{"id":6739,"date":"2024-05-22T06:00:00","date_gmt":"2024-05-22T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=6739"},"modified":"2024-12-16T14:19:25","modified_gmt":"2024-12-16T14:19:25","slug":"las-venas-aun-abiertas-de-el-estor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/las-venas-aun-abiertas-de-el-estor\/","title":{"rendered":"Les venes encara obertes de l'Estor"},"content":{"rendered":"

A Guatemala, un dels pa\u00efsos m\u00e9s perillosos del m\u00f3n per a ser defensora de drets humans, l\u00edders i lideresses ind\u00edgenes arrisquen les seves vides per defensar el territori. A la vall del Polochic, empreses extractivistes, el crim organitzat i un estat corrupte dominen el paisatge.<\/h2>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Guatemala <\/sub><\/em> <\/p>\n\n\n\n

La Maria encara recorda el dia en qu\u00e8 van arribar els soldats. Anaven acompanyats de centenars d'antiavalots de la Policia Nacional Civil. Era un mat\u00ed calor\u00f3s d'octubre de 2021. El dia anterior, el president Alejandro Giammattei, a petici\u00f3 de 'l'empresa', havia signat el decret que declarava l'estat de setge al municipi. Per a molta gent, aquest dia van comen\u00e7ar les detencions, els escorcolls als seus domicilis, la criminalitzaci\u00f3 i la persecuci\u00f3. Algunes de les persones defensores de drets humans van haver de fugir a les muntanyes. Temien ser capturades, o pitjor, que les assassinessin. <\/p>\n\n\n\n

Portaven 20 dies manifestant-se. Protestaven perqu\u00e8 la mina continuava operant de manera il\u00b7legal tot i la prohibici\u00f3<\/strong> emesa dos anys abans<\/a> per part de la Cort Constitucional. D'acord amb l'\u00f2rgan judicial, la mina havia de realitzar una consulta comunit\u00e0ria tal com estipula el Conveni 169 de l'Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball<\/a> (OIT). No ho va fer. Protestaven tamb\u00e9 per la contaminaci\u00f3 del llac que acabava amb el seu m\u00e8tode de subsist\u00e8ncia: la pesca. Aquest dia, mes de 500 militars, policies i antiavalots van envair els carrers del municipi on viu la Maria. <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Dones maia Q\u2019eqchi\u2019 presents a una reuni\u00f3 de la comunitat de Palestina Chinebal. | Andr\u00e9s Arnal<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Poc m\u00e9s de tres-cents quil\u00f2metres separen la capital de Guatemala de El Estor. A simple vista \u00e9s un municipi tranquil del nord-est del pa\u00eds. Situat entre muntanyes i a la riba del llac Izabal aquest territori de majoria de poblaci\u00f3 maia q\u2019eqchi\u00b4 continua patint desenes de conflictes<\/strong>: corrupci\u00f3 governamental, interessos privats d'empreses extractivistes i crim organitzat. Un triangle de tres v\u00e8rtexs que tenyeix el paisatge de l'Estor. Al nord, hi ha una mina de ferron\u00edquel propietat de Solway Investment Group<\/a>, una multinacional de capital rus amb seu a Su\u00efssa que fins fa poc operava en el municipi. Al sud opera NaturAceites<\/a>, una gran empresa de monocultiu de palma africana. Totes dues tenen adeptes i opositors; entre els \u00faltims hi ha assassinats, persecucions, comunitats desallotjades i vulneracions sistem\u00e0tiques de drets humans.<\/p>\n\n\n\n

La contaminaci\u00f3 del llac acabava amb el seu m\u00e8tode de subsist\u00e8ncia: la pesca<\/pre>\n\n\n\n
Dos anys m\u00e9s tard, la Maria Magdalena Cuc Choc, ens rep a casa seva, un humil habitatge de fusta en el nucli urb\u00e0 de l'Estor. Encara que el sol ja es pon entre les muntanyes verdes de la vall del Polochic, la calor encara fa estralls en aquest municipi del carib guatemalenc. Entre el soroll de gallines rondant al nostre voltant, aquesta lideressa ind\u00edgena i defensora del territori i el poble q'eqchi\u00b4 s'encarrega de recordar-nos que el conflicte no \u00e9s recent, t\u00e9 m\u00e9s de 50 anys<\/strong>. Amb veu pausada, per\u00f2 afligida, assegura que no surt molt de casa, t\u00e9 por. \"Des de l'estat de setge ells han guanyat, perqu\u00e8 ens han apagat. Ens trobem desmobilitzats i no podem associar-nos ni socialitzar les nostres idees, ara tot est\u00e0 controlat\".<\/p>\n\n\n
\n
\"\"
Maria Cuc Choc, defensora dels drets humans i lideressa ind\u00edgena del poble maia Q\u2019eqchi, posa al seu domicili a la comunitat Las Nubes, a El Estor. | Andr\u00e9s Arnal<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
