L'A\u00efcha tenia vint anys quan la seva tieta li va dir que es casaria amb un senyor que li duplicava l'edat i els diners. Un home a qui no estimava. A Guinea, el matrimoni for\u00e7at \u00e9s una pr\u00e0ctica comuna. <\/p>\n\n\n\n
\u201cAlgunes dones se su\u00efciden. D'altres marxen\u201d, explica amb naturalitat, mentre desenterra de sota una muntanya de mantes la maleta que va comprar quan va decidir escapar de Conakry. Al seu pa\u00eds, m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 viu sota el llindar de la pobresa<\/a> i almenys una de cada tres dones han patit viol\u00e8ncia sexual<\/a>. A\u00efcha havia escoltat que des del nord del Marroc era f\u00e0cil creuar cap a Espanya, i tenia l'esperan\u00e7a de poder continuar la seva vida de manera independent a Europa, on volia seguir amb els seus estudis, treballar i poder ajudar econ\u00f2micament els seus pares.<\/p>\n\n\n\n Ara t\u00e9 24 anys i viu a T\u00e0nger, amb un petit terratr\u00e8mol somrient de tres anys d'edat que t\u00e9 el seu mateix nas. Despr\u00e9s de ser interceptada per la Marina Real marroquina les tres vegades que va intentar creuar l'Estret de Gibraltar cap a Europa<\/strong>, A\u00efcha sobreviu a base d'almoines, treballs informals i la petita ajuda econ\u00f2mica que rep d'ACNUR com a sol\u00b7licitant d'asil. \u201cA partir del vuit\u00e8 mes d'embar\u00e0s, vaig decidir deixar d'intentar creuar. I ara, amb la nena, no m'atreveixo a arriscar-me\u201d, explica.<\/p>\n\n\n\n Les dones i nenes representen una proporci\u00f3 creixent de la poblaci\u00f3 migrant internacional a l'\u00c0frica del Nord<\/strong>. La gran majoria comparteixen experi\u00e8ncies de viol\u00e8ncia i discriminaci\u00f3 basada en el g\u00e8nere als seus pa\u00efsos d'origen, com la mutilaci\u00f3 genital femenina, el matrimoni for\u00e7at, la viol\u00e8ncia dins la llar o la falta de perspectives laborals, que acaben motivant la seva mobilitat. A m\u00e9s, un informe publicat el 2023 per Save the Children<\/a> (STC) revela que una de cada tres nenes i joves migrants que emigren a trav\u00e9s de L\u00edbia, Tun\u00edsia i el Marroc experimenten o presencien abusos sexuals i\/o altres formes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere mentre marxen dels seus pa\u00efsos d'origen.<\/p>\n\n\n\n Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d'aquesta viol\u00e8ncia, en una regi\u00f3 on l'avortament \u00e9s \u00e0mpliament restringit i perseguit, s\u00f3n les maternitats for\u00e7ades o no desitjades.<\/p>\n\n\n\n Aquest \u00e9s el cas de A\u00efcha, que va comen\u00e7ar el seu projecte migratori sola. Conscient dels perills de la ruta terrestre, va intentar arribar al Marroc amb avi\u00f3, que t\u00e9 acords de lliure circulaci\u00f3 amb diversos pa\u00efsos d'\u00c0frica occidental. Per aix\u00f2, A\u00efcha va embarcar confiada cap a Casablanca amb el seu passaport i la seva maleta f\u00facsia el 2 de gener de 2020<\/strong>. Per\u00f2 va ser deportada just arribar. \u201cNo sabia que feia poc que tamb\u00e9 demanaven el AVEM\u201d, es lamenta. Es refereix a l'Autoritzaci\u00f3 de Viatge Electr\u00f2nic al Marroc, un nou requeriment instaurat a finals de 2018 que cal tramitar quatre dies abans de la sortida del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n \u201cJo els vaig explicar que fugia d'un matrimoni for\u00e7\u00f3s, per\u00f2 ning\u00fa em va escoltar\u201d<\/strong>, afirma A\u00efcha, mentre s'asseu en el sof\u00e0 que ella i les altres tres joves companyes de pis guineanes van col\u00b7locar a la terrassa de l'\u00e0tic