{"id":6113,"date":"2024-04-12T07:13:58","date_gmt":"2024-04-12T07:13:58","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=6113"},"modified":"2024-12-16T14:09:09","modified_gmt":"2024-12-16T14:09:09","slug":"mujeres-palestinas-e-israelies-unidas-por-la-paz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/mujeres-palestinas-e-israelies-unidas-por-la-paz\/","title":{"rendered":"Dones palestines i israelianes unides per la pau: \u201cni elles ni nosaltres ens anirem d'aquesta terra, hem de conviure\u201d"},"content":{"rendered":"

La massacre del 7 d'octubre i la fero\u00e7 guerra contra Gaza ha unit a aquestes dones que advoquen per solucions pol\u00edtiques i per reprendre les converses<\/h2>\n\n\n\n

Jerusal\u00e9n – Bel\u00e9n<\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n

A vegades, les trag\u00e8dies uneixen a pobles d'una forma inexplicable. El passat 7 d'octubre, centenars de milicians d'Ham\u00e0s van entrar a les comunitats frontereres del sud d'Israel amb la Franja de Gaza i van matar 1.139 persones. L'\u00e0mplia majoria eren civils. A continuaci\u00f3, les autoritats israelianes van llan\u00e7ar la guerra m\u00e9s fero\u00e7 contra l'enclavament palest\u00ed de la seva hist\u00f2ria. En gaireb\u00e9 sis mesos sense tot just treva, ja han mort 33.360 gazat\u00edes, d'acord amb los datos<\/a> del Ministeri de Salut a Gaza. El 70% s\u00f3n dones, nens i nenes, entre els quals hi ha m\u00e9s de 13.000 menors. Ante la destrucci\u00f3n, el odio y el desgarro, grupos de mujeres palestinas e israel\u00edes se han unido exigiendo, de nuevo, paz y convivencia<\/strong>. \u201cLa nostra labor \u00e9s m\u00e9s important que mai\u201d, constata Judith Gilbert, de l'organitzaci\u00f3 israeliana Dones per la Pau (Women Wage Peace<\/a><\/em>).<\/p>\n\n\n\n

\u201cHo tenim m\u00e9s clar que abans del 7 d'octubre: molts es van equivocar per\u00f2 nosaltres no\u201d, defensa Gilbert, des d'una cafeteria al carrer principal de Jerusalem. \u201cAix\u00f2 es resoldr\u00e0 amb un acord pol\u00edtic i no amb la guerra ni amb operacions militars, i la guerra d'avui contra Gaza l'est\u00e0 demostrant\u201d, afegeix aquesta argentina-israeliana. Amb aix\u00f2, Gilbert es refereix al conflicte de llarg recorregut que asfixia hist\u00f2ricament Palestina des de fa d\u00e8cades. Al llarg dels \u00faltims 75 anys, milers de persones palestines i israelianes han mort defensant una mateixa terra que tots dos pobles consideren pr\u00f2pia. Davant aquesta realitat innegable, les dones palestines i israelianes, fartes de veure als seus fills i filles patir a un costat i altre de la disputada frontera, s'agermanen per dir prou.<\/p>\n\n\n\n

Amb una d\u00e8cada recorreguda, el moviment Women Wage Peace<\/em> s'ha convertit en el moviment m\u00e9s gran de pau de base a Israel. Compta amb 50.000 membres, la majoria s\u00f3n dones de tot l'arc pol\u00edtic, social i religi\u00f3s de l'Estat hebreu. \u201cNo som un moviment pacifista, el qu\u00e8 volem dir nosaltres \u00e9s que si cal arribar a un conflicte armat \u00e9s perqu\u00e8 realment hem tombat una pedra rere una altre per trobar una soluci\u00f3\"<\/strong>, aclara Gilbert. Al otro lado de la L\u00ednea Verde, en la hist\u00f3rica ciudad de Bel\u00e9n, sus compa\u00f1eras palestinas de la organizaci\u00f3n Mujeres del Sol (Women of the Sun<\/em><\/a>) comparteixen el mateix missatge des de fa tres anys. \u201cNing\u00fa de nosaltres vol perdre a la seva fam\u00edlia i totes desitgem viure en pau i dignitat, perqu\u00e8 la guerra nom\u00e9s porta m\u00e9s guerra\u201d, diu una de les seves cofundadores, Marwa Hammad.<\/p>\n\n\n\n