El perill de ser defensora dels drets humans<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Guatemala continua sent un dels pa\u00efsos m\u00e9s perillosos del m\u00f3n per defensar els drets humans i ambientals. Des de l'any 2017, 69 defensors i defensores han sigut assassinats al pa\u00eds<\/strong>, segons dades de l'organitzaci\u00f3 Unitat de Protecci\u00f3 a Defensores i Defensors de Drets Humans de Guatemala<\/a> (Udefegua). A aquesta xifra se li sumen m\u00e9s de 10.000 casos d'agressions contra persones, organitzacions i comunitats<\/strong>, que inclouen criminalitzaci\u00f3, assetjament, intimidaci\u00f3, amenaces i viol\u00e8ncia f\u00edsica i sexual.<\/p>\n\n\n\n
La Maria ho sap b\u00e9. L'any 2016 van emetre una den\u00fancia penal en contra seva per delictes que assegura que mai va cometre i que considera que s\u00f3n una repres\u00e0lia pel seu activisme contra la mineria. \"A part de la meva llengua materna, el q'eqchi\u00b4, s\u00e9 parlar una mica en castell\u00e0, i per aquesta ra\u00f3 moltes comunitats s'han acostat per a demanar-me que sigui int\u00e8rpret o portaveu\". Ha fet costat a dones supervivents de viol\u00e8ncia masclista per a posar den\u00fancies, ha acompanyat el cas judicial d'11 dones que van ser violades per la seguretat privada de la minera en el marc d'un desallotjament de la comunitat, i \u00e9s testimoni clau en l'assassinat del seu cunyat, l'activista Adolfo Ich, perpetrat tamb\u00e9 per gu\u00e0rdies de la minera.<\/p>\n\n\n\n
Guatemala continua sent un dels pa\u00efsos m\u00e9s perillosos del m\u00f3n per defensar els drets humans i ambientals<\/pre>\n\n\n
\n
\"\"
En un cartell del Ministeri P\u00fablic de Guatemala es llegeix el nom de Pedro Cuc Pan, juntament amb el de Mariano Choc Bol i el de Pedro Choc Ico, l\u00edders comunitaris de Chap\u00edn Abajo perseguits i pels quals el govern ofereix 50.000 quetzales (uns 6.000 euros). | Andr\u00e9s Arnal<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
\"El que mai vaig imaginar \u00e9s que aix\u00f2 significaria un cas de criminalitzaci\u00f3 i persecuci\u00f3 en contra meva\", relata la Maria. Despr\u00e9s de ser empresonada i recuperar la seva llibertat, el passat juny de 2023 va ser condemnada a dos anys de pres\u00f3 per usurpaci\u00f3 agreujada. Per\u00f2 la persecuci\u00f3 contra aquesta lideressa ind\u00edgena no se cenyeix \u00fanicament a l'\u00e0mbit judicial. <\/p>\n\n\n\n
\u2014 \"Veig vehicles parar-se, aqu\u00ed davant de casa meva, a altes hores de la nit. Entre cinc, sis, set grups d'homes armats\", explica.<\/p>\n\n\n\n
La Maria, igual que tots els pobladors de El Estor, sap qui s\u00f3n aquests \"homes armats\". Sostenen que s\u00f3n criminals i sicaris contractats per la mina.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 \"A la meva filla gran la van voler segrestar, a una cantonada d'aqu\u00ed. En un carrer\u00f3 silenci\u00f3s, ella tornava de l'escola, per\u00f2 la seguien dues motocicletes i la van voler ficar a la moto, la van agafar de la motxilla\". Per sort van fallar, diu.<\/p>\n\n\n\n
Els seus fills han hagut de fugir de El Estor. Perseguir a familiars s'han convertit en una estrat\u00e8gia m\u00e9s per generar por i desmobilitzar<\/strong> a aquells que lluiten per les seves terres i els seus drets.<\/p>\n\n\n\n
\"El que mai vaig imaginar \u00e9s que aix\u00f2 significaria un cas de criminalitzaci\u00f3 i persecuci\u00f3 en contra meva\", relata la Maria<\/pre>\n\n\n
\n
\"\"
Extenses plantacions de palma africana envolten Palestina Chinebal. A escassos metres de les palmeres un destacament militar protegeix els terrenys de l'empresa. | Andr\u00e9s Arnal<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
Per la seva part, en ser consultada sobre les acusacions de persecuci\u00f3 i vulneracions sistem\u00e0tiques de drets, l'oficina de comunicaci\u00f3 de Solway va negar tots els fets. Asseguren que estan compromesos amb el respecte als drets humans i descriuen aquestes acusacions de \"fets intencionalment tergiversats i suposicions manipuladores\".<\/p>\n\n\n\n
Els desnonaments que no s'aturen <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
