{"id":2394,"date":"2021-07-20T19:14:26","date_gmt":"2021-07-20T19:14:26","guid":{"rendered":"http:\/\/yemayarevista.com\/?p=2394"},"modified":"2024-12-17T07:37:37","modified_gmt":"2024-12-17T07:37:37","slug":"soudou-la-casa-de-la-mujer-africanaun-impulso-de-acompanamient-y-autogestion-entre-la-comunidad-de-mujeres-subsaharianas-de-cataluna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/soudou-la-casa-de-la-mujer-africanaun-impulso-de-acompanamient-y-autogestion-entre-la-comunidad-de-mujeres-subsaharianas-de-cataluna\/","title":{"rendered":"SouDou, la casa de la dona africana, un impuls d'acompanyament i autogesti\u00f3 entre la comunitat de dones subsaharianes de Catalunya"},"content":{"rendered":"

\u00abQuan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja est\u00e0. Aix\u00f2 em va a\u00efllar. No tenia amigues, nom\u00e9s coneixia al meu marit\u00bb. Adama \u00e9s una dona de 37 anys de Guinea Bissau, per\u00f2 amb nacionalitat senegalesa que viu a Barcelona. Quan recorda la seva experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria, del que m\u00e9s s'arrepenteix \u00e9s de no haver cregut que podia fer altres coses, con\u00e8ixer una altra gent. \u00abFins el 2014 no vaig comen\u00e7ar a treballar i jo vaig arribar el 2004. Jo pensava, no tinc estudis, tinc nens, qu\u00e8 far\u00e9? Sentia que no tenia res a oferir i damunt no tenia perm\u00eds de treball. A m\u00e9s de l'idioma, no parlava res quan vaig arribar aqu\u00ed. Tot aix\u00f2 m'ha anat a\u00efllant, vaig estar molt a casa.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Adama: \u00abQuan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja est\u00e0. Aix\u00f2 em va a\u00efllar. No tenia amigues, nom\u00e9s coneixia al meu marit\u00bb | SARA AMINIYAN<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Ara \u00e9s una de les membres de SouDou ( \u00abcasa\u00bb en fula, un dels principals idiomes de l'\u00c0frica Occidental), un projecte que t\u00e9 la intenci\u00f3 de fundar la casa de la dona africana a Barcelona per a oferir suport legal, tallers, orientaci\u00f3 laboral i, sobretot, xarxes i amistats a les dones africanes que viuen a Barcelona. \u00abM'agradaria poder oferir aquesta opci\u00f3 a altres dones perqu\u00e8 quan arribin puguin compartir tot el que tenen dins. Perqu\u00e8 a mi m'hauria agradat tenir-la, no vull que cap altra dona es penedeixi d'haver-se sentit a\u00efllada tant de temps \u00ab.<\/p>\n\n\n\n

La iniciativa la duen a terme unes deu dones de diferents nacionalitats africanes, un n\u00famero que fluctua segons el temps i implicaci\u00f3 de cadascuna. Una altra de les veus que representa SouDou \u00e9s la Fina, infermera geri\u00e0trica a l'Hospital de la Mar i especialitzada acad\u00e8micament en la mutilaci\u00f3 genital femenina (MGF). \u00abLa mutilaci\u00f3 genital \u00e9s una pr\u00e0ctica normalitzada a zones de l'\u00c0frica subsahariana com Maurit\u00e0nia o Guinea Bissau. Per\u00f2 tamb\u00e9 passa a Barcelona.\u00bb Fina, procedent de Guinea Equatorial, va decidir vincular-se a l'associaci\u00f3 Ahcama (Associaci\u00f3 Humanit\u00e0ria Contra l'ablaci\u00f3 de la Dona Africana), que ofereix suport a dones que han sofert aquesta pr\u00e0ctica, mentre feia el seu treball de fi de grau sobre aquesta tem\u00e0tica: \u00ab\u00c9s important que hi hagi una entitat africana enmig del protocol establert quan es detecta un cas perqu\u00e8 la v\u00edctima no se senti jutjada i senti que pot comptar amb una dona com ella, que parla el seu idioma i ent\u00e9n la cultura.\u00bb Ahcama s'encarrega de la sensibilitzaci\u00f3 i mediaci\u00f3 amb les fam\u00edlies de les nenes. Reivindiquen el no fer sentir que hi ha una part dolenta de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 intentar comprendre la problem\u00e0tica en profunditat. \u00ab\u00c9s una pr\u00e0ctica molt comuna, a mi tamb\u00e9 m'ho van fer, per\u00f2 gr\u00e0cies a d\u00e9u el meu marit i jo vam estar d'acord en un principi que no el far\u00edem en les nostres filles, malgrat la pressi\u00f3 de les nostres fam\u00edlies\u00bb explica Adama.<\/p>\n\n\n\n

