{"id":4390,"date":"2022-12-26T21:44:19","date_gmt":"2022-12-26T21:44:19","guid":{"rendered":"http:\/\/yemayarevista.com\/?p=4390"},"modified":"2024-05-04T08:18:04","modified_gmt":"2024-05-04T08:18:04","slug":"la-liberacion-palestina-sin-movimientos-sociales-es-imposible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/la-liberacion-palestina-sin-movimientos-sociales-es-imposible\/","title":{"rendered":"\u201cL'alliberament palest\u00ed sense moviments socials \u00e9s impossible\u201d"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n

Les hist\u00f2ries de la Hanan Salman i el Mohammad Blady estan marcades per m\u00faltiples lluites des que tenen mem\u00f2ria. Els dos s\u00f3n de Tulkarem, una ciutat situada al nord-oest de Cisjord\u00e0nia, Palestina, fronterera amb el mur constru\u00eft per l'estat d'Israel que separa els territoris ocupats dels cisjordans. Sempre vinculats a les lluites socials, actualment ella \u00e9s la directora de l'organitzaci\u00f3 Palestinian Women Developing Center (PWDC); i ell \u00e9s el secretari general de la Nova Federaci\u00f3 Palestina de Sindicats (The Palestine New Federation of Trade Unions<\/a>).<\/p>\n\n

El despatx de a Hanan, a la seu de PWDC a Tulkarem, est\u00e0 replet de llibres, carpetes i arxivadors plens, i decoracions que recorden que Palestina continua resistint. Ella i el Mohammad, el seu marit, treballen junts per garantir els drets dels treballadors, i sobretot, de les treballadores, en un context d'ocupaci\u00f3.<\/p>\n\n

\"\"\n
Mohammad Blady i Hanan Salman a la seu de PWDC a Tulkarem |\u00a0Anna Enrech<\/figcaption>\n<\/figure>\n\n

Lluites compartides<\/h2>\n\n

\u201cEl meu pare va morir quan la meva mare encara estava embarassada de mi, el 1967. Ella sola va haver de tirar endavant i mantenir a tota la fam\u00edlia, \u00e9rem molt pobres\u201d, comen\u00e7a el Mohammad. Explica que va comen\u00e7ar a treballar amb sindicats i comit\u00e8s de treballadors des de molt jove, a principis dels 80. Col\u00b7laborava amb l'Organitzaci\u00f3 Comunista Palestina, en comit\u00e8s de treballadors voluntaris i en contra de l'ocupaci\u00f3. \u201cHaver viscut les injust\u00edcies que afecten les dones treballadores des de tan petit m'ha marcat molt, i m\u00e9s en el context palest\u00ed. Sentia que trobava la meva identitat mentre treballava amb els sindicats\u201d, segueix.<\/p>\n\n

El pare de la Hanan era pastor, i va ser una de les primeres persones a formar sindicats de treballadors a Tulkarem. \u201cEll em va ensenyar la import\u00e0ncia de lluitar pels nostres drets i pels drets dels qui ens envolten, aix\u00ed que des de molt jove que participo dels moviments pol\u00edtics i socials a Palestina. Primer, vaig ser membre de la Uni\u00f3 d'Estudiants en la universitat, i tamb\u00e9 vaig ser membre del Comit\u00e8 de Dones per al Treball (Women\u2019s Committee for Work) i d'altres comit\u00e8s que treballaven pels drets de les dones i la seva participaci\u00f3 a la societat\u201d. La Hanan va estudiar el batxillerat a Tulkarem, i despr\u00e9s va estudiar Administraci\u00f3 d'Empreses a la Universitat de Nablus.<\/p>\n\n