Grupos de mujeres palestinas e israel\u00edes se han unido exigiendo, de nuevo, paz y convivencia<\/pre>\n\n\n\n
\u201cNosaltres vivim en aquesta terra i no ens anirem, i elles viuen en aquesta terra i no s'aniran, aix\u00ed que la soluci\u00f3 passa per trobar el lloc on puguem conviure juntes\u201d<\/strong>afirma Hammad. Tots dos pobles viuen a quil\u00f2metres l'un de l'altre, per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la confrontaci\u00f3, no tenen llocs on trobar-se. \u201cPer a una persona palestina, la separaci\u00f3 de les dues comunitats pel mur de l'apartheid ha fet que els \u00fanics israelians que arriba a con\u00e8ixer s\u00f3n els soldats israelians que els impedeixen la circulaci\u00f3 en els llocs de controls, venen a registrar les seves cases o a detenir als seus fills i filles\u201d, lamenta Hammad. A l'altre costat, passa una cosa semblant, despr\u00e9s d'anys d'esfor\u00e7os per a deshumanitzar la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona del lloc. Sobretot despr\u00e9s del 7 d'octubre, dins la societat israeliana, cada vegada m\u00e9s conservadora, ser una persona palestina \u00e9s gaireb\u00e9 sin\u00f2nim a terrorista.<\/p>\n\n\n
\n
\"\"
Marxa del 4 d'octubre del 2023. | Tamar Matsafi.<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
Per aix\u00f2, per a les israelianes, aquesta uni\u00f3 amb les palestines, bastant rara, especialment en els temps que se succeixen, els permet \u201ctrencar amb una de les barreres psicol\u00f2giques que hi ha en aquest pa\u00eds\u201d. \u201cPreval aquesta idea que no hi ha un soci a l'altre costat amb qui discutir [la pau], i nosaltres venim a dir que s\u00ed que n'hi ha, que hi ha 3.000 dones palestines que s\u00f3n les nostres s\u00f2cies i que volen el mateix que nosaltres: simplement que els seus fills visquin\u201d<\/strong>, defensa Gilbert, acostumada a reunir-se amb dones palestines i amb representants diplom\u00e0tiques per a defensar la seva causa, m\u00e9s enll\u00e0 d'emprendre projectes en com\u00fa per a con\u00e8ixer-se les unes a les altres.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 ara, la barb\u00e0rie de la guerra contra Gaza els demostra que no s\u00f3n nom\u00e9s les seves criatures qui poden perdre la vida, sin\u00f3 elles mateixes. Al voltant del 70% de les m\u00e9s de 33.300 morts, segons el ministeri de Salut de Gaza, s\u00f3n dones, nens i nenes<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
Fartes de tant de dol, i obligades a viure-ho en silenci, les dones israelianes i palestines, principals v\u00edctimes de qualsevol conflicte armat, reclamen una cadira en aquesta taula de negociacions. Aquesta mateixa a la qual no acudeix ning\u00fa des de fa pr\u00e0cticament una d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n
\u201cAix\u00f2 suposaria un canvi enorme en la nostra comunitat, perqu\u00e8 ja hem vist fins a quin punt podem arribar a fer un costat les dones i cada vegada que comen\u00e7a una guerra som nosaltres les qui paguem el preu m\u00e9s alt\u201d, den\u00fancia Hammad. Gilbert enumera els beneficis de \u201cfeminitzar la presa de decisions\u201d. \u201cPer a les dones, el principal no s\u00f3n les fronteres ni per on passar\u00e0 la l\u00ednia divis\u00f2ria, sin\u00f3 com ser\u00e0 la vida el dia despr\u00e9s\u201d<\/strong>defensa Gilbert. \u201cCal posar en relleu la preservaci\u00f3 de la vida humana abans que qualsevol conflicte armat\u201d, afegeix.<\/p>\n\n\n\n
\u201cPrevalece esta idea de que no hay un socio al otro lado con qui\u00e9n discutir [la paz], y nosotras venimos a decir que s\u00ed que lo hay\"<\/pre>\n\n\n\n
