La Guadalupe Z\u00e1yago Lira, nascuda a la comunitat d'Alpuyeca, Morelos (M\u00e8xic), es descriu a si mateixa com a dona ind\u00edgena<\/strong>, comunicadora comunit\u00e0ria<\/strong>, defensora del territori i mestra de l'escola prim\u00e0ria<\/strong>. Va iniciar el seu activisme defensant els drets ambientals de la seva comunitat i va continuar lluitant des de la pedagogia comunit\u00e0ria despr\u00e9s de fundar l'escola 'Prim\u00e0ria 17 d'abril de 1869', on promou encara avui una educaci\u00f3 basada en la cultura i els sabers locals. <\/p>\n\n\n\n En un context<\/a> en el qual el narcotr\u00e0fic intenta prendre el control pol\u00edtic de l'Estat<\/strong>, M\u00e8xic ha viscut una escalada de la viol\u00e8ncia en el per\u00edode anterior a les eleccions del passat 2 de juny, durant el qual la Guadalupe va rebre nombroses amenaces. Per aix\u00f2 ens trobem amb ella a Barcelona, des d'on dona a con\u00e8ixer el seu activisme internacionalment mentre descansa lluny de les amenaces en el marc del programa d' acollida temporal d'activistes de Taula per M\u00e8xic<\/a>.<\/p>\n\n\n\n La Guadalupe ens parla de la pedagogia com a pol\u00edtica i com a arma que pot aconseguir canvis estructurals lluitant des de la quotidianitat i a escala local. La seva feina \u00e9s un exemple esperan\u00e7ador d'activisme comunitari que demostra el poder de transformaci\u00f3 de la lluita des de l'esfera de les cures. <\/p>\n\n\n\n Com vas comen\u00e7ar a fer activisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Al meu poble vam tenir una lluita pel tancament d'una deixalleria propera que portava m\u00e9s de 30 anys rebent sense control escombraries hospital\u00e0ries, industrials i dom\u00e8stiques de cinc municipis. Van augmentar molt\u00edssim les morts per c\u00e0ncer a la comunitat i, sense con\u00e8ixer de lixiviats, toxicitat ni res, el primer que vam pensar va ser que potser la deixalleria n\u2019era la causa. Amb aquesta hip\u00f2tesi, vam demanar al govern que deix\u00e9s de dipositar escombraries aqu\u00ed. <\/p>\n\n\n\n Ens va costar molt d'esfor\u00e7, per\u00f2 vam aconseguir el tancament. En aquest proc\u00e9s ens vam trobar amb preguntes com \"On llen\u00e7arem les escombraries que fins i tot nosaltres generem?\" Llavors, vam comen\u00e7ar a desenvolupar tot un projecte d'escombraries zero amb la comunitat. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s a dir, que d'una lluita concreta vau derivar cap a una cultura m\u00e9s \u00e0mplia d'organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, vam desenvolupar tot un projecte d'escombraries zero. Vam crear una vaixella comunit\u00e0ria que es passava de casa a casa per a reduir el material d'un sol \u00fas a les festes. Tamb\u00e9 ens vam dedicar a fer composta a cada casa. Vam elaborar un dec\u00e0leg en assemblea comunit\u00e0ria, i un dels principis era que tothom port\u00e9s bosses i tuppers al mercat per evitar l'\u00fas de pl\u00e0stics. Aix\u00ed ens vam adonar que era possible reduir les escombraries.<\/p>\n\n\n\n Quina reacci\u00f3 van tenir les administracions davant aquesta organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El govern local va reaccionar amb gran hostilitat. Volien portar una empresa minera i una planta de valoritzaci\u00f3 d'escombraries a la nostra zona i sabien que la nostra creixent organitzaci\u00f3 pol\u00edtica ho impediria. Per aix\u00f2, la seva estrat\u00e8gia va ser trencar el nostre teixit social. Ens van expropiar la terra i la van donar a Antorcha Campesina<\/a>, un grup paramilitar associat al Partido Revolucionario Institucional<\/a> , el partit en el poder en aquell temps.