La vida de la Maria ha estat marcada pels continus intents de desallotjament de la seva comunitat, Las Nubes. Al llarg dels anys, el setge per part de l'empresa de ferron\u00edquel ha estat constant. Aquesta reclamava la propietat de la terra per a continuar i ampliar les seves operacions.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00f2, el conflicte miner no \u00e9s l'\u00fanic al que s'enfronten els habitants de El Estor.<\/strong>. Al sud del municipi, un immens laberint de palmeres gegant dominen el paisatge. Quil\u00f2metres d'extensions formen un gran mar ver, on la palma africana amena\u00e7a l'exist\u00e8ncia de 16 comunitats.<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
Cinc pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica figuren entre els deu m\u00e9s grans productors d'oli de palma del m\u00f3n<\/a>. Guatemala es troba en el segon lloc, i el sis\u00e8 a escala mundial. Si hi ha alguna cosa en com\u00fa que comparteixen aquests pa\u00efsos \u00e9s que les seves extenses plantacions de palma s\u00f3n protagonistes de m\u00faltiples conflictes socioambientals.<\/p>\n\n\n
\n
\"\"
Domingo Choc amb una samarreta amb la proclama #ElEstorResiste, popularitzada despr\u00e9s de l'estat de setge. \u00c9s un dels 55 membres de la comunitat Palestina Chinebal represaliats i perseguits per defensar les seves terres dels desnonaments. | Andr\u00e9s Arnal<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
Entre el laberint de plantacions, habitatges de fusta i sostres de l\u00e0mina acullen a m\u00e9s de 800 fam\u00edlies en una comunitat de dif\u00edcil acc\u00e9s, Chap\u00edn Abajo. La majoria es dedica a l'agricultura i a la pesca, encara que des de que va arribar la mina cada cop hi ha menys peixos<\/strong>, asseguren.  <\/p>\n\n\n\n
Les extenses plantacions de palma s\u00f3n protagonistes de m\u00faltiples conflictes socioambientals<\/pre>\n\n\n\n
Pedro Cuc Pan camina sempre envoltat d'un grup de voluntaris de la comunitat que el protegeixen. De cabells llargs i rostre envellit, la seva actual imatge dista molt de la que apareix en el cartell que ofereix una recompensa de 50,000 quetzales \u2014uns 6.000 euros\u2014 per la seva captura. La persecuci\u00f3 judicial contra ell i dos l\u00edders m\u00e9s de la comunitat es va iniciar despr\u00e9s que, l'octubre de 2021, van decidir donar suport a la resist\u00e8ncia antiminera al centre del municipi. Asseguren que han de pensar-s'ho tres vegades abans de sortir a portar aliments per a les seves fam\u00edlies. La por que siguin capturats o perseguits per les autoritats els impedeix anar a cultivar el blat de moro o sortir a treballar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
\"Avui en dia no ens volen capturar amb policies o amb militars, sin\u00f3 que estan buscant la t\u00e8cnica per a poder-nos treure la vida. No esperem un uniformat, esperem a un sicari o a un narcotraficant perqu\u00e8 aquestes empreses puguin silenciar la nostra veu\", assegura el Pedro. Per a evitar-ho, l'entrada de la comunitat est\u00e0 vigilada les 24 hores per voluntaris armats.<\/p>\n\n\n\n
Anochece en Palestina Chinebal, otra de las comunidades que se encuentra en una de las zonas que NaturAceites necesita para continuar con su proyecto. Las extensas plantaciones de palma africana rodean la aldea, incluso entre las casas, entre sus cultivos. A escasos 100 metros, un destacamento militar protege los terrenos de la empresa. Los intentos de desalojo mantienen bajo el miedo a las familias campesinas. El \u00faltimo se produjo en noviembre de 2021, en cuesti\u00f3n de horas perdieron todas sus pertenencias. Seg\u00fan algunos testimonios, en ese momento empleados de la compa\u00f1\u00eda aprovecharon para prender fuego a las casas de la aldea. A pocos metros de distancia, los polic\u00edas observaban impasibles la escena. No era el primer intento de desalojo que sufr\u00eda esta comunidad. Con este, son doce en los \u00faltimos dos a\u00f1os. NaturAceites, con la complicidad del Estado, reclama las tierras para continuar plantando palma africana<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
Con sus m\u00e1s de 50 a\u00f1os, Domingo Choc, un agricultor de tez quemada por el sol, asegura que en uno de los \u00faltimos desalojos mataron a tres compa\u00f1eros suyos. Las mujeres, asegura, tambi\u00e9n son v\u00edctimas del conflicto. Ese mismo d\u00eda, dos de ellas fueron encerradas en su casa y violadas por la polic\u00eda. <\/p>\n\n\n
\n
\"\"
