{"id":4446,"date":"2023-04-16T18:10:08","date_gmt":"2023-04-16T18:10:08","guid":{"rendered":"http:\/\/yemayarevista.com\/?p=4446"},"modified":"2024-10-07T10:32:11","modified_gmt":"2024-10-07T10:32:11","slug":"la-oligarquia-guatemalteca-tiene-miedo-de-nuestra-propuesta-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/la-oligarquia-guatemalteca-tiene-miedo-de-nuestra-propuesta-politica\/","title":{"rendered":"\u00abL\u2019oligarquia guatemalenca t\u00e9 por de la nostra proposta pol\u00edtica\u00bb"},"content":{"rendered":"

Thelma Cabrera \u00e9s una dona ind\u00edgena del poble maia mam. Involucrada des de fa m\u00e9s de tres d\u00e8cades en les lluites socials de Guatemala, aquest juny tenia intencions de presentar-se per segon cop a les eleccions presidencials<\/a>\u00a0de la m\u00e0 del Moviment per l\u2019Alliberament dels Pobles (MLP, per les seves sigles en castell\u00e0).<\/p>\n\n\n\n

Des de la seva creaci\u00f3 com a moviment, han patit assassinats, assetjament i criminalitzaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, tenen el seu horitz\u00f3 pol\u00edtic molt clar: la construcci\u00f3 del \u201cbon viure\u201d \u2013la proposta pol\u00edtica que recull la cosmovisi\u00f3 dels pobles ind\u00edgenes\u2013, la nacionalitzaci\u00f3 dels sectors energ\u00e8tics i l\u2019impuls del Proc\u00e9s d\u2019Assemblea Constituent Popular i Plurinacional. L\u2019\u00faltim cap\u00edtol d\u2019aquesta hist\u00f2ria de persecuci\u00f3 pol\u00edtica est\u00e0 presidit novament, tal com afirma Cabrera, \u201cper les oligarquies i les m\u00e0fies que governen el pa\u00eds\u201d. El Tribunal Suprem Electoral (TSE) de Guatemala ha rebutjat la inscripci\u00f3 de la candidatura conjunta de Cabrera amb Jord\u00e1n Rodas, exprocurador de drets humans \u2013una mena de defensor del poble que vetlla pel compliment dels drets al pa\u00eds\u2013, en el que la majoria d\u2019analistes consideren un frau electoral anticipat. Davant aquest cop a la democr\u00e0cia, Cabrera es troba aquests dies al Parlament Europeu denunciant el cas, despr\u00e9s d\u2019haver-ho fet a Washington davant la Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans (CIDH). Mentrestant, les bases del MLP amb el suport d\u2019altres moviments socials, continuen reclamant just\u00edcia als carrers de Guatemala cada dia.<\/p>\n\n\n\n

La teva infantesa i joventut van estar marcades pel conflicte b\u00e8l\u00b7lic. Com et va marcar en l\u2019\u00e0mbit personal i pol\u00edtic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L' conflicte intern<\/a> va provocar molta tristesa, molts nens van quedar orfes i moltes dones van ser violentades, i va suposar l\u2019empobriment de les comunitats. Vam veure com van arrasar amb comunitats senceres. Des de petits portem dins el patiment dels pobles: hem treballat a finques on ens exploten com a m\u00e0 d\u2019obra barata, ens han excl\u00f2s de les nostres terres i hem estat vetats de l\u2019acc\u00e9s als nostres drets com a pobles originaris. Com a comunitats, tot aix\u00f2 va marcar les nostres vides per sempre. Davant l\u2019explotaci\u00f3 i la desigualtat que vam viure els pobles m\u00e9s empobrits del sud de Guatemala, vaig sentir la necessitat d\u2019implicar-me pol\u00edticament i lluitar pels nostres drets.<\/p>\n\n\n\n

Quina va ser la teva traject\u00f2ria abans de ser candidata a les eleccions presidencials?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig comen\u00e7ar a organitzar-me pol\u00edticament l\u2019any 1992 en la lluita per la terra i pels salaris dignes dels camperols. Vaig con\u00e8ixer el Comit\u00e8 de Desenvolupament Camperol (CODECA, per les sigles en castell\u00e0) aquell mateix any, i sempre hi he participat, principalment en l\u2019organitzaci\u00f3 de les dones. Hem patit un abandonament per part del govern central, d\u2019aqu\u00ed la desconfian\u00e7a que sentim cap a les institucions, perqu\u00e8 responen als interessos dels patrons. Per aquest motiu les comunitats ens organitzem per resistir.<\/p>\n\n\n\n

