{"id":2466,"date":"2022-04-01T13:50:00","date_gmt":"2022-04-01T13:50:00","guid":{"rendered":"http:\/\/yemayarevista.com\/?p=2466"},"modified":"2024-12-16T14:07:43","modified_gmt":"2024-12-16T14:07:43","slug":"elnora-held-en-filipinas-las-mujeres-estan-oprimidas-en-todos-los-sectores-de-la-sociedad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/elnora-held-en-filipinas-las-mujeres-estan-oprimidas-en-todos-los-sectores-de-la-sociedad\/","title":{"rendered":"Elnora Held: \u201cA Filipines, les dones estan oprimides en tots els sectors de la societat\u201d"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n

Despr\u00e9s de sis anys de mandat de l'actual president Rodrigo Duterte, el pr\u00f2xim 9 de maig se celebraran eleccions presidencials al pa\u00eds. Aquestes seran unes eleccions on posar el focus a nivell internacional, ja que poden canviar o continuar el rumb de les pol\u00edtiques autorit\u00e0ries de Duterte. Des de la seva arribada al poder, l'any 2016, les vulneracions de drets humans han augmentat notablement. Aquestes vulneracions es tradueixen en persecucions, detencions il\u00b7legals i assassinats extrajudicials, entre altres, dirigits a la poblaci\u00f3 civil en el seu conjunt i a qui q\u00fcestiona el seu govern.<\/p>\n\n

\u201cLes dones a Filipines s'exposen de ple a la impunitat del govern i a tot el c\u00famul de viol\u00e8ncies que pateixen pel fet de ser dones\u201d, subratlla Elnora Held, activista feminista d'origen filip\u00ed resident a Alemanya. Held forma part de\u00a0Gabriela<\/a>, una xarxa transversal de m\u00e9s de 200 organitzacions de base de totes les regions de Filipines. Des de Gabriela treballen per a aconseguir una societat lliure de dominaci\u00f3 i intervenci\u00f3 estrangera, amb una economia aut\u00f2noma orientada a les necessitats de la poblaci\u00f3 i amb un sistema sociocultural desprove\u00eft de valors patriarcals, opressi\u00f3 de g\u00e8nere, discriminaci\u00f3 i qualsevol tipus de viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n

Aquesta alian\u00e7a es va fundar l'abril de 1984, despr\u00e9s que 10.000 dones de tots els \u00e0mbits de la societat filipina es manifestessin a Manila, capital de Filipines, desafiant un decret de la dictadura de Ferdinand Marcos. Diverses dones es van organitzar per a fer front a una desigualtat social filipina generalitzada: les fundadores de l'organitzaci\u00f3 van impulsar una transformaci\u00f3 social integral, i des de llavors ofereixen ajudes i assist\u00e8ncia directa a dones i col\u00b7lectius marginalitzats del pa\u00eds. L'organitzaci\u00f3 compta amb diversos cap\u00edtols fora de Filipines, tamb\u00e9 a Europa. Held \u00e9s la coordinadora de\u00a0Gabriela Europe<\/a>\u00a0i fundadora de\u00a0Gabriela en Alemania<\/a>.<\/p>\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s Gabriela?<\/strong><\/p>\n\n

Gabriela \u00e9s una organitzaci\u00f3 de base, una alian\u00e7a nacional. Actualment, la formen m\u00e9s de 200 organitzacions de tots els sectors de la vida: des d'organitzacions de treballadores, pageses, persones individuals dels sectors m\u00e9s marginalitzats i empobrits, estudiants, artistes\u2026 treballem en i des de tots els sectors de la societat, i busquem la seva unitat. La gran majoria de dones que s'organitzen i participen de Gabriela s\u00f3n dones de les classes socials m\u00e9s baixes, de la gran massa social filipina. El m\u00e0xim objectiu de l'alian\u00e7a \u00e9s assegurar, des de l'acci\u00f3 col\u00b7lectiva, que totes les dones filipines tinguin garantits els seus drets.<\/p>\n\n

Qu\u00e8 enteneu per feminisme?<\/strong><\/p>\n\n

Ho basem en la teoria del feminisme marxista. Tot i aix\u00ed, Gabriela la conformen molts col\u00b7lectius i moltes persones, aix\u00ed que tamb\u00e9 hi ha molts matisos i difer\u00e8ncies de concebre'l. Algunes prioritzen la lluita per a la protecci\u00f3 de les dones; unes altres prioritzen la lluita per a la democr\u00e0cia i la sobirania al pa\u00eds. Per\u00f2 treballem juntes per a actuar amb pr\u00e0ctiques feministes, i totes reivindiquem l'aspecte socioecon\u00f2mic des dels feminismes.<\/p>\n\n

