firmantes, entre organizaciones de mujeres, s\u00ed que nos relacionamos. Hemos creado espacios donde poder ir, hablar e intercambiar las diferentes luchas que hemos tenido y que seguimos construyendo\u201d, concluye Cristina.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mientras formaban parte de las FARC-EP, Dianis y Cristina tuvieron a sus hijos, que entregaron a las pocas semanas de nacer Medell\u00edn, Colombia Mientras coloca mochilas y pantalones de monta\u00f1a en las estanter\u00edas, Dianis explica que hace poco m\u00e1s de un a\u00f1o y medio que lleg\u00f3 a Medell\u00edn. Dianis -nombre ficticio- es una mujer colombiana […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":7412,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[30],"class_list":["post-7406","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-america-latina"],"acf":[],"authors":[{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7406"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7406\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7412"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7406"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=7406"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=7406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}