Segons dades d\u2019 Amnistia Internacional<\/u><\/a>, la MGF afecta a 200 milions de dones i nenes arreu del m\u00f3n, i quatre milions m\u00e9s de nenes estan en risc de sofrir-la. Aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s una expressi\u00f3 de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i sexual que s\u2019est\u00e9n a 29 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n, tot i que on m\u00e9s es concentra \u00e9s a l\u2019\u00c0frica subsahariana, seguit de pa\u00efsos de l\u2019Orient Mitj\u00e0, \u00c0sia, Llatinoam\u00e8rica i tamb\u00e9 Europa. En el cas afric\u00e0, UNICEF<\/u><\/a> recollia el 2020 que els sis pa\u00efsos amb una prevalen\u00e7a de casos de MGF m\u00e9s elevats s\u00f3n Som\u00e0lia (98%), Guinea (95%), Djibouti (94%), Mali (89%), Egipte (87%) i Sudan (87%). Cal destacar que no totes les comunitats que habiten aquests pa\u00efsos practiquen la MGF, i que els que la practiquen tampoc ho fan de la mateixa manera.<\/p>\n\n\n\n \u201cL\u2019atenci\u00f3 que s\u2019ha de garantir a les dones que han sofert la MGF ha de ser integral: aix\u00f2 significa que ha de tenir un enfocament de drets humans, interseccional, amb atenci\u00f3 individualitzada a cada dona i adaptada a les necessitats de la salut hol\u00edstica, \u00e9s a dir, amb atenci\u00f3 f\u00edsica, psicol\u00f2gica, emocional i econ\u00f2mica\u201d, reclamen les participants de la trobada. Les mutilacions genitals femenines comporten greus implicacions sanit\u00e0ries i psicosocials: posen en risc la seva integritat f\u00edsica i psicol\u00f2gica, a m\u00e9s de violar els seus drets com a dones i nenes. Comporten des d\u2019hemorr\u00e0gies prolongades, infeccions, dolor intens durant el cicle, infertilitat, la negaci\u00f3 del plaer sexual i fins i tot la mort. A m\u00e9s, pot augmentar el risc de transmissi\u00f3 del VIH.<\/p>\n\n\n\n El primer informe<\/u><\/a> d\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019Espanya del Conveni d\u2019Istanbul, realitzat pel Grup d'Experts en Acci\u00f3 contra la Viol\u00e8ncia contra les Dones i la<\/u><\/a> Viol\u00e8ncia Dom\u00e8stica<\/u><\/a> (GREVIO) del Consell d\u2019Europa, apunta la seva preocupaci\u00f3 per la concentraci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7os en la viol\u00e8ncia en el si de la parella i no tant en altres formes de viol\u00e8ncia, en particular la viol\u00e8ncia sexual, com s\u00f3n el matrimoni for\u00e7at i la mutilaci\u00f3 genital femenina, q\u00fcestions que la llei de la Llibertat Sexual s\u00ed que recull.<\/p>\n\n\n\n En concret, el GREVIO identifica una s\u00e8rie de q\u00fcestions que requereixen acci\u00f3 urgent, com ara enfortir les mesures per a prevenir i combatre la viol\u00e8ncia que afecta les dones exposades a discriminaci\u00f3 interseccional. Pret\u00e9n complir les obligacions globals en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 dels drets humans de les dones, les nenes i els nens enfront de les viol\u00e8ncies sexuals, integrant-se tamb\u00e9 en la pol\u00edtica exterior espanyola. I tamb\u00e9, seguint el mandat de l\u2019article 9.2 de la Constituci\u00f3, pret\u00e9n remoure els obstacles per a la prevenci\u00f3 d\u2019aquestes viol\u00e8ncies, aix\u00ed com per a garantir una resposta adequada, integral i coordinada que proporcioni atenci\u00f3, protecci\u00f3, just\u00edcia i reparaci\u00f3 a les v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00ed, \u00e9s important estudiar cada cas de manera individualitzada, per a entendre i aplicar els protocols adequats segons les necessitats de cada dona i la seva situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Nerea Sancho, membre de la Uni\u00f3n Nacional de Asociaciones Familiares<\/u><\/a> (UNAF), expressa la voluntat i finalitat de la Red per a generar itineraris que ajudin a l\u2019administraci\u00f3 i als serveis p\u00fablics a \u201cno caure en la revictimitzaci\u00f3 i la improvisaci\u00f3\u201d, ja que en molts casos pot haver-hi dones que no requereixin d\u2019una atenci\u00f3 integral, i en molts altres casos que s\u00ed, perqu\u00e8 \u201cavui dia tot es redueix a la cremada i la cicatriu, no hi ha una atenci\u00f3 integral real\u201d, matisa.