\n

\u00abA Gabriela ens organitzem, a partir del feminisme marxista, per a treballar per sectors i segons comunitats. La poblaci\u00f3 pagesa no t\u00e9 les mateixes problem\u00e0tiques que la ind\u00edgena, artistes o mestres\u00bb<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n

Amb quins sector treballeu m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n\n

Majorit\u00e0riament amb persones del sector de la pagesia i l'agricultura. Aquests acostumen a ser els grups m\u00e9s explotats i oprimits, i generalment tamb\u00e9 formen part de les classes socials m\u00e9s obreres. Creiem que \u00e9s important que es puguin organitzar i actuar conjuntament. A Gabriela ens organitzem per a treballar per sectors i segons comunitats. La poblaci\u00f3 pagesa no t\u00e9 les mateixes problem\u00e0tiques que la ind\u00edgena, artistes o mestres, llavors ens organitzem per sectors i ens dediquem a identificar problemes i necessitats i intentar cobrir-les.<\/p>\n\n

Per descomptat, com que som una organitzaci\u00f3 de dones, ens centrem en les q\u00fcestions que afecten directament les dones i les c\u00e0rregues que han de suportar. Si s\u00f3n pageses, continuen sent mares, continuen sent les que dirigeixen la fam\u00edlia. Mentre que els homes nom\u00e9s es dediquen a l'agricultura o al treball en q\u00fcesti\u00f3. A les dones se'ls exigeix ser multitasca. Per tant, tamb\u00e9 volem educar als homes en aquest sentit. Tot i aix\u00ed, quan detectem problem\u00e0tiques i lluites en el conjunt d'un sector, tamb\u00e9 ens hi posem, no fem distincions.<\/p>\n\n

Diries que ser dona i ser ind\u00edgena implica doble discriminaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n

A Filipines, les dones estan oprimides en tots els sectors de la societat, tant si s\u00f3n ind\u00edgenes com a defensores dels drets humans o treballadores del que sigui. Perqu\u00e8 en tots i cadascun dels sectors de la societat les dones sempre s\u00f3n aqu\u00ed, i sempre pateixen viol\u00e8ncies pel simple fet de ser dones. Per\u00f2 no tinc clar s\u00e9 si estan m\u00e9s oprimides perqu\u00e8 siguin ind\u00edgenes. El paper de les dones a les comunitats que jo conec \u00e9s diferent. A la zona nord de Luz\u00f3n, una zona molt muntanyenca, les dones tenen un paper molt important i actiu dins de la societat. Diria que estan m\u00e9s alliberades que en moltes altres zones, dep\u00e8n de la comunitat. Almenys en el seu entorn, no estan m\u00e9s discriminades.<\/p>\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s diferencies entre el feminisme del sud-est asi\u00e0tic respecte de l'europeu?<\/strong><\/p>\n\n

Existeixen grans difer\u00e8ncies. En general, crec que els moviments feministes d'Europa se centren m\u00e9s a aconseguir la igualtat en l'\u00e0mbit professional, en els espais i paper de la dona en el m\u00f3n laboral i aconseguir un sistema de quotes igualitari. A Filipines ens centrem m\u00e9s en els rols que tenim imposats, i reivindiquem que som essencials.<\/p>\n\n

A Filipines es reconeixen els drets LGTBIQ+?<\/strong><\/p>\n\n

S\u00f3n un tab\u00fa. No es reconeix la diversitat d'identitat de g\u00e8nere ni orientacions sexuals. Des de Gabriela donem suport i assist\u00e8ncia, tamb\u00e9, als drets de la comunitat LGTBIQ+, perqu\u00e8 s\u00f3n un col\u00b7lectiu molt oprimit. Queda molt cam\u00ed encara per rec\u00f3rrer.<\/p>\n\n

