Mar\u00eda de los \u00c1ngeles Apasco i Marta Cecilia G\u00f3mez comparteixen objectius i esperances. S\u00f3n ve\u00efnes de l'Espai Territorial de Capacitaci\u00f3 i Reincorporaci\u00f3 (ETCR) Jhon Bautista Pe\u00f1a, situat a la vereda La Plancha, a Anor\u00ed, al departament d'Antioquia. Actualment, aquest ETCR l'habiten unes 60 persones \u2014inicialment el van habitar m\u00e9s de 300\u2014, on hi conviuen persones excombatents de les FARC-EP i signants de pau juntament amb algunes persones de la poblaci\u00f3 civil colombiana. Tot i que els camins de la Mar\u00eda de los \u00c1ngeles i la Marta Cecilia han estat diferents, avui dia les dues coincideixen en les seves m\u00e0ximes prioritats: \u201ctenir una terra i un habitatge digne\u201d.<\/p>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Maria-de-los-Angeles-es-firmante-de-paz.-Forma-parte-del-proyecto-Confecciones-La-Montana-ubicado-en-el-mismo-ETCR-1024x683.jpg\")
Apasco t\u00e9 37 anys i \u00e9s excombatent i signant de pau. Treballa al mateix ETCR confeccionant motxilles i roba de muntanya a la cooperativa Coomuldesna<\/strong>. G\u00f3mez t\u00e9 55 anys i \u00e9s part de la poblaci\u00f3 civil del pa\u00eds. S'encarrega del restaurant de l'ETCR, tant de la cuina com del servei, a m\u00e9s de cuidar del seu hort i dels animals. Les dues habiten aquest espai a consci\u00e8ncia, i comparteixen la seva feina activa per al seu bon funcionament i conviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n L'ETCR Jhon Bautista Pe\u00f1a \u00e9s una de les 24 zones que es van habilitar el 2017, despr\u00e9s de la signatura dels Acords de Pau, per a la reincorporaci\u00f3 a la vida civil d'exguerrillers i exguerrilleres de les FARC-EP. Inicialment i despr\u00e9s de la signatura dels acords, aquests espais es van denominar Zones Veredales Transit\u00f2ries de Normalitzaci\u00f3 (ZVTN), per\u00f2 despr\u00e9s del proc\u00e9s d'abandonament de les armes, les ZVTN van passar a ser ETCR. Aquestes<\/strong> zones habilitades per a la reincorporaci\u00f3 s\u00f3n eminentment rurals<\/strong>: s\u00f3n zones molt afectades pel conflicte armat al pa\u00eds, i tamb\u00e9 s\u00f3n zones que havien estat bases de diferents fronts de les FARC-EP durant el conflicte. Qui dona nom a aquest ETCR antioqu\u00ed \u00e9s un excombatent de la mateixa zona que va ser assassinat. \u201cAix\u00ed guardem la seva mem\u00f2ria\u201d, assegura la Mar\u00eda de los \u00c1ngeles.<\/p>\n\n\n L'\u00faltim informe trimestral del Secretari General de l'ONU<\/a>, publicat el mar\u00e7 del 2024, recull que la inseguretat continua afectant especialment a les comunitats dels departaments d'Antioquia, Bol\u00edvar, Caquet\u00e1, Cauca, Choc\u00f3, La Guajira, Nari\u00f1o, Putumayo i el Valle del Cauca. El mateix informe apunta que, des de la signatura dels Acords de Pau, s'han verificat 416 assassinats de persones excombatents de les FARC-EP<\/strong>. I en el que va de 2024, segons les dades<\/a> publicades per l' Instituto de Estudios para el Desarrollo y la Paz<\/a> (Indepaz), ja han assassinat a cinc excombatents i a 20 l\u00edders socials i persones defensores dels drets humans, cinc dels quals van ser al departament d'Antioquia.<\/p>\n\n\n\n L'estigma per ser signant de pau, juntament amb les din\u00e0miques de viol\u00e8ncia i confrontaci\u00f3 de grups armats, es tradueix en l'expulsi\u00f3 de la poblaci\u00f3 de les zones rurals, i afecta especialment a les persones que estan en proc\u00e9s de reincorporaci\u00f3. Actualment, prop de 2.000 excombatents fan el seu proc\u00e9s de reincorporaci\u00f3 als ETCR<\/strong>, mentre que aproximadament 3.000 ho fan en \u00e0rees col\u00b7lectives fora d'aquests espais, assenyala l'informe del Secretari General de l'ONU<\/a> del desembre del 2023.