Es van comprometre el 1986, i van tenir el seu primer fill a principis de la Primera Intifada, el 1987, poc despr\u00e9s de graduar-se de la universitat. Participaven junts com a voluntaris en activitats als camps de persones refugiades de Palestina, i aix\u00ed \u00e9s com es van con\u00e8ixer. Quan va comen\u00e7ar la Primera Intifada, el Mohammad participava amb els joves estudiants de l'\u00e8poca en els enfrontaments contra l'ocupaci\u00f3. Arran d'aix\u00f2, va estar fins a dos anys a la pres\u00f3. \u201cEm vaig quedar sola amb el nostre primer fill, que nom\u00e9s tenia 10 mesos en aquell moment. Va ser una \u00e8poca molt dif\u00edcil per mi: no tenia cap ajuda econ\u00f2mica i el meu marit estava a la pres\u00f3. Tenia el suport de la meva mare i de la mare del Mohammad, per\u00f2 jo tamb\u00e9 volia manifestar-me contra l'ocupaci\u00f3\u201d, explica la Hanan. \u201cRecordo especialment un dia que em vaig unir a una protesta que passava per davant de casa nostra. Va acabar amb enfrontaments i trets davant de casa\u201d.<\/p>\n\n

\"\"\n
Mohammad Blady a la seu de PWDC a Tulkarem, Cisjord\u00e0nia | Anna Enrech<\/figcaption>\n<\/figure>\n\n

Organitzar-se contra les viol\u00e8ncies masclistes<\/h2>\n\n

\u201cMentre el Mohammad estava a la pres\u00f3, vaig comen\u00e7ar a treballar a la cafeteria d'una escola. Preparava fal\u00e0fel i entrepans per a l'alumnat. Aquests ingressos em van ajudar a tirar endavant amb la fam\u00edlia i el nostre fill, i tamb\u00e9 per acabar de construir la casa on hav\u00edem de viure amb el meu marit\u201d, recorda la Hanan. Despr\u00e9s d'aix\u00f2 i encara durant la Primera Intifada, va seguir activament vinculada als comit\u00e8s de dones: treballaven per garantir una educaci\u00f3 gratu\u00efta per als infants i acompanyar les dones que patien viol\u00e8ncies masclistes. \u201cTotes les dones del m\u00f3n necessitem lluitar contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, lluitar per la igualtat i pels nostres drets\u201d, den\u00fancia.<\/p>\n\n

El 2002 va ser l'any d'inici de la construcci\u00f3 del mur imposat per l'estat d'Israel.\u00a0Amnistia Internacional<\/a>\u00a0recull que la seva construcci\u00f3 vulnera el dret internacional, a m\u00e9s de ser il\u00b7legal. Va comportar la destrucci\u00f3 arbitr\u00e0ria de cases i propietats palestines, i va contribuir i contribueix a cometre greus violacions de drets humans, com el dret a un habitatge, a una feina i a una vida digna.<\/p>\n\n

Amb aix\u00f2, un grup de dones de Tulkarem i Qalqilya, entre les quals hi havia la Hanan, van formar Women Against Wall, el primer moviment de campanya en contra de l'impacte del mur i la repercussi\u00f3 que tenia sobre les dones. \u201cVam ser el primer moviment de dones que feia costat a les dones afectades per la construcci\u00f3 del mur: els israelians van confiscar totes les terres frontereres al mur, i les agricultores, les que treballaven la terra, es van quedar sense res. Van venir a visitar-nos organitzacions de dones de tot el m\u00f3n, com\u00a0Women in Black<\/a>\u201d. Despr\u00e9s d'aix\u00f2, tamb\u00e9 el 2002, van decidir formar Palestinian Women Developing Center (PWDC, Centre de Desenvolupament de Dones Palestines).<\/p>\n\n

El principal objectiu de PWDC \u00e9s empoderar a les dones en tots els \u00e0mbits: pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social, perqu\u00e8 aconsegueixin rols de lideratge en els seus entorns i a la societat. Des de fa 20 anys que impulsen tallers i cursos de formaci\u00f3 laboral per a afavorir la seva independ\u00e8ncia.<\/p>\n\n

\u201cMoltes de les dones han comen\u00e7at els seus propis projectes, s'han associat i han format cooperatives. Treballem amb dones de Tulkarem, Qalqilya i de pobles petits propers bastant tradicionals. Volem conscienciar-les sobre els seus drets i la import\u00e0ncia d'exercir-los. Hem complert molts objectius, i arran dels projectes, moltes dones s'han empoderat i han canviat els seus rols a la societat. Per\u00f2 encara falta arribar a molts m\u00e9s llocs i continuar treballant per estar m\u00e9s presents en tots els aspectes de la societat palestina\u201d, explica la Hanan. Destaca, tamb\u00e9, que despr\u00e9s de la pand\u00e8mia del Covid-19 hi ha hagut un\u00a0aumento<\/a>\u00a0de viol\u00e8ncies masclistes contra les dones, i que cal combatre-ho. Actualment, una de les entitats amb les quals treballen \u00e9s l'\u00a0Associaci\u00f3 Catalana per la Pau<\/a>, en projectes centrats contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n\n