<\/p>\n\n\n\n Vam resistir als paramilitars tancant escoles i el centre de salut per a ells. Quan van veure que no podien amb nosaltres, van incorporar el crim organitzat. Van ocupar els nostres carrers i les amenaces van comen\u00e7ar a multiplicar-se. A partir d'aqu\u00ed ja va ser molt m\u00e9s dif\u00edcil continuar amb la nostra lluita tal com era abans. <\/p>\n\n\n\n Vas rebre amenaces personalment?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En l'\u00e8poca de la lluita pel tancament de la deixalleria, l'Assemblea Comunit\u00e0ria -la nostra m\u00e0xima autoritat-, m'havia nomenat a mi per a dirigir el moviment. Aix\u00ed que vaig ser una de les primeres en el punt de mira, vaig rebre diverses amenaces de mort. M\u00e9s endavant, em van acomiadar com a mestra. Gr\u00e0cies a la mobilitzaci\u00f3 de la comunitat, em van restituir la pla\u00e7a, per\u00f2 em van enviar a fundar una nova escola. Ells ho veien com un c\u00e0stig, per\u00f2 per a mi va ser una oportunitat. <\/p>\n\n\n\n En aquest moment es creuen la teva carrera com a activista amb la teva professi\u00f3 com a mestra. <\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed. Jo ja feia coses anteriorment, per\u00f2 va ser en el moment de fundar l'escola quan vam comen\u00e7ar a crear un projecte educatiu m\u00e9s fort.<\/p>\n\n\n\n Des de l'arribada del crim organitzat, ja no pod\u00edem apar\u00e8ixer organitzant a la gent al poble, era massa perill\u00f3s, aix\u00ed que dins de l'escola vam comen\u00e7ar a treballar en projectes per a la comunitat: l'hort escolar i la composta escolar, i vam lluitar pel menjador i per noves aules. F\u00e8iem demandes en nom dels drets de les inf\u00e0ncies, per\u00f2 en realitat, darrere hi havia tota l'organitzaci\u00f3 de les dones de la comunitat.<\/p>\n\n\n\n L'escola es va convertir en un espai de trobada i organitzaci\u00f3, on planej\u00e0vem estrat\u00e8gies, discut\u00edem necessitats i busc\u00e0vem solucions col\u00b7lectives. No pod\u00edem fer assemblees comunit\u00e0ries al poble, per\u00f2 s\u00ed que pod\u00edem fer assemblees de pares i mares i assemblees escolars amb les inf\u00e0ncies. S\u00f3n conceptes presents en teories pedag\u00f2giques, com la pedagogia de l'alliberament de Freire, Waldorf i Freinet, aix\u00ed que no ens podien dir res. I aix\u00ed vam transformar l'escola en un projecte pol\u00edtic-pedag\u00f2gic, on les inf\u00e0ncies i les fam\u00edlies participaven en la presa de decisions, reflectint la vida comunit\u00e0ria i pol\u00edtica de la nostra lluita.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed que la pedagogia per a tu tamb\u00e9 \u00e9s pol\u00edtica. <\/strong><\/p>\n\n\n\n La gesti\u00f3 del govern federal, que ens contracta com a mestres, pret\u00e9n que siguem treballadores simplement encarregades de donar un servei. Per\u00f2 les mestres no podem treballar al marge de la vida pol\u00edtica d'un pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Jo, com a membre de la mateixa comunitat Alpuyeca, on treballo, interactuant el dia a dia amb els nens, les nenes i les mares de la comunitat, veient el contrast entre les seves vides quotidianes al carrer i les regles que imposa l'escola p\u00fablica, escoltant les seves hist\u00f2ries de viol\u00e8ncia, segrestos i assassinats, vaig entendre que l'educaci\u00f3 no es pot veure nom\u00e9s com un servei, sin\u00f3 que \u00e9s un dret comunitari. S\u00f3n aquestes experi\u00e8ncies quotidianes les que em van ensenyar que el fet educatiu \u00e9s eminentment social i pol\u00edtic. <\/p>\n\n\n Per aix\u00f2, nosaltres no pensem en l'escola com un espai a\u00efllat, sin\u00f3 com una comunitat. Una comunitat escolar est\u00e0 integrada per mestres, mares i pares, inf\u00e0ncies, autoritats locals, autoritats educatives, les companyes que participen en la neteja de l'escola i tots els membres que interactuen en l'\u00e0mbit educatiu. Una comunitat escolar ha de treballar unida per abordar i transformar la realitat social en la qual existeix. <\/p>\n\n\n\n Un exemple d'aquesta permeabilitat entre escola i comunitat \u00e9s el projecte de Tekuan Radio.