improvisat on viuen. De fet, <\/strong>el Marroc encara manca d'una llei pr\u00f2pia d'asil i ha estat reiteradament advertit<\/a> pel Consell de Drets Humans de l'ONU per no garantir sistemes de sol\u00b7licitud d'asil en els punts d'entrada i dur a terme devolucions en calent, tal com explica Lemsguem El Kbir, advocat especialitzat en asil i migraci\u00f3. Mentre que en l'\u00faltima d\u00e8cada el regne alau\u00ed ha aprovat i desenvolupat una s\u00e8rie de noves lleis i mesures socials que, en un principi, busquen millorar les condicions de la poblaci\u00f3 migrant, d'altra banda tamb\u00e9 ha incrementat la seva pol\u00edtica restrictiva i punyent contra la migraci\u00f3, refor\u00e7ant i militaritzant el sistema de control fronterer i construint m\u00e9s tanques<\/strong> \u2013amb concertines\u2013 al voltant dels enclavaments de Ceuta i Melilla. L'\u00faltima, una quarta tanca a la frontera entre Beni Enzar i Melilla aixecada al gener de 2024, segons alerta la delegaci\u00f3n en Nador<\/a> de l'Associaci\u00f3 Marroquina de Drets Humans (AMDH). <\/p>\n\n\n\n Per a dur a terme aquestes mesures i contenir el flux migratori cap al Vell Continent, el Marroc compta amb el suport pol\u00edtic i financer de la Uni\u00f3 Europea, que s'eleva fins als 500 milions d'euros<\/a> per al per\u00edode 2021-2027, una quantitat un 30% major que en el pressupost comunitari anterior. Investigadores com <\/strong>Daniela Lococo i Elo\u00edsa Gonz\u00e1lez es refereixen a aquest proc\u00e9s dual com \u201cla doble l\u00f2gica<\/a> de l'externalitzaci\u00f3 europea\u201d de les fronteres. En aquest context, segons denuncien nombroses organitzacions sobre terreny, les forces marroquines perpetren de forma regular nombrosos despla\u00e7aments for\u00e7osos cap al sud<\/strong>, <\/strong>acusant i detenint migrants per tr\u00e0fic de persones de manera arbitr\u00e0ria, mentre que desmantellen a la for\u00e7a grans campaments de migrants com el de Ouled Ziane a Casablanca. <\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de ser retornada a Conakry per les autoritats marroquines, A\u00efcha va tornar a escapar del seu pa\u00eds en direcci\u00f3 Bamako (Mali). \u201cNo em podia quedar a Guinea, havia tra\u00eft a la meva fam\u00edlia\u201d, explica la jove, que temia per la seva vida. Des de Bamako, va agafar dos autobusos fins a Nouadhibou, la segona ciutat m\u00e9s gran de Maurit\u00e0nia, pr\u00f2xima a la frontera sud-oest del Marroc. Una vegada all\u00e0, va continuar a peu. \u00c9s llavors quan <\/strong>la jove guineana va ser assaltada: \u201cVa ser de nit. Dos homes joves se'm van llan\u00e7ar damunt, amb ganivets. Al voltant de mi nom\u00e9s hi havia sorra, com al S\u00e0hara. Cap casa a prop. No s\u00e9 d'on van venir. Si els vei\u00e9s, no seria capa\u00e7 d'identificar-los. Nom\u00e9s s\u00e9 que parlaven en la mateixa llengua, una llengua que no entenia\u201d, recorda A\u00efcha, mentre vigila a la seva filla Hawa de re\u00fcll. Aliena a la conversa, la nena recorre la terrassa rient i jugant amb la roba estesa.