En l'\u00e0mbit laboral, busquen erradicar la pressi\u00f3 psicol\u00f2gica que reben moltes dones que treballen en sindicats. Donada la seva traject\u00f2ria sindicalista, el Mohammad assegura que les dones palestines s'enfronten a molts m\u00e9s problemes a la feina que els homes, com en temes d'assetjament laboral. Fins fa pocs anys, a les dones nom\u00e9s se'ls permetia treballar en l'\u00e0mbit privat, dins de casa.\u00a0<\/p>\n\n

Un sindicalisme palest\u00ed amb hist\u00f2ria<\/h2>\n\n

\u201cEl 1920, un grup de jueus que van venir a Palestina van fundar el sindicat\u00a0Histadrut<\/a>. Lluitaven pels drets laborals i els drets dels treballadors. Quan els \u00e0rabs van voler formar part d'aquest sindicat, els jueus israelians que en formaven part ho van rebutjar. Amb aix\u00f2, els palestins van fundar el seu primer sindicat el 1925, que es va dir Arab Worker Society\u201d, explica el Mohammad. Malgrat aquest comen\u00e7ament, remarca que ha tingut companys de milit\u00e0ncia israelianes que tamb\u00e9 han lluitat per la llibertat de Palestina i els drets (laborals) de la seva gent.<\/p>\n\n

M\u00e9s endavant, l'any 1947, destaca una vaga que va tenir molta repercussi\u00f3 arreu del territori. Explica que va ser una vaga de treballadors palestins en solidaritat amb els treballadors d'una refineria de petroli de l'Iraq, que estaven llavors en vaga, i totes dues refineries tenien relaci\u00f3. La vaga a Palestina es va fer a la refineria de petroli de Haifa, actualment a Israel, i la va liderar la Lliga d'Alliberament Nacional de Palestina, un partit comunista de llavors que treballava de la m\u00e0 dels sindicats.<\/p>\n\n

Des del 1973 que el sindicat general de treballadors de Palestina va admetre a l'Organitzaci\u00f3 d'Alliberament de Palestina (OLP) entre les seves forces de suport. L'any seg\u00fcent, l'OLP, una coalici\u00f3 de moviments pol\u00edtics i paramilitars creada pel Consell Nacional Palest\u00ed, va ser declarada com l'\u00fanica representant leg\u00edtima de Palestina a tot el m\u00f3n. \u201cVa ser durant una convenci\u00f3 a Rabat. El sindicat general, que ja tenia relaci\u00f3 amb l'OLP, va ajudar al fet que es declar\u00e9s com a representant legal de Palestina\u201d, assegura el Mohammad.<\/p>\n\n

Tamb\u00e9 destaca dues vagues de treballadors el 2010, i que van ser molt exitoses: la primera va durar un mes, i la segona uns sis mesos. Van aconseguir establir que el sou m\u00ednim per dia dels treballadors fos de 150 shekels (aproximadament 40\u20ac). Passats uns anys de les vagues i a conseq\u00fc\u00e8ncia de conflictes interns dins dels sindicats, el 2013 es va fundar un altre sindicat: la Nova Federaci\u00f3 Palestina de Sindicats (The Palestine New Federation of Trade Unions<\/a>). Aquesta nova uni\u00f3 la integren desenes de grups repartits per tot Cisjord\u00e0nia i milers de treballadors, i \u00e9s la que continua activa a l'actualitat. \u201cDins del Nou Sindicat s'ha creat un departament espec\u00edfic que s'ocupa dels drets de les dones palestines i treballadores. Volem lluitar per les seves necessitats i acabar amb les viol\u00e8ncies per ra\u00f3 de g\u00e8nere en els entorns laborals\u201d, subratlla el Mohammad.<\/p>\n\n

\"\"\n
Part del mur il\u00b7legal constru\u00eft per l'estat d'Israel | Anna Enrech<\/figcaption>\n<\/figure>\n\n

