Las mujeres y las guerras<\/em> (Ed. Bellaterra, 2015), assenyala que \u201cla guerra \u00e9s una pr\u00e0ctica profundament marcada pel g\u00e8nere\u201d. En el cas de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, com afecta el conflicte a les dones?<\/strong><\/p>\n\n\n\nA la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, les dones s'encarreguen de l'agricultura i de les collites. Van soles fins als camps a treballar, i llavors, ja sigui durant el cam\u00ed o ja als camps, els grups armats les segresten de manera col\u00b7lectiva. S'aprofiten de les dones com a m\u00e0 d'obra barata: les obliguen a fer totes les feines de casa, a treballar per a ells i tamb\u00e9 les esclavitzen sexualment. Les dones que es resisteixen acaben assassinades, i les que cedeixen acaben sent les seves esclaves, en tots els sentits.<\/p>\n\n\n\n
Una vegada, en una confer\u00e8ncia al Senegal, em van preguntar: \u201cSi les dones ja saben que quan treballen als camps les segresten, per qu\u00e8 hi van?\u201d Perqu\u00e8 no estan obligades a anar-hi, per\u00f2 a a majoria dels casos s\u00f3n elles mateixes les que decideixen fer-ho malgrat les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies. Perqu\u00e8, culturalment, les dones s\u00f3n les encarregades que les seves fam\u00edlies i els seus fills mengin, i si no van als camps, no menjaran. Accepten seguir amb la tradici\u00f3 perqu\u00e8 en cas contrari, les seves comunitats les jutjaran i el cost tamb\u00e9 ser\u00e0 molt alt.<\/p>\n\n\n\n
\"Els grups armats les segresten de manera col\u00b7lectiva. S'aprofiten de les dones com a m\u00e0 d'obra barata\"<\/pre>\n\n\n\nQu\u00e8 passa despr\u00e9s dels segrestos?<\/strong><\/p>\n\n\n\nA vegades no les segresten, \u2018nom\u00e9s\u2019 sabotegen els camps, roben tot el que poden, les violen i les deixen. Per\u00f2 llavors, el problema segueix. Quan tornen a les seves cases amb ferides, marques o amb la roba destrossada per la resist\u00e8ncia i la viol\u00e8ncia, la pr\u00f2pia fam\u00edlia i la resta de la comunitat les rebutja.<\/p>\n\n\n\n
En general, existeix la idea que una dona violada porta mala sort, la consideren el deshonor de la fam\u00edlia. Els seus marits les menyspreen i diuen no respectar-les m\u00e9s per haver \u2018mantingut relacions sexuals amb un altre home\u2019. De fet, existeix la concepci\u00f3 que, despr\u00e9s que una dona hagi estat violada, el marit ja no pot tenir m\u00e9s relacions sexuals amb ella en estat sobri, aix\u00ed que sempre que vulgui s'emborratxar\u00e0 i la violar\u00e0. Acabar\u00e0 sent l'esclava sexual del seu propi marit. <\/p>\n\n\n\n
Primer et cases dins de matrimonis i relacions patriarcals, en la gran majoria de casos, on has d'aguantar incomprensi\u00f3, agressivitat i moltes injust\u00edcies; despr\u00e9s, pateixes una agressi\u00f3 sexual; i finalment, el teu propi marit i el teu entorn et deshumanitza. Amb tot aix\u00f2, no es poden divorciar, i tampoc disposen de cap acompanyament psicol\u00f2gic. Fins a quin punt aix\u00f2 \u00e9s viure? En el moment en el qual et violen, se t'acaba la vida.<\/p>\n\n\n\n
S'instrumentalitza a les dones i els seus cossos com a arma de guerra?<\/strong><\/p>\n\n\n\nS\u00ed. Quan els grups armats rapten a les dones, ho fan en massa, poden ser grups de fins a 40 dones de la mateixa comunitat. Amb aix\u00f2, saben que tots els barris de la comunitat estaran afeblits, perqu\u00e8 moltes fam\u00edlies hauran perdut una mare, una germana o una tieta. Si les dones tornen directament als pobles despr\u00e9s d'haver patit una agressi\u00f3 sexual, saben que la poblaci\u00f3 estar\u00e0 molt afeblida per l'estigma. I si les segresten, les convertiran en les seves esclaves.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s una guerra guanyada des del principi. Els grups armats saben que aquesta estrat\u00e8gia afebleix moralment a tota la comunitat, i ho aprofiten per a atacar el poble i robar les terres, minerals o qualsevol altre recurs. La poblaci\u00f3 en general no t\u00e9 armes, i la majoria de la gent fuig. Els pocs que resisteixen i es queden per a defensar la seva comunitat acaben morint.<\/p>\n\n\n\n