<\/p>\n\n\n\n Una pr\u00e0ctica que va evidenciar el doctor i coordinador de l\u2019\u00e0rea de ginecologia de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona durant el f\u00f2rum \u2018La veu de les dones africanes contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u2019, organitzat per Ahcama<\/u><\/a> i celebrat a Barcelona a finals del mes d\u2019octubre.<\/p>\n\n\n\n Va explicar que el protocol d\u2019atenci\u00f3 integral a les dones que han sofert la MGF es desenvolupa durant un sol dia. Un temps insuficient, segons M\u00e9dicos del Mundo<\/u><\/a>ja que \u00e9s impossible prestar atenci\u00f3 completa en tan poc temps i complir el que significa la paraula integral<\/em>: atenci\u00f3 m\u00e8dica, f\u00edsica, ps\u00edquica, emocional i social. Totes les participants posen en rellev\u00e0ncia la necessitat de formar als professionals sanitaris espec\u00edficament sobre mutilacions genitals, per a evitar revictimitzacions i assegurar les voluntats i necessitats de cada dona.<\/p>\n\n\n\n L\u2019atenci\u00f3 integral est\u00e0 directament relacionada amb una atenci\u00f3 individualitzada amb la dona que ha sofert la MGF i\/o altres viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, i per aix\u00f2 \u00e9s necess\u00e0ria la prevenci\u00f3 i detecci\u00f3 de les dones que l\u2019han sofert. Les diferents associacions de l\u2019estat que treballen en aquest camp, com per exemple Ahcama, Legki Yakaru \u2013 Associaci\u00f3 de Dones subsaharianes<\/u><\/a>, Asociaci\u00f3n Karibu<\/u><\/a>, Asociaci\u00f3n de Mujeres de Guinea de Madrid o la Fundaci\u00f3 Wassu-UAB<\/u><\/a>, coincideixen en la necessitat de tenir referents comunit\u00e0ries per a poder acostar-se a les dones vulnerabilitzades. Tot i aix\u00ed, en molts casos les referents s\u00f3n volunt\u00e0ries, i denuncien una clara falta de recursos econ\u00f2mics per a atendre els casos. \u201cSi nosaltres i les nostres associacions s\u00f3n espais de refer\u00e8ncia, i som les responsables de derivar les dones a una atenci\u00f3 integral, llavors \u00e9s necessari que comptem amb recursos econ\u00f2mics, i que estigui pressupostat per l\u2019administraci\u00f3\u201d, puntualitza l\u2019Aissa, membre d\u2019Ahcama. Legki Yakaru \u2013 Associaci\u00f3 de Dones subsaharianes, per la seva part, atribueix la falta de recursos a un racisme institucional imperant: \u201cSi la mutilaci\u00f3 genital femenina depengu\u00e9s de les subvencions, llavors no far\u00edem res. Les demanes a l\u2019inici de l\u2019any i te les donen a finals d\u2019any, si \u00e9s que te les donen. \u00c9s un treball purament militant.\u201d<\/p>\n\n\n\n L' article 22<\/u><\/a> de la llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual especifica la labor i responsabilitat per part de les administracions p\u00fabliques per a establir protocols d\u2019actuaci\u00f3 que permetin la detecci\u00f3 i atenci\u00f3 de casos de mutilaci\u00f3 genital femenina i de matrimoni for\u00e7at, per aix\u00f2 es procurar\u00e0, apunta, la formaci\u00f3 espec\u00edfica necess\u00e0ria per a l\u2019especialitzaci\u00f3 professional, podent incloure\u2019s accions espec\u00edfiques en el marc de la cooperaci\u00f3 internacional al desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n La mediaci\u00f3 intercultural \u00e9s un element clau per a la inclusi\u00f3 i l\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3 de les persones migrants. A Espanya, es tracta d\u2019un fenomen bastant recent, que no est\u00e0 del tot definit ni professionalitzat, tal com denuncien investigadors i entitats, encara que segons el Reial decret 638\/2000, va quedar reconeguda pel Ministeri d\u2019Interior. A efectes pr\u00e0ctics, la mediaci\u00f3 intercultural sol estar relacionada amb l\u2019\u00e0mbit de treball social, i les poques opcions formatives s\u2019han dut a terme per organitzacions, i a la voluntat d\u2019algun departament de serveis socials d\u2019ajuntaments. La mediaci\u00f3 intercultural implica la interpretaci\u00f3 i facilitaci\u00f3 del llenguatge, els codis comunicatius i el sistema de valors entre dues parts culturalment diferents que es vulguin i\/o hagin de comunicar.