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Tekuan Radio<\/a> s'ha convertit en un espai crucial per a l'organitzaci\u00f3 i la resist\u00e8ncia a Alpuyeca. El crim organitzat t\u00e9 controlats els nostres carrers, per\u00f2 no l'aire. A trav\u00e9s de la r\u00e0dio, podem organitzar-nos, comunicar-nos, compartir informaci\u00f3 i mantenir unides a les persones. Com que \u00e9s la r\u00e0dio de l'escola, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que la identifiquin oficialment com un espai d'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica. A m\u00e9s, ofereix una activitat atractiva per als adolescents i joves i els mant\u00e9 allunyats dels carrers on el crim organitzat busca sempre nois sols per a reclutar-los.<\/p>\n\n\n\n El projecte de l'escola \u00e9s un projecte liderat per dones. En quin sentit es podria dir que hi ha una l\u00f2gica de g\u00e8nere darrere del vostre activisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El projecte escolar es basa en els nostres valors comunitaris ancestrals i per tant \u00e9s essencialment feminista. Hist\u00f2ricament, a la nostra comunitat origin\u00e0ria, homes i dones compartien rols equitatius, per\u00f2 l'arribada dels colonitzadors va imposar una divisi\u00f3 r\u00edgida que va relegar a les dones. En resposta, hem adoptat una visi\u00f3 feminista que reafirma la import\u00e0ncia de la col\u00b7laboraci\u00f3 i la igualtat, i que tamb\u00e9 enfronta la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n Nuestra escuela se ha convertido en un espacio seguro y de apoyo para las madres de la comunidad que sufren violencia de g\u00e9nero. Trabajamos para empoderar a las mujeres para, que se liberen de situaciones abusivas. Tambi\u00e9n hemos observado mejoras significativas en el comportamiento de los ni\u00f1os al trabajar con sus madres, creando un entorno de cuidado y solidaridad. La l\u00f3gica de g\u00e9nero en nuestro activismo no solo promueve la igualdad y la colaboraci\u00f3n, sino que tambi\u00e9n combate la violencia estructural, aline\u00e1ndose con nuestras tradiciones ancestrales de equidad y justicia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n I a nivell pr\u00f2piament pedag\u00f2gic, tamb\u00e9 vau aplicar una perspectiva pol\u00edtica al pla d'estudis? <\/strong><\/p>\n\n\n\n Vam adaptar el programa educatiu a la realitat social de la nostra comunitat ind\u00edgena mitjan\u00e7ant una pedagogia situada. Aix\u00f2 implica basar-nos en el que els nens i nenes ja porten de casa: una vida i una mem\u00f2ria hist\u00f2rica comunit\u00e0ria. La nostra comunitat ha viscut en lluita constant, des de l'\u00e8poca colonial fins a la Revoluci\u00f3 i m\u00e9s recentment, per la qual cosa hem desenvolupat una traject\u00f2ria de resist\u00e8ncia ancestral. Per aix\u00f2 treballem en la recuperaci\u00f3 dels coneixements ancestrals.<\/p>\n\n\n\n Tractem de seguir el pla i programes oficials, per\u00f2 des de la nostra pedagogia situada. Per exemple, quan el pla indicava que les inf\u00e0ncies havien d'escriure cartes, f\u00e8iem que escrivissin a referents revolucionaris com Emiliano Zapata. Tamb\u00e9 organitz\u00e0vem activitats com \u2018La hist\u00f2ria cobra vida\u2019, on els nens i nenes representaven esdeveniments hist\u00f2rics revolucionaris a la comunitat, involucrant als habitants. Aquestes activitats enforteixen la identitat i el sentit de pertinen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n Adem\u00e1s, ante el contexto de violencia que enfrentan, donde las infancias a menudo llegan a la escuela sin comer, con sue\u00f1o debido a tiroteos, o afectados por la desaparici\u00f3n o asesinato de familiares, hemos tenido que adaptar nuestro enfoque. La educaci\u00f3n se convierte en un proceso vivo, donde escuchamos y atendemos las necesidades emocionales y sociales de las infancias.