{"id":5385,"date":"2024-03-12T10:22:48","date_gmt":"2024-03-12T10:22:48","guid":{"rendered":"https:\/\/yemayarevista.com\/?p=5385"},"modified":"2024-10-04T07:31:56","modified_gmt":"2024-10-04T07:31:56","slug":"jovenes-feministas-luchan-por-el-cambio-en-guinea-conakry","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/jovenes-feministas-luchan-por-el-cambio-en-guinea-conakry\/","title":{"rendered":"Joves feministes lluiten pel canvi a Guinea Conakry"},"content":{"rendered":"

El 95% de les dones ha patit la mutilaci\u00f3 genital al pa\u00eds afric\u00e0, malgrat que la llei ho prohibeix<\/h2>\n\n\n\n

Conakry <\/sub><\/em> <\/p>\n\n\n\n

Entre el brunzit de les carreteres asfaltades, les que estan cobertes de fang i les que tenen tot tipus de sots, Conakry s'obre com la capital i ciutat m\u00e9s gran de Guinea, situada en l'oest de la costa nord-africana i banyada per l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. \u00c9s la ciutat natal de Kadiatou Konat\u00e9<\/a>, referent juvenil al pa\u00eds, reconeguda pel seu activisme feminista.<\/p>\n\n\n\n

\u201cTot va comen\u00e7ar quan, un dia, una companya de classe de l'institut em va trucar i em va dir que la volien casar for\u00e7osament. Aquest va ser el detonant i l'inici de la lluita: vam intentar parar el matrimoni per totes les vies, i al final, gr\u00e0cies al suport dels serveis socials i la mediatitzaci\u00f3 del cas, vam aconseguir frenar-lo\u201d, recorda la Kadiatou. \u201cTamb\u00e9 va comen\u00e7ar com un desafiament cap al meu pare, que deia que les generacions m\u00e9s joves no f\u00e8iem res\u201d. Des d'aquella declaraci\u00f3 d'intencions, la seva perseveran\u00e7a en la lluita a favor dels drets de les dones i les nenes i en contra de les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere<\/strong> l'han consolidat com a l\u00edder pol\u00edtica: arrelada al seu pa\u00eds, a la seva ciutat i, sobretot, a la seva comunitat.<\/p>\n\n\n\n

\u00abAmb tu i per a tu\u00bb<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir d'aquest cas, la Kadiatou es va convertir en un far de refer\u00e8ncia i ajuda per a moltes noies que es trobaven (i es troben) en la mateixa situaci\u00f3. \u201cPer a mi \u00e9s una passi\u00f3 i un deure que vaig desenvolupant i aprenc cada dia. \u00c9s un: amb tu i per a tu\u201d<\/strong>, explica asseguda en una de les butaques del menjador de casa seva, embarassada de poques setmanes del seu primer fill. Viu amb el seu marit a un pis allunyat del centre de la capital, envoltat, com la major part del pa\u00eds, d'edificis a mig construir.<\/p>\n\n\n\n