\u201cDavant la manca d\u2019atenci\u00f3 de totes les demandes que tenim com a pobles originaris, assemble\u00e0riament, les comunitats es van organitzar i van decidir construir l\u2019instrument pol\u00edtic del MLP\u201d<\/pre>\n\n\n\n
Com valores l\u2019evoluci\u00f3 de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena i, especialment, de les dones dues d\u00e8cades despr\u00e9s de la signatura dels acords de pau?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s dels acords de pau, l\u2019organitzaci\u00f3 i la participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena i de les dones es va enfortir. Per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic en comptes de millorar les nostres condicions van empitjorar, perqu\u00e8 l\u2019\u00fanica cosa que van fer va ser implementar la privatitzaci\u00f3 de totes les estructures del pa\u00eds. Va haver-hi un moment que ens vam adonar de la necessitat de construir un instrument pol\u00edtic. Davant la manca d\u2019atenci\u00f3 de totes les demandes que tenim com a pobles originaris, assemble\u00e0riament, les comunitats es van organitzar i van decidir construir l\u2019instrument pol\u00edtic del MLP. Nosaltres no som un partit pol\u00edtic, sin\u00f3 un instrument. No tenim l\u2019objectiu de ser funcionaris de l\u2019Estat, el nostre horitz\u00f3 pol\u00edtic va m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s dif\u00edcil ser una dona ind\u00edgena i fer pol\u00edtica a Guatemala. Quina import\u00e0ncia creu que t\u00e9 pel pa\u00eds i la societat guatemalenca que es presenti com a presidenciable una dona ind\u00edgena?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Definitivament, les dones ind\u00edgenes que venim dels pobles estem molt m\u00e9s discriminades, se\u2019ns discrimina molt m\u00e9s que a les persones mestisses. Tot i aix\u00f2, la nostra participaci\u00f3 com a dones \u00e9s important per exercir els nostres drets. No ho deixarem de fer davant el paper d\u2019un estat fallit i corrupte que vol vetar els nostres drets com a pobles ind\u00edgenes.<\/p>\n\n\n\n
Quins consideres que s\u00f3n els principals problemes que viu el pa\u00eds i les necessitats m\u00e9s rellevants de la poblaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
A Guatemala tenim un problema estructural amb la manca de terres, salaris dignes, la salut, l\u2019educaci\u00f3\u2026 Tot est\u00e0 col\u00b7lapsat. Hi ha un problema d\u2019arrel. La mare Terra ha estat acaparada i contaminada, i aix\u00f2 ens t\u00e9 a tots malalts. El nostre horitz\u00f3 es troba en la construcci\u00f3 del bon viure i en generar canvis estructurals a trav\u00e9s del proc\u00e9s d\u2019Assemblea Constituent popular i plurinacional.<\/p>\n\n\n\n
Una Assemblea Plurinacional Constituent\u2026 amb quin objectiu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Tot i que l\u2019actual Constituci\u00f3 recull algun article sobre els drets dels pobles en l\u2019\u00e0mbit te\u00f2ric, en la pr\u00e0ctica, \u00e9s inexistent, no es reflecteix la seva participaci\u00f3. Despr\u00e9s de m\u00e9s de 200 anys de ser governats per la suposada rep\u00fablica, mai hem vist canvis en el pa\u00eds. Per aquest motiu, una de les nostres propostes \u00e9s impulsar l\u2019Assemblea Plurinacional Constituent i popular, amb la que volem aglutinar totes les demandes de la poblaci\u00f3. Amb aquest instrument, el que pretenem \u00e9s fer canvis estructurals i redactar una nova constituci\u00f3 pol\u00edtica que sigui origin\u00e0ria i dels pobles.<\/p>\n\n\n\n
\u201cDins del marc dels acords de pau va haver-hi molta cooperaci\u00f3 internacional que es va acomodar, i aix\u00f2 no ajuda a canviar els problemes estructurals que tenim al pa\u00eds\u201d<\/pre>\n\n\n\n
En anteriors entrevistes has sigut molt cr\u00edtica amb les ONG i la feina de la cooperaci\u00f3 a Guatemala. Quin paper han tingut aquestes organitzacions des de la signatura dels acords de pau?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
A les coses se les ha d\u2019anomenar pel seu nom. A Guatemala hi ha moltes ONG que imposen l\u2019agenda a la resta d\u2019organitzacions. Promouen projectes d\u2019assistencialisme i els pobles hem de deixar de banda la nostra agenda i el que succeeix al nostre voltant per atendre aquesta pol\u00edtica que marquen ells. Jo no estic en contra de les ONG, per\u00f2 aquestes tamb\u00e9 han d\u2019actuar per ajudar a la poblaci\u00f3 en la cerca de la just\u00edcia i no treballar nom\u00e9s en l\u2019assistencialisme. Dins del marc dels acords de pau va haver-hi molta cooperaci\u00f3 internacional que es va acomodar, i aix\u00f2 no ajuda a canviar els problemes estructurals que tenim al pa\u00eds. Moltes vegades he escoltat \u201csi dono la cara, no hi ha diners\u201d. No busquen el b\u00e9 com\u00fa, nom\u00e9s miren per ells. Per exemple, les ONG fan una feina de preparaci\u00f3 amb les dones perqu\u00e8 defensin els seus drets, per\u00f2 des de la cosmovisi\u00f3 maia creiem que s\u2019ha de buscar l\u2019equilibri, el suport mutu, el respecte entre homes i dones per poder construir una Guatemala diferent.<\/p>\n\n\n\n
