\u2013 Hi ha una sobreprecaritzaci\u00f3 dins de la precaritzaci\u00f3 del sector de les cures, i aix\u00f2 es relaciona clarament amb una q\u00fcesti\u00f3 de racisme i discrimanaci\u00f3n-, afirma Roc\u00edo Echevarr\u00eda, treballadora del sector de les cures i membre del colectivo\u00a0Micaela<\/a>.<\/p>\n\n\n\n En l'informe, Oxfam analitza com la falta d'inversi\u00f3 estatal en el treball de cures de llarga durada i atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia s'ha tradu\u00eft en un sector completament dependent i sustentat per dones racialitzades, i en la seva majoria precarizadas, per a solucionar aquest buit. Segons Sara Cuentas, periodista i investigadora social especialitzada en feminisme decolonial, \u201cl'organitzaci\u00f3 de les cures a trav\u00e9s del treball de la llar respon a una estructura social capitalista i patriarcal<\/strong>, en qu\u00e8 s'externalitzen les activitats, per\u00f2 es mantenen dins de la llar i en mans femenines\u201d.<\/p>\n\n\n\n Per a moltes dones que treballen en aquest \u00e0mbit, juny de 2022 va ser un mes de celebraci\u00f3. Despr\u00e9s d'una d\u00e8cada de lluita, Espanya va ratificar el\u00a0convenio<\/a> 189 de l'Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT). Una petici\u00f3 que el sector reclamava des de 2011 i que implica la protecci\u00f3 de drets laborals, i sobretot, accedir a una prestaci\u00f3 per desocupaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, una vegada m\u00e9s, les m\u00e9s de 70.000 dones que avui dia continuen treballant \u2018sense papers\u2019 a Espanya han quedat al marge. A parer de totes les treballadores entrevistades per a aquest reportatge, encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. \u201cAmb el conveni 189 tenim dret a atur, per\u00f2 les dones migrants continuem sent esclavitzades, a causa de la llei d'estrangeria espanyola. I a aix\u00f2 cal sumar-li la falta de voluntat pol\u00edtica i legal\u201d, lamenta Sandra Farro, treballadora de la llar a Espanya des de 2006 i s\u00f2cia fundadora de la Cooperativa\u00a0Micaela<\/a>.<\/p>\n\n\n Awa, d'origen senegal\u00e8s, porta quatre anys a Espanya. Els \u00faltims mesos ha aconseguit tramitar el perm\u00eds de resid\u00e8ncia. Treballa netejant habitacions d'hotel, per\u00f2 la seva empresa no volia contractar-la sense tenir una situaci\u00f3 administrativa regular. \u201cVaig decidir donar-los la documentaci\u00f3 d'una companya per a no perdre aquest treball\u201d, explica. Para poder conseguir la residencia a trav\u00e9s del arraigo<\/a>\u00a0les persones estrangeres han de demostrar tres anys d'empadronament i un contracte de treball signat pel treballador i el contractant que garanteixi, almenys, el salari m\u00ednim interprofessional. <\/strong>Per a aconseguir la resid\u00e8ncia, Awa va haver de pagar un contracte fals, ja que havia treballat tots aquests anys sense contracte. \u201cVaig anar estalviant a poc a poc fins que vaig tenir els 3.000 euros perqu\u00e8 un advocat em fes un contracte fals\u201d.<\/p>\n\n\n\n Segons el gerent de l'empresa Just\u00a0CleanVilassar de Mar<\/a>, que prefereix preservar la seva identitat, els canvis i reformes de la llei d'estrangeria espanyola han dificultat la regularitzaci\u00f3 de persones \u2018sense papers\u2019. La companyia actualment t\u00e9 set dones en plantilla a mitja jornada, per\u00f2 deu anys enrere havien arribat a tenir fins a 17. \u201cAbans era m\u00e9s f\u00e0cil ajudar a regularitzar perqu\u00e8 f\u00e8iem un precontracte. Ajud\u00e0vem un munt de dones\u201d.