\"Vine, vine, asseu-te amb nosaltres\", li diu Mayra a una altra hondurenya. \"\u00c9s de confian\u00e7a. Es diu Evelyn\", diu i poc despr\u00e9s s'acosta una tercera migrant, Daisy. \"Tamb\u00e9 li va passar el mateix\", explica mentre les presenta. \"A nosaltres ens va passar el que mai pensar\u00edem que ens passaria.\u00a0A mi em van violar<\/a>... em van baixar de l'autob\u00fas i em van violar a Guatemala. Al costat d'altres cinc dones, i una menor, de 10 anys\", explica la Mayra. Despr\u00e9s d'un silenci, la Daisy s'atreveix a preguntar-li qui creu que ho va fer: \"La mateixa policia. Van detenir el bus i ens van baixar als que no vam poder pagar la mordida [extorsi\u00f3]. A les dones ens van violar. Van ser tres agents amb caputxes negres\", explica.<\/p>\n\n\n\n La Mayra porta tota la seva vida lluitant pels drets de les dones. En el seu San Pedro Sula natal, el seu activisme la va acostar a les hist\u00f2ries m\u00e9s descarnades perpetrades per la\u00a0viol\u00e8ncia de les maras a Hodures<\/a>. La seva lluita l'animava a continuar, fins que un dia ella va ser l'objectiu i, en la seva fugida, es va convertir en supervivent d'una violaci\u00f3 massiva comesa per la Policia Nacional Civil (PNC) de\u00a0Guatemala<\/a><\/strong>.<\/a>\u00a0El mateix activisme pel qual va haver de fugir la porta avui a denunciar el seu propi cas i acompanyar a altres dones com l'Evelyn i la Daisy.<\/p>\n\n\n\n Segons coincideixen m\u00e9s de 50 migrants entrevistats per a aquest reportatge a les fronteres de Guatemala, aquest pa\u00eds ha estat per a ells el m\u00e9s dur de la ruta migrat\u00f2ria a causa de les extorsions i la viol\u00e8ncia de les seves autoritats, uns testimonis que corroboren organitzacions que treballen sobre el terreny. \"En aquests \u00faltims anys, gaireb\u00e9 di\u00e0riament atenem dones i persones de la comunitat LGTBIQ+ que han estat agredides sexualment a Guatemala per part d'autoritats, pandilles o crim organitzat\", declara Caro Cocunubo, t\u00e8cnica d'assessoria legal en g\u00e8nere del Centre de Drets Humans Fray Matias.<\/a><\/p>\n\n\n\n \"Quan un grup de migrants indocumentats ingressa al pa\u00eds, s\u00f3n detinguts i extorsionats pels cossos policials a canvi de deixar-los continuar el seu cam\u00ed, violant diversos drets humans fonamentals\",<\/strong> declara a EL PA\u00cdS Pavel Catavi, investigador en drets humans de l'organitzaci\u00f3 Cristosal<\/a>. Les formes d'extorsionar s\u00f3n diverses, des d'insults i amenaces a tocaments indeguts per requisar els seus diners.<\/p>\n\n\n\n \"Hauria preferit passar dues vegades la selva del Dari\u00e9n abans que per Guatemala\", sentencia una jove vene\u00e7olana que acaba d'arribar a Tapachula amb el seu marit i la seva filla de 2 anys. Tot i la duresa que representa pels migrants\u00a0creuar la selva que divideix Col\u00f2mbia i Panam\u00e0<\/a>, molts coincideixen en el fet que, en els \u00faltims anys, Guatemala s'ha convertit en un infern, en especial per a les dones i les persones del col\u00b7lectiu LGTBIQ+<\/strong>. \"\u00c9s un dels pitjors pa\u00efsos de tr\u00e0nsit i no nom\u00e9s per l'extorsi\u00f3. Les violacions a drets van en augment i sobretot afecten les persones amb major risc d'estar en situacions de vulnerabilitat\", sostenen des del CDH Fra Matias.<\/p>\n\n\n\n La Mayra va sortir del seu pa\u00eds natal un 12 de febrer de 2023 a les 10 del mat\u00ed. \"No va ser per decisi\u00f3 pr\u00f2pia, vaig sortir obligada, amena\u00e7ada\", assegura. Ella va comen\u00e7ar la seva carrera en l'activisme i la defensa dels drets de les dones i nens quan van assassinar al seu cos\u00ed. Encara anava a l'institut. No pertanyia a cap de les maras predominants d'Hondures, per\u00f2 era homosexual. Les pandilles el van torturar abans de matar-lo.