{"id":3972,"date":"2022-10-21T08:25:06","date_gmt":"2022-10-21T08:25:06","guid":{"rendered":"http:\/\/yemayarevista.com\/?p=3972"},"modified":"2024-05-14T14:06:49","modified_gmt":"2024-05-14T14:06:49","slug":"mujeres-de-ucrania-y-afganistan-entre-el-combate-y-los-cuidados","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/mujeres-de-ucrania-y-afganistan-entre-el-combate-y-los-cuidados\/","title":{"rendered":"Dones d'Ucra\u00efna i l'Afganistan: entre el combat i les cures"},"content":{"rendered":"

La Tatiana i la Maria, germanes, s\u00f3n de K\u00edev, d'on van marxar l'abril del 2022 arrel de la invasi\u00f3 russa a Ucra\u00efna<\/a> per a instal\u00b7lar-se a Premi\u00e0 de Dalt (Catalunya). La Samira i la Khadija, cosines i origin\u00e0ries de Laugar (est de l'Afganistan), van arribar l'agost de l'any passat a Salamanca. Les quatre han deixat les seves vides al seu pa\u00eds d'origen. Les quatre han viscut la guerra i el despla\u00e7ament recentment en dos dels conflictes m\u00e9s medi\u00e0tics dels \u00faltims mesos. El seu relat \u00e9s una visi\u00f3 en primera persona del despla\u00e7ament for\u00e7at. Les dones, entre el combat i les cures, viuen els conflictes armats amb unes c\u00e0rregues f\u00edsiques i emocionals sovint obviades, que xoquen amb les narratives bel\u00b7licistes<\/a> i la tendenciositat medi\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

Espanya \u00e9s el tercer pa\u00eds d'Europa que m\u00e9s sol\u00b7licituds d'asil rep, segons les dades de la Comissi\u00f3 Europea<\/a>, per\u00f2 la Comissi\u00f3 Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR<\/a>) assenyala que el 2021 nom\u00e9s es van atorgar un 10,5% de les solicituts<\/a> d'asil que es van presentar. En el cas de les persones ucra\u00efneses, la Uni\u00f3 Europea ha activat per primera vegada en la seva hist\u00f2ria la Directiva de Protecci\u00f3 Temporal<\/a>, pensada per a les situacions d'aflu\u00e8ncia massiva de persones. Aquest sistema de protecci\u00f3 ofereix perm\u00eds de resid\u00e8ncia i treball d'un any de durada, prorrogable a dues, acc\u00e9s a l'educaci\u00f3 i atenci\u00f3 m\u00e8dica, entre altres ajudes. En el cas de les persones afganeses (aix\u00ed com de tantes altres nacionalitats) l'\u00fanica opci\u00f3 per a sol\u00b7licitar asil \u00e9s demanar la protecci\u00f3 internacional, un proc\u00e9s molt m\u00e9s llarg i pesat burocr\u00e0ticament parlant que es caracteritza per un elevat percentatge de denegacions.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u201cEls homes i les dones s\u00f3n perseguits de formes diferents i les seves ferides tenen impactes socials diferents; tenen diferents responsabilitats cap a les seves fam\u00edlies i comunitats, i aix\u00ed acaben en diferents situacions de risc\u201d escriu Carol Cohn, experta en g\u00e8nere i seguretat<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u201cEls homes i les dones simbolitzen diferents coses per a les seves comunitats i els seus oponents, s\u00f3n perseguits de formes diferents i les seves ferides tenen impactes socials diferents; tenen diferents responsabilitats cap a les seves fam\u00edlies i comunitats, i aix\u00ed acaben en diferents situacions de risc\u201d escriu Carol Cohn, investigadora sobre g\u00e8nere i seguretat, a Las mujeres y las guerras<\/em> (2014). Els discursos hegem\u00f2nics sovint les categoritzen com a v\u00edctimes passives o com a lluitadores idealitzades. Aquesta simplificaci\u00f3 no representa la realitat: les experi\u00e8ncies de la Tatiana, la Maria, la Samira i la Khadija ho demostra.<\/p>\n\n\n\n