<\/p>\n\n\n\n Tant les supervivents com els membres de oeneg\u00e9s i entitats que treballen amb la poblaci\u00f3 migrant apunten que els agressors m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n delinq\u00fcents comuns, guies que fan de facilitadors del trajecte migratori i militars i gu\u00e0rdies en alguns pa\u00efsos de la ruta com Alg\u00e8ria, L\u00edbia o el Marroc. Despr\u00e9s de l'agressi\u00f3, A\u00efcha recorda caminar durant tres dies pel desert sense veure ning\u00fa. La jove va caminar sense rumb, ni menjar, ni aigua, amb un m\u00f2bil que tenia la pantalla trencada, fins que va veure un petit autob\u00fas prop de la frontera. Despu\u00e9s de pagar als gu\u00e0rdies marroquins l'equivalent a 300 euros pel seu AVEM, es va pujar al vehicle i va travessar la frontera, direcci\u00f3 Dakhla<\/strong>Una vegada all\u00e0, va agafar un altre bus cap al nord del Marroc, guiada pel que altres companys i companyes guineanes i ivorianes. <\/p>\n\n\n\n Havent arribat a T\u00e0nger, A\u00efcha va passar mig any en els boscos que envolten la ciutat, dormint al ras amb altres dones i homes migrants, aix\u00ed com amb \u201cpassadors\u201d i traficants. \u201cFeia molt de fred, i menj\u00e0vem pa, sardines i suc. Quan no em va baixar la regla per segon mes consecutiu, vaig perdre l'esperan\u00e7a. Vaig deixar de tenir gana: estava plena de preocupacions i em vaig aprimar molt\u00edssim. No sabia com podria criar un fill\u201d, recorda. <\/p>\n\n\n\n Desesperada, A\u00efcha va pensar en avortar. Al Marroc, la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l'embar\u00e0s est\u00e0 prohibida i perseguida en la major part de circumst\u00e0ncies, per\u00f2 algunes dones migrants en el bosc li van oferir alguns remeis naturals per a intentar-lo<\/strong>Tanmateix, igual que moltes altres joves, va refusar la proposta d'aquelles dones a causa de les seves creences religioses. \u201cLa part bona \u00e9s que com que estava embarassada, no van abusar de mi\u201d, continua explicant A\u00efcha, que recorda com altres dones migrants no van c\u00f3rrer la mateixa sort en aquelles muntanyes, des d'on el perfil muntanyenc de Tarifa es perfila a l'horitz\u00f3, entre la brisa marina. En aquells sis mesos, la jove va intentar creuar cap a Espanya tres vegades: \u201cLa primera vegada ens van retornar al bosc, la segona ens van portar a l'entrada de T\u00e0nger, i la tercera fins a Kenitra (200 quil\u00f2metres cap al sud)\u201d.<\/p>\n\n\n\n La sort de A\u00efcha va canviar de rumb quan va con\u00e8ixer la Sally, qui es va convertir en la seva millor amiga al Marroc. Com A\u00efcha, la ivoriana tamb\u00e9 va viure una temporada al bosc, on va ser enganyada pel traficant a qui va pagar. Fora del bosc, va ser expulsada repetidament dels pisos on vivia en els barris perif\u00e8rics de la ciutat, fins que en una ocasi\u00f3 les forces de seguretat marroquines la van traslladar for\u00e7osament fins a Casablanca. Quan va aconseguir tornar a T\u00e0nger, de nou al carrer, va ser acollida per una monja local, i des de llavors treballa en una oeneg\u00e9 que assisteix migrants. <\/p>\n\n\n\n \"La Sally va ser <\/strong>la primera persona a qui vaig explicar el que va passar prop de la frontera. Despr\u00e9s em va portar a fer algunes proves m\u00e8diques i a parlar amb la psic\u00f2loga, i comencem a fer controls m\u00e8dics per l'embar\u00e0s\u201d, recorda A\u00efcha.<\/p>\n\n\n\n Quantificar quantes migrants es queden embarassades for\u00e7osament en les rutes migrat\u00f2ries africanes cap a Europa \u00e9s impossible, especialment considerant la infradenuncia de casos de viol\u00e8ncia sexual i de g\u00e8nere (VSG). No obstant aix\u00f2, alguns estudis permeten obtenir una visi\u00f3 aproximada de la magnitud del problema i les seves derivades sociosanit\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n Segons un estudi recent<\/a> basat en una mostra de 151 dones migrants a Rabat, gaireb\u00e9 la meitat de les dones embarassades no reben atenci\u00f3 m\u00e8dica prenatal<\/strong>, el 90% han patit VSG almenys una vegada durant la seva vida i tres de cada quatre la pateixen durant el seu trajecte migratori. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed i tot, menys d'una de cada deu acudeix a un establiment sanitari o presenten una den\u00fancia. A\u00efcha: \u201cQue serviria? No sabria com continuar amb el proc\u00e9s\u201d, lamenta. <\/p>\n\n\n\n Precisament, els i les psic\u00f2logues i treballadores d'ONGs entrevistades destaquen la manca de sistemes d'informaci\u00f3 i canals de comunicaci\u00f3 adequats, aix\u00ed com experi\u00e8ncies pr\u00e8vies insatisfact\u00f2ries lligades a l'estigma, la discriminaci\u00f3, i la por a l'expulsi\u00f3 com alguns dels principals motius d'aquesta infrautilitzaci\u00f3 dels recursos p\u00fablics. A m\u00e9s, organismes com UNICEF<\/a> tamb\u00e9 denuncien que els serveis d'assist\u00e8ncia social marroquines per a poblaci\u00f3 vulnerable \u2013entre les quals, poblaci\u00f3 migrant i mares solteres\u2013 continuen sent deficients en termes de disponibilitat, qualitat, nombre de treballadors socials i coordinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de 17 hores de part, Hawa va arribar al m\u00f3n, nascuda a l'hospital p\u00fablic Mohammed V<\/strong>. Entre els quaderns de notes on practica castell\u00e0, franc\u00e8s i \u00e0rab, A\u00efcha guarda la cartilla de naixement de la seva filla. Una documentaci\u00f3 \u201cdif\u00edcil d'aconseguir per a moltes migrants i demandants d'asil, sobretot mares solteres, ja que alguns hospitals retenen els documents de notificaci\u00f3 del naixement a l'espera de pagament, augmentant el risc de apatridia\u201d, tal com ha denunciat ACNUR<\/a> y el Grupo Antirracista de Apoyo y Defensa de los Extranjeros y Migrantes (GADEM). \u201cUn estudio del Ministerio de Sanidad apunta que <\/strong>el 90% dels nens no estan registrats en assumptes civils perqu\u00e8 l'hospital es reserva el certificat de naixement\u201d, explica El Kbir des del seu despatx d'advocats a Rabat. <\/p>\n\n\n\n Els primers mesos despr\u00e9s de donar a llum van ser durs, i la relaci\u00f3 amb Hawa dif\u00edcil, segons expliquen treballadores socials que van acompanyar a A\u00efcha en aquell per\u00edode<\/strong>. D'acord amb les treballadores entrevistades, aquesta primera reacci\u00f3 de rebuig \u00e9s com\u00fa, ja que la criatura suposa un record de l'agressi\u00f3 sexual. Les dones que acaben acceptant als seus fills, despr\u00e9s han de comen\u00e7ar un dur proc\u00e9s d'adaptaci\u00f3 a la seva nova realitat vital, sovint sense cap atenci\u00f3 psicosocial. \u201cSentia que tots els dies eren iguals, sempre a casa cuidant a la nena\u201d, recorda la jove. A m\u00e9s, el context d'incertesa i persecuci\u00f3 en qu\u00e8 els migrants subsaharians es troben en ciutats com T\u00e0nger, Nador o Rabat no ajuda.<\/p>\n\n\n\n \u201cFa unes setmanes es van emportar una altra ve\u00efna, cap al sud\u201d, comenta A\u00efcha. Les detencions arbitr\u00e0ries i reubicacions for\u00e7ades amb l'\u00fas excessiu de la for\u00e7a contra africans subsaharians es donen amb freq\u00fc\u00e8ncia. \u201cPer aix\u00f2, quan surto al carrer, sempre porto la meva documentaci\u00f3 a sobre\u201d, explica la jove guineana. Aix\u00ed i tot, sap que el document de sol\u00b7licitant d'asil d'ACNUR que guarda amb cura en una funda de pl\u00e0stic no \u00e9s garantia de res, ja que sap de molts casos en qu\u00e8 de totes maneres els gu\u00e0rdies detenen i desplacen als migrants d'origen subsahari\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Per a evitar aquestes vulneracions de drets humans, Jennifer