<\/p>\n\n\n\n Ella ja estava en el punt de mira per la seva feina com a defensora. Per\u00f2 un cas en particular la va portar a deixar la seva llar d'un dia per l'altre. \"Qu\u00e8 em va portar a M\u00e8xic? Una nena, una nena de tot just 14 anys\", explica. La Mayra col\u00b7laborava amb ONU Dones i el Centre d'Estudis de la Dona d'Hondures donant tallers a escoles. En un d'ells, se li va acostar una nena que li va confessar que feia dos dies que no menjava i que dormia al carrer per por de tornar a casa perqu\u00e8 el seu padrastre abusava d'ella i la seva parella, un pandillero, l'obligava a prostituir-se.<\/p>\n\n\n\n La Mayra va voler ajudar l'adolescent a posar una den\u00fancia i aqu\u00ed \u00e9s on es va adonar que s'estava ficant amb les persones equivocades. \"La parella de la nena era un dels quals suposadament controlava el meu sector. Des d'aquell moment, vaig comen\u00e7ar a rebre amenaces\", assegura. Pocs dies despr\u00e9s, es va trobar els vidres del seu cotxe trencats amb una nota dins que li donava 24 hores per a desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed va comen\u00e7ar la seva fugida. A l'estaci\u00f3 d'autobusos de San Pedro Sula va comprar un passatge a Tec\u00fan Um\u00e1n, a la frontera entre Guatemala i M\u00e8xic, sense saber res d'aquest lloc ni intuir l'odissea que li esperava en el cam\u00ed. La Mayra va sortir d'Hondures pel municipi fronterer de Corinto.<\/p>\n\n\n\n Des de 1991, Hondures, El Salvador i Guatemala s\u00f3n firmants del Conveni Centreameric\u00e0 de Lliure Mobilitat (CA-4) pel qual els ciutadans d'aquests pa\u00efsos poden moure's lliurement pels seus territoris<\/strong>Per\u00f2, tot i el conveni, les autoritats gaudeixen d'impunitat a l'hora d'extorsionar als migrants, independentment de la nacionalitat. Per aix\u00f2, quan cau la nit, les estacions d'autobusos de les principals ciutats frontereres del sud del pa\u00eds s'omplen de migrants que acaben d'ingressar i prefereixen tractar de passar desapercebuts.<\/p>\n\n\n\n La Mayra va comen\u00e7ar el seu viatge en un bus nocturn. Poc despr\u00e9s de sortir, aquest es va detenir i van pujar diversos agents de la PNC. Despr\u00e9s de requisar els tel\u00e8fons m\u00f2bils dels seus ocupants, els policies van baixar a totes les persones que no tenien documentaci\u00f3. \u00c9s aqu\u00ed quan comen\u00e7a l'extorsi\u00f3. Sota amenaces de deportaci\u00f3, els agents exigeixen un cobrament d'entre 100 i 1000 quetzales (entre 13 i 130 d\u00f2lars). Uns quil\u00f2metres m\u00e9s endavant, en el seg\u00fcent reten, l'escena es repeteix.<\/p>\n\n\n\n Segons informacions de Cristosal, s\u00f3n vuit els retens fixes entre la frontera de Aguas Calientes<\/strong>, que separa Hondures i Guatemala, i la de Tec\u00fan Um\u00e1n, ja en la l\u00ednia divis\u00f2ria d'aquest pa\u00eds amb M\u00e8xic. La informaci\u00f3 p\u00fablica sol\u00b7licitada per EL PA\u00cdS al Ministeri de Governaci\u00f3 i a la PNC revela que la policia tenia instal\u00b7lats 14 retens en la ruta que va transitar la Mayra el dia del seu viatge. Aquest organisme al\u00b7lega que, per motius de seguretat, no pot facilitar la localitzaci\u00f3 d'aquests.<\/p>\n\n\n\n A aquestes retens fixes \"se sumen unitats policials individuals de dos o tres agents que segueixen als busos\", assegura Catavi, de Cristosal. Aquesta informaci\u00f3 ha estat confirmada amb entrevistes a migrants en les quals asseguren que, \"durant el trajecte, cotxes de la policia se situaven davant del bus i l'obligaven a parar enmig de la carretera\". Aquests testimonis coincideixen en el fet que personal uniformat de la PNC puja al vehicle i exigeix un\u00a0cobro<\/a>\u00a0a les persones que es troben en ell. \"Si les persones ja han donat tot els seus diners a les autoritats i es troben amb un altre reten m\u00e9s endavant, la policia els pren les sabates, la roba, qualsevol objecte de valor que puguin tenir\", assegura l'investigador de Cristosal.