El moment de marxar<\/h2>\n\n\n\n

La Tatiana i la Maria van saber d'un hotel que acollia a persones ucra\u00efneses a Pol\u00f2nia i, despr\u00e9s de molts dubtes, van decidir marxar.<\/a>. \u201cArribem amb les meves filles i la meva germana. El meu marit i els meus pares van haver de quedar-se a K\u00edev\u201d, explica la Tatiana. A Pol\u00f2nia, assegura, no podien treballar ni escolaritzar les nenes. Despr\u00e9s de passar tot el mes de mar\u00e7 a Vars\u00f2via, van decidir anar cap a Espanya, ja que la Tatiana parla castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

La presa de Kabul el 15 d'agost de 2021 no va mobilitzar immediatament la Samira i la Khadija. Totes dues periodistes van decidir quedar-se al seu pa\u00eds per exercir la seva feina, per\u00f2 finalment el seu pare va caure malalt i aix\u00f2 les va impulsar a marxar, amb l'ajuda de periodistes d'EL PA\u00cdS. La Khadija va viatjar sola, per\u00f2 la Samira ho va fer acompanyada del seu pare i germanes. Per a elles, igual que per les dues germanes Tatiana i Maria, el pas m\u00e9s complicat va ser arribar al pa\u00eds ve\u00ed, el Pakistan. \u201cVam passar tota la nit la frontera, que estava controlada pels talibans. A molta gent, malgrat tenir els papers i el visat en regla, no la deixaven creuar\u201d, relaten.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia de la Khadija continua a l'Afganistan. El marit de la Tatiana a Ucra\u00efna. Les dues estan preocupades per ells i cap de les deus volia deixar la seva fam\u00edlia enrere, per\u00f2 ho van haver de fer per causes majors: una, en rebre amenaces; l'altra, per les seves filles.<\/p>\n\n\n\n

Fer que la vida continu\u00ef<\/h2>\n\n\n\n

\"Som aqu\u00ed gr\u00e0cies a la voluntat d'una fam\u00edlia que ens va acollir, per\u00f2 ni el Govern ni cap Ajuntament ens proporciona ajuda\u201d, es queixa la Tatiana. \u201cTot ho paga la fam\u00edlia, i ens sembla injust\u201d. Ella, fot\u00f2grafa i vide\u00f3grafa, continua a la cerca d'oportunitats de treballar en el seu sector a Catalunya. \u201cAl principi de la guerra, durant gaireb\u00e9 un mes no volia ni agafar la c\u00e0mera. Pensava \u2018per qu\u00e8?\u2019 Era massa complicat per mi veure tant de dolor\u201d. Mentrestant, la germana petita acabant un m\u00e0ster en psicologia que compagina amb un treball en recursos humans en una companyia d'Ucra\u00efna.<\/p>\n\n\n\n

La Khadija estudia Comunicaci\u00f3 Audiovisual a la universitat, al mateix temps que castell\u00e0. Vol construir una vida a Espanya i no creu que pugui tornar al seu pa\u00eds durant bastant temps. Treballa com a periodista aut\u00f2noma per al diari 20 minutos<\/em> y realiza col\u00b7laboracions puntuals amb EL PA\u00cdS<\/a>. Tamb\u00e9 continua treballant amb altres reporters afganesos per a cobrir la realitat de les que es queden. \u201cSegurament \u00e9s perill\u00f3s, per\u00f2 hem de continuar fent-ho\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Samira, en canvi, no ha pogut continuar dedicant-se al periodisme. Deixa intuir que no vol integrar-se molt a Espanya, ja que el seu objectiu \u00e9s tornar i defensar la seva terra, encara que signifiqui un perill. Ambdues recorden als companys que s'han quedat a l'Afganistan, en risc constant de detenci\u00f3, mort o tortura, per cobrir el qu\u00e8 est\u00e0 passant com una protesta, particularment si la lideren dones.<\/p>\n\n\n\n