\u00a0<\/p>\n\n\n\n A tot aix\u00f2, est\u00e0veu treballant en el marc d'una escola p\u00fablica. Com van reaccionar les institucions del sistema educatiu nacional?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La pol\u00edtica educativa que l'Estat havia vingut implementant per m\u00e9s de 80 anys \u00f2bviament no contemplava les necessitats espec\u00edfiques de les comunitats ni la possibilitat de fer pedagogia situada. Per\u00f2 amb l'arribada del govern de la 4a transformaci\u00f3 de L\u00f3pez Obrador, va comen\u00e7ar a millorar una mica la situaci\u00f3. Van comen\u00e7ar a treballar per a impulsar un nou model pedag\u00f2gic que es diu La Nueva Escuela Mexicana<\/a> que impulsa la recuperaci\u00f3 de les comunitats escolars a partir dels coneixements ancestrals, i valorar les lleng\u00fces origin\u00e0ries, que \u00e9s feina que nosaltres ja f\u00e8iem des de la creaci\u00f3 de la nostra escola. Al mateix temps, tamb\u00e9 van desplegar una recerca per part del Consejo Nacional de Humanidades Ciencias y Tecnologias<\/a> (Conhacyt) a la nostra escola per a documentar les nostres pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques, cosa que ens va legitimar molt\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n Aquesta pol\u00edtica reflecteix un avan\u00e7, per\u00f2 continua havent-hi desafiaments. Per exemple, no s'ha resolt la falta de recursos i organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria en moltes regions. Sense l'exist\u00e8ncia d'una comunitat local organitzada, com la nostra, \u00e9s dif\u00edcil que es faci realitat un projecte com aquest. <\/p>\n\n\n\n Hi ha m\u00e9s esperances amb el nou govern de Claudia Sheinbaum?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Crec que s\u00ed que hi ha una mica d'esperan\u00e7a, per\u00f2 no crec que la nova presidenta vagi a impulsar un canvi pel fet de ser Claudia Sheinbaum o pel fet de ser dona o ser feminista. Crec que es veur\u00e0 obligada avan\u00e7ar fent pol\u00edtiques p\u00fabliques que tinguin impacte en la societat civil, en l'\u00e0mbit educatiu, en salut, fent suport al camp, perqu\u00e8 si no perdr\u00e0 el seu electorat de cara a les eleccions del 2030. Durant el govern de L\u00f3pez Obrador la dreta ha assaltat molt a Morena<\/a> i el partit ha perdut la confian\u00e7a de les bases, dels moviments socials. I ara estan treballant per recuperar aquests suports. Per exemple, l'elecci\u00f3 de la candidata per la Ciutat de M\u00e8xic, Clara Brugada, que t\u00e9 molt bona fama entre les bases per tota la seva traject\u00f2ria, \u00e9s clarament una estrat\u00e8gia en aquest sentit.<\/p>\n\n\n\n I ara, despr\u00e9s d'haver passat uns mesos a Espanya fent activisme internacional, quins aprenentatges t'emportes? Quins plans de futur tens per a la lluita de la teva comunitat?<\/strong><\/p>\n\n\n\nM\u00e8xic ha viscut una escalada de la viol\u00e8ncia en el per\u00edode anterior a les eleccions del passat 2 de juny<\/pre>\n\n\n\n
\"Ens van expropiar la terra i la van donar a Antorcha Campesina, un grup paramilitar associat al Partido Revolucionario Institucional (PRI)\"<\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/guadalupe-2-1024x580.jpg\")
\"El crim organitzat t\u00e9 controlats els nostres carrers, per\u00f2 no l'aire. A trav\u00e9s de la r\u00e0dio, podem organitzar-nos, comunicar-nos, compartir informaci\u00f3 i mantenir unides a les persones\"<\/pre>\n\n\n\n
\"La nostra comunitat ha viscut en lluita constant, des de l'\u00e8poca colonial fins a la Revoluci\u00f3 i m\u00e9s recentment, per la qual cosa hem desenvolupat una traject\u00f2ria de resist\u00e8ncia ancestral\"<\/pre>\n\n\n\n