Us impliqueu directament en la pol\u00edtica de Filipines?<\/strong><\/p>\n\n

S\u00ed. Ens impliquem tant en la pol\u00edtica nacional com internacional, perqu\u00e8 t\u00e9 una afectaci\u00f3 directa als nostres drets. Existeix un partit pol\u00edtic progressista de dones, anomenat Gabriela Women\u2019s Party. T\u00e9 l'objectiu de representar i incloure totes les dones i persones del pa\u00eds que no estan representades en les institucions pol\u00edtiques. Aquest \u00e9s el motiu pel qual es va crear el partit, l'any 2003. Des del meu punt de vista, crec que \u00e9s molt important poder participar del sistema electoral. Amb aquestes representants i el seu treball, Gabriela Women\u2019s Party va aconseguir aprovar una legislaci\u00f3 i recon\u00e8ixer les viol\u00e8ncies espec\u00edfiques contra dones i nens i nenes. No obstant aix\u00f2, el partit tamb\u00e9 treballa en m\u00e9s eixos, com per exemple en la defensa del medi ambient.<\/p>\n\n

Filipines \u00e9s un dels pa\u00efsos del m\u00f3n amb m\u00e9s riquesa en recursos naturals. Tenim molt\u00edssima riquesa en recursos naturals, per\u00f2 l'explotaci\u00f3 de les multinacionals les est\u00e0 malmeten en benefici de les elits. Per exemple, una de les grans empreses mineres, Oceana Gold, est\u00e0 explotant la prov\u00edncia de Nova Biscaia, d'on vinc jo. Concretament, est\u00e0 a Dipidio, Kasibu. Vaig ser fa dos anys, i a conseq\u00fc\u00e8ncia de la contaminaci\u00f3 les pedres del riu eren de color taronja, i totes les muntanyes estaven aixecades en obres.<\/p>\n\n

Aquesta empresa t\u00e9 un contracte per explotar tots aquests recursos durant 25 anys, i les persones de la zona es manifesten en contra d'aix\u00f2 i contra una extensi\u00f3 del contracte. Els impactes d'aquestes explotacions s\u00f3n molt grans: ara la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera no pot beure l'aigua del riu, perqu\u00e8 est\u00e0 contaminada. Han de comprar ampolles d'aigua, i normalment, no s'ho pot permetre perqu\u00e8 t \u00e9s poblaci\u00f3 molt empobrida. S\u00f3n sectors pagesos i pescadors, i no poden comprar totes les ampolles d'aigua que haurien de comprar per a poder beure la quantitat d'aigua necess\u00e0ria. I tampoc poden pescar ni regar les plantacions, tamb\u00e9 a conseq\u00fc\u00e8ncia de la contaminaci\u00f3. \u00c9s la seva terra, per\u00f2 no per a ells, perqu\u00e8 la hi han tret, expoliat.<\/p>\n\n

Des de fa quant que vius a Alemanya?<\/strong><\/p>\n\n

Des de fa 38 anys. Jo no soc una activista d'arrel. Vull dir: mai vaig ser activista a Filipines, \u00e9s quan vaig arribar a Alemanya que em vaig polititzar. Perqu\u00e8 va ser llavors quan vaig experimentar en primera pell la discriminaci\u00f3 i el racisme, i a partir de llavors vaig comen\u00e7ar a preguntar-me per qu\u00e8 se'm tractava com una \u201cdona de segona\u201d, volia entendre les causes d'aquesta discriminaci\u00f3. Llavors vaig comen\u00e7ar la meva feina en l'activisme, a principis dels 90. Vaig anar estirant el fil i a partir d'aqu\u00ed vaig con\u00e8ixer a l'organitzaci\u00f3 Gabriela, si b\u00e9 encara no existia la cel\u00b7lula a Alemanya. Vam iniciar una campanya contra el tr\u00e0fic sexual de dones i nens i nenes a Filipines i de sensibilitzaci\u00f3 d'aquesta realitat. Hi ha moltes dones filipines migrants a diversos pa\u00efsos d'Europa, tamb\u00e9 a Espanya.<\/p>\n\n

\n

\u00abSi ets dona \u00e9s molt dif\u00edcil trobar feina a Filipines. Per aix\u00f2, per poder sobreviure, moltes dones marxen del pa\u00eds. En molts casos, quan marxen continuen estant exposades a l'opressi\u00f3, l'explotaci\u00f3 i les agressions sexuals\u00bb<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n

Quines son les causes de migraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n

