La gent, en la seva majoria, escapa de la pobresa. Ja no hi ha treball. Per\u00f2 respecte a les dones joves cal sumar-li la por al matrimoni for\u00e7\u00f3s, que \u00e9s la causa majorit\u00e0ria que fa que tantes dones deixin enrere les seves fam\u00edlies i les seves cases conjugals per fer front a la migraci\u00f3 clandestina. Fem un treball de formaci\u00f3 i conscienciaci\u00f3 d'aquestes noies i les seves fam\u00edlies perqu\u00e8 puguin quedar-se als seus pa\u00efsos, i tamb\u00e9 hem organitzat mobilitzacions socials perqu\u00e8 acabi el matrimoni for\u00e7at. Sobretot amb els l\u00edders comunitaris, els imants, perqu\u00e8 ens ajudin a difondre el missatge. Ells s\u00f3n molt escoltats per la poblaci\u00f3, i si l'imant ho diu \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que la gent l'accepti. A trav\u00e9s d'ells hem aconseguit que moltes dones es quedin als seus pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n
A nivell nacional, al Senegal, en qu\u00e8 treballeu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Al Senegal sobretot treballem en escoles per a difondre la problem\u00e0tica amb els alumnes. El 49% de les dones joves al Senegal estan for\u00e7ades a casar-se, malgrat que aparentment sigui una realitat menys visible que en altres pa\u00efsos. Encara aix\u00ed, les taxes de migraci\u00f3 de les dones senegaleses s\u00f3n molt m\u00e9s baixes que les d'altres pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n La tradici\u00f3, ens explica que la dona al Senegal se n'ha d'ocupar de les tasques reproductives, de la cura dels infants i de les persones grans. No poden migrar tenint gent al seu c\u00e0rrec: han de quedar-se al seu pa\u00eds, treballant i cuidant d'ells.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed \u00e9s\u2026 i em consta que dins dels matrimonis no es reparteixen les tasques dom\u00e8stiques.<\/p>\n\n\n\n Fa pocs mesos, vas realitzar un estudi sobre aix\u00f2\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n Separem a homes i dones i els preguntem totes les tasques que fan a la seva casa del mat\u00ed a la nit. B\u00e0sicament, els homes no fan res i les dones ho fan tot. Elles surten al mat\u00ed a comprar el pa, netegen tota la casa, preparen el dinar i el sopar, el suc que bevem\u2026<\/p>\n\n\n\n [Sohkna, la esposa del doctor, interv\u00e9: \u201cnosaltres ho preparem tot, treballem i cuidem als nens. I jo tinc fills per\u00f2 tamb\u00e9 treball\u201d, afegeix des de l'habitaci\u00f3 del costat mentre prepara yassa, un plat t\u00edpic senegal\u00e8s]<\/p>\n\n\n\n Organitzem uns grups de discussi\u00f3 amb homes per a fer-los entendre que per a tenir una fam\u00edlia les dues persones han de col\u00b7laborar. Molts pensen que elles no han de decidir res. \u00c9s de nou el problema de la tradici\u00f3. S'ha imposat un sentit de dominaci\u00f3 de l'home sobre la dona, que \u00e9s molt dif\u00edcil canviar, per\u00f2 anem a poc a poc.<\/p>\n\n\n\n Si, en la seva majoria, els homes no col\u00b7laboren a la casa, ho fan llavors econ\u00f2micament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els homes acostumen treballar en la pesca o en el turisme. Per\u00f2 ara no hi ha ni una cosa ni l'altra...<\/p>\n\n\n\n [El 18 de novembre de 2020 el Parlament Europeu va renovar el protocol que dona acc\u00e9s a vaixells d'Espanya sobre les aig\u00fces del Senegal, Fran\u00e7a i Portugal durant un per\u00edode de cinc anys. Aquest protocol, el qual s'emmarca dins dels Acords de Col\u00b7laboraci\u00f3 de Pesca Sostenible (ACPS), permet a 45 vaixells europeus, 29 d'ells espanyols, que pesquin en la zona, tot destuint l'ecosistema a causa de la pesca de r\u00f2ssec i s'emportin tot el peix].<\/p>\n\n\n\n Si no poden pescar se'n van a Europa a buscar treball. Han estat educats per a mantenir la seva fam\u00edlia, als seus pares i a les seves dones. Per\u00f2 les dones es queden i han de pensar en noves f\u00f3rmules per a treballar aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Les dones al Senegal, en la seva majoria, es queden, per\u00f2 en altres pa\u00efsos d'\u00c0frica les dones cada dia emigren m\u00e9s. Per qu\u00e8 creus que succeeix?<\/strong><\/p>\n\n\n\n A Guinea hi ha guerres entre pobles, i aix\u00f2 fa que augmenti sempre la viol\u00e8ncia contra les dones. A Costa d'Ivori, la guerra ha acabat per\u00f2 continua havent-hi viol\u00e8ncia. Els policies pel carrer violen les dones, \u00e9s com\u00fa que pateixin viol\u00e8ncia sexual, no tan sols dels seus marits sin\u00f3 tamb\u00e9 a l'escola i a tot arreu\u2026 Tot aix\u00f2 les empeny a marxar, tamb\u00e9 per rutes clandestines, per salvar-se. Als seus pa\u00efsos no hi ha cap seguretat.