\"\u00c9s una guerra guanyada des del principi. Els grups armats saben que aquesta estrat\u00e8gia afebleix moralment a tota la comunitat\"<\/pre>\n\n\n\nCom s'organitzen les dones davant aquestes situacions?<\/strong><\/p>\n\n\n\nExisteixen diversos espais de trobada. Per exemple, des d' Etoile du Sud<\/em> treballem amb el que anomenem \u2018comunitats de g\u00e8nere\u2019. Les impulsem despr\u00e9s de detectar problemes severs i generalitzats de viol\u00e8ncies de g\u00e8nere als espais privats i familiars. Detectem que les dones i les nenes no tenen oportunitats d'expressar-se, ni tampoc d'identificar i explicar les viol\u00e8ncies que reben. La idea d'aquests espais \u00e9s tenir un lloc on les dones puguin parlar lliurement i compartir les seves hist\u00f2ries i viv\u00e8ncies. Al principi, les participants eren m\u00e9s reservades i parlaven menys, per\u00f2 ara ja han generat un espai de confian\u00e7a i no tenen vergonya de comptar les situacions quotidianes de viol\u00e8ncies que viuen, i escolten els consells que la resta de dones comparteixen.<\/p>\n\n\n\nA les zones de conflicte, la feina est\u00e0 m\u00e9s encaminada a parlar amb les que han patit violacions i estan marginalitzades. Arribem a elles a partir de les comunitats de g\u00e8nere, perqu\u00e8 entre les dones dels mateixos pobles es coneixen. Aquestes dones estan realment malament, condemnades a ser mestresses de casa, soles, sense cap mena d'acompanyament psicol\u00f2gic. Parlem amb elles, per dir-los que no estan soles, i els oferim suport i participaci\u00f3 en les comunitats de g\u00e8nere. Volem garantir-los que tindran un lloc on ser escoltades, on puguin expressar-se.<\/p>\n\n\n\n
Busquem estrat\u00e8gies per a sortir de les tradicions patriarcals. Treballem per reconduir els discursos cap als feminismes. Hem vist que a trav\u00e9s d'aquests espais, moltes dones han sanat els seus traumes, han pogut expressar-se i sentir-se acompanyades. Realment hem vist molts progressos.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 donem suport a altres grups ja organitzats. Per exemple, existeixen uns grups de dones que fan pr\u00e9stecs i intercanvis comunitaris. \u00c9s a dir, si una dona t\u00e9 necessitats econ\u00f2miques (o de verdures, o llavors per la collita), cada dona del grup li presta el que ella pugui aportar. I m\u00e9s endavant, se'ls retornar\u00e0 en el mateix format o segons la seva necessitat, quan la primera dona ja estigui en millors condicions. Redistribueixen els recursos. Aquests grups existeixen tant en entorns rurals com urbans.<\/p>\n\n\n\n
Vost\u00e8 \u00e9s dona, periodista i activista. En quina posici\u00f3 li deixa aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n\n\n\nNo veig l\u00ednies que separin una cosa de l'altra. El meu pa\u00eds i comunitat \u00e9s molt patriarcal. La meva mare, la meva \u00e0via, la meva bes\u00e0via\u2026Totes hem estat a la mateixa lluita. A vegades, sembla que ser activista \u00e9s sortir als mitjans de comunicaci\u00f3, per\u00f2 per a mi ser activista forma part de la naturalesa de ser dona a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. L'activisme forma part de la nostra vida di\u00e0ria, vulguem o no.<\/p>\n\n\n\n
La societat en general encara no ha acceptat que una dona lluiti pels seus drets. La figura de \u2018protector\u2019 a les fam\u00edlies sempre ha estat assumida pels homes, mentre que les dones ens quedem a casa, fent les tasques dom\u00e8stiques, invisibilitzades.<\/p>\n\n\n\n
Actualment, soc la coordinadora de l'ONG Etoile du Sud<\/em>. Treballem per garantir el dret a la salut i els drets de les dones en un context de conflicte. No \u00e9s f\u00e0cil ser una dona activista, soc criticada i q\u00fcestionada per la meva feina, tant per la meva fam\u00edlia com pel meu entorn. Q\u00fcestionen que pugui fer-ho i insisteixen que em poso en perill. He rebut comentaris com que \u201cl'\u00fanica cosa que vull fer \u00e9s cridar l'atenci\u00f3\u201d o que \u201cuna dona no pot tenir idees\u201d. Aix\u00ed que seguim amb la nostra lluita, perqu\u00e8 encara queda molt cam\u00ed. Un dels eixos principals de treball d'EDS \u00e9s la sensibilitzaci\u00f3 i educaci\u00f3, volem garantir l'acc\u00e9s a la informaci\u00f3, i que totes les dones coneguin els seus drets.<\/p>\n\n\n\nVolia ser periodista perqu\u00e8 volia insistir i difondre que les dones som persones amb drets, i aix\u00ed fer front a les desigualtats de g\u00e8nere. El periodisme \u00e9s la meva vocaci\u00f3 i passi\u00f3, m'agrada parlar amb moltes persones i \u00e9s un gran recurs per a subratllar les injust\u00edcies que patim, i assenyalar als responsables i culpables d'aquestes situacions. Em fa estar en pau amb mi mateixa. Per tot aix\u00f2, per mi el periodisme i l'activisme moltes vegades van de bracet.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha llibertat de premsa per parlar sobre viol\u00e8ncies de g\u00e8nere i feminismes?<\/strong><\/p>\n\n\n\nCada vegada m\u00e9s. Ara hi ha una petita obertura en els mitjans de comunicaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00ed i tot, la democr\u00e0cia a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo acaba de n\u00e9ixer, t\u00e9 poques arrels i hi ha temes \u201csensibles\u201d dels quals el govern no deixa parlar. Sabem que si parlem d'uns certs temes, \u00e9s probable que la policia ens vingui a buscar. Per\u00f2 sabem el que est\u00e0 perm\u00e8s i el que no, i juguem amb aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n