Tant per a Adama com per la Fina, estar vinculades a associacions com Ahcama els ha servit per a conscienciar-se i sentir-se orgulloses de ser dones africanes. \u00abSer dona, estrangera, sense papers i sense treball pot fer-te sentir molt minimitzada. Les xarxes com Ahcama t'ajuden a valorar-te m\u00e9s, malgrat tots aquests factors, a tenir m\u00e9s clar el nostre rol com a dones en la societat, que no \u00e9s dolent, sin\u00f3 imprescindible\u00bb afegeix Fina.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fina: \u00abSer dona, estrangera, sense papers i sense treball pot fer-te sentir molt minimitzada\u00bb | SARA AMINIYAN<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, es van adonar que Ahcama havia d'abastar molt m\u00e9s i treballar per a oferir xarxes de suport i d'acompanyament tant per a les ja integrants de l'associaci\u00f3 com per a les que vindran: \u00abvolem ser un espai on les dones migrants sentin que poden comptar amb un suport m\u00e9s enll\u00e0 dels seus marits.\u00bb La idea va n\u00e9ixer ja al setembre de 2020 per\u00f2 la situaci\u00f3 de la pand\u00e8mia l'ha alentit. Ara es troben a la recerca d'un espai. La intenci\u00f3 \u00e9s poder crear xarxa en tota Catalunya. Encara aix\u00ed, la seu central ser\u00e0 a Barcelona i es formaran comissions per a despla\u00e7ar-se all\u00ed on es necessiti.<\/p>\n\n\n\n

\u00abvolem ser un espai on les dones migrants sentin que poden comptar amb un suport m\u00e9s enll\u00e0 dels seus marits.\u00bb <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de tallers amb perspectiva feminista, classes de cuina o sessions de radi, les membres del projecte tenen clar que el m\u00e9s important \u00e9s oferir un espai on simplement estar, on poder anar-hi tant quan una dona necessiti una ajuda concreta com quan necessiti passar un temps acompanyada, fora de casa.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat trobar-se en un estat embrionari, el projecte pot ser pioner a nivell estatal i marcar un precedent com a entitat d'enfocament feminista i decolonial autogestionat per dones africanes.<\/p>\n\n\n\n

Publicat originalment a Catalunya Plural<\/a><\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Las mujeres de la asociaci\u00f3n AHCAMA trabajan para romper con el aislamiento del sistema de asilo europeo.<\/p>","protected":false},"author":5,"featured_media":2470,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[77],"tags":[],"destacado":[],"ppma_author":[32,31],"class_list":["post-2394","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mediterraneo"],"acf":[],"authors":[{"term_id":32,"user_id":5,"is_guest":0,"slug":"sara-aminiyan","display_name":"Sara Aminiyan","avatar_url":{"url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg","url2x":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/s-e1713375288904.jpg"},"first_name":"Sara","last_name":"Aminiyan","user_url":"","description":"Periodista y fot\u00f3grafa especializada en g\u00e9nero y migraciones. Ha publicado en El Salto, El Publico, La Marea, Catalunya Plural, La Directa y L'Ara."},{"term_id":31,"user_id":2,"is_guest":0,"slug":"martina-madaula","display_name":"Martina Madaula","avatar_url":"https:\/\/yemayarevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/Yemaya_8-150x150.jpg","first_name":"Martina","last_name":"Madaula","user_url":"","description":"Antrop\u00f2loga. Doctoranda per a la Universitat de Barcelona sobre les superviv\u00e8ncies de les dones migrants al sud de M\u00e8xic. Treballant dins el m\u00f3n de la cooperaci\u00f3."}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2394","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2394"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2394\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2394"},{"taxonomy":"destacado","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/destacado?post=2394"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/yemayarevista.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ppma_author?post=2394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}