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u201cA mi m'agradaria viure a una altra part, perqu\u00e8 aqu\u00ed no tenim futur en res. Les perspectives d'una continuen sent les mateixes, perqu\u00e8 els problemes tamb\u00e9 continuen sent els mateixos. L'\u00fanica cosa que volem \u00e9s tenir la nostra terra per conrear i tenir un habitatge digne<\/strong>\u201d, assenyala la Mar\u00eda de los \u00c1ngeles. Va n\u00e9ixer al departament de Risaralda, al centre-oest del pa\u00eds, per\u00f2 explica que no pot tornar al seu poble natal per l'estigma que acumulen les persones signants de pau. \u201cEn certa forma, una troba tranquil\u00b7litat, aqu\u00ed a l'ETCR, per\u00f2 moltes continuem estant lluny de les nostres fam\u00edlies. On viu la meva fam\u00edlia, jo no puc dir que soc signant, que soc excombatent\u201d.<\/p>\n\n\n\n Apasco va ingressar a les files amb tot just 16 anys. \u201cRisaralda \u00e9s una zona rural, la meva fam\u00edlia \u00e9s pagesa. En aquell moment, la guerrilla tenia molta incid\u00e8ncia en aquesta zona. No anaven uniformats, per\u00f2 ja se sabia qui ho era i qui no. Feien reunions i donaven revistes, i en una d'aquestes revistes parlaven de la lluita guerrillera, esmentaven les problem\u00e0tiques que es vivien i el que buscaven, tamb\u00e9 de trobar un acord amb el govern. Veia nois i noies molt joves que hi ingressaven, i vaig pensar: per qu\u00e8 jo no? Vaig ingressar-hi llavors per la necessitat de creure que estava fent alguna cosa, i que algun dia es podria aconseguir un canvi. Perqu\u00e8 sense fer res no es veia possible, i les problem\u00e0tiques eren cada dia m\u00e9s dures<\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\n La Marta Cecilia G\u00f3mez \u00e9s origin\u00e0ria de Sabanalarga, al mateix departament d'Antioquia. Ella no \u00e9s excombatent, sin\u00f3 que \u00e9s part de la poblaci\u00f3 civil colombiana, per\u00f2 se'n va anar a l'ETCR per treballar. \u201cJo vaig venir per necessitat. Em van cridar perqu\u00e8 vingu\u00e9s a cuinar i servir menjars i no podia deixar passar l'oportunitat<\/strong>. Aix\u00ed, puc ajudar a pagar la universitat a les meves filles. No m'ha anat malament gr\u00e0cies a D\u00e9u, la gent \u00e9s molt formal i per a mi s\u00f3n com una fam\u00edlia\u201d, explica mentre dona menjar als animals. \u201cPer a mi, la vida aqu\u00ed est\u00e0 b\u00e9. Visc entretinguda: que si els pollastres, que si els porcs, que si els horts de cebes, les yuques, treballant en la cuina\u2026 Jo aqu\u00ed faig de tot\u201d.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00ed, la Marta Cecilia coincideix amb la Mar\u00eda de los \u00c1ngeles que les principals necessitats de tota la comunitat s\u00f3n l'acc\u00e9s a un habitatge i a un tros de terra per a poder treballar<\/strong>. \u201cQue bo seria aixecar-se al mat\u00ed i sentir una vaca bramant per a anar a munyir; i tenir un lloc on sembrar, perqu\u00e8 aquestes terres s\u00f3n molt est\u00e8rils\u201d. A m\u00e9s, les cases a les quals viuen les persones a l'ETCR s\u00f3n prefabricades i estan mal a\u00efllades, \u201csi tu est\u00e0s roncant ho sentirem tots\u201d, explica la Marta Cecilia entre el sarcasme i la incomoditat. A part, la ubicaci\u00f3 de la vereda dificulta l'acc\u00e9s a la salut o a l'aigua potable, entre d'altres coses. Tant Apasco com G\u00f3mez fan especial \u00e8mfasi a la inseguretat als territoris rurals per la pres\u00e8ncia de dissid\u00e8ncies i grups armats, \u201cper\u00f2 no tenim alternatives d'on anar<\/strong>\u201d, diu la Marta Cecilia.<\/p>\n\n\n\n El mateix informe trimestral del Secretari General de l'ONU<\/a> assenyala que prop del 80% d'excombatents, incloses 2.815 dones, participen en projectes productius. En el cas de l'ETCR Jhon Bautista Pe\u00f1a, aquesta pe\u00e7a \u00e9s clau: a La Plancha, algunes de les persones en proc\u00e9s de reincorporaci\u00f3 van fundar la cooperativa Coomuldesna<\/strong>, que \u00e9s el paraigua que engloba diferents projectes productius dins de l'economia social i solid\u00e0ria. Aquests projectes segueixen i es van renovant, i s\u00f3n una font d'ingressos per a les persones involucrades a cada l\u00ednia productiva.<\/p>\n\n\n\n La Mar\u00eda de los \u00c1ngeles va ser una de les fundadores de la cooperativa. \u201cNecessit\u00e0vem una personalitat jur\u00eddica per a canalitzar els diners que guanyar\u00edem amb cada projecte, aix\u00ed que vam conformar la cooperativa. Tot i aix\u00ed, la burocr\u00e0cia ens va atropellar, va ser un proc\u00e9s cost\u00f3s\u201d. Explica que els primers projectes que es van impulsar van ser el de piscicultura i el d'apicultura; per\u00f2 avui dia, hi ha sis l\u00ednies productives en marxa.