El principal motiu de la majoria d'aquestes migracions de dones \u00e9s la pobresa. S\u00f3n migracions for\u00e7ades. Si ets dona \u00e9s molt dif\u00edcil trobar feina a Filipines. Per aix\u00f2, per a poder sobreviure, moltes dones marxen del pa\u00eds, i massa vegades sense saber tot com poden arribar ni el qu\u00e8. En molts casos, quan marxen de Filipines continuen estant exposades a l'opressi\u00f3, l'explotaci\u00f3 i les agressions sexuals. I aix\u00ed i tot, s'arrisquen a anar-se i ho assumeixen a causa de la pobresa.<\/p>\n\n

Quan migren, les ocupacions que se'ls atribueix normalment s\u00f3n treballs de cures i de la llar. Amb aix\u00f2, s'ocupen de poder enviar diners i ajudar a mantenir a les seves fam\u00edlies a Filipines: que els seus fills puguin anar a escola i proporcionar-los menjar. Tenim contacte amb dones filipines que treballen a Espanya i Catalunya com a treballadores de la llar, i moltes han patit o pateixen viol\u00e8ncia per part de qui les contracta. A m\u00e9s, de treballar moltes m\u00e9s hores de les establertes.<\/p>\n\n

\u00c9s per aix\u00f2 que vau fundar Gabriela Europe?<\/strong><\/p>\n\n

A Europa, Gabriela existeix des de finals de 2020. Fins ara tenim cap\u00edtols de l'organitzaci\u00f3 en 7 pa\u00efsos europeus diferents. Existim fora de Filipines justament per aix\u00f2: perqu\u00e8 detectem que la comunitat filipina de dones migrants o exiliades tamb\u00e9 est\u00e0 travessada per problem\u00e0tiques que cal abordar, i moltes d'aquestes problem\u00e0tiques estan relacionades amb viol\u00e8ncies per ra\u00f3 de g\u00e8nere. A m\u00e9s, i donat el context de pol\u00edtica actual a Filipines, tamb\u00e9 treballem per la democr\u00e0cia al pa\u00eds i per a difondre aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n\n

Qu\u00e8 creus que passar\u00e0 a les pr\u00f2ximes eleccions el 9 de maig?<\/strong><\/p>\n\n

Si guanya Bongbong Marcos com a president (fill del dictador Ferdinand Marcos), i Sara Duterte com a vicepresidenta (filla de l'actual president Rodrigo Duterte, al qual s'investiga per cometre suposats crims contra la humanitat), la situaci\u00f3 que vivim ara seguir\u00e0 i nom\u00e9s pot anar a pitjor. Qu\u00e8 podem esperar d'un duo amb aquests precedents? Per aix\u00f2 \u00e9s tan important estar atentes a qu\u00e8 pot oc\u00f3rrer i treballar i fer campanya apostant per un canvi real, per alg\u00fa que es comprometi a estar al servei del poble i que no busqui interessos personals creats des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n\n

Jo des que vaig n\u00e9ixer que nom\u00e9s he vist governs molt corruptes al pa\u00eds. L'\u00fanica cosa que espero \u00e9s que arribi un dia en qu\u00e8 puguem veure Filipines com un pa\u00eds lliure d'explotaci\u00f3, d'opressi\u00f3, de males praxis. Que totes les persones tinguin una educaci\u00f3 i drets b\u00e0sics assegurats. El nom de l'organitzaci\u00f3 \u00e9s un homenatge a Gabriela Silang, dona filipina revolucion\u00e0ria que va liderar una revolta contra la colonitzaci\u00f3 espanyola durant la segona meitat del segle XVIII. Silang va assumir un paper de lideratge anticolonial, de resist\u00e8ncia a la influ\u00e8ncia estrangera.<\/p>\n\n

Pe\u00e7a publicada origin\u00e0riament a El Salto<\/a><\/strong><\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Elnora Held forma parte de Gabriela, una red de organizaciones filipinas que trabaja por los derechos de las mujeres y los sectores marginalizados del pa\u00eds.<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":2467,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[82],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[30],"class_list":["post-2466","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sudeste-asiatico"],"acf":[],"authors":[{"term_id":30,"user_id":4,"is_guest":0,"slug":"anna-enrech","display_name":"Anna Enrech","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_1-150x150.jpg","first_name":"Anna","last_name":"Enrech","user_url":"","description":"Periodista. Treballant en tem\u00e0tiques internacionals, sobre conflictes armats i drets humans. Alterna el periodisme freelance amb la comunicaci\u00f3 d'entitats del tercer sector."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2466","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2466"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2466\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2466"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2466"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2466"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=2466"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=2466"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}