Konat\u00e9 t\u00e9 22 anys i s'ha graduat fa poc en Comunicaci\u00f3 Audiovisual. Actualment, \u00e9s la presidenta de l'associaci\u00f3 Club de Joves L\u00edders de Guinea<\/a>, una organitzaci\u00f3 nascuda el 2016 que creix cada dia. L'associaci\u00f3 acull a m\u00e9s de 500 persones volunt\u00e0ries que treballen arreu del pa\u00eds, repartides entre les vuit regions administratives en les quals es divideix Guinea, per a sensibilitzar entorn els feminismes i la protecci\u00f3 dels drets humans. \u201cTotes les volunt\u00e0ries s\u00f3n ambaixadores de la lluita contra el matrimoni for\u00e7at, la mutilaci\u00f3 genital femenina i la viol\u00e8ncia sexual. S\u00f3n pr\u00e0ctiques que te\u00f2ricament estan castigades per la llei, per\u00f2 que encara estan molt arrelades a la cultura i a les comunitats\u201d.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Dues noies caminant al poble de Gangan, una de les zones rurals de Guinea. | Sara Aminiyan<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Una de les viol\u00e8ncies m\u00e9s esteses que s'exerceixen sobre els cossos de les dones guineanes (i sobretot de les joves) \u00e9s la mutilaci\u00f3 genital femenina<\/strong> (MGF). El 95%<\/a> de les dones del pa\u00eds l'han sofert, la qual cosa situa Guinea com el segon pa\u00eds del m\u00f3n<\/a> on s'exerceix m\u00e9s aquesta viol\u00e8ncia, despr\u00e9s de Som\u00e0lia. El matrimoni for\u00e7at i infantil tamb\u00e9 \u00e9s una pr\u00e0ctica quotidiana. Segons un estudi<\/a> de la Fundaci\u00f3 Wassu-UAB<\/a>, el 2021 el 47% de les dones de Guinea es van casar abans dels 18 anys. Una de les conclusions que apunta l'estudi \u00e9s que, mentre hi hagi una comunitat que legitimi i exerceixi la MGF, \u00e9s molt probable que tamb\u00e9 forci als seus fills i filles al matrimoni infantil. A m\u00e9s, tamb\u00e9 assenyala que \u201ca les societats on les desigualtats de g\u00e8nere limiten l'acc\u00e9s de les dones a la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica, el matrimoni for\u00e7at acostuma a ser una bona opci\u00f3 de superviv\u00e8ncia per a assegurar una certa seguretat financera\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Segons un estudi de la Fundaci\u00f3 Wassu-UAB, el 2021 el 47% de les dones a Guinea es van casar abans dels 18 anys\n<\/pre>\n\n\n\n
Tot i que el Codi Penal del pa\u00eds castiga la viol\u00e8ncia masclista, la falta d'esfor\u00e7os pol\u00edtics en mat\u00e8ria d'atenci\u00f3, de construcci\u00f3 de centres d'acollida i de suport a les v\u00edctimes, fa que les viol\u00e8ncies es perpetu\u00efn. \u201cL'ab\u00fas sexual \u00e9s una realitat en tots els nivells, tamb\u00e9 a les esferes pol\u00edtiques m\u00e9s altes. La gent no en parla i s'acaba normalitzant\u201d, denuncia la Kadiatou.<\/p>\n\n\n\n
Una realitat rural encara m\u00e9s crua<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Fora de les ciutats, aquesta realitat es potencia encara m\u00e9s. El 62%<\/a> de la poblaci\u00f3 guineana viu en zones rurals, on el nivell d'alfabetitzaci\u00f3 \u00e9s molt baix, especialment entre les dones. Segons les dades recollides per l'organitzaci\u00f3 Sara, una ONG local que treballa amb les comunitats per fer front a la feminitzaci\u00f3 de la pobresa, el 80% de les dones rurals guineanes no estan alfabetitzades<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
Boubacar Sylla, president d'una altra ONG local, Club dels Amics del M\u00f3n<\/a>, explica que \u201cla manca de recursos b\u00e0sics i de serveis com la sanitat i l'educaci\u00f3 provoca que la vulnerabilitat a la qual estan exposades les dones i nenes sigui m\u00e9s gran\u201d. Durant una trobada a la seva seu a Conakry, compartida amb Acci\u00f3 Sense Fronteres (que treballen per a la prevenci\u00f3 i acompanyament del VIH i l'empoderament feminista) i OSAC (que treballen contra el paludisme), apunten que \u201cles dones gaireb\u00e9 no tenen acc\u00e9s a espais de poder\u201d. Expliquen que, a m\u00e9s de la mutilaci\u00f3 genital femenina i els matrimonis for\u00e7ats, als espais privats els \u00edndexs de viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, tant psicol\u00f2gica, f\u00edsica com els feminicidis, es disparen. \u201cTotes aquestes viol\u00e8ncies es queden de portes endins<\/strong>, pesen m\u00e9s la pressi\u00f3 i l'estigma social. Tampoc hi ha cap mena d'atenci\u00f3 psicol\u00f2gica. Tenim const\u00e0ncia de casos de dones que s'han su\u00efcidat perqu\u00e8 no podien suportar m\u00e9s viol\u00e8ncies\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Totes aquestes organitzacions treballen acompanyades de les comunitats per a fer front a aquestes viol\u00e8ncies. Ho fan mitjan\u00e7ant l'impuls i la creaci\u00f3 de xarxes en clau feminista i l'empoderament comunitari, la den\u00fancia i desestigmatitzaci\u00f3 d'aquestes realitats i a trav\u00e9s de projectes i formacions de base.<\/p>\n\n\n\n