<\/p>\n\n\n\n Apasco \u00e9s oper\u00e0ria de m\u00e0quina al projecte Confecciones La Monta\u00f1a<\/a>. Es dedica a cosir i manufacturar ronyoneres, motxilles i pantalons de muntanya, principalment, i ho distribueixen i venen a tota Col\u00f2mbia. \u201cEls productes que confeccionem s\u00f3n similars als que ten\u00edem i utilitz\u00e0vem a la muntanya<\/strong>. En aquell moment, ja treball\u00e0vem amb m\u00e0quines, i aqu\u00ed ho hem replicat amb m\u00e9s eines, material i varietat de teles\u201d. Explica que, actualment, al projecte de Confecciones hi treballen activament 21 persones, principalment dones. \u201cLa idea dels projectes \u00e9s poder generar ingressos per al nostre manteniment\u201d. Aquest projecte forma part de la Federaci\u00f3n de Econom\u00eda Solidaria Efra\u00edn Guzm\u00e1n<\/a> i compta amb el suport de la Corporaci\u00f3n Alternativas de Paz<\/a> (Alterpaz). A m\u00e9s, la l\u00ednia productiva tamb\u00e9 rep la col\u00b7laboraci\u00f3 de la cooperaci\u00f3 internacional: actualment, de l' Associaci\u00f3 Catalana per la Pau<\/a>, la Fundaci\u00f3 M\u00f3n-3<\/a> i l' Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament<\/a>.<\/p>\n\n\n Per la seva part, la Marta Cecilia participa a Esencias de La Monta\u00f1a<\/a>, un projecte amb 10 persones treballadores que elabora i distribueix diferents productes de cosm\u00e8tica natural. G\u00f3mez col\u00b7labora del projecte, per\u00f2 no forma part de la cooperativa, ja que tamb\u00e9 treballa a altres espais de l'ETCR. Esencias forma part de la mateixa Federaci\u00f3n i compta amb el suport d'Alterpaz i de la Universidad de Antioquia<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Tot i que la Mar\u00eda de los \u00c1ngeles declari que voldria viure en una altra part, tamb\u00e9 subratlla moltes vegades la responsabilitat col\u00b7lectiva de donar vida al projecte i la cooperativa: \u201csi la gent se'n va de l'ETCR, els projectes es desanimen i cauen. Necessitem un c\u00famul de persones que treballin di\u00e0riament per seguir endavant. Les perspectives dels projectes s\u00f3n bones, per\u00f2 de cara al futur estan m\u00e9s aviat penjant\u201d. Per la Marta Cecilia tamb\u00e9 existeix una doble vara: la necessitat de millorar les condicions de vida i la preocupaci\u00f3 d'on aniran quan hagin de marxar de l'ETCR. \u201cDe moment no ens han pogut \u2014o volgut\u2014 acomodar en cap altra part<\/strong>. Jo no em veig amb 55 anys anar-me'n i tornar a comen\u00e7ar. Nom\u00e9s penso en qu\u00e8 passar\u00e0 el dia que haguem de marxar d'aqu\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\nL'ETCR Jhon Bautista Pe\u00f1a \u00e9s una de les 24 zones que es van habilitar el 2017, despr\u00e9s de la signatura dels Acords de Pau, per la reincorporaci\u00f3 a la vida civil d'exguerrillers i exguerrilleres de les FARC-EP\n<\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/La-vereda-La-Plancha-es-donde-se-encuentra-el-ETCR-Jhon-Bautista-Pena.-Anori-es-la-zona-urbana-que-se-ubica-mas-cerca-de-la-zona-1024x683.jpg\")
Terra i sostre<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\"Vaig ingressar a les FARC-EP per la necessitat de creure que estava fent alguna cosa, i que algun dia es podria aconseguir un canvi\"<\/pre>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Marta-Cecilia-es-parte-de-la-poblacion-civil-colombiana-pero-se-fue-a-vivir-al-ETCR-para-trabajar-1-1024x683.jpg\")
Prop del 80% d'excombatents, incloses 2.815 dones, participen en projectes productius. En el cas de l'ETCR Jhon Bautista Pe\u00f1a, aquesta pe\u00e7a \u00e9s clau<\/pre>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Las-infraestructuras-del-ETCR-no-estan-bien-aisladas-lo-que-afecta-directamente-a-las-persones-que-viven-en-este-espacio-en-todos-sus-ambitos-1024x683.jpg\")
Cooperativisme: reincorporaci\u00f3 i capacitaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Confecciones-La-Montana-es-un-proyecto-productivo-de-confeccion-de-mochilas-rinoneras-y-ropa-de-monte-1024x683.jpg\")