<\/p>\n\n\n\n A Catalunya, unes 24.000 treballadores dom\u00e8stiques treballen sense contracte<\/strong>\u00a0i, per tant, no tenen cap protecci\u00f3 associada a estar d'alta a la Seguretat Social, aix\u00ed com tampoc la possibilitat d'agafar la baixa si emmalalteixen ni gaudir de vacances pagades. Segons Berta G\u00fcell, investigadora principal de migracions del CIDOB, \u201cles condicions laborals solen ser prec\u00e0ries, sense contracte, mal remunerades i inestables. \u00c9s especialment preocupant la situaci\u00f3 de les dones internes, que tenen jornades laborals molt extenses, amb baixa remuneraci\u00f3 i molt poc temps lliure\u201d. El fet que la llar sigui tant el lloc de resid\u00e8ncia com de treball afecta els temps de descans. \u201cAquesta realitat \u00e9s un nou mode d'esclavitud que resulta impune, perqu\u00e8 les treballadores que accedeixen a aquests llocs de treball estan en situaci\u00f3 administrativa no regularitzada. Han de treballar davant una llei d'estrangeria que les col\u00b7loca als llimbs\u201d, declara Cuentas.<\/p>\n\n\n\n Roc\u00edo Echevarr\u00eda den\u00fancia, a m\u00e9s, la corrupci\u00f3 en la contractaci\u00f3 de les dones migrants amb n\u00famero d'identificaci\u00f3 fiscal (NIF) i en r\u00e8gim d'interna<\/strong>: majorit\u00e0riament tenen un contracte laboral com a treballadores de la llar, per\u00f2 realment operen com a internes. \u00c9s el cas d'Ingrid Rojas, treballadora en r\u00e8gim d'interna, que despr\u00e9s d'haver denunciat maltractament f\u00edsic i mental per part de la fam\u00edlia contractant i viure un llarg proc\u00e9s judicial va veure com la causa es va desestimar. \u201cLa falta de mecanismes perqu\u00e8 cuidadores i treballadores de neteja tinguin una empara legal fa que moltes dones no vulguin continuar amb els processos judicials\u201d, afirma Echevarr\u00eda.<\/p>\n\n\n\n Que aquest n\u00ednxol de treball l'ompli una majoria de dones migrades t\u00e9 a veure amb la segmentaci\u00f3 del mercat laboral en clau \u00e8tnica i de g\u00e8nere, per la qual cosa els treballs menys qualificats i prec\u00e0ries les ocupen persones migrants. En aquest sentit, hi ha un transvasament de desigualtats de classe i \u00e8tnia entre dones aut\u00f2ctones i dones migrants\u201d, sent\u00e8ncia G\u00fcell.<\/p>\n\n\n\n Si b\u00e9 hi ha la necessitat d'ocupar aquests espais de treball, i en molts casos s\u00f3n les dones migrants qui posen a disposici\u00f3 les seves cuerpas i treball f\u00edsic per a solucionar amb major urg\u00e8ncia les nostres necessitats reproductives, paradoxalment encara no existeixen vies legals operatives per a poder migrar i ocupar aquests llocs de manera legal. \u201cDavant una llei d'estrangeria opressiva que restringeix i limita la possibilitat d'aconseguir un treball d'acord amb les capacitats i traject\u00f2ries t\u00e8cniques i professionals de milers de dones migrants, el r\u00e9gimen laboral de los cuidados es lo m\u00e1s barato<\/strong> (per a la contractaci\u00f3), flexible i que cobreix una major intensitat hor\u00e0ria\u201d, explica Sara Cuentas.<\/p>\n\n\n\n Aquest trasp\u00e0s de desigualtats en clau \u00e8tnica i colonial s'intensifica quan el tipus de contractaci\u00f3 de les treballadores es categoritza segons origen. S'ha documentat \u00e0mpliament que les dones cuidadores preferides per a cuidar gent gran s\u00f3n les de proced\u00e8ncia llatinoamericana. La concentraci\u00f3 de dones origin\u00e0ries d'Am\u00e8rica Llatina i el Carib ocupades en aquestes activitats \u00e9s del 32,3%, mentre que les dones procedents de pa\u00efsos europeus i africans aconsegueixen, respectivament, una incid\u00e8ncia aproximada del 20% i les origin\u00e0ries d'\u00c0sia se situen en el 24,4%.