<\/p>\n\n\n\n [Abdou fa una pausa i reflexiona].<\/p>\n\n\n\n Ahir mateix vaig con\u00e8ixer una jove guineana de 18 anys. Va venir a l'hospital perqu\u00e8 es trobava malament, encara que no t\u00e9 documentaci\u00f3 aqu\u00ed. Li agrada molt jugar al b\u00e1squet. Em va explicar com al seu pa\u00eds si ets una noia jove et sotmeten a rituals de bruixeria, i per aix\u00f2 moltes marxen abans de fer complir amb la majoria d'edat per a evitar-ho. Em va confessar que t\u00e9 amigues de la seva edat que ja estan mortes.<\/p>\n\n\n\n Elles marxen perqu\u00e8 no estan fora de perill, per\u00f2 les rutes que emprenen estan tamb\u00e9 plenes de perills\u2026 saben amb el que es poden trobar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00f3n molt conscients de tots els perills que els ofereix la ruta. Quan estava a Costa d'Ivori, seguim la ruta des de Abiyan a Bamako. A Bamako agafaven l'autob\u00fas fins a la frontera L\u00edbia. All\u00e0, al desert, actualment est\u00e0 ple de noies joves, i nois tamb\u00e9, bloquejats, perqu\u00e8 no tenen recursos per a tornar ni per creuar. Parlen amb gent que els promet que els ajudar\u00e0 a creuar el desert. Ho accepten i en molts casos s\u00f3n segrestades. Criden a les seves fam\u00edlies i els diuen que les seves filles les tenen ells i que els han d'enviar diners per a alliberar-les.<\/p>\n\n\n\n Quin \u00e9s el vostre treball amb les dones que es troben, o poden trobar-se, en aquesta situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Creiem que el m\u00e9s important \u00e9s que es conscienci\u00efn, tant elles com les seves fam\u00edlies, per a evitar que creuin tant el desert com el mar. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les dones joves que ho fan. Quan encara s\u00f3n nadons, lluitem perqu\u00e8 les mares no se saltin les cites de les vacunacions i perqu\u00e8 les inscriguin a l'ajuntament i puguin anar a escola. Quan s\u00f3n adolescents, treballem perqu\u00e8 continu\u00efn a l'escola, hi ha una enorme quantitat de nenes que deixa els estudis per a poder ajudar a casa, perqu\u00e8 les casen o perqu\u00e8 han de prostituir-se amb la condici\u00f3 de poder enviar algun ingr\u00e9s a casa. Fem cursos de costura, perruqueria, pintura\u2026 els ensenyem oficis perqu\u00e8 puguin tenir un treball.<\/p>\n\n\n\n Sobretot treballeu amb noies joves.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Elles s\u00f3n les que marxen, entre els 17 i els 27 m\u00e9s o menys. Quan s\u00f3n m\u00e9s grans no acostumen a migrar.<\/p>\n\n\n\n Des de Cruz Blanca, una organitzaci\u00f3 espanyola que treballa per a proporcionar un bona acollida a les persones migrants i en concret a les dones, es considera que el percentatge de dones africanes que arriben a les Illes Can\u00e0ries i que acaben en xarxes de tr\u00e0fic \u00e9s del 95%. Quin \u00e9s el paper d'aquestes xarxes en el tr\u00e0nsit de les dones?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La prostituci\u00f3 \u00e9s clau en l'encreuament de fronteres. En Kidira, frontera entre el Senegal i Mali, creuar sense papers \u00e9s gaireb\u00e9 impossible. Hi ha homes que se'ls acosten, en silenci, i els diuen que ells poden aconseguir que passin, per\u00f2 a canvi de sexe. Es veuen for\u00e7ades a fer-ho, perqu\u00e8 ja no \u00e9s nom\u00e9s passar la frontera, \u00e9s la seva superviv\u00e8ncia la que est\u00e0 en joc. I elles ho saben ja d'abans, s\u00f3n molt conscients d'aix\u00f2: si el seu pare les obliga a casar-se als 17 anys i marxen de casa, ja no poden tornar. Tindran massa problemes si tornen. Llavors, prenen totes les precaucions possibles per fer front aquest tipus de viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n Quant temps acostumen a estar soles viatjant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La migraci\u00f3 \u00e9s un projecte de vida. La gent que migra ja sap que haur\u00e0 d'estar sis mesos o un any en cada ciutat i cada poble abans de poder arribar al seg\u00fcent punt. El problema \u00e9s que, a m\u00e9s, en molts punts queden bloquejades, perqu\u00e8 en algunes fronteres no poden ni seguir cap endavant ni tornar enrere. Hauries de veure el que succeeix a L\u00edbia\u2026 s\u00f3n com a camps de concentraci\u00f3. Al final, al mar hi ha molts riscos, per\u00f2 des del Senegal acaba sent m\u00e9s f\u00e0cil sobreviure als perills de l'aigua que els de la terra. I el mar \u00e9s molt m\u00e9s r\u00e0pid.