En la seva terra compartida, les fronteres no importaran tant. Per\u00f2 s\u00ed que ho faran l'educaci\u00f3, la salut, la cultura, l'art, la m\u00fasica, la sostenibilitat o l'esport. \u201cLes dones tenim aquesta capacitat de mirar m\u00e9s enll\u00e0 i de pensar en la cura de la vida humana abans que qualsevol altre cosa; nosaltres parim, nosaltres entenem\u201d, constata Gilbert. A l'espera de compartir la pau, les dones palestines i israelianes s'han unit en el dol i la \u201ccura m\u00fatua\u201d les unes de les altres, especialment despr\u00e9s que es confirm\u00e9s el violent assassinat d'una de les fundadores de Women Wage Peace<\/em>, Vivian Silver, el 7 d'octubre per part de milicians de Hamas<\/p>\n\n\n\n
Com durant el primer mes estava desapareguda ja que els serveis israelians d'identificaci\u00f3 de restes estaven desbordats, es va assumir que Vivian era una m\u00e9s de les dones segrestades a Gaza. Un mes despr\u00e9s, es va confirmar la seva violenta mort. Per a les dones de Women Wage Peace<\/em> i Women of the Sun<\/em>, les ll\u00e0grimes abocades per Vivian un mes despr\u00e9s de la massacre van ser les primeres des del el dia set<\/em>, com ja es refereixen a la matan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
\u201cPer a nosaltres com a palestines, no existeix l'opci\u00f3 de simplement asseure's i plorar\u201d<\/strong>, constata Hammad. Les seves germanes israelianes les acompanyen, ajudant a pujar aquesta resili\u00e8ncia. \u201cIsrael no tindr\u00e0 pau fins que el poble palest\u00ed no tinguin pau, i viceversa\u201d, defensa Gilbert. En definitiva, si alguna cosa han demostrat el 7 d'octubre i la cruel guerra que li ha seguit \u00e9s que no queda una altra alternativa. Les dones de Women Wage Peace<\/em> advoquen per \u201cvincular-se menys a la terra i a les pedres, i apostar m\u00e9s per crear una vida pr\u00f2spera per a les persones que l'habiten\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Gilbert ho t\u00e9 clar: \u201cal final tothom vol el mateix i desitjar-ho dient que l'altre no ho tingui no t\u00e9 cap sentit perqu\u00e8 si l'altre no el t\u00e9, no el tindr\u00e9 jo\u201d. A tot just uns quil\u00f2metres, entorpits per llocs de control tancats i joves soldats irascibles, Hammad recull les paraules de la seva germana israeliana. \u201cCom a dona palestina, estar\u00e9 destrossada si perdo als meus fills, per\u00f2 igual que qualsevol altra dona en el m\u00f3n, aix\u00ed que no volem que ning\u00fa se senti aix\u00ed\u201d, conclou.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La masacre del 7 de octubre y la feroz guerra contra Gaza ha unido a estas mujeres que abogan por soluciones pol\u00edticas y por retomar las conversaciones Jerusal\u00e9n – Bel\u00e9n A veces, las tragedias unen a pueblos de una forma inexplicable. El pasado 7 de octubre, centenares de milicianos de Ham\u00e1s entraron en las comunidades […]<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":6075,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[83],"class_list":["post-6113","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-oriente-medio"],"acf":[],"authors":[{"term_id":83,"user_id":0,"is_guest":1,"slug":"andrea-lopez-tomas","display_name":"Andrea L\u00f3pez-Tom\u00e0s","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/andrea-lopez.jpeg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/andrea-lopez.jpeg"},"first_name":"","last_name":"","user_url":"","description":""}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6113","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6113"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6113\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6113"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6113"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6113"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=6113"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=6113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}