Treballar sota l'ocupaci\u00f3<\/h2>\n\n

\u201cEn el context palest\u00ed, la import\u00e0ncia de tenir un sindicat no \u00e9s nom\u00e9s per una q\u00fcesti\u00f3 d'identitat contra l'ocupaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 per lluitar contra els patrons que s'aprofiten de la gent treballadora. Aqu\u00ed, la majoria de caps s\u00f3n israelians: la major part de palestins treballen per a jueus israelians\u201d, expressa el Mohammad. A Cisjord\u00e0nia, al voltant del 30% de les persones treballadores no tenen garantit un salari m\u00ednim, i la meitat d'aquest percentatge s\u00f3n dones. \u201cNo podem lluitar en contra d'aix\u00f2 si no comptem amb l'altra meitat de la societat: les dones. Necessitem treballar junts per tenir una societat m\u00e9s justa i aconseguir el nostre alliberament. Necessitem que les dones tamb\u00e9 tinguin tots els drets garantits, tant socials, com a pol\u00edtics i econ\u00f2mics\u201d, afegeix.<\/p>\n\n

Els dos lamenten, per\u00f2, que les condicions laborals solen ser sempre pitjors per a les dones. \u201cA la nostra societat hi ha molts problemes que impedeixen a les dones tenir un estatus laboral m\u00e9s alt. El patriarcat, l'estatus familiar, la situaci\u00f3 pol\u00edtica, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u2026\u201d. La Hanan afegeix que, a Palestina, les dones generalment treballen en tots els \u00e0mbits laborals, excepte en els oficis que requereixen de certa condici\u00f3 f\u00edsica. Explica que les feines com la construcci\u00f3, per exemple, estan del tot masculinitzades, i que no s'ha deixat cabuda a les dones.<\/p>\n\n

El sindicat del Mohammad i PWDC, sota la direcci\u00f3 de la Hanan, treballen junts per a revertir aquestes situacions. Expliquen que ofereixen assessories en temes de males praxis en l'\u00e0mbit laboral, abusos o discriminacions per ra\u00f3 de g\u00e8nere. \u201cVolem que dins del sindicat les dones tinguin un paper actiu i de lideratge. Hi ha cinc c\u00e0rrecs de responsabilitat en la jerarquia de la Nova Federaci\u00f3 Sindical de Palestina: dos d'aquests c\u00e0rrecs s\u00f3n dones, i el 90% de persones treballadores a l'oficina del sindicat tamb\u00e9 ho s\u00f3n\u201d.<\/p>\n\n

El Mohammad fa una valoraci\u00f3 molt positiva del treball conjunt amb PWDC fins al moment, malgrat les traves constants. \u201cCrec que la feina que hem fet \u00e9s exitosa. Fins ara hem aconseguit que es facin moltes manifestacions i hem generat un impacte que ha fet canviar lleis en relaci\u00f3 amb els drets dels treballadors, i tenim un paper actiu a la societat, tamb\u00e9 pel que fa als drets de les dones. L'alliberament palest\u00ed sense moviments socials \u00e9s impossible\u201d. Tot i aix\u00ed, la Hanan afegeix que durant els 70 i 80, les dones solien participar m\u00e9s activament de la vida p\u00fablica i de les manifestacions. \u201cHem d'aconseguir reactivar la seva participaci\u00f3 i col\u00b7laborar totes per a empoderar-nos\u201d.<\/p>\n\n

\u201cTant des de PWDC com des del sindicat hem vist de primera m\u00e0 l'impacte que tenen els tallers que oferim, i com canvien les vides de les dones que es poden i volen implicar. De moment nom\u00e9s hem arribat a un nombre redu\u00eft de dones, i per aix\u00f2 hem de seguir, per arribar a m\u00e9s dones i m\u00e9s pobles, i empoderar-nos en tots els aspectes de la vida\u201d, conclou la Hanan.<\/p>\n\n

Publicat originalment a El Salto<\/a><\/strong><\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hanan y Mohammad son de Tulkarem, Cisjordania, y han dedicado toda su trayectoria a luchar por los derechos de las mujeres trabajadoras<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":4391,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[30],"class_list":["post-4390","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-oriente-medio"],"acf":[],"authors":[{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4390","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4390"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4390\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4391"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4390"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4390"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4390"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=4390"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=4390"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}