<\/p>\n\n\n\n Una de les dones del bus en el qual viatjava la Mayra estava amb els seus tres fills: una noia de 14 anys embarassada, una de 10 i un nen m\u00e9s petit amb autisme. La Mayra li va oferir a la mare cuidar una estona al menor, que estava espantat i no parava de plorar. \"En els altres retens ens havien extorsionat demanant-nos diners, per\u00f2 el tercer reten va ser el pitjor\"<\/strong>, diu la migrant hondurenya. Segons el conveni CA-4, els menors nom\u00e9s poden creuar amb un perm\u00eds signat de la mare i el pare biol\u00f2gics. Per\u00f2 la majoria de les mares solteres hondurenyes no t\u00e9 relaci\u00f3 amb el pare dels seus fills o fins i tot escapen d'ell.<\/p>\n\n\n\n La Mayra estava amb el nen de l'altra migrant en bra\u00e7os posant-li m\u00fasica amb el m\u00f2bil per a tranquil\u00b7litzar-lo quan en un desviament de la carretera principal la policia va parar el bus i dos agents van pujar al vehicle i van demanar que baixessin les mares que anaven amb menors a c\u00e0rrec. \"Jo vaig tractar d'explicar-los que el nen no era el meu fill, per\u00f2 no vaig poder... em van fer baixar tamb\u00e9\", recorda.<\/p>\n\n\n\n Era de nit. Les dones estaven enmig del no-res i els agents van portar a cinc adultes i dues nenes a una caseta. A aquestes instal\u00b7lacions se les coneix com a cambres fosques, per la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, oculta i solit\u00e0ria per a cometre els abusos amb total impunitat, afirmen des de Cristosal. \"Primer ens van extorsionar... ens demanaven uns diners que no ten\u00edem per a fer el suposat perm\u00eds dels nens i poder continuar amb el viatge\", explica la Marya. \"Jo de veritat que no portava res de diners, i li ho vaig dir a ells. No tenia la quantitat que m'estaven demanant perqu\u00e8 ja estaven demanant 1000 quetzales (130 d\u00f2lars). D'on anava a treure jo 1000 quetzales?\"<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 els policies no van acceptar un no com a resposta<\/strong>. Segons la Mayra, eren tres agents amb uniforme negre, camisa de m\u00e0niga llarga i el seu n\u00famero d'identificaci\u00f3 tapat. \"Ens van violar. Es deien l'un a l'altre de qui era el seu torn. La mare suplicava... Els implorava que fessin amb ella el que volguessin, per\u00f2 que no toquessin a la seva filla. Tamb\u00e9 van violar a la nena, tenia nom\u00e9s 10 anys\".<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de ser violada, la Mayra va aconseguir escapar. \"Si em volen matar que em matin, vaig pensar jo. I vaig c\u00f3rrer. Vaig arribar a M\u00e8xic amb les plantes dels peus esquin\u00e7ats de tant c\u00f3rrer\", assegura. Un conductor que la va veure per la carretera es va apiadar d'ella. La va convidar a pujar al seu cotxe i la va portar cap a Tec\u00fan Um\u00e1n, al nord.<\/p>\n\n\n\n El seu cas no \u00e9s una excepci\u00f3. EL PA\u00cdS ha recopilat almenys tres testimonis de persones que asseguren haver estat violades. Una d'elles \u00e9s la Daysi, una dona transg\u00e8nere hondurenya que va entrar per la frontera de Aguas Calientes el 6 de juny de 2023. Tampoc es va deslliurar de les extorsions de la policia. El seu pitjor malson el va viure despr\u00e9s de passar el reten policial de R\u00edo Hondo quan agents encaputxats de la PNC amb les seves identificacions tapades els van demanar una mordida de 600 quetzales (uns 77 d\u00f2lars). No van poder pagar, els van baixar del bus. \"Em van portar a una habitaci\u00f3, sola. El policia em va acorralar contra la paret i em va dir: \"Si no tens diners has de mamar-me-la\".<\/strong>, assegura. L'agent va abusar sexualment d'ella i li va prendre tots els diners que portava a la motxilla. Altres set homes encaputxats observaven l'escena. A les habitacions contig\u00fces, obligaven a entrar a altres dones amb nens. \"No s\u00e9 qu\u00e8 va passar amb elles, per\u00f2 totes arribaven plorant al bus\", recorda.