El teu cam\u00ed per arribar fins aqu\u00ed no ha estat f\u00e0cil. Ens podries explicar la persecuci\u00f3 que heu patit el moviment i tu mateixa en els darrers anys?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Des de l\u2019any 2018, portem ja 26 defensors i defensores dels drets humans assassinats. A m\u00e9s, patim assetjament, empresonament, difamaci\u00f3 i estigmatitzaci\u00f3. Aquesta persecuci\u00f3 prov\u00e9 del mateix estat fallit i de les seves estructures criminals. Durant la campanya electoral, els atacs masclistes, racistes i classistes cap a mi s\u00f3n constants. Per qu\u00e8 una dona, treballadora de la llar, una dona que no t\u00e9 t\u00edtols no pot participar en pol\u00edtica? Ens ataquen perqu\u00e8 diuen que no ens expressem b\u00e9, que no tenim capacitat de governar un pa\u00eds. Per\u00f2 nosaltres coneixem la realitat en la qual viuen els nostres pobles, i creiem en la capacitat que aix\u00f2 \u00e9s possible. Els pobres i els empobrits sabem governar el poc que tenim.<\/p>\n\n\n\n
El Tribunal Suprem Electoral (TSE) va decidir a finals de gener declarar com a \u201cimprocedent\u201d la inscripci\u00f3 del teu binomi presidencial. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
No ens sobta gens el paper que ha tingut el TSE, a Guatemala estem acostumats al fet que les institucions de l\u2019Estat estiguin cooptades i responguin als interessos de les oligarquies. \u00c9s un frau electoral que s\u2019est\u00e0 orquestrant al nostre pa\u00eds. Com a pobles, pensem que la no inscripci\u00f3 del MLP \u00e9s a causa de la por que l\u2019oligarquia t\u00e9 a la nostra proposta pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n
Tens esperances que finalment es puguin presentar a les eleccions?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Nosaltres no tenim \u00e0nsies de ser funcionaris, perqu\u00e8 la nostra lluita va m\u00e9s enll\u00e0. Les nostres lluites no es redueixen a les eleccions, quan passen les eleccions les nostres lluites continuen. Per tant, no \u00e9s un tema que ens faci perdre la son. Sigui quina sigui la resposta de l\u2019oligarquia, del sistema capitalista, de l\u2019estat fallit que opera a trav\u00e9s del TSE i la Cort de Constitucionalitat, nosaltres continuarem lluitant, construint camins per aquesta Guatemala diferent. Passi el que passi a les eleccions, continuarem lluitant com a pobles empobrits per aconseguir una Assemblea Constituent popular i plurinacional i pel bon viure.<\/p>\n\n\n\n
Text publicat originariament a La DIrecta La Directa<\/strong><\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Thelma\u00a0Cabrera es una mujer ind\u00edgena del pueblo maia\u00a0mam, y desde hace m\u00e1s de tres d\u00e9cadas que est\u00e1 involucrada en las luchas sociales de Guatemala.<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":4472,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[37],"class_list":["post-4446","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-america-latina"],"acf":[],"authors":[{"term_id":37,"user_id":10,"is_guest":0,"slug":"andres-arnal-martinez","display_name":"Andr\u00e9s Arnal Mart\u00ednez","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_5-150x150.jpg","first_name":"Andr\u00e9s","last_name":"Arnal Mart\u00ednez","user_url":"","description":"Polit\u00f2leg especialitzat en investigaci\u00f3 social i an\u00e0lisi de dades. Ha treballat les migracions i la vulneraci\u00f3 de drets humans a centreameric\u00e0. En el seu temps lliure, treballa com a periodista freelance i ha publicat per mitjans com El Pais, ElDiario, El Salto i Plaza P\u00fablica."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4446","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4446"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4446\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4472"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4446"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=4446"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=4446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}