<\/p>\n\n\n\n Segons l'estudi realitzat per PorCausa On son els diners? En el per\u00edode 2015-2018, el 57% (12.500 milions d'euros) del finan\u00e7ament total de la resposta a l'arribada massiva de refugiats de 2015\/2016 es va assignar a mesures fora de la UE\u201d A m\u00e9s, en el nou Pacte sobre Migraci\u00f3 i Asil, la Comissi\u00f3 Europea refor\u00e7a les pol\u00edtiques de subcontractaci\u00f3 del control migratori a pa\u00efsos tercers. Aquestes pol\u00edtiques que s'amaguen despr\u00e9s de pactes de \u201ccooperaci\u00f3 al desenvolupament\u201d o \u201cseguretat en com\u00fa\u201d dificulten la circulaci\u00f3 dels migrants entre pa\u00efsos africans fent les seves rutes molt m\u00e9s perilloses.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo sempre els recomano que, en la mesura que puguin, intentin migrar per la via legal: aconseguir un passaport, un visat i tots els documents. Per\u00f2 moltes persones no ho aconsegueixen. Crec que ara estaven demanant 4 o 5 milions de francs CFA (6.000 o 7.000 euros) pel visat. Molt poca gent s'ho pot permetre, i despr\u00e9s tampoc volen quedar-se. La gent es fixa en aquells casos que han tingut \u00e8xit i volen el mateix per a ells i les seves fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n Segons l'OMS 91,5 milions de dones i nenes majors de 9 anys a \u00c0frica pateixen actualment les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mutilaci\u00f3 genital femenina i s'estima que a \u00c0frica 3 milions de nenes corren el risc de ser sotmeses a la mutilaci\u00f3 genital femenina cada any. Encara que en 1999 el Parlament del Senegal va prohibir per llei la mutilaci\u00f3 genital femenina, continua succeint? \u00c9s tamb\u00e9 una de les causes per les quals no poden tornar enrere?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Passa sobretot a Guinea i Mali. All\u00e0, els estats no es pronuncien sobre aquest tema. Per\u00f2 per descomptat que la mutilaci\u00f3 genital continua passant. \u00c9s molt com\u00fa, tamb\u00e9 al Senegal. Aqu\u00ed, en principi est\u00e0 prohibida, per\u00f2 en zones com Kolda \u00e9s molt comuna, i en molts pobles continua passant. Cada vegada hi ha m\u00e9s dones que lluiten contra aix\u00f2 per\u00f2 el pes de tradici\u00f3 \u00e9s massa fort, les bloqueja, el tema encara \u00e9s tab\u00fa.<\/p>\n\n\n\n [Abdou Aziz s'aixeca un moment per a contestar al seu germ\u00e0, que l'informa que el menjar estar\u00e0 llest aviat].<\/p>\n\n\n\n Jo els hi dic a les meves filles i a les dones amb les quals treballo que han de lluitar, han de trencar aquest cristall, perqu\u00e8 sin\u00f3 les deixen sense oportunitats.<\/p>\n\n\n\n \u00bfPor qu\u00e9 otros motivos puede emprender la ruta migratoria hacia Europa una mujer senegalesa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Moltes dones senegaleses tamb\u00e9 marxen per motius econ\u00f2mics. Aqu\u00ed estem obligats a cuidar dels nostres pares quan es fan grans, per\u00f2 no hi ha treball. En general, les dones que arriben a Europa, o a Maurit\u00e0nia o el Marroc, es dediquen a fer trenes. Primer per a retornar el deute a qui els ha ajudat a creuar el mar o el desert, i despr\u00e9s per enviar diners a les seves fam\u00edlies. En alguns casos, els motius s\u00f3n els mateixos que els motius dels homes.<\/p>\n\n\n\n Existeix algun tipus de mecanisme legal o pol\u00edtic que ofereixi protecci\u00f3 a les dones que pateixen viol\u00e8ncia, al Senegal?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Si que existeix, la Association de Femmes Juristes, per exemple. Ajuda les dones que s\u00f3n for\u00e7ades a casar-se, o a les quals pateixen viol\u00e8ncia f\u00edsica per part dels seus marits. Nosaltres tamb\u00e9 ho fem, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els ajuntaments de cada poble i els imants, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 elles no s'acosten a denunciar-lo. Hem d'identificar nosaltres aquestes viol\u00e8ncies, per aix\u00f2 creiem que \u00e9s important que li dediquem molts esfor\u00e7os a la sensibilitzaci\u00f3. En l'\u00faltima enquesta que vam fer juntament amb UNICEF, a diferents escoles vam poder confirmar que un alt percentatge de les nenes que van contestar patien abusos dins de les seves pr\u00f2pies escoles, d'altres nois, del professor o dins de les seves pr\u00f2pies fam\u00edlies. Hi ha molt\u00edssimes nenes joves que acaben abandonant els seus estudis per tota la viol\u00e8ncia que reben.<\/p>\n\n\n\n Pe\u00e7a originalment publicada en El Salto<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/IMG_9519-copia.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/metge-Dakar_3-1024x683.jpg\")