<\/p>\n\n\n\n En arribar a Ciutat de Guatemala, la Daysi es va posar en contacte amb Lambda, una associaci\u00f3 que treballa en favor dels drets de la comunitat LGTBIQ+. Despr\u00e9s d'explicar la seva hist\u00f2ria, l'associaci\u00f3 va interposar una den\u00fancia col\u00b7lectiva davant la Procuradoria dels Drets Humans (PDH). Encara que aquesta va avan\u00e7ar i va arribar fins al Ministeri P\u00fablic, el cas no va tenir m\u00e9s recorregut. \"Les persones migrants es troben amb moltes dificultats d'acc\u00e9s a la just\u00edcia<\/strong>. A la por a denunciar s'afegeix que es troben en un context de mobilitat, posen la den\u00fancia i marxen\", sost\u00e9 Alejandro Morales, coordinador de Espacio Seguro de Lambda. En el cas de la Daysi, com en molts altres, el desconeixement del territori i del lloc exacte on va succeir el delicte, aix\u00ed com el fet de no poder identificar a l'agent dificulta encara m\u00e9s el proc\u00e9s. En ser consultada per aquest mitj\u00e0, la PDH ha negat l'exist\u00e8ncia de la den\u00fancia \u2014malgrat comptar amb el n\u00famero d'expedient\u2014 i no ha volgut fer declaracions sobre el tema.<\/p>\n\n\n\n Diverses organitzacions consultades asseguren que porten anys reportant casos d'extorsi\u00f3, i aquests van en augment. En ser consultada per aquest mitj\u00e0, Alejandra Mena, portaveu de l'Institut Guatemalenc de Migraci\u00f3 (IGM) assegura que t\u00e9 coneixement de den\u00fancies interposades davant la PNC i que aquestes han estat traslladades a l'\u00f2rgan corresponent. No obstant aix\u00f2, el IGM assegura no tenir den\u00fancies cap a funcionaris del seu propi organisme \"que estiguin involucrats en aquests cobraments\", i no assumeix cap responsabilitat sobre aquest tema. EL PA\u00cdS va contactar amb Edwin Monroy, portaveu de la PNC, el viceministre de Seguretat Carlos Franco, i amb Jorge Aguilar, portaveu del Ministeri de Governaci\u00f3, per\u00f2 tots van rebutjar respondre a les preguntes i donar explicacions sobre el cas.<\/p>\n\n\n\n Des del comen\u00e7ament d'aquesta investigaci\u00f3, m\u00e9s de cinc organitzacions no governamentals que han at\u00e8s a v\u00edctimes d'agressions sexuals comeses per autoritats guatemalenques han desestimat col\u00b7laborar en aquest reportatge<\/strong>, al\u00b7legant que aix\u00f2 podria obstaculitzar el seu treball a terreny. Moltes v\u00edctimes no denuncien per por a repres\u00e0lies i per no ser Guatemala el seu pa\u00eds d'origen. Molts casos com aquest queden en l'oblit.<\/p>\n\n\n\n Quan va arribar a M\u00e8xic, la Mayra va passar la primera setmana a Tapachula sense diners, sense ajuda, dormint al Parc del Bicentenari. Despr\u00e9s de cinc mesos esperant, al juliol d'enguany ha aconseguit la cita per al seu proc\u00e9s d'asil als EUA, mitjan\u00e7ant l'aplicaci\u00f3\u00a0CBPOne<\/a>. \"Mai hauria pensat que aix\u00f2 em podia passar en sortir d'Hondures, la veritat... Per m\u00e9s que tu escoltis hist\u00f2ries, escoltes les hist\u00f2ries que passa un a M\u00e8xic cap als EUA, per\u00f2 no t'adones que no \u00e9s nom\u00e9s M\u00e8xic, a Guatemala tamb\u00e9. Surts fugint de coses dolentes i et trobes una cosa gaireb\u00e9 pitjor\", diu la Mayra que va decidir explicar la seva hist\u00f2ria perqu\u00e8 el seu testimoni ajudi al fet que altres dones no hagin de passar pel mateix.<\/p>\n\n\n\nTotes elles, a m\u00e9s d'escapar de les amenaces i extorsions per part de les pandilles a Centream\u00e8rica, la viol\u00e8ncia masclista i l'homof\u00f2bia, tamb\u00e9 van haver d'utilitzar el seu cos com a moneda de canvi pertravessar Guatemala\n<\/pre>\n\n\n\n
La viol\u00e8ncia a Centream\u00e8rica s'accentu\u00e0 en el cam\u00ed<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/R0010138-1024x766.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nEl cos com a moneda de canvi<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Personal uniformat de la Policia Nacional Civil de Guatemala puja al vehicle i exigeix un cobrament a les persones que es troben en ell\n<\/pre>\n\n\n\n
La por deixa els casos en l'oblit<\/strong><\/h2>\n\n\n\n