Mirar enrere<\/h2>\n\n\n\n

Les quatre protagonistes han marxat dels seus pa\u00efsos malgrat no ser la seva primera opci\u00f3. Per\u00f2 moltes altres s'han quedat. \u201cTenen fills, marits, gent al seu c\u00e0rrec, i volen quedar-se per a defensar els seus drets\u201d, explica la Samira. Els talibans han prohibit a les afganeses, entre altres coses, accedir a escoles<\/a> i universitats. La Samira subratlla: \u201cNo poden treballar o anar soles pel carrer. Per\u00f2 tots els dies rebem not\u00edcies de dones que han sortit a protestar. Moltes d'elles han estat detingudes<\/a>, i altres no es manifesten perqu\u00e8 saben que les assassinarien. Per\u00f2 es manifesten molt m\u00e9s que els homes, malgrat els riscos\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Samira no pot tornar ara per ara a l'Afganistan a causa de la salut del seu pare, per\u00f2 assegura amb fermesa que, malgrat ser una cara coneguda i un objectiu clar pel r\u00e8gim, s\u00ed que voldria tornar: \u201cSi em maten, servir\u00e0 per a donar encara m\u00e9s certeses que els talibans no s\u00f3n una bona opci\u00f3 per al nostre pa\u00eds\u201d. Totes dues cosines recorden l'ona de suport mundial que van rebre les afganeses el passat estiu, i lamenten que aquesta espurna gaireb\u00e9 hagi desaparegut. Mentrestant, continuen participant en campanyes com Freeherface<\/a>, que denuncia l' obligaci\u00f3 de les dones de tapar-se en espais p\u00fablics<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La ucra\u00efnesa Tatiana pensa en l'escassetat econ\u00f2mica que viu i viuran els qui es queden al seu pa\u00eds d'origen. El seu pare i la seva mare segueixen a K\u00edev. \u201cHi ha gent massa gran per a anar-se, all\u00e0 ho tenen tot\u201d, diu. \u201cPer\u00f2 els preus s\u00f3n cada vegada m\u00e9s alts i els sous, m\u00e9s baixos. Quan ens diuen el salari que cobren, em pregunto com sobreviuran\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La guerra<\/h2>\n\n\n\n

La guerra est\u00e0 profundament marcada pel g\u00e8nere, tant en la pr\u00e0ctica com en els simbolismes, segons la investigadora en g\u00e8nere i seguretat, Carol Cohn. Al seu llibre Las mujeres y las guerras<\/em><\/a>,<\/em> escriu: \u201cUn clar exemple de la codificaci\u00f3 simb\u00f2lica del g\u00e8nere i de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies negatives es troba en el significat associat als propis conceptes de \u2018guerra\u2019 i \u2018pau\u2019. La guerra s'associa amb acci\u00f3, coratge, serietat, dominaci\u00f3, risc\u2026 Mentre que la pau s'associa amb passivitat, domesticitat, tranquil\u00b7litat, comprom\u00eds, interdepend\u00e8ncia, no viol\u00e8ncia\u2026\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abLa culpa \u00e9s un element constant en el paper de les dones en les guerres; la seva feina o la seva experi\u00e8ncia mai sembla tan heroica\u00bb<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

