La Dj\u00e9nabou B\u00e9lla Diallo va aprendre a mutilar els genitals de les nenes durant les pr\u00e0ctiques universit\u00e0ries d'infermeria, en una cl\u00ednica privada de la ciutat de Lab\u00e9, al centre oest de\u00a0Guinea-Conakry<\/a>. \u201cHi ha molta pressi\u00f3 social. Totes les generacions passades ho feien, absolutament totes les dones estaven mutilades. En un entorn on tothom fa una cosa, \u00e9s molt complicat no fer el mateix\u201d, explica.<\/p>\n\n\n\n Diallo, de 35 anys, i que tamb\u00e9 va patir l'ablaci\u00f3 de nena, parla del seu treball practicant mutilaci\u00f3 genital femenina (MGF) de manera m\u00e9s aviat introvertida, encara que responent totes les preguntes. \u201cA la cl\u00ednica vam parar de mutilar a les petites quan vam comprendre els danys f\u00edsics i ps\u00edquics que causa, i vam comen\u00e7ar a impartir formacions per frenar aquesta viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d, recorda. Fa dos anys que va deixar de practicar l'ablaci\u00f3 per treballar com a matrona en un centre de salut p\u00fablic al districte de Pelel, prop de Lab\u00e9<\/strong>, a la vegada l'epicentre comercial i capital d'una de les vuit regions en les quals es divideix Guinea. Des del 2021, una junta militar governa aquest pa\u00eds de 14 milions d'habitants, on m\u00e9s del 41% de la poblaci\u00f3 \u00e9s menor de 14 anys segons el\u00a0Fons de Poblaci\u00f3 de les Nacions Unides<\/a>.<\/p>\n\n\n La mutilaci\u00f3 genital femenina o ablaci\u00f3 del cl\u00edtoris de nenes es practica majorit\u00e0riament a pa\u00efsos de l'\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0, malgrat\u00a0estar prohibida<\/a>\u00a0en molts d'ells. Almenys\u00a0200 milions de nenes i dones<\/a>\u00a0vives avui a 31 pa\u00efsos hi han estat sotmeses, segons dades d'UNICEF. En general, diu aquest organisme, la pr\u00e0ctica ha anat disminuint en les \u00faltimes tres d\u00e8cades. No \u00e9s el cas de Guinea-Conakry, que \u00e9s el segon pa\u00eds del m\u00f3n, despr\u00e9s de Som\u00e0lia, on m\u00e9s nenes i dones pateixen aquesta forma de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/strong>: el\u00a095%<\/a>\u00a0d'elles, segons l'organitzaci\u00f3 feminista Equality Now.<\/p>\n\n\n\n \u00abEn el nostre cas [a la cl\u00ednica], nom\u00e9s tall\u00e0vem un tros de cl\u00edtoris\u201d, recorda Diallo. \u201cEncara que hi ha m\u00e9s tipus de MGF. El tipus m\u00e9s est\u00e8s a Guinea, sobretot a les zones rurals, \u00e9s el tipus tres, en el qual es talla el cl\u00edtoris, els nervis majors i els llavis superiors. A les cl\u00edniques privades es practica amb els utensilis sanitaris. Si no, es fa amb tisores, c\u00fater o ganivets, molt com\u00fa a les zones rurals\u201d. Aissatou Diallo, activista feminista guineana establerta a Barcelona, afegeix que aquesta pr\u00e0ctica no t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb la religi\u00f3. \u201cEs mutila a nenes musulmanes, cat\u00f2liques i animistes\u201d, afirma. <\/p>\n\n\n\n Cada mes, la infermera Diallo mutilava a dues nenes d'entre cinc i sis anys, aproximadament, per 50.000 francs guineans (uns cinc euros i mig). A Guinea, el percentatge de fam\u00edlies que mutilen a les seves filles en cl\u00edniques privades \u00e9s molt baix, ja que no tota la poblaci\u00f3 s'ho pot permetre<\/strong>, apunta. \u201cExisteix el que es diuen les mutiladores comunit\u00e0ries, que van pels pobles rurals, i a canvi de pocs diners, s'ofereixen a exercir la MGF. En aquests casos, no mutilen a les nenes dins de casa, sin\u00f3 que se les emporten i les mutilen enmig del bosc, per exemple\u201d.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la MGF s\u00f3n variades: traumes psicol\u00f2gics, complicacions greus a l'hora de donar a llum i privaci\u00f3 del plaer sexual. \u201c\u00c9s una pr\u00e0ctica masclista, que s'utilitza per a fer m\u00e9s vulnerables les dones ja des de petites\u201d, subratlla Aissatou Diallo. \u201c\u00c9s una eina de dominaci\u00f3, per a afeblir-nos\u201d, diu aquesta dona, el germ\u00e0 de la qual est\u00e0 casat amb la infermera Dj\u00e9nabou Diallo i que exerceix com a presidenta d'\u00a0AHCAMA<\/a>, una associaci\u00f3 que treballa contra la viol\u00e8ncia masclista.<\/p>\n\n\n\n La Dj\u00e9nabou Diallo assegura que cada vegada hi ha m\u00e9s dones, sobretot de la seva generaci\u00f3, que es neguen a practicar la MGF a les seves filles. I reconeix que una estrat\u00e8gia bastant popular \u00e9s dissimular i afirmar que les nenes han complert amb el ritu, sense que sigui veritat<\/strong>. \u201cFins i tot elles es creuen que ho estan, i de grans descobreixen que no\u201d, admet. Quan se li pregunta per la seva pr\u00f2pia filla, Diallo respon r\u00e0pid: \u201cA ella no la mutilarem\u201d.<\/p>\n\n\n\n La pr\u00e0ctica de la MGF no \u00e9s l'\u00fanic problema que enfronten les guineanes. A penes el 31% de les dones del pa\u00eds estaven alfabetitzades el 2021<\/strong>, segons dades del Banc Mundial, i l'acc\u00e9s a la sanitat o a recursos b\u00e0sics com l'aigua potable s\u00f3n molt escassos o nuls, detalla Boubacar Sylla, de l'ONG guineana\u00a0Club des Amis du Monde<\/a>\u00a0(CAM). La situaci\u00f3 \u00e9s especialment dura a les zones rurals, on avui hi viu aproximadament el\u00a062%<\/a>\u00a0de la poblaci\u00f3 guineana.<\/p>\n\n\n\n A la MGF se li sumen altres problemes, com els matrimonis for\u00e7ats i preco\u00e7os de nenes. El 2021, el 47% de dones a Guinea es van casar abans de complir els 18 anys, segons un estudi<\/a> de la Fundaci\u00f3 Wassu-UAB, de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, que conclo\u00efa que una comunitat que legitima la MGF \u00e9s m\u00e9s probable que, al seu torn, condueixi als seus fills i filles a contreure matrimonis for\u00e7ats.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/zona-rural-Guinea--1024x683.jpg\")
A la cl\u00ednica vam parar de mutilar a les petites quan vam comprendre els danys f\u00edsics i ps\u00edquics que causa, i vam comen\u00e7ar a impartir formacions per frenar aquesta viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/pre>\n\n\n\n
Cada mes, la infermera Diallo mutilava a dues nenes d'entre cinc i sis anys, aproximadament, per 50.000 francs guineans (uns cinc euros i mig)<\/pre>\n\n\n\n