<\/p>\n\n\n\n A la trobada de la Red, es posa en valor el paper de les dones mediadores africanes com a facilitadores entre les dones migrants i professionals de serveis p\u00fablics, aix\u00ed com receptores d\u2019informaci\u00f3 dins de la comunitat. Encara que denuncien la falta de reconeixement i fins i tot, a vegades, rebuig: \u201cSol passar que ens trobem a la consulta d\u2019un metge, perqu\u00e8 la dona que ha de ser atesa ens ho ha sol\u00b7licitat, i hem de discutir amb el metge perqu\u00e8 ens deixi estar a la consulta. No sabem si per motius intencionats o per la falta de reconeixement.\u201d<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed ho confirma la investigadora i fil\u00f2loga de la Universitat Alcal\u00e1 de Henares de Madrid, Carmen Valero Garc\u00e9s: \u201cUna responsabilitat que va a c\u00e0rrec d\u2019iniciatives individuals, amb poc suport estatal, escassa remuneraci\u00f3, falta de formaci\u00f3 i de coordinaci\u00f3, aix\u00ed com d\u2019\u00e8tics estandarditzats.\u201d <\/p>\n\n\n\n \u201cUna responsabilitat que va a c\u00e0rrec d'iniciatives individuals, amb poc suport estatal, escassa remuneraci\u00f3, falta de formaci\u00f3 i de coordinaci\u00f3, aix\u00ed com d'\u00e8tics estandarditzats.\u201d<\/p>\n\n\n\n El tercer eix que es debat a la trobada de la Red \u00e9s la possibilitat de disposar d\u2019una certificaci\u00f3 m\u00e8dica MGF. Podria tenir un impacte directe en la facilitaci\u00f3 del tr\u00e0mit per a aconseguir l\u2019asil, per exemple, aix\u00ed com tamb\u00e9 es reconeixeria una vegada m\u00e9s com una viol\u00e8ncia masclista i sexual. Les dones que han sofert la MGF no tenen per qu\u00e8 denunciar, per\u00f2 l\u2019han sofert igualment, amb el que si es dispos\u00e9s d\u2019aquest certificat m\u00e8dic es podrien evitar altres viol\u00e8ncies afegides i facilitar processos burocr\u00e0tics i d\u2019estrangeria. Tot i aix\u00ed, manifesten la import\u00e0ncia d\u2019acompanyar la certificaci\u00f3 m\u00e8dica amb un informe psicosocial de cada cas, per a garantir que sempre es compleixi un proc\u00e9s integral i individualitzat de cada dona.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal destacar la import\u00e0ncia de disposar d\u2019unitats de refer\u00e8ncia a cada Comunitat Aut\u00f2noma, liderades per entitats i persones especialitzades en la mat\u00e8ria. Fins al moment, no existeix una homogene\u00eftat de treball i protocol en aquests casos entre les diferents CCAA, i tampoc que garanteixi una atenci\u00f3 integral. L\u2019 estudi<\/u><\/a> realitzat el 2020 sobre la mutilaci\u00f3 genital femenina a Espanya per la Fundaci\u00f3 Wassu-UAB, assenyalava el seg\u00fcent: \u201cEl Protocol com\u00fa per a l\u2019actuaci\u00f3 sanit\u00e0ria davant la MGF guia als professionals de la salut en la detecci\u00f3, tractament i prevenci\u00f3 de la pr\u00e0ctica. El fet que aquest protocol nom\u00e9s se centri en l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica no garanteix un enfocament integral del problema. A m\u00e9s, donada l\u2019estructura pol\u00edtica d\u2019Espanya, existeix una falta d\u2019homogene\u00eftat de pol\u00edtiques i serveis p\u00fablics entre les Comunitats Aut\u00f2nomes en mat\u00e8ria de prevenci\u00f3, protecci\u00f3 i enjudiciament de casos de MGF\u201d.<\/p>\n\n\n\n \u201c\u00c9s necessari fer incid\u00e8ncia en tots els estrats, de macro a micro: des del nivell estatal, fins a les Comunitats Aut\u00f2nomes, municipis, professionals i les dones afectades\u201d, afegeixen. L\u2019acompanyament requereix un enfocament de g\u00e8nere, comunitari. Sense estigmatitzacions, sense racisme, sense revictimitzaci\u00f3, que les dones afectades siguin la veu activa i protagonista, m\u00e9s enll\u00e0 del 6 de febrer.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/4-1024x683.jpg\")
<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nAtenci\u00f3 integral en els casos de MGF<\/h2>\n\n\n\n
Tenir referents comunit\u00e0ries<\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/3-1024x683.jpg\")
<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nEl paper de les mediadores interculturals<\/h2>\n\n\n\n
Certificaci\u00f3 MGF, qu\u00e8 suposaria?<\/h2>\n\n\n\n