Un inmenso laberinto de palmeras rodea la comunidad de Chap\u00edn Abajo. Las plantaciones gigantes se insieren hasta el cementerio y amenazan la existencia de la comunidad. | Andr\u00e9s Arnal<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
A d\u00eda de hoy, los pobladores viven con miedo. Con la incertidumbre y el desgaste psicol\u00f3gico de que una ma\u00f1ana, entre las monta\u00f1as que rodean la aldea, aparezcan \u2014otra vez\u2014 cientos de hombres uniformados a desalojarlos de sus tierras. De las tierras que reclaman como herencia de sus ancestros. <\/p>\n\n\n\n
La violencia en el cuerpo de las defensoras <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Esta es zona caliente, tierra de sospechas, de ojos que lo ven todo, cada vez es m\u00e1s visible el papel que desempe\u00f1an las mujeres de los pueblos originarios en la defensa de la vida, el territorio y el medio ambiente<\/strong>. \u201cDentro del trabajo comunitario, colectivo, la participaci\u00f3n de las mujeres juega un papel muy importante. En la cultura q\u2019eqchi\u00b4 las mujeres son el pilar del tejido de toda lucha dentro de su comunidad\u201d asegura Mar\u00eda. Y es que, a medida que los proyectos del sector extractivo se instalan en sus comunidades, la presencia y participaci\u00f3n de estas mujeres q\u00b4echi\u00b4 ha sido vital para la continuidad de sus luchas<\/strong>: han alimentado, criado y sostenido sus hogares y al mismo tiempo su entorno y comunidades.<\/p>\n\n\n\n
\u201cEn la cultura q\u2019eqchi\u00b4 las mujeres son el pilar del tejido de toda lucha dentro de su comunidad\u201d<\/pre>\n\n\n\n
Sin embargo y con frecuencia, los derechos de las mujeres no est\u00e1n protegidos por el Estado, y ellas se convierten en v\u00edctimas de la violencia de g\u00e9nero cuando defienden sus territorios<\/a>. A veces por parte del mismo Estado, a veces por parte de otros actores implicados en el conflicto. La violencia sexual contra las mujeres ind\u00edgenas contin\u00faa siendo un instrumento represor usado contra aquellas que se oponen al expolio de sus territorios<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
 \u201cEn este pa\u00eds, el que defiende, el que grita las injusticias, el que alza la voz tiene orden de captura. Lo encarcelan. Lo asesinan. Es lo mismo que durante el conflicto armado\u201d, sentencia Mar\u00eda. Resignada, asegura que la criminalizaci\u00f3n que ha padecido ha desgastado su salud, necesita parar para sanar.<\/p>\n\n\n\n
Mientras tanto, el acoso constante por parte del poder pol\u00edtico, los trabajadores de la empresa y de las fuerzas armadas, les recuerda que sus problemas no han terminado.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En Guatemala, uno de los pa\u00edses m\u00e1s peligrosos del mundo para ser defensora de derechos humanos, l\u00edderes y lideresas ind\u00edgenas arriesgan sus vidas para defender el territorio. En el valle del Polochic, empresas extractivistas, el crimen organizado y un estado corrupto dominan el paisaje Guatemala Mar\u00eda a\u00fan recuerda el d\u00eda en que llegaron los soldados. […]<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":6749,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[37],"class_list":["post-6739","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-america-latina"],"acf":[],"authors":[{"term_id":37,"user_id":10,"is_guest":0,"slug":"andres-arnal-martinez","display_name":"Andr\u00e9s Arnal Mart\u00ednez","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_5-150x150.jpg","first_name":"Andr\u00e9s","last_name":"Arnal Mart\u00ednez","user_url":"","description":"Polit\u00f2leg especialitzat en investigaci\u00f3 social i an\u00e0lisi de dades. Ha treballat les migracions i la vulneraci\u00f3 de drets humans a centreameric\u00e0. En el seu temps lliure, treballa com a periodista freelance i ha publicat per mitjans com El Pais, ElDiario, El Salto i Plaza P\u00fablica."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6739","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6739"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6739\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6749"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6739"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=6739"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=6739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}