Zuppiroli, especialista en pol\u00edtiques p\u00fabliques d'inf\u00e0ncia en moviment per Save the Children Espa\u00f1a, apunta a instaurar mesures com la \u201cpossibilitat de sol\u00b7licitar protecci\u00f3 en els consolats i ambaixades\u201d. \u201c\u00c9s a dir, canals segurs de migraci\u00f3 per a totes les nenes i joves que puguin haver estat v\u00edctimes de vulneraci\u00f3 de drets o aquelles que necessitin protecci\u00f3\u201d, especifica Zuppiroli. Si hagu\u00e9s estat possible, potser A\u00efcha no hauria hagut d'emprendre la ruta terrestre fins al Marroc, i potser no hauria patit una violaci\u00f3 ni s'hauria convertit en mare a la for\u00e7a quan precisament fugia d'un matrimoni for\u00e7\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n \u201cA vegades s\u00ed que em pregunto on estaria si no m'hagu\u00e9s quedat embarassada\u201d<\/strong>, reconeix A\u00efcha, que despr\u00e9s de xarrupar les \u00faltimes gotes del suc de gingebre casol\u00e0 que Hawa no s'ha acabat, torna a guardar la maleta f\u00facsia sota el pil\u00f3 de mantes. De moment, no pret\u00e9n utilitzar-la. Troba a faltar als seus pares, als seus amics i al seu pa\u00eds, per\u00f2 <\/strong>no pot tornar. Perqu\u00e8 sap que si ho fan, mutilarien a la seva filla en la seva part m\u00e9s \u00edntima. Com a ella, com a la seva mare, com al 90% de les dones i nenes de Guinea<\/a> que pateixen mutilaci\u00f3 genital femenina. D'altra banda, tornar a intentar creuar cap a Espanya, amb totes les hist\u00f2ries que escolta de mares i nens ofegats a la ruta Can\u00e0ria, i el bloqueig existent en les costes del nord, ni li ho planteja.<\/p>\n\n\n\n Des de la dist\u00e0ncia, A\u00efcha celebra que en el nou any Hawa hagi pogut entrar en una guarderia on comen\u00e7a a aprendre a escriure. Aix\u00ed, amb el temps lliure recuperat i unes petites beques per a aprendre inform\u00e0tica, ella ha repr\u00e8s els seus estudis i ha comen\u00e7at un nou quadern en les seves vides. <\/p>\n\n\n\n La recerca darrere d'aquest reportatge ha estat sufragada pel fons Investigative Journalism for the European Journalism- IJ4EU. Els i les autores agraeixen la col\u00b7laboraci\u00f3 dels nombrosos treballadors i treballadores socials entrevistats, que han preferit romandre an\u00f2nims per por de repres\u00e0lies del govern alau\u00ed.<\/p>\n\n\n\nUna de cada tres j\u00f3venes migrantes que emigran a trav\u00e9s de Libia, T\u00fanez y Marruecos experimentan o presencian abusos sexuales\n<\/pre>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Muestra-de-imA\u00a1genes-HRG-10-1024x683.jpg\")
La falta de vies segures empeny a milers de dones a exposar-se als riscos de la ruta terrestre<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Los agresores m\u00e1s frecuentes son delincuentes comunes, gu\u00edas del trayecto y militares o guardias en algunos pa\u00edses de la ruta\n<\/pre>\n\n\n\n
Embarassada en els boscos de T\u00e0nger, esperant creuar cap a Europa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Atenci\u00f3 m\u00e8dica i psicosocial insuficient en un context d'incertesa vital<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El 90% de las mujeres migrantes han sufrido violencia sexual y de g\u00e9nero. Solo una de cada diez acudi\u00f3 al m\u00e9dico o presentaron una denuncia\n<\/pre>\n\n\n\n
Zuppiroli, STC: \u00ab\u00c9s necessari establir canals segurs de migraci\u00f3 per a totes les nenes i joves que puguin necessitar protecci\u00f3\u00bb<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Muestra-de-imA\u00a1genes-HRG-6-1024x683.jpg\")