A la Tatiana li preocupa que els homes que van a les conteses no tornin sent els mateixos. \u201cTornen amb l'agressi\u00f3 i barb\u00e0rie que han viscut, i aix\u00f2 fa por perqu\u00e8 pot repercutir en les fam\u00edlies. Espero que aquesta vegada existeixi una millor atenci\u00f3 psicol\u00f2gica per als qui que han estat al front\u201d, reflexiona. A m\u00e9s, en q\u00fcesti\u00f3 de poques setmanes ha detectat que el m\u00f3n ja no presta tanta atenci\u00f3 a Ucra\u00efna. \u201cLa gent es cansa de parlar d'aix\u00f2, i quan parlen, \u00e9s per a dir que ha d'acabar, no per a fer un seguiment\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L'afganesa Samira comparteix amb la Tatiana el sentiment de culpa de no poder estar al seu pa\u00eds. \u201cUna amiga va ser detinguda i va passar una nit a la pres\u00f3 per anar a una manifestaci\u00f3. La van deixar anar amb la condici\u00f3 que no particip\u00e9s en cap altra manifestaci\u00f3. \u00c9s el cas de moltes altres dones,\u201d explica. Lamenta tamb\u00e9 que, amb la guerra a Ucra\u00efna, les afganeses rebin menys atenci\u00f3. \u201cEls processos burocr\u00e0tics s\u00f3n molt lents, i es retarda molt que puguin anar-se del Pakistan\u201d, assegura.<\/p>\n\n\n\n

La culpa \u00e9s un element constant en el paper de les dones en els conflictes armats; la seva labor o la seva experi\u00e8ncia mai sembla tan heroica: \u201cA vegades, quan penjo alguna cosa en les xarxes socials, penso: est\u00e0 b\u00e9 que posi aix\u00f2? Perqu\u00e8 jo s\u00f3c aqu\u00ed a la platja i tants ucra\u00efnesos estan morint\u2026\u201d, reflexiona la Tatiana.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia, les cures, la ciutadania organitzada representen el que Cohn identifica com la feminitat associada a la pau, i \u00e9s la realitat amagada dels conflictes. Com diu la Nobel de Literatura Svetlana Alexi\u00e9vich<\/a>: \u201cEn el que narren les dones no n'hi ha, o gaireb\u00e9 no n'hi ha, la qual cosa estem acostumats a llegir i a escoltar: com unes persones maten a altres de manera heroica i finalment vencen. O com s\u00f3n derrotades. O quina t\u00e8cnica es va usar i quins generals hi havia. Els relats de les dones s\u00f3n diferents i parlen d'altres coses. La guerra femenina t\u00e9 els seus colors, les seves olors, la seva il\u00b7luminaci\u00f3 i el seu espai. T\u00e9 les seves pr\u00f2pies paraules. En aquesta guerra no hi ha herois ni gestes incre\u00efbles, tan sols hi ha \u00e9ssers humans involucrats en una tasca inhumana. En aquesta guerra no sols pateixen les persones, sin\u00f3 la terra, els ocells, els arbres. Tots els que habiten aquest planeta al costat de nosaltres. I sofreixen en silenci, la qual cosa \u00e9s encara m\u00e9s terrible.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Publicat originalment a El Pa\u00eds<\/a><\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tatiana, Maria, Samira y Khadija han vivido la violencia y el desplazamiento en dos de los conflictos m\u00e1s medi\u00e1ticos de los \u00faltimos meses. Soportan las guerras con unas cargas f\u00edsicas y emocionales que chocan con narrativas belicistas y la tendenciosidad medi\u00e1tica.<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":3225,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[32,30,31],"class_list":["post-3972","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-oriente-medio"],"acf":[],"authors":[{"term_id":32,"user_id":5,"is_guest":0,"slug":"sara-aminiyan","display_name":"Sara Aminiyan","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg"},"first_name":"Sara","last_name":"Aminiyan","user_url":"","description":"Periodista y fot\u00f3grafa especializada en g\u00e9nero y migraciones. Ha publicado en El Salto, El Publico, La Marea, Catalunya Plural, La Directa y L'Ara."},{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."},{"term_id":31,"user_id":2,"is_guest":0,"slug":"martina-madaula","display_name":"Martina Madaula","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_8-150x150.jpg","first_name":"Martina","last_name":"Madaula","user_url":"","description":"Antrop\u00f2loga. Doctoranda per a la Universitat de Barcelona sobre les superviv\u00e8ncies de les dones migrants al sud de M\u00e8xic. Treballant dins el m\u00f3n de la cooperaci\u00f3."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3972"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3972\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3225"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3972"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=3972"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=3972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}