\u201cCrec que Europa t\u00e9 una imatge esbiaixada de la realitat que viuen els diferents pa\u00efsos africans i les dones de les seves comunitats\"\n<\/pre>\n\n\n\n
Un exemple \u00e9s la iniciativa \u2018Escola de Marits\u2019 que impulsa el Club dels Amics del M\u00f3n, que es duu a terme a la prefectura de la regi\u00f3 de Kindia i es reuneixen al poble de Friguiagb\u00e9. L'Escola de Marits la formen deu homes d'entre 45 i 50 anys, triats entre els 75 que es van presentar quan van fer la crida, i que exerceixen com a l\u00edders comunitaris. Despr\u00e9s de rebre mesos de formaci\u00f3 per part de professionals especialitzats en viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, els deu homes s\u00f3n els encarregats de conscienciar a les seves comunitats dels danys de la mutilaci\u00f3 genital, del matrimoni for\u00e7at i de prevenir i informar sobre qualsevol viol\u00e8ncia f\u00edsica i psicol\u00f2gica sobre les dones, i dels seus drets. Mamadou Sylla, coordinador del projecte, explica que des que es va impartir la formaci\u00f3 s'han vist canvis, i que els homes que participen dels lideratges comunitaris s\u00f3n coherents amb les seves crides, i confirma que aquesta eina \u00e9s efectiva. Segons Zakaria Souman, un dels participants de l'Escola, \u201cla viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s una cosa generacional i cultural<\/strong>. A casa ho hem vist sempre: els nostres avis i besavis pegaven a les seves esposes. Els nostres pares, i fins i tot nosaltres mateixos de joves. Tot i que ara hi ha lleis, no es respecten, i fa falta que treballem nosaltres des de les comunitats per a canviar-ho\u201d.<\/p>\n\n\n
\n
\"\"
Una de les lideresses comunit\u00e0ries del poble de Missira al costat de la porta de casa seva, una altra zona rural de Guinea. | Sara Aminiyan<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n
A l'organitzaci\u00f3 Sara, tamb\u00e9 amb seu a la prefectura de Kindia, coordinen vora 250 grups de treball exclusivament de dones per fer front a la pobresa, i de pas, prevenir viol\u00e8ncies masclistes. La seva coordinadora explica que tenen grups de treball al camp, a la pesca o fent sab\u00f3. \u201cNo tenim cap mena de finan\u00e7ament de res ni de ning\u00fa, per\u00f2 entre nosaltres ens coordinem per aconseguir els materials que necessitem per treballar\u201d. Paral\u00b7lelament, cada dues setmanes es reuneixen en el que coneixen com sere<\/em>: trobades de les dones de cada poble, sense pres\u00e8ncia de cap home, per poder compartir les seves quotidianitats.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Una de les tasques que tamb\u00e9 assumeix la Kadiatou Konat\u00e9 \u00e9s fer arribar a les esferes p\u00fabliques aquestes iniciatives, i aix\u00ed promoure espais segurs i desestigmatizar el fet de rebre viol\u00e8ncies masclistes. Forma part del comit\u00e8 ad hoc<\/em> per a la creaci\u00f3 del Consell Nacional de Joventut juntament amb el primer ministre i el representant de les Nacions Unides al pa\u00eds, i tamb\u00e9 ha participat en diferents trobades i confer\u00e8ncies arreu del m\u00f3n sobre l'empoderament de les dones i les nenes.<\/p>\n\n\n\n
La jove reflecteix el salt generacional i el canvi de consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva entre les noies de la seva edat i generacions anteriors, i \u00e9s cr\u00edtica amb la mirada externa europea: \u201cCrec que Europa t\u00e9 una imatge esbiaixada de la realitat que viuen els diferents pa\u00efsos africans i les dones de les seves comunitats. \u00c9s un continent s\u00faper divers. La mirada est\u00e0 molt tergiversada\u00bb<\/strong>, conclou.<\/p>\n\n\n\n
Publicat originalment a Ctxt<\/a> <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 95% de les dones ha patit la mutilaci\u00f3 genital al pa\u00eds afric\u00e0, malgrat que la llei ho prohibeix<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":5386,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[79],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[32,30],"class_list":["post-5385","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-africa-occidental"],"acf":[],"authors":[{"term_id":32,"user_id":5,"is_guest":0,"slug":"sara-aminiyan","display_name":"Sara Aminiyan","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg"},"first_name":"Sara","last_name":"Aminiyan","user_url":"","description":"Periodista y fot\u00f3grafa especializada en g\u00e9nero y migraciones. Ha publicado en El Salto, El Publico, La Marea, Catalunya Plural, La Directa y L'Ara."},{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5385"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5385\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5386"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5385"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=5385"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=5385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}