<\/p>\n\n\n\n \u201cA les llars trien les dones llatinoamericanes per una visi\u00f3 que som m\u00e9s afectuoses, delicades i amoroses; les companyes subsaharianes es dediquen m\u00e9s a la neteja d'hotels i les companyes marroquines s\u00f3n les que m\u00e9s rebuig reben per q\u00fcestions de racisme<\/strong>\u201d, declara Echevarr\u00eda, membre de Micaela. Sandra Farro, companya de Echevarr\u00eda al col\u00b7lectiu Micaela, indica que, els \u00faltims mesos, quatre serveis de cases particulars han rescindit el contracte amb l'empresa perqu\u00e8, sospiten, qui atenia les cases era una treballadora musulmana. \u201cEn l'\u00faltim servei, Salma ens va explicar que la propiet\u00e0ria la mirava malament\u201d, afegeix Farro.<\/p>\n\n\n\n Les ag\u00e8ncies de contractaci\u00f3 de servei dom\u00e8stic se sumen a aquesta categoritzaci\u00f3 racial<\/strong>. \u201cLes treballadores de la llar d'origen filip\u00ed s\u00f3n molt demandades a Espanya per les seves qualitats d'honradesa, discreci\u00f3, fidelitat, capacitat de treball i l'alt coneixement de la llengua anglesa i, fins i tot, altres idiomes\u201d. Aix\u00ed descriu un dels seus serveis l'ag\u00e8ncia Mar\u00eda Zugasti, com un recurs per a satisfer el client.<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 a les treballadores filipines l'empresa Just Clean, que tamb\u00e9 ofereix servei d'internes, declara que hi ha un\u00a0negoci poc transparent quant a la contractaci\u00f3 d'aquestes dones<\/strong>: \u201cFa uns anys descobrim el fenomen filipines, que aix\u00f2 \u00e9s amb el qual tira tothom. Ens van passar un contacte de Barcelona que directament t'envia les noies\u201d.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n A esta situaci\u00f3n, se le suma el hecho que varios pa\u00edses de origen ya apoyan parte de su sostenibilidad econ\u00f3mica en las remesas que las trabajadoras del hogar consiguen trabajando en otros pa\u00edses m\u00e1s ricos, como Arabia Saud\u00ed, Jap\u00f3n o pa\u00edses europeos. Es el caso de\u00a0Filipines, pa\u00eds en qu\u00e8 les seves treballadores a l'estranger constitueixen una de les principals potes de la seva economia<\/strong>. El mateix govern del pa\u00eds, des de fa m\u00e9s de 40 anys, promou la migraci\u00f3 de les seves ciutadanes perqu\u00e8 treballin fos i envi\u00efn divises estrangeres. Es calcula que hi ha uns 10 milions de filipines treballant a l'estranger. Moltes dones participen en acad\u00e8mies formatives finan\u00e7ades pel govern per a aprendre a ser una \u201cbona treballadora de la llar a l'estranger\u201d. Els mostren com han de col\u00b7locar els coberts, com es renta un nad\u00f3 i com han de servir correctament. Per\u00f2 tamb\u00e9 els ensenyen a controlar les emocions i a bregar amb tota mena d'abusos.<\/p>\n\n\n\nEn Espa\u00f1a, m\u00e1s de 600.000 personas se dedican al trabajo del hogar y los cuidados, contratadas por familias particulares\n<\/pre>\n\n\n\n
Treballar sense drets<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/coop-micaela_18-1024x683.jpg\")
Un mercat laboral en clau \u00e8tnica i colonial<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
A Catalunya, unes 24.000 treballadores dom\u00e8stiques treballen sense contracte<\/strong>\n<\/pre>\n\n\n\n
Empreses i ag\u00e8ncies de contractaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/coop-micaela_9-1024x685.jpg\")