\"Al nostre pa\u00eds ja existeixen lleis que protegeixen els drets de les dones, el problema \u00e9s que no s'implementen\"<\/pre>\n\n\n\nAl nostre pa\u00eds ja existeixen lleis que protegeixen els drets de les dones, la mateixa Constituci\u00f3 els recull, el problema \u00e9s que no s'implementen aquestes lleis. Estan escrites, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica no s\u00f3n reals. Un exemple pr\u00e0ctic: moltes vegades, quan s'ofereix un lloc de feina, s'anima a les dones a sol\u00b7licitar-lo i presentar-se per a l'entrevista; per\u00f2 quan llegeixes els requisits, ja veus que la gran majoria de dones no en complir\u00e0 cap, i \u00e9s per tots els obstacles que ha tingut pel simple fet de ser dona. Estem excloses de manera camuflada, \u00e9s molt hip\u00f2crita.<\/p>\n\n\n\n
Una vegada em van detenir i em van empresonar. Vam fer una marxa per reivindicar els drets de totes les dones i nenes, i demanar la seva escolaritzaci\u00f3. El policia em va dir que \u201cmoriria per res\u201d. Jo li vaig dir que el que reclamem est\u00e0 escrit a la Constituci\u00f3, que qui hauria d'estar a la pres\u00f3 s\u00f3n els responsables del Ministeri d'Educaci\u00f3 o Just\u00edcia, no jo. Per\u00f2 ell va invalidar completament els drets de les dones. La lluita feminista est\u00e0 ridiculitzada.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha perspectives de futur?<\/strong><\/p>\n\n\n\nA vegades la lluita sembla en va, per\u00f2 venim de molt lluny. Avui dia, podem parlar sobre els nostres drets, podem participar a confer\u00e8ncies d'altres pa\u00efsos, podem agrupar-nos i parlar sobre el nostre malestar. Per\u00f2 massa vegades sembla que tot queda en paraules i no en fets. La fam\u00edlia \u00e9s la base estructural de la nostra societat, i en aquesta base ja hi ha grans desigualtats. Els canvis estructurals s\u00f3n dif\u00edcils.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, animo a les defensores dels drets de les dones a no abaixar la veu, a reivindicar que la cultura i les tradicions congoleses tamb\u00e9 s\u00f3n part de la nostra comunitat i s\u00f3n nostres. El nostre objectiu \u00e9s lluitar pel benestar comunitari i avan\u00e7ar cap a un pa\u00eds sense viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, no abolir la cultura.<\/p>\n\n\n\n
Animo a totes les dones a continuar lluitant per la nostra llibertat i el nostre empoderament, perqu\u00e8 ning\u00fa no ho far\u00e0 per nosaltres. Ens acompanyarem des de les organitzacions feministes, perqu\u00e8 s\u00ed que hi ha espais on podem aprendre les unes de les altres. \u00c9s essencial que coneguem els nostres drets, i lluitem perqu\u00e8 es reconeguin i respectin. Hi ha possibilitat de canvi.<\/p>\n\n\n\n
Publicat originalment a Ctxt<\/a><\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Sylvie Luzala es periodista y activista en la Rep\u00fablica Democr\u00e1tica del Congo. Ha centrado su carrera profesional en la defensa de los derechos de las mujeres y la denuncia de las violencias que sufren.<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":4459,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[79],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[30],"class_list":["post-4457","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-africa-occidental"],"acf":[],"authors":[{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4457","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4457